|  |
Referendums: sen ence la Court Europeica tl juech
|
|
Comuns clama en aiut ence la Court Europeica
L PRESIDENT DLA REGION FRIUL-AUNEJIA-IULIA, RICCARDO ILLY, À DECLARÉ CHE AL TOLARÀ SU DUC I COMUNS DE LINGAZ FURLAN TL RAION DE PUART CHE VUEL VEGNÌ
Chisc dis à ence l consei de comun de Plodn/Sappada/Zapades dé pro con 14 sun 15 oujes l referendum per se destaché dal Venet y endò fé pert dl Friul. La delibera dl comun ti é vegnuda ortieda a la Court de Cassazion che valutarà la legitimité y la ametibelté dla ghiranza referendara y bonamenter al scomenciament dl 2008 vegnirà ence i zitadins zapadins cherdés a les urnes sun la chestion. La Ciasa de comun de Cint.
|
Paroles storiches dl assessour Luigi Chiocchetti dantenier sun l jouf dl Sela
|
|
Luigi Chiocchetti:sostegnon a duc i liviei l referendum da souramont!
DISCURS STORICH DL ASSESSOUR REGIONAL AI 21 DE MESSEL SUN L JOUF DL SELA A RECORDANZA DLA ENCONTEDA DL 1946
Truep se à mudé da la pruma outa che i Ladins dles cinch valedes ladines se à troé sun chest jouf dl 1946 per revendiché l reconesciment ofizial dla mendranza ladina y de sies rejons: da enlaouta él vegnù fat de gran varesc inant do chest troi nia semper saurì, y truep él vegnù arjont dal pont de veduda legislatif y normatif per l stravardament di Ladins. Ma i son chilò encuei a dì che, ence sce dut chest é dassen emportant, ne él nia ciamò assé. La storia dl popul ladin é steda na storia de despartizions: despartizion dla comunanza ladina con l’assegnazion a Belun de Cortina, Fodom y de Col y a Trent dla Val de Fascia.
|
Sella Ronda Bike Day: chest ann él sté miec
|
|
Sella Ronda Bike day chesta outa éla juda miec
CHEST DIJ L COMITÉ DE STRAVARDMENT DI JOUFS DOLOMITICS CHE À AVARDÉ AVISA L DÍ DLA MANIFESTAZION
Do che les polemiches entourn al Sella Ronda Bike Day se à apajé, à ence l comité per l stravardament di joufs dolomitans, presidié da Osvaldo Vinazzer dl hotel Maria sun jouf de Pordoi, trat sies conclujions. L comité rata che i organisadours dl Bike Day se ae chest iade festidié de ti jì plu adencontra a les ghiranzes di ostiers y di boteghiers sun les stredes di joufs. An se à tegnù al orar de scluta y de daurida dles stredes sciche programé y an à smendrì enscì certes tenjions. Ence per cie che reverda l azes ai tours organisés che ova bele aposté, àn arjont na soluzion acontentoula.
|
Declarazions a la lesiera
|
|
Na proposta che ti é juda sun l stome
AL NE VEGN NIA DÉ AMENT ASSÉ CIE CHE AL VEGN DIT A INOM DE NA UNION
La Generela sostegn l referendum de chi da Souramont a na moda che la mendranza ladina posse spo “se damané n parlamentar a Roma, n deputat ladin”, <perché i numeri per mandare un parlamentare a Roma ci sono>. Chesta en curt la proposta fata dantenier, vender, sun l sfuei Corriere dell'Alto Adige.
|
N comentar: enconteda sun l jouf dl Sela dla Generela
|
|
N ladin che defen n tort fascist
L ASSESSOUR MUSSNER TI FEJ N GRAN DANN AL INOM DI LADINS, DEFENAN N TORT METÚ A JÍ PER DESFÉ I LADINS
L assessour Florian Mussner podessa jì fé pert dl comité contra-referendum da souramont. Mussner a bracions con Galan. Dessegur vegniràl trat ca con plajei tla stampa beluneisa y taliana, dessegur é contenc duc i defensours dl operat de tripartizion de Mussolini, per sies paroles che al à dit enier sun l jouf dl Sela en gaujion dla enconteda dla Generela. El ne pò nia se imaginé che i confins aministratifs posse vegnì mudés, encuei tl terz milené. An pò ben laoré adum tl ciamp cultural y dla scola, díjel.
|
Dì dles mujighes a Corvara: ladin sbaufé
|
|
De biei sons, ma ence na bela stoneda
LADIN: AN TI DÀ PUECH VALOUR - L "VERBAND DER SÜDTIROLER MUSIKKAPELLEN" NE RESPETEIA NIA L LINGAZ DI NIA-TODESC
Na festa dles mujighes tla Val Badia a Corvara. Con l lingaz ladin emarginé. L envit, i placac, les brosciures o porí per todesch, o todesch y talian. Ma zenza ladin. Y con i responsabli che defen chesta dezijion. Sintomatich. Sintomatica ence la maniera da traté la chestion da pert di media. Al ladin ti végnel dé n mender valour. Y chi che se damana n tratament a la per, n tratament tl segn dla valivanza, fej "polemica". Chesta é la valutazion deda dant da valch dis da la Dolomiten. Sce i ladins damana l'adoranza de sie lingaz él "polemica"; sce i todesc damana l'aplicazion, él samben la rejon al lingaz dla mendranza: l "Recht auf Muttersprache" tant gonot trat ca da la Dolomiten, che fej pu gonot articui nia demé can che al fala l todesch (na rarité oramai), ma ence can che al é valch fal. Ben dret. Ciuldí n'autra valutazion can ch'ala va dl ladin (per nia rejoné dl talian): dailò vegn l "Recht auf Muttersprache " valuté sciche "polemica".
|
Referendum a souramont: i aversars stern meses-verités
|
|
I aversars stern meses-verités
FAC STORICS VEGN TRAC FORA DAL CONTEST PER DOCUMENTÉ NA TALIANITÉ DI LADINS DA SOURAMONT
I aversars dl referndum da souramont aguza les ermes y ne scona nience con meses-verités. La contra-propaganda al referendum da souramont à bele metù man sun i sfueis beluneisc, ence con fac zarés fora da sie contest storich y adorés tendenziousamenter per sotrissé enzai sia "talianité" y fé dl referendum na confrontazion taliana-todescia. Te n articul sun l Gazzettino de enier, 19 de messel, ti végnel p.ej. recordé ai ampezans sciche ai se à batù per mantegnì l lingaz talian tla aministrazion y tla scola, dal 1511 inant, canche Ampez ruvova pro Tirol y l emperadour Massimilian ti confermova i privilegs de auto-aministrazion ai ampezans. Chest fat vegn valuté desche "gran proa de talianité" che an dess ti recordé ai joegn sen dant l referendum. Dal 1873 volova les autorités tiroleises sforzé su l lingaz todesch desche soul lingaz de ensegnament tles valedes ladines, enscì ence te Ampez, y scirmé fora de scola l ensegnament dl talian. Via n'Ampez sciche tla Val Badia y te Gherdeina se àn paré tant dassen enfin a che les autorités à messù fé conzescions. Al metova man da se fé sentì n nazionalism todesch agressif y da l'autra pert l iredentism talian. I ladins asmacés anterite. Ai se parova sciche ai ciafiova.
SPENULES PER L REFERENDUM DE AMPEZ-COL-FODOM I podeis paié ite al: Comitato promotore referendum per cambio Regione Cassa Rurale e Artigiana di Cortina di Ampezzo c/c 19902 - Abi: 8511 - Cab: 61070
|
|
N comentar: enconteda de Mussner y Perathoner con Gahr dla Austria
|
|
La protezion di ladins, nia da l'Austria, ma da la Court Costituzionala Taliana
PARADOSSALMENTER É LA SENTENZA NR. 356/98 DLA COURT COSTITUZIONALA L PRUM ARTEGN GIURIDICH CHE FEJ REFERIMENT AL TRATAT DE PARIS EN CONT DI LADINS
La gran creta te Durnwalder da pert de Mussner met man da gracé. Al ti é ju bendebot de travers l sostegn per l referendum che Durnwalder ti à bele asseguré a chi da souramont, canche an sà che Mussner é daldut contrar, aladò dla vedla "Regola de Gherdeina" (SVP) che ne vuel nia i avei, ajache ai ti tofa massa da "talian" y ei miena de avei n bon tof da "tiroler".
- La Court Costituzionala, estrat da la sentenza n. 356/98: Lo statuto speciale, nel suo complesso, ha difatti delineato un sistema di particolari garanzie a tutela delle minoranze linguistiche, per salvaguardarne la identità e garantirne la rappresentanza nelle istituzioni regionali e locali, in rispondenza alle particolarità storiche e sociali della Regione, agli obblighi internazionali assunti dallo Stato ed agli interessi nazionali ....
|
Enconteda a San Martin tl istitut MdR
|
|
Ombolc dla Val Badia: al vuel ester n ladin standard scrit
CHESTA LA MINONGA GENERALA TE NA ENCONTEDA CHERDEDA ITE ENIER, 18 DE MESSEL, A SAN MARTIN DE TOR DAL ASSESSOUR F. MUSSNER PER ENRESCÍ LA MINONGA DLES ISTITUZIONS
Al dova ester na enconteda per rejoné dla chestion dla "adoranza dl ladin scrit tla Val Badia", desche al fova da lieje sun l envit che l assessour Mussner ti à mané fora a duc i ombolc y ai assessours a la cultura dla Val Badia, ma deventeda éla plutost na descuscion sun l ladin standard (LS) o ladin scrit unifiché per dutes les valedes ladines. La aplicazion dl standard scrit (LS) tles istituzions é praticamenter chieta da jené dl 2003 do la delibera dla jonta provinziala n. 210/03 che à declaré desche ofiziai i idioms "gherdeina" per Gherdeina y chel de "mesa-val" per la Val Badia y de conseguenza inofizial l ladin standard.
La senta dl istitut ladin MdR, post dla enconteda.
|
Zent Ladina Dolomites: les ghiranzes y les vijions dl 1946
|
|
Les does animes de "Zent Ladina Dolomites"
I AMPEZANS SE DAMANA LA AUTODETERMINAZION - GUIDO IORI DE ROCIA SE DAMANA RECONESCIMENT Y SOMIEIA DE N CIANTON LADIN DLES DOLOMITES TLA PROVINZIA DE BULSAN
Mindicé pòl ester dret enteressant y de uega cialé tla storia, dantaldut te chela ladina che i conescion dret puech o dret puech avisa. Enscì éla ence pro l moviment politich ladin de "Zent Ladina Dolomites" che se formeia atira do la vera, pian via da Ampez y da Fascia. Informazion dret d'utl y tl detai vegn reportedes tl liber de Mauro Scroccaro "Guido Iori de Rocia e la grande utopia dell'unità ladina 1945-1973" (Edizions: Museo Risorgimento - Istitut Cultural Ladin - Trent 1994) che recostruesc tl menù la genesa de "Zent Ladina Dolomites". Depierpul che i esponenc ampezans é liés a la SVP y a sia ajenda politica (destach de Sudtirol con les valedes ladines da la Talia y anescion a l'Austria), porta ite Guido Iori de Rocia na lignola de ponc programatics che la fej empermò vijionara. Guido Iori de Rocia enchedra ite la situazion da enlaouta plu realisticamenter. Nia con l'Austria, ma da Roma mess i ladins giaté l reconesciment desche terz grup etnich tl contest dla autonomia regionala. Chesta plata de storia ampezana vegn completamenter ignoreda da la storiografia, n capitul de storia che mancia ence sun l sit ofizial de "Ra Regoles" de Ampez.
|
Joufs dolomitics: na imprescion
|
|
Trafich sun i joufs de messel, do rata puech y fluent
OSTARIES MESES-VUETES O VUETES SUN I JOUFS - AUTER CHE RESSA TURISTICA
I Verc veid na majiera de trafich su per i joufs dolomitans. En prinzip sàn che ai é contra dut cie che à da en fé con stredes o infrastutures nueves: enlaouta contra la Mebo anter Bulsan y Maran, encuei contra l tunel de basa dl Brenner y contra l ampliament dla plaza aviatica a Bulsan. Ai vedessa plu gen duc tocés te corieres (nia dagnora adatedes per i joufs) o miec ciamò a pé, vijions che ne se confej endere nia dagnora con la realté dl turism che se muev demeztroi. Per i joufs dolomitics ài ence l sostegn atif dl assessour Mussner, enceben nia daldut te sies intenzions de scluje i joufs a ores. El volessa mete su stanges y scode n daz. Ma él pa veramenter chestes majieres de trafich aricioul sun i joufs dolomitics? Utia Pian de Schiavaneis devers l jouf dl Sela, mesa-vueta de messel.
|
Zent Ladina Dolomites: n comentar
|
|
I obietifs de Zent Ladina Dolomites: vijions mai realisedes
ZENT LADINA DOLOMITES SE GHIROVA AI 14 DE MESSEL DL 1946 N PICE CIANTON AUTONOM LADIN - LA SVP DEPIERPUL SCOLES BLOT TODESCES PER BADIA Y GHERDEINA
I obietifs dl moviment politich "Zent Ladina Dolomites" dl 1946 fova nobli y resta dutaorela obietifs da arjonje te na politica ladina moderna. L proclam de ghiranzes sun l jouf dl Sela dl 1946 de "Zent Ladina Dolomites", de Sisto Ghedina (president), de Sisto de Bigontina (secreter), tramedoi ampezans y de Guido Iori de Rocia (Fascia), ova de gran vijions. An se damanova: l reconesciment ofizial desche grup etnich ladin dles Dolomites, union de duc i ladins sot a la provinzia de Bulsan, na zircoscrizion litala ladina, na aministrazion autonoma ladina, reconesciment ofizial dl lingaz ladin, scolines, scoles, publicazions y sfueis ladins, respet y defendura dles usanzes, dles tradizions y dles festes, na pretura ambulanta, n ent per l turism ladin, n consorz per l comerz, provedimenc contra la emigrazion di ladins, trasmiscions ladines tl radio y l respet di toponims ladins. Sisto Ghedina liej dant l proclam sun l jouf dl Sela, encuei dant a avisa 61 agn.
|
Jouf dl Sela 1946 - LADINIA 2007
|
|
14 de messel 2007: n dì luminous per i ladins
LA DEMOCRAZIA MESS TI PERMETE AI LADINS DE STÉ ADUM - ENCUEI ÉSEN DANT A N MOVIMENT NUEF
Al é passé 61 agn dal 1946, da canche i ladins, souraldut sun scomenciadiva di ladins de Fascia y de Ampez, organisova la gran manifestazion sun l jouf dl Sela con passa 3000 persones ruvedes adalerch da dutes les valedes ladines per ghiré dadaut “l reconesciment ofizial dl grup etnich ladin, na zircoscrizion litala, trasmiscions radiofoniches y reunion sot a na soula provinzia, chela de Bulsan”.
|
Les conties ladines: encuei scialdi desmentiedes
|
|
- Zacan vivòvel ciamò ganes y salvans anter i ladins
-
- LES CONTIES LADINES É DUTAORELA NA ARPEJON ENTERESSANTA
-
I ritms de vita se à mudé dassen ti ultims cent agn tles valedes ladines. La busia turistica ne à nia demé mudé la maniera de se tré l vive, ma ala à ence stopé via na tradizion longia, chela dles conties. Les conties vegniva zacan tramanedes da na generazion a l'autra a ousc, ence ajache puec y degugn ne savova da scrive. Dantaldut tl temp dla contra-reforma tl XV-XVI secul cialova ence la gliejia catolica de desraijé chestes contejes, ma ales se à empò tegnù "vives" enfin a la fin dl Otcent canche an enconta i ultims "contastories" che se recordova endere demé plu valch spidic plu o manco lonc de cie che dova ester n iade de dretes stories con plu capitui. Les montes y les valedes ladines, enciasa ence de de vigni sort de jent misteriousa.
|
Museum ladin de Fascia: program da d'isté 2007
|
|
Novité 2007: raida ta Gardecia a conesce l re Laurin
PROGRAM DA D'ISTÉ DL MUSEUM LADIN DE FASCIA: ENTRATEGNIMENT PER MENDRI Y GRAGN
L museum ladin de Fascia dl Istitut Ladin MdF met ence en chesta outa endò a jì na lignola de de beles manifestazions per i sciors che ruva tla valeda, ma ence chi dl post pò a poura nia se fé permez. La novité dl 2007 é la raida culturala "Sun l troi dles conties" tres la val de Gardecia che peia via a pé dles pizes dl Ciadenac, olàche la contia popolara aciaseia l re Laurin.
|
|  |
|