|  |
Noeles.net: lumes y ombries
|
|
E. Valentini scriv "... ma l sit à ence valch ombria
de Erwin Valentini
La redazion de noeles.net à trat n prum bilanz dla vijitazion dl sit y an pò lieje anter les righes che ala é dret contenta con l resultat arjont. Ie ne sè nia sce 4000 vijites te 2 meisc é truep o puech ma la creazion dl sit noeles.net è dessegur n event emportant ajache al é na forma originala de dè y giaté informazions visavis di canai tradizionai, stampa y radio y televijion. N saut cuantitatif y cualitatif, donca, tl mond dl'informazion ladin. "
|
De gré ai colaboradours y Bon Ann - Da jené inant ence chat
L sit nuef Noeles.net complesc defata i 2 meisc de vita y an po tré n prum pice bilanz valutan l numer de vijites che l sit à abù enchina sen, en dut za. 4000 con na mesana de 70 vijitadours al dì. Scialdi gonot él vegnù anuzé l forum per ortié messajes. Dret animedes é - co podoven pa se aspeté autramenter - les discuscions entourn tematiches politiches.
|
Por ne messëi nia jì dan dala Curt Costituzionala
|
|
Miù müs a müs! Zacai mint y ne dij nia les cosses co che ares se sta in realté
de Lois Trebo
Che al é rî da mëte a jì incuntades danter rapresentanc de odüda politica desvalia nen é nia val' de nü, cis sce önn en grup fej pert dla maioranza y l'ater dla oposiziun nia orüda. Bele jö Roma pon osservé les gran dificoltês danter la maioranza y la oposiziun por rové adöm a se baié fora. Le presidënt Ciampi à tl ultim tëmp critisé plü gonot la mancianza da pert dal guern da se ürté con la oposiziun por baié y sciacaré fora problems de gran importanza. Al à dit che le debat politich é na infrastrotöra essenziala che se ghira ma la bona orenté da intrames les perts. Le dialogh danter maioranza y minoranza é le su tru por jì tla direziun de na vijiun plü leria di problems istituzionai. Le comissar europé Mario Monti à da püch te na intervista baudié che la mancianza de en debat politich tla Talia é en fatur che sprigora investimënc esteriurs da gnì tla Talia,olache al vëgn ciaré massa ai personalisms impede ales reformes.
Nota: articul te ladin standard
|
Willeit: degun paiament ne se entardiveia
|
|
Degugn paiamenc ne vegn trac in lonch
"Sce l se ëssa tratà de mosces y nia dla cultura y independënza ladina, pona ti ëssa persones coche Thaler y Frick dessegur dat pro ala ghiranza de Willeit", valuteia Willeit les ultimes ataches muetes da esponenc dla SVP todescia devers de sia ghiranza de damané na votazion do grups etnics dl capitul dl bilanz de previjion che reverda i sostegns ala cultura ladina. Scuntreda daverta chisc dis.
|
N terz Istitut Cultural Ladin
|
|
Al dess ciapé alberch tla "Cesa de Jan" a Col Santa Lizia - L comun de Col piarà via con i laours
de Lorenzo Soratroi
Al é vegnù descorù souradut dl Istitut Cultural Ladin per i trei Comuns, che essa da vegnì fat via Col tla "Cesa de Jan" tla reunion dla Consulta di Comuns ladins “storics”, che é vegnuda tegnuda a Col en la edema passeda. La bona nueva che i finanziamenc prevedus da la lege cheder nazionala sun les mendranzes, la 482/99, fossa da veira do a rové, à fat speré les aministrazions y les Unions di Ladins di trei comuns de Col, Ampez y Fodom.
|
Anter la fin dl ann vegniràl declaré sant
Le miscionar y beat Ojöp Freinademetz de Badia, veneré colunc sura i confins dla Ladinia fora, gnarà detlaré Sant, bunamënter ciamo' anter la fin de jenà 2003. Chësta é la noela che é gnüda dada tres in vëindres dala Congregaziun Vaticana por les santificaziuns in prejënza dl Papa Jan Paul II. a Roma.
Nota: articul te ladin standard
|
Aprovazion dl bilanz sburleda a jené
|
|
Willeit brancia do l'erma plu temuda: la votazion do grup etnich dl bilanz de previjion - El damana ence le sostegn per dertoré la Cësa di Ladins zenza messei dé ju la proprieté ala provinzia
La scuntreda danter maioranza y mendranza se fej plu dura. Le rapresentant ladin y vizepresident dl Consei, dr. Carlo Willeit, ne à nia dé pro le bilanz de previjion pro la ultima senteda dl Consei provinzial y s'à tignì a na prozedura veduda dantfora dal Statut de autonomia per sconé i interèsc de en grup etnich, te chest caje de chel ladin, sce el rata de ester vegnù traté nia endretura y ingiustamenter dala maioranza, te chest caje dala SVP. Do le mote ne ti jovel a Willeit nia plu traté cun la maioranza (SVP) cun "de beles manires" - vedú ence sciche al é vegnú metú l'assessour Florian Mussner unilateralmenter dala SVP. Willeit à sen brancé do a una dles mesures plu drastiches per fé capì y audì clermenter sia posizion.
Un di poms dla descordia. La Cësa di Ladins a Urtijei, la SVP vuel na pert dla puscion per la provinzia tl caje dl conzediment de n contribut. La Lista LADINS é decontra.
|
Willeit: les burtes manieres de Mussner
|
|
"Mussner se fej propaganda litela cun la finanzes publiches"
Touta de posizion dla lista LADINS en cont dla invervista deda dal assessour Florian Mussner encuei (19.12.2002) al foliet "Dolomiten"
Le vizepresident dl Consei, Dr.Carlo Willeit (sul retrat) á riesc tout posizion sun na intervista deda dal assessour Mussner tamben encuei al foliet "Dolomiten", dijan che Florian Mussner "fej propaganda politica cun la cumpetënzes, la finanzes y l aparat aministratif dla Provinzia y cun si detlarazion de biadum (tla zaita Dolomiten dl 19.12.02) desmostrel de vester puech nëubl, y cieche l à dit n cont dla relazions cun Willeit y cun i LADINS ie n desfurmé dla realtà", dij Willeit. "I cuntac che Mussner dij de avëi cris fova fictifs, chëi che i LADINS y Willeit à cris, y chir mo for, ie reéi. Do che Mussner ie unì numinà assessëur ti à Willeit sëurandat persunalmënter na lista de argumënc y problems da se rujené ora deberieda; nchina sën ne n’àl giapà deguna resposta!", met en cler Willeit.
|
Relaziun d'ativité 2002 - Indô en gröm de ativitês y publicaziuns
de Werner Pescosta
 Sce an ciara zoruch al program che l'Uniun di Ladins à portè inant te chisc mëisc passà y ales pertes dl program che é ciamò tl laûr de gnì realisades, arati de podëi dì che l'ativité portada a fin é stada bindebo ampla y che ara é ince gnüda tuta sö bun dala jënt dla valada. Sciöche ti agn passà él gnü laurè pro deplü proiec, valgügn de chisc é bele gnüs portà ala realisaziun definitiva y d'atri gnarà portà a fin ti agn che vëgn, aladô dles poscibilitês finanziares y dl program d'ativité che gnarà aprovè ann por ann dai mëmbri dl Consëi.
Söl retrat a manciampa: le presidënt dla Uniun Ladins Val Badia Werner Pescosta
|
Ai 12 de jené garejeda cun la ciaspes sun Mont de Pana - prima cumbinazion cun l Extrem Marathon
Nce te Gherdëina à pià pé na disciplina sportiva nueva. L ji cun la ciaspes ie n'alternativa per l inviërn che ti pieta n cuntat plu strënt cun la natura sibe a chëi che va gën da mont su che no a chëi che ti sa bel sa sauté. Do la bona sperienza dl ultimo inviern mët l'Atletica Gherdëina a ji per n dumënia ai 12 de jené 2003 la segonda edizion dl Val Gardena Ciasp sun Mont de Pana a S.Crestina. N à udù che la nuvità ie unida tëuta su de bon uëdl sibe da chëi da tlo y nce dai truep concurënc che ie unic da oradeca per garejé sun na raida de 5 km sun nëif batuda.
Nota: articul te ladin standard
|
A Roma vëgnel debatü na legia söl federalism
|
|
Le passaje da na provinzia al'atra de comuns dess deventè plü saurì - Cortina, la "perla dles Dolomites" foss en gran davagn por i Ladins, mo s'la lascia la provinzia de Belun tó?
de Lois Trebo
Te chisc ultims dis é le presidënt dla provinzia Durnwalder gnü cherdé a Roma por dì la süa sön na proposta de lege che trata le federalism; chësc oress dì che le stat dess jö ales regiuns y ales provinzies deplü competënzes che reverda la scora, la sanité, la polizia ez. La medema lege vëiga inće danfora na maiù poscibilité por comuns da baraté provinzia y por provinzies da baraté regiun. Sön chësc à Durnwalder dit che ël foss a öna da tó sö con brac aspanês i Ladins da Suramunt. Ponsé àl impröma a Cortina d’Ampëz che é en post dër conesciü por sü bi raiuns, sü crëps, söes munts, tlamada la perla dles Dolomites. Söl retrat: les munts podores de Cortina d'Ampëz che rossiëia. Cun Zent Ladina Dolomites s'à i Ladins ampezans metü cun gran entusiasm a cé dl movimënt ladin dl 1945 , fajon dles dötes por arjunje la reunificaziun dles cinch valades sot ala provinzia da Balsan. Cotanc é i lians che nes liëia cun Ampëz, Fodom y Col.
|
Na atraziun nöia sön Börz/Antermëia
|
|
Maria Canins plena de laut per pista y scenar
A Antermëia, picera fraziun dl comun da San Martin, cun za. 300 abitanc y deplü strotöres turistiches, fôl bele da en pez che ara jô jöpert cun le turism da d'invern. I agn d'or dl '70 y '80 ê ma plü na bela recordanza inchersciora. A ponsé che le pröm implant va zoruch ai agn '60, cinamai dan Al Plan de Mareo. La gauja é stada la gran mancianza de nëi ala fin di agn '80 y problems cun i 3 implanc portamunt che condüj dal zënter dl paîsc sön Chi Jus/Munt da Tunzené. An n'â nia le möt da fà nëi. Fora dla meseria nàscel nia dainré indere ince scomenciadies nöies. Ti ultims agn àn plü y plü descurì le raiun dl ju de Börz, dötaurela nia dezipé da implanc portamunt, lascè dî sön na pert d'invern. Söl retrat: Pütia odüda da Börz. La loipa fej sü cërtli ti pres planis dessot (Sepütia).
Nota:
|
Ladin Standard - Les massaries án sëgn tles mans
|
|
Le DIZIONAR DL LADIN STANDARD amarscëia en scomenciamënt epocal - Ciügn i proscims varesc?
 Incö (14.12.2002) se stlüj jö dales 18.00 cun na mësa torona le Convëgn de "soziolinguistica y language planning" a Urtijëi metü a jì dal Sorvisc per Planificazion y elaborazion dl lingaz ladin, in cört SPELL. Al é sté 3 dis cun en program pënc de intervënc söl tema, cun reladus y reladësses gnüs da mez le monn. Chësc ince por sotlinié le carater european dl'iniziativa y por ti dè flé ala strentöra locala. En convëgn dandadöt por esperc, mo incö sabeda s'ál fat pormez tambëgn cotan d'interessés. Le vocabular dl ladin standard venü al prisc promozional de 5 Euro y gramatica gratis laprò é jüs ía di cënc. La gran novité dl Convëgn che amarscëia aporanìa en vare "epocal" é zënzater stada la presentaziun dl dizionar dl Ladin Standard che sará deboriada cun la gramatica les massaries indispensables por adoré le standard autonomamënter. Söl retrat a manciampa: le diretur dl proiet SPELL Erwin Valentini y a mandërta le colauradù tla sënta dl proiet a Urtijëi, Mathias Stuflesser. Na ciaradöra contënta, cundötes les bries. Le resultat po se lascé odëi. Mo co vara pa inant?
Le dizionar contëgn za. 13.500 lemesc tl ladin standard cun corespognënzes ti idioms y diziun todëscia y taliana dlungia. Danfora ince spligaziuns gramaticales ... en "work in progress" sciöche al vëgn dit, a en bun punt, mo nia ciamo stlüt jö.
Nota: articul te ladin standard
|
Presentaziun: sabeda, 14.12.2002, dales 16.00 a Lungiarü
|
|
"La Roda dl Tëmp" - Morins da paur tla val da Lungiarü, liber metü adöm da Giovanni Mischì y Mario Clara.
de Mateo Taibon
I morins, en iade ram essenzial dl’economia, incö en toch dl passé che é por tröc folclor. Val' de bel da i ciaré. Y valch che ne joa plü a nia: Giovanni Mischì desco autur di tesc' y Mario Clara sciöche fotograf à orü documenté le patrimone de en tëmp oramai passé. Storia, tecnica, vocabular, dessëgns de ilustraziun, fotografies – belëza y completëza é les döes cualitês dl liber de Giovanni Mischì y Mario Clara sön i morins da Lungiarü.
Söl retrat: un di auturs dl liber, Giovanni Mischì, da Seres/Lungiarü
|
SPELL: n vocabular demarevueia, standard y idioms
|
|
Reladours da la Catalugna, da la Finlandia, da la Scozia, da la Svezia ... y defin dal Pamir/Asia - Dut l program y duc i ressumés dles relazions
En juebia, ai 12 de dezember, da les 14:00 vegniràl daurì l congres "Soziolinguistica y Language Planning" tla Cësa di Cungresc a Urtijëi. En chesta ocajion vegniràl prejenté l Dizionar dl Ladin Standard. Al é l prum dizionar ladin che pieta pro vigni parola l ladin, l todesch y l talian. Pro vigni parola végnel ciamò dé indicazions sun duc i idioms dl ladin dles Dolomites, olache la parola vegn dant. Pro belau dutes les paroles abinen perchel la forma te almanco doi idioms, y pro valch parola pòn abiné les variantes ladines de enchinamai cinch valedes.
Söl retrat, les munts dl Pamir tl'Asia Zentrala, le problem dla standardisaziun linguistica àn sura döt le monn: la reladëssa Leila Dodykhudoeva baiarà dla situaziun soziolinguistica y dla politica linguistica dla Regiun Autonoma de Badakhshan tl Pamir/Asia Zentrala.
RESUMÉS:
|
|  |
|