|  |
Congres de Urtijei sun l language planning
|
|
Planificazion, prestije, corpus linguistich: les trei paroles clef
L Congres vegnirà tegnù a Urtijei dai 12 ai 14 de dezember 2002
"L interes per i lingac y les cultures dles mendranzes é chersciù y chest se respidleia ence tles ativités culturales y legislatives dl’Union Europeica y de trueps autri stac-comembri"(cfr. formular de envit al congres). Te chest contest végnel organisé dai 12 ai 14 de dezember a Urtijei na conferenza internazionala sun l tema "Corpus planning y soziolinguistica".
|
L Trentin à na lege litela neva
|
|
La provinzia de Trent à na legia litala nueva
Intervista al assessour Fontana sun les chestions ladines
de Riccardo Zanoner
Instadì, più avisa en vender ai 8 de november, l Consei provinzièl de Trent l’à aproà sia neva lege litèla. La maoranza che à sostegnù chesta neva sort de litazion la è stata de passa i 2/3: 24 dapro, 2 zedoles biences e 5 de contra. La lege la jirà en doura ofizialmenter, se nisciugn chiamarà ite l referendum, te trei meisc e donca de november de l’an che vegn jiron a dèr la stima con chesta neva modalitèdes.
|
Cësa di Ladins - Critighes da uni pert
|
|
Al se trata de na despuscion
La provinzia vuel eder na pert dla puscion, sce ala dà ca n contribut
Per derturé y amplië la Cësa di Ladins a Urtijëi iel debujën de n contribut. La provinzia uel eder na pert dla puscion, sce la dá cà n cuntribut. Critiches stersces da pert de Union di Ladins, Leander Moroder de Luech y Natura y dla Lista Ladins. La Lista Ladins á prejentà na muzion ala jonta
|
Publicazion nueva de Luciana Palla
|
|
La pruma Gran Vera sun cd-rom
L cd cuei adum fotos, letres y documenc che conta co che la jent ladina à vivù chi temps
de Lorenzo Soratroi
Te chisc dis él vegnù metù fora en distribuzion la seconda edizion dl nuef laour de la Luciana Palla; l Cd Rom soura la Pruma Gran Vera su per les Dolomites. La pruma edizion de 1000 toc é vegnuda “brujeda” te pueces edemes, comaneda dai Istituc, museums dla vera y da esperc de storia. Y al ne podova nia ester autramenter.
|
Numer nuef de ''Eres-Frauen-Donne''
|
|
200 eles sforzedes a la prostituzion sun les stredes
Al vegn chirí trois per desgatié chestes eles dal certl dla trica, tema y violenza
Te nosta provinzia iel ntëur 200 mutans y ëiles che vën dala Nigeria y dai paejes dl Ost,che ie n gran pert sfurzedes ala prostituzion. Trica, tëma y viulënza de Erica Senoner La cumiscion provinziela per la valivanza dla rejons dà ora cater iedesc al ann la zaita "Eres", ulache l vën tratei argumënc deferënc sun l'ëila.
|
L elisucors y pudejé - doi mozions
|
|
An aspeta n bonarat
Al é vegnù enciarié la impreisa Orgakom di Paisc Todesc de enjigné ca n bonarat
N resposta al’interogazion fata dal vizepresidënt Carlo Willeit sun na puscibla provinzialisazion dl elisucors, à l assessëur cumpetënt Otto Saurer dit che la Jonta provinziela de Bulsan à dat su ala mpreja Orgakom di Paejes Tudësc per njinië ca n bonarat.
|
Sostëgns finanziars ala cultura Ladina
|
|
Cialé olàche i sostegns va de uega
Enconteda dla Consulta Culturala Ladina con i raprejentanc dles unions
Sön proposta y deboriada cun la Consulta culturala ladina mët a jì l’Assessorat por la scora y cultura ladina en convëgn a chël ch’al vëgn invié i presidënc y i rapresentanc dles lies culturales ladines, i assessurs ala cultura di comuns, les ploanies y en rapresentant dles lies dl turism
|
Le naufraje dla legia litala
|
|
L naufraje dla legia litala
An ne é nia jus ite sun na ghiranza giustificheda: doi raprejentanc ladins tl Consei
Do le naufraje dla proposta de legia litala dl Presidënt dla provinzia, dr. Durnwalder, te Consëi in l'edema passada, se dij le rapresentant ladin dr. Carlo Willeit sodesfat: "I ladins n'é nia ciamò gnüs metüs daldöt sot a ghirau". Söl retrat: le Vize Presidënt dl Consëi dr. Carlo Willeit y le Presidënt dla Lista Ladins Dr. Giovanni Mischì, trami contënc che la sterscia oposiziun cuntra le sboz de legia litala à paié la mëia.
|
En liber nü porsura les Dolomites
|
|
"Les Pizes Magiches" de Hans Pescoller
Liber fotografich nuef con 260 retrac y spligazions te 4 lingac
Do i dui volums "Val Badia" y "Tera Ladina" nes presentëia le fotograf Hans Pescoller chësta ota indô en bel liber cun na documentaziun fotografica dal titul "Dolomites - Pizes magiches" dè fora deboriada cun le fotograf Alfred Erardi, tambëgn scialdi conesciü por sü laurs fotografics. Bele ti pröms dui libri à Hans Pescoller, dandadöt tl volum "Val Badia", salpü da tignì frëms te pìlores posc' inciantors y momënc dla vita scëmpla dla jënt da paur tla Val Badia, laurs y usanzes che se destöda bel plan ia.
|
Joegn Rumanc en vijita tles valedes ladines
|
|
40 joegn rumanc en vijita tla Ladinia
Does classes dla scola ciantonala de Coira - n iade istrutif y plajoul
En lönesc domisdé è jü a fin en iade de istruziun tles Dolomites de döes tlasses dla scora ciantunala a Coira. Ai bun 40 jogn y jones dal ciantun dai Grijuns i él tai trëi dis gnü pité referac sön i ladins dles Dolomites y süa scora, en curs de ladin gherdëna y lapró ince l’aplicaziun pratica dl lingaz; in domënia ài fat n‘escursciun tles valades ladines, na Sela-Ronda che à dër plajü ince por mirit dl bel tëmp soredlé.
|
La ''Quotidiana'' à complì i 5 agn
|
|
Ala va tres damiec do n troi lonch y sfadious
La Quotidiana, l foliet da vignidì di Ladins dla Svizra, à complì chisc dis i 5 agn. Al é vegnù metù en pé dl 1997 y l troi enfin al 2002 é sté scialdi lonch y sfadious, ma al à paié la mueia . La Quotidiana à devent les prumes dificoltés Bele ti agn 80' sentìven tl Grijon l debujegn de avei n foliet da vigni di tl lingaz rumanc, ma al á volù ester agn y discuscions longes enfin che l projet é madurì tl concret.
|
I politics y i contribuc publics
Te na interogaziun à la fraziun LADINS damanè informaziuns al guern porsura les modalités adorades dai aministradus provinziai da partì fora contribuc por manifestaziuns. Al vën plü gonot dant che la man publica dà contribuc por daidé da finanzié manifestaziuns de vigni sort. Val' iade vëgn spo fat jö le blasun dla provinzia sön i invic ales manifestaziuns y gonot enjunté l’ennom d’en assessorat o cinamai d’en assessur.
|
Na delegazion basca ruveda adalerch
|
|
ghest scriv "
Na delegazion de politics bascs en vijita ai ladins
Na delegazion basca é ruveda en mertesc domesdì ai 22 de otober 2002, sun Ciastel de Tor a San Martin per vijité l Museum Ladin. La delegazion con a cef l president dl Parlament basch Juan Maria Atuxta Mendiola, adum ai reprejentanc Gorka Knörr Borràs y Carmelo Barrio Baroja, ai membri dla Jonta Manuel Huertas Vicente y Kontxi Bildbao Cuevas con n valgugn funzionars dl Parlament basch, é chisc dis te nosta provinzia per enrescì les carateristiches dl’autonomia de Südtirol. "
|
Tresfora on-line - Noeles ladines te internet
|
|
ghest scriv "Sen sonse da giaté ence sun internet
L'Union di Scritours Ladins Agacins che se festidieia dla redazion dla Plata Ladina sun l foliet Alto Adige, se prejenteia sen con chestes plates a si letours ence sun internet. Te chest sit saràl da giatè i articui plu emportanc y chisc vegnirà d'engré via archiviés a na moda che ai sie a desposizion tl temp sciche documentazion a n certl plu ampl. L sit giatarà na viesta nueva, pernanche i nes aron laoré ite tl ciamp dl web-design, che i aron deslié i problems tecnics y aldò dles poscibeltés che i encontaron. Zacotanc de liams n'é nia ciamò atifs. Clican sun les saites a la fin dl preambul podeise lieje les verjions completes. "
|
|  |
|