|  |
Istitut Pedagogich Ladin: 20 agn de ativité
|
|
Istitut Pedagogich Ladin: 20 agn de ativité
AL À DÉ FORA NA LIGNOLA DE PUBLICAZIONS PER DESCEDÉ L ENTERES DI SCOLÉS Y TI ALESIRÉ L LAOUR AI ENSEGNANC
N pue tardifs tl dé la notizia, ma l’istituzion, l’Istitut Pedagogich ladin con senta a Bulsan, se merita n pensier. Nasciù tres lege provinziala l ann 1987 con la enciaria de enjigné ca material per les scoles dles localités ladines tla provinzia da Bulsan y sporje formazion per i ensegnanc. Al tol ite n’équipe de persones, sot a la direzion dl diretour dr. Theodor Rifesser che laora tl chiet y con gran impegn y pascion per daidé fora te vigni vers les direzions dles scoles ladines: da la scolina a les scoles autes.
|
Siour Fonjo: n preve dagnora da la bona luna
|
|
Siour Fonjo, duc l ova gen
 La notizia dla mort de siour Fonjo Clara é ruveda adalerch enier domesdì en aiet. Ala à sperdù y ne à nia demé desconcé la popolazion de Corvara y de Colfosch, olàche al fova plovan, ma chela de duta la Val Badia. Siour Fonjo fova pu ence sté preve a Al Plan de Mareo per cotant de agn. Ai prums de setember de chest ann éssel complì i 12 agn de cura a Corvara y Colfosch.
|
Dì dla Unité Ladina: na proposta nueva
|
|
Dì dla Unité Ladina, sen francamenter miec ai 14 de otober 2007
L ASSESSOUR REGIONAL LUIGI CHIOCCHETTI TI DÀ N SOSTEGN PLEN AL REFERENDUM - L COMITÉ DA SOURAMONT ADORA SPENULES
An conesc l laour ch’al é entourn per ti sté do a sensibilisé la jent al aveniment dl referendum. Comités de coordinament en él bele cotanc, nia demé ta Souramont, ma ence tla provinzia de Bulsan a mete man da chel de Mareo valgamia svilupé. N auter vegnirà metù su a Bulsan. L fin de duc chisc comités é samben chel de daidé garantí l suzes dl referendum sen ch’an sà l dí dla lita. L bel dla cossa é che les persones che laora pro chisc comités é scialdi joenes y ales dij zenza se daudé y se temei che ales à debujegn de dinés per podei fé n laour plu sistematich y de maiour convinzion. Ales se merita l sostegn finanziar, ajache l fin é cler y publich: n investiment a temp lonch per crié la Ladinia unida tres l suzes dl referendum.
|
L convegn de Selva dl 2005: n sostegn nuef a les ghiranzes referendares
|
|
L convegn dl 2005: rejoné de teritore ladin enluegia de confins de provinzies
LES TREI PUBLICAZIONS DE MARCANTONI Y DELAI PREJENTEDES DL 2005 A SELVA DEIDA SCLARÌ CIAMÒ MIEC L DEBUJEGN DE UNITÉ DI LADINS
"I dijaré de scì pro l referendum a Cortina d'Ampez" à declaré Dino Fabio al Corriere delle Alpi. Dino Fabio é soze ampezan dla CIPRA y fova colaboradour pro les publicazions dl convegn metù a jí dl 2005 sun enciaria dla region Trentin-Sudtirol a Selva de Gherdeina dal titul "geografia, ambient, dimenjion linguistica, formazion soziala, cultura y tradizions, storia contemporana, les dinamiches soziales, economia y svilup tles valedes ladines". Dino Fabio fej ence pert desche consiadour dl comité pro-referendum de Ampez. A la lum di svilups nuefs entourn al referendum da souramont giata i resultac de chest convegn, publichés te 3 libri, na relevanza nueva che an pò dessegur enjonté pro la ampla documentazion per sotligné les rejons referendares. Enlaouta ne fova l referendum samben nia sun meisa, ma dlonchfora vegnìvel consié na majera colaborazion anter les valedes ladines, dantaldut tres la lege 482/99. La meisa di reladours a Selva dl 2005 (a man ciancia) - La cumpeida a la redousa enfin al 28 de otober 2007 à metù man.
|
La gliejia de Lorenzago: luech dles vacanzes dl Papa
|
|
L Papa y sies vacanzes tla Ciadoura
PUBLICAZION NUEVA SUN LA GLIEJIA DE LORENZAGO
Al é vegnù fora en forma de liber te deplù lingac la publicazion "La Chiesta della Difesa a Lorenzago di Cadore - note storico-artistiche", deda fora en gaujion dl prum entrategn dl papa S.S. Benedet XVI da pert dl istitut ladin de Borcia de Ciadoura, deberieda con la ploania di Sanc Ermacor y Fortunat, tres la tipolitografia Print House de Cortina d'Ampez.
|
Referendum da souramont: les contra-mesures
|
|
Galan, l "doge" dl Venet, manacia con na "declarazion de vera"
A RECOARO TERME ÉL VEGNÚ FIRMÉ CHISC DIS N ACORD ANTER VENET Y TRENT PER ARCHITÉ LA DEROTA REFERENDARA
La vueia y volonté ferma de trueps comuns de confin de passé la sief dal Venet al Trentin tres n referendum popolar à ativé i politics delà y decà a tó contra-mesures. Nia demé i promotours laora, ma dantaldut ence i aversars aguza "les ermes". Una de chestes é l acord firmé anter la provinzia de Trent y la region Venet ai 4 de messel a Recoaro Terme con na intenzion clera: archité la derota. L Trentin se à oblié de paié ite de sia bona te n fond per daidé finanzié operes publiches y infrastrutures ti comuns de confin. An rejona de entourn a 12 milions de euro. Giancarlo Galan (Venet) y dlongia Lorenzo Dellai à firmé ai 4 de messel l acord de Recoaro Terme.
|
Comité pro-referendum da souramont: prums varesc
|
|
- L comité chier ence jent che deide paié les speises
-
- AL VEGNIRÀ METÙ ADUM N DOSSIER PER SPLIGHÉ AVISA LES PERTES POSITIVES DE N PASSAJE REGIONAL-PROVINZIAL
L comité pro referendum se à abiné dantenier seira a Col Santa Lizia per definì plu avisa i varesc d'azion y de promozion, jian devers la data di 28 de otober 2007. L comité laorarà dassen adum con la consulta ladina, l organism che tol ite les unions y i trei comuns ladins da souramont. Un di prums varesc é sen chel de abiné adum sotescrizions de sostegn, enscì enresciràn plu avisa tant de sostegnidours che al é y sce ai é veramenter ence desponus de dé ca valch pice contribut finanziar per daidé paié les speises dla campagna referendara.
SPENULES PER L REFERENDUM DE AMPEZ-COL-FODOM I podeis paié ite al: Comitato promotore referendum per cambio Regione Cassa Rurale e Artigiana di Cortina di Ampezzo c/c 19902 - Abi: 8511 - Cab: 61070
|
|
Lege regionala sun la doura dl lingaz furlan
|
|
- Apel dal Friul: daidedenes!
-
- PER NA MAJERA LERCH DL FURLAN TLES SCOLES, TLES ISTITUZIONS Y TI MEDIA
-
Te chestes edemes végnel cialé tres tl Consei regional a Triest la lege regionala nueva sun la sconanza y la valorisazion dl lingaz furlan, dl sloven y dl todesch tl Friul. La proposta che la jonta sot al president Illy vuel endere bate tres vegn rateda cotant piec de chela bele en doura, la lege regionala 15/96. Dutes les assoziazions furlanes se mobiliteia chisc dis tres n apel a duc i politics de duc i partis per arjonje che al vegne fat mudazions, dantaldut per cie che reverda l ensegnament dl furlan te scola y sia doura istituzionaliseda ti media desche prevedù da la lege cheder nazionala sun les mendranzes n. 482/99. I ves prion de sotescrive l apel y de ti mané Vost sostegn tres na e-mail per ti sté permez ai furlans.
-
L comité 482/99: lege nueva cotant piec che chela da dant, ala é anti-costituzionala! |
|
Ciasa di Ladins a Bulsan: fitadins nia cis contenc
|
|
- I problems dla Ciasa di Ladins: fit, garaje, speises, nia-ladins
-
- DEPLÙ COSSES DESPLAJOULES DA ABITÉ TLA CIASA DI LADINS DL IPES A BULSAN - PLURES DI FITADINS
Entourn a la Ciasa di Ladins à Bulsan él bendebot de melcontent, a meteman dai fitadins ladins che à tout cuartier laite. Les abitazions é en prinzip scialdi beles, ence sce ales é enjignedes ite con "mobiliar a la bona". Na cossa che ne plej daldut nia é che les abitazions ne é nia autonomes. Ales ne é nia cumpedadours separac dla forza eletrica, dl'ega y dl sciaudament. Per chestes speises vives paia i fitadins n forfait de 70 euro al meis y a la fin dl ann déssel vegnì paié do, sce al ne basta nia.
|
Referendum da souramont: scì plen dla Svp todescia
|
|
Karl Zeller: solidars con i ladins da souramont
LA SVP TODESCIA SOSTEGN DEPLEN L REFERENDUM TA FODOM Y VIA EN AMPEZ - REJONS ECONOMICHES NE JIA DEGUN RODUL
Na trasmiscion en direta con Karl Zeller, parlamentar dla SVP a Roma, espert de dert costituzional, encuei da les 13.00 tla RAI Todescia tl "Mittagsmagazin" sun la chestion dl referendum di comuns ladins de souramont. Zeller é per l referendum y per n'adejion di trei comuns ladins a la provinzia de Bulsan. Zeller à dit che al sarà rie da fé passé la lege aladò tl parlament a Roma. El é endere a una che i trei comuns ruve pro la region Trentin-Sudtirol y pro la provinzia de Bulsan.
|
La Consulta Ladina: referendum, lege 482/99, catast
|
|
Referendum: 90 agn de ghiranzes de jì con Bulsan
LA CONSULTA FEJ DA ORGANISM DE COORDINAMENT ANTER COMUNS Y UNIONS LADINES - N GRUM DE CHESTIONS SUN MEISA
Enseira, ai 2 de messel, se àl abiné tla ciasa de comun de La Plié de Fodom la consulta ladina, l organism de coordinament anter les aministrazions y les unions ladines, di trei comuns ladins de Ampez, Fodom y Col. A cherdé ite él sté la presidenta de tourn y sourastanta dla Union di Ladins de Fodom, Cristina Lezuo . Al é vegnù trat ca y cialé tres n grum de problems y tematiches de atualité. Do avei tout ite decuermenter l ombolt nuef de Ampez, Andrea Franceschi, ésen passés a la tratazion dl orden dl dí.
|
Ciasa di Ladins a Bulsan: nia assé enteres o criters massa riei da ademplì?
|
|
Ciasa di Ladins a Bulsan: 6 sun 32 cuartiers a nia-ladins
CARLO WILLEIT: I CRITERS É MASSA STRENC - IPES: AL NE FOVA NIA DOMANDES ASSÉ DE LADINS
La Ciasa di Ladins fata su tla raion dla ex-fiera str. Roma à Bulsan da pert dl Ipes con n credit a ben di ladins che Carlo Willeit se ova embasté l am de enrescì do avisa, é endò ruveda sun i foliec. Gauja: entourn al 20% dles abitazions ti é bele vegnudes dedes via a nia-ladins. Al ne fova nia bastan domandes végnel dit dal Ipes y l assessorat ova fat fora che les abitazions ne podova nia resté vuetes. Enscì àn lascé ite ence nia-ladins, 6 endut enfin a sen. L lim de enrediment per giaté na abitazion é de 22.000 Euro nec (do avei detrat l 25%), n enrediment che puec laoranc o studenc arjonj do rata. L contrat de afit à na dureda de 5 agn y aladò dles regoles en doura ne él nia renovabel. Al é na ciasa de 32 abitazions per 36 persones (4 abitazions é a let dopl), dutes con cianton da cujiné. Ametus é studenc, ma nia dles scoles autes sot ai 18 agn y laoranc che viv a Bulsan y contourns, ma nia ladins fascians, fodoms o ampezans. Criters true massa strenc dij Carlo Willeit di Ladins.
|
I. pert valch sun la storia da souramont: Ampez
|
|
La "republica ampezana": l raion, les regoles, la storia
SISTO GHERDINA Y SISTO DE BIGONTINA FOVA DL 1946 A CEF DL PRUM MOVIMENT POLITICH LADIN "ZENT LADINA DOLOMITES"
L zenter urban de Ampez é loghé plu o manco al zenter tla lergia ciavuelera ampezana, encertleda da dutes les pertes dai creps dolomitcs plu auc. Zacan fova l paisc partì su te na schira de viles sternudes fora te tradizionalmenter 28 frazions/viles che se à unì plu tert sot al inom Cortina, una dles viles logheda plu al zenter. Les viles de Ampez é: Agabona, Cadelverzo, Ciadin, Cianpo, Ciamulera, Fiames, Fraina, Mortija, Pian da Lago, Pocol, Socus, Socol, Staulin, Zuel, Graa o Gnoche, Alverà, Ciae, Ronco, Lazedel, Col, Jilardon, Guargné, Cortina, Pezié, Doneà, Meleres, Crignes y Cianderìes. Con la orida dl turism tla seconda pert dl Nuefcent se à n valgunes de chestes viles deslarié tant che encuei ne ciàfien nia plu saurì da les cerne dal zenter de paisc.
Les Dolomites Ampezanes auda pro les majeres belezes naturales lonc y lerch.
|
Referendum a souramont: la campagna à metù man
|
|
Referendum, cumpeida a la redousa: te 120 dis
I PARLAMENTARS DL VENET A ROMA SE MUEV PER ARIDLÉ L TROI - BIGONTINA: AL SE À DAURÌ NA PICERA SFENTA PER NOS
Depierpul che l president dla region Venet Galan svaia, se desmostra l president dla provinzia de Belun, Sergio Reolon, plu apajent y dij de entene les rejons storich-culturales che ti à dé la sburla a Ampez, Fodom y Col de se damané l referendum per passé a la region Trentin-Sudtirol. Reolon ti consieia a Galan de zede con les svaiedes y de cialé de capì plutost la situazion. Soura 10 comuns al confin con la region Trentin-Sudtirol vuel mudé vilin. I parlamentars venec a Roma, sibe de man ciancia che de man dreta, é contra y valch un à bele fat na interogazion. Te sies toutes de posizion desmòstrei endere de conesce puech la storia dl raion. L scí de Durnwalder ai ladins da souramont y al referendum vegn interpreté feter sciche "declarazion de vera teritoriala": "Ciuldì Lamon nia y Anpezo ben? La dignité dla provinzia de Belun y de Aunejia ne pò nia vegnì pesteda sot! Les rejons é economiches y nia storiches! y e.i." La cumpeida a la redousa à metù man: 120 dis al referendum.
|
Dolomites: arpejon naturala dla umanité
|
|
Dolomites, arpejon naturala: da 22 a 13 i raions dla UNESCO
LA IUCN À FAT SIES PROPOSTES, SEN PASSA L PROJET INANT A LA COMISCION DLA UNESCO PER LA DEZIJION FINALA
I raions dolomitics da mete sot a sconanza sciche "arpejon naturala" da pert dla UNESCO vegn arbassés da 22 a 13. Puech de salvare y aluesc massa truepes stredes, uties y implanc les gaujes. Les provinzies enteressedes (Belun, Bulsan, Trent, Udin y Pordenon) ti ova mané enfin ai 28 de fauré sies contra-propostes a les osservazions dla IUCN (International Union for Conservation of Nature) che à sourantout la enciaria da la UNESCO de ti sté do y de realisé l projet "Dolomites - arpejon naturala dla umanité".
Les trei Pizes de Lavarei.
|
|  |
|