|  |
Union Generela: l referendum é na ocajion storica
|
|
La Generela: al sarà ence nost dovier de informé
LA POSIZION DLA GENERELA SUN L REFERENDUM, DOI DIS DO L PROCLAM DLA DATA, AI 28 DE OTOBER 2007
-
COMENTAR: ma al é tres chisc ma
Al ruva chestes paroles dl president dla Generela en cont dl referendum da souramont. L sostegn al referendum é da apriejé ma, al é tres chisc ma. | L’Union Generela di Ladins dla Dolomites mostra gran legreza per la fissazion dla data ofiziala dl referendum di trei comuns de Souramont, i trei comuns ladins storics de Fodom, Col y Anpezo. En domenia ai 28 d’otober 2007 vegniràl cherdé entourn a 6.800 zitadins de chisc comuns che audiva enchin do la Pruma Vera aministrativamenter pro l Tirol adum a dutes les autres cater valedes ladines, a les urnes per la domanda de anescion di comuns ladins a la region Trentin-Sudtirol.
|
Lezuo Cristina cherda ite la Consulta Ladina
|
|
- La Consulta tegn consei con i comuns
-
- LA PRESIDENTA, CRISTINA LEZUO, Á CLAMÉ ITE - SUN MEISA: LIA DI COMUNS Y REFERENDUM
La coordinadoura de tourn, la presidenta dl'Union di Ladins da Fodom Cristina Lezuo, à clamé ite per en lunesc, ai 2 de messel da les ot da seira, tla Cesa de Comun da Fodom, la pruma senteda dl ann dla Consulta Ladina, l organism de coordinament anter les aministrazions y les Unions Ladines di trei comuns ladins storics de Ampez, Fodom y Col.
|
Referendum da souramont: la campagna à metù man
|
|
Durnwalder: Benvegnus!
L OMBOLT NUEF DE AMPEZ, ANDREA FRANCESCHI, DIJ CHE L QUORUM DOPL VEGNIRÀ DESSEGUR ARJONT
 Do la enconda dla data dl referendum (domenia, 28 de otober 2007) él endò sclopé bendebot de reazions anter i politics dl Venet y dl Trentin-Sudtirol. L president dl Venet Galan tira fora les sgrinfles y atacheia verbalmenter Durnwalder, manacian de jì enfin a dant a la Court Europea per fé verifiché i "privilegs" dla autonomia de Bulsan. Sun l stome ti sta dantaldut la sciampeda de Ampez, la perla dles Dolomites y nia tant "i rogns" da Fodom y Col. Ampez fej samben "gola" y deventa ram de strit.
Siro Biogontina y Luis Durnwalder: fil diret con i ampezans.
|
Al Plan de Mareo: Dì zenza auti
|
|
|
Urtijei: la Cesa di Ladins zenza la USC é zenza anima
|
|
- La USC mucia da la Cesa di Ladins: chest ne daussova nia suzede
-
- CHI Á PA TOUT TLA GENERELA NA TEL DEZIJION? - AL FOSSA STÉ D'AUTRES SOLUZIONS - AL PODESSA ESTER CHE AL NE SE MUEV NIA PLU PRO LA CESA
Co che i on audì chisc dis é la Redazion dla USC di Ladins con sie redadour David Lardschneider y si colaboradours trapineda fora dla Cesa di Ladins. La Union Generela di Ladins à tout a fit locai da la Ciasa de Sparagn ilò davejin. I savon duc te cie burta situazion che chisc messova laoré perchel él da capì che ai volova abiné enzaul na majera lerch per laoré plu saurì. Ma la Union di Ladins de Gherdeina con sie president Vinatzer Egon essa messù fé dut l poscibel, i dije ciamò n iade, dut l poscibel per tegnì te ciasa la USC, enscì ti végnel a mancé la anima a la Cesa.
|
Moena: enconteda dles lies da mont ladines 2007
|
|
Les lies da mont ladines: sun Peniola a Moena
LA SEZION DE AMPEZ NE À NIA TOUT PERT
Les Lies da mont Ladines se à abiné - desche al é tradizion - sun l meteman dl isté, en domenia ai 24 de jugn 2007. La enconteda vegn metuda a jì a rodul vigni ann te na valeda desvaliva per endrez de chesta o de chela sezion. Chest ann é la enconteda vegnuda tegnuda en domenia passeda y organiseda da la sezion dl CAI Sat Grup da Mont de Moena. Luegia de chesta enconteda plajoula él sté l bel "solé" de Peniola souravia Moena, n pice paisc de cater ciases, olàche n iade vivòvel 30 persones te trei families. Temps passés encuei.
Chilò se àn abiné. A Peniola soura Moena con la gliejiola dedicheda a San Jan Nepomucen.
|
Referendum: la data 28 de otober 2007
|
|
Referendum, la data: 28 de otober 2007
CHESTA LA COMUNICAZION ENIER DA ROMA - N COMITÉ DE SIES PERSONES TI STA DO
La data é sen ofiziala: l referendum per l destach da la region Venet di trei comuns de Anpezo, Fodom y Col vegnirà tegnù en domenia, ai 28 de otober 2007, l medem dì te duc trei i comuns. A se damané sciche prumes chest referendum de destach dal Venet y de agregazion a la region Trentin-Sudtirol fòvel sté les trei unions di ladins. La comunicazion con la proposta dla data é ruveda da Roma tla Prefetura de Belun da olàche ala ti é vegnuda maneda inant al comun de Anpezo. I ombolc Franceschi (Anpezo), Pezzei (Fodom) y Frena (Col) se à dit a una con chesta data referendara.
Siro Bigontina Titoto, coordinadour dl comité che se cruziarà dla informazion y dla promozion dl referendum.
|
Dì dla Unité Ladina: na ocajion arjumeda
|
|
- Lascé jì en broda l Di dla unité Ladina delegitimeia la Generela
-
- LA SPERANZA É CHE LA FUNZION VEGNE SOURANTOUTA DA LA LIA DI COMUNS LADINS, EN PARTICOLAR DAI COMUNS DA SOURAMONT
-
Sce al vegnissa almanco rejoné y scrit n diejem de cie che an rejona y scriv sun l aveniment dla „Maratona dles Dolomites" y sun l "Sella Ronda Bike Day" ence sun l "Dí dla Unité Ladina", spo éssen dessegur zompré adum valch manifestazion per i 14 de messel, o miec per i 15, ajache al é domenia. Dutes trei les manifestazions toma de messel, canche al à bele metù man l gran laour da d’isté con l turism. I prums doi avenimenc vegn tegnus de domenia, ai prums y ai 8 de messel. Samben spéren ch’ai porte de biei scioldi, ajache l proverb vel dutaorela: "Primum vivere, inde filosofare", inde fé ciacoles sun i ladins, sun sia identité y unité.
- 100 agn Union Ladina a Ampez dl 2005. La Usc é juda a fit fora dla Cesa di Ladins.
-
-
|
De gran varesc inant ti ultims temps: previjions dl temp per furlan
|
|
L ciel sun l Friul: sen ence per furlan
DEFATA TRASMISCIONS FURLANES ENCE SUN RAI3 - ENSEGNAMENT DLA KOINÉ FURLANA TLES SCOLES
 Depierpul che tla Ladinia dolomitana ésen do se spantié su te idioms, enfinamai i ofizialisan, olàche al ne va nia debujegn, féjen tl Friul ti ultims temps de gran varesc inant, ma tl sens de na tres majera unité y vedeibelté dl lingaz. Bele ti agn passés àn metù su con i finanziamenc dla lege 482/99 damprovia les tofles bilinghes sun les stredes, dant i paisc y tla toponomastica locala. L medem suzédel tles scoles olàche an ruvarà tost a n ensegnament tres plu regolarisé dl furlan, samben dla koiné furlana, l standard scrit. Ence pro la RAI se mùdel zeche, do agn de chiet. Defata jiràl en ona n prum notiziar sperimental furlan sun RAI3. Al é cler che l ladin dolomitan à demé na poscibelté de vive inant, unian sies forzes y nia se folclorisan te idioms.
Toponomastica, defata trasmiscions sun RAI3.
|
1400eisem articul de NOELES - Chest fin dl'edema sun i pres dl Talvera
|
|
- Max Castlunger y ensemble y Trio Gherdeina
-
- PRO LA FESTA POPOLARA VOLXFEST/A SUN I PRES DLA TALVERA EN VENDER Y EN SABEDA, AI 29 y 30 DE JUGN 2007
-
La Consulta Ladina dla zité de Bulsan tol pert chesta outa a la VOLXFEST/A sun i pres dla Talvera adum con la lia Tandem per ti fé conesce a la jent ence valch artist y talent musical dla Ladinia. La Volxfesta é na manifestazion de mujiga popolara che vegn bele tegnuda da n valgugn agn al scomenciament dla sajon ciauda per porté ite n sofl de aier fresch tla zité de Bulsan. Envié ite àla Max Castlunger con ensemble y l Trio Gherdeina, does esprescions dret desvalives de mujiga, ma trames da la Ladinia. Max Castlunger (a man ciancia).
|
Rumanc Grijon ofizial de vigni vers
|
|
- Rumanc Grijon deventa definitivamenter lingaz ofizial
-
- LA DELIBERA MUSSNER/ISTITUT A CONFRONT N PASTROC - L CIANTON PROMUEV DE VIGNI VERS LA PLURILINGUITÉ
-
La lege sun i lingac ti Grijons, deda pro d'otober dl 2006 dal Gran Consei y sotmetuda a referendum de jugn dl 2007 (scì, 53,9%), ofizialiseia al art. 3 definitivamenter l Rumanc Grijon (RG), enscì végnel clamé lavia l ladin standard grijon, desche forma ofiziala standard dles istituzions y dles istanzes giurisidzionales ciantonales. L articul 3 dij: la forma standard dl rumanc dles istituzions ciantonales y dles signories é l Rumanc Grijon. Les persones de lingaz rumanc pò se ouje te sie idiom o te rumanc grijon a les istituzions. La lege dij spo cotant deplù. Al vegn regolé tl detai la doura dl lingaz nia demé a livel ciantonal ma ence comunal. La mendranza ne mess nia plu se sotmete linguisticamenter. An rejona de "comunités linguistiches aciasedes da vedlamenter" (angestammte Sprachgemeinschaft) che giata sen na brancia legala plu sterscia per sconé, promueve y mantegnì sie lingaz, l rumanc ti teritores rumanc y l talian ti raions talians. I imigrés todesc y autri mess se integré linguisticamenter. La delibera Mussner/Istitut Micurà de Rü (MdR) anti-ladin standard tla provinzia de Bulsan é a confront n gran pastroc. Hugo Valentin, president dl MdR.
|
Dizionar y coretour dl ladin standard
|
|
Massaries linguistiches: endò online
TREI SERVISC D'UTL: DIZIONAR DL LADIN STANDARD, CORETOUR DL LADIN STANDARD Y DIZIONAR LADIN-FASCIAN
L Istitut Ladin Majon di Fascegn nes comunicheia che n valgugn strumenc dret d'utl per scrive l ladin standard é endò vegnus metus online. Al se trata de massaries dret aiutoules: emprumadedut dl dizionar dl LS online che an ova abù mancia agn alalongia. Ence n coretour ortografich dl LS é da merz encà a la leta online per fé comedures. En plu él ence endò da garat l dizionar dl ladin fascian.
|
I comités se enjigna ca al referendum da d'auton
|
|
|
Union Autonomista Ladina chier sie troi
|
|
UAL: valorisé miec la autonomia locala
LA UAL RATA SCLUTA JU UNA NA FASA DE COLABORAZION CON LA MARGHERITA DE TRENT CHE SE LIARÀ ITE AL "PARTITO DEMOCRATICO" A LIVEL NAZIONAL
Encuei se à abiné la Union Autonomista Ladina (UAL) per ejaminé deberieda i ultims svilups politics y per definì deberieda sun ciun troi varié inant. Da la descuscion él sauté fora clermenter che al va debujegn de valorisé tl davegnì ciamò miec les mersces distintives y particolares dl moviment ladin, vuel dì che al se trata de n moviment politich trasversal, etnich y teritorial, aldefora de vigni dialetica ideologica.
|
Referendum sun la lege linguistica: l scí la davagna
|
|
Grijons dij con 53,9 % de scì a la lege linguistica
TRES CHESTA LEGE ÉL NA BRANCIA LEGALA EN PLU PER SFORZÉ I IMIGRÉS A SE INTEGRÉ TI COMUNS
La maioranza di Grijons se identificheia con la trilinguité tl Cianton. L comité che ova mané inant la campagna per la azetazion dla lege sun i lingac pò sen tré l flé do ores de melsegurezes encuei. La lege ne é nia vegnuda azeteda autafora, ma empò o demé, desche an la veid, con na maioranza dl 53,9% de oujes afermatives (22'582), de nò à dit depierpul l 46.1% (19'334). La partezipazion litala fova dl 32,64%, te n lim normal per referendums ti Grijons. I raions tradizionalmenter rumanc (Surselva, Engiadina Bassa, Engiadina Auta y Surmeir) à abù bendebot de maioranza de scì, ence sce ilò vìvel trueps de lingaz todesch anterite, depierpul che trueps comuns mescedés o todesc , dantaldut al confin linguistich, che ti à tradizionalmenter n pue "l spiso" ai rumanc, à dit a maioranza de nò a la lege, aluesc a liviei nia aspetés. Chest vel ence per la capitala Chur/Cuera che à dit a maioranza de nò.
|
|  |
|