|  |
Union di Ladins de Gherdëina: cun gran delujion, sënn y desplajëi ...
|
|
"Dessegur n bon afar per la provinzia, ma no per Gherdëina" - Südtirol nes ie debit de plu scuses per duta la baujies de si politicheri - Nëus ti sention grà a Willeit
Cun gran delujion, sënn y desplajëi, musson audì tan fauz che na pert de nosc polticri se raida ngiustamënter do si ulentà y vantaje duta la nformazions n cont dl marciadòz dla cësa di Ladins. Gherdëina ne na nia debujën de se damandé na scusa a Südtirol, per gauja de Willeit, ma musson vester cuntënc che la mëndranza ladina a mo politicri che fej la drëta politica y cëla sun d’ëi. Nëus raton che Südtirol, deberieda a si politicri, nes ie cajomëi debit de de plu scuses per dut l stuep y la baujies che ie unides smachedes tla mans ala populazion per confonder y nciurnì l’opinion publica. Sul retrat: l president dla ULG, Egon Vinatzer.
|
La Cesa di Ladins: La perdonanza de Konrad Piazza
|
|
Konrad Piazza preia perdonanza - La lista LADINS: "La Union di Ladins de Gherdeina ne dess nia dè ju la proprieté" y envieia la SVP a na enconteda
Les ones levedes su entourn la chestion dla Cësa di Ladins ne se apajeia nia plu via. Encuei à tout posizion l ombolt da Urtijei Konrad Piazza te na letra ortieda al foliet «Dolomiten », prian enchinamai perdenanza a inom di gherdeines dant a la jent de dut Südtirol y slomenan da l’autra pert dassen Willeit per avei tegnù su l bilanz provinzial per chesta gauja. La resposta dla Lista LADINS é riesc vegnuda do y tamben fiersa, l president dla Lista LADINS: “Che Piazza se enrabieia contra Willeit en cont dla Cësa di Ladins fej odei clermenter sia desconescenza di fac reai, sia posizion antiladina, sie desprijé dles comunanzes ledies y dles raprejentanzes y istituzions politiches legitimes. Tres de tel declarazions se descualificheia l prum zitadin enstes », refudan enscila les paroles dl ombolt desche « nia fair, zenza fundament y desprijentes ».
|
Mutons sun streda segures
|
|
24 de jené 2003, dala 20.30 - Urtijëi, Aula nsenianc Scola elementera - Reladëur: inj. Marco Passigato
La segurëza de nosc mutons y mutans canche i ie sun streda per jì a scola o dai cumpanies o auter, devënta nce te nosc pitli paejes for plu y plu n problem. La Consulta di genitori urganisea na ancunteda cun n espert che analiserà la problematiga y purterà dant esperienzes y cunsëies.
|
Comun de Mareo: morvëia por les demisciuns
|
|
Impröma Albin Pedevilla, spo ince Heinrich Huber - Fonjo Winkler va ite te consëi y te junta
"Al ne ê nia plü les condiziuns por laurè inant". Sciöche incundè danfora bele de dezëmber él gnü dè at ufizialmënter tratan la sentada da in vëindres passé (10.01.2003) dles demisciuns dl assessur y aconsiadù dl paisc da Rina, Albin Pedevilla dl Cargà, instës gnanca plü prejënt ala sentada. Por ël ne êl nia plü les condiziuns por laurè bun inant, mo al ne à nia orü dì avisa ciönes che é stades tl concret les gaujes. An sa dles desvalianzes danter i aconsiadus da Rina, da öna na pert i aconsiadus daimprò dala SVP sciöche le ex-candidat da ombolt Doro Castlunger y Heinrich Huber y i atri, ragrupà incër Fonjo Winkler, pröm nia litè. Na situaziun politica che respidla, plü o manco i 2 "clans" te paîsc. Les relaziuns, zënza bele ries, é gnüdes intossiades ultimamënter dandadöt cun le referendum metü a jì por la dortoraziun dla dlijia dl paîsc.
|
II. Val Gherdeina Ciasp: resultac
|
|
La seconda Ciasp tles mans di favoris
Molinari, Fregona y Senoner dantfora - Maria Canins zapa endò sun l scialier
Prima y sëula garejeda cun la ciaspes te provinzia ie unida venciuda dal favorit danter i trëi campions dl mond Molinari, Fregona y Senoner à auzà . L specialist de ciaspes Antonio Molinari bat Marco Agostini che à fat si prima speriënza cun la ciaspes. Lucio Fregona che ova bele venciù l Extrem Marathon ie terzo y gran favorit per la cumbinazion. Danter l’ëiles vënc Lara Bonora de Riva del Garda dan Maria Canins. Hugo Senoner da Dorives ie l miëur dl Südtirol y nsci nce de chëi da tlo.
|
L strit danter ladins storics y
|
|
Dut resta unfat desche denant
Rie convive anter Ladins storics y neo-Ladins tl Beluneis
de Lorenzo Soratroi
L’ultima senteda dla Federazion dles Unions Ladines tla region dl Venet à desmostré ciamò n iade la vijion desfarenta dla ladinité anter i ladins “storics” y i “ nia storics“. Argoment da descore fora resté medem da n ann encà: la mudazion dl statut dla Federazion. Na comiscion metuda su per studié la tematica s’ova fermé te sie laour daviache l rapresentant di aconsiadours di ladins “nia storics”ova scrit al President Iji Menardi Malto de “retegnì che al ne sie nia plu les condizions per jì inant a descore de chest”.
Sul retrat: Fodom. Ladins y "pseudo(neo)-Ladins", le strit por i mesi finanziars. Chisc ultims vuel avei tres deplù.
|
La lista LADINS respogn ales insinuaziuns
|
|
Degugn entardivamenc pro les pensions
Al se trata de polemiches sofledes su che ne à deguna fondamenta
Te na comunicaziun ortiada ala stampa tëgn la Lista LADINS da mëte en dërt che le paiamënt dles ponsiuns d’invalidité ne é nia gnü arforé o tignì sö por gauja dl bilanz provinzial impormò aprové da n per de dis, mo so intardiamënt – y chësc vëgn ince confermé ofizialmënter dai Ofizi competënc – é gnü a s'al dé por rajuns de organisaziun di Ofizi instësc, é pö la licuidaziun ciamò na pratica che fej pert dl bilanz vedl.
Söl retrat, le presidënt dla lista LADINS, dr. Giovanni Mischi
|
Cësa di Ladins: L assessour Mussner tol posizion
|
|
Mussner: "Cesa di Ladins" y espropriazion, dut nia veira!
Mussner claresc te na comunicazion sia posizion
L assessour ai laours publics y a la scola y cultura ladina, Florian Mussner, claresc te na comunicazion deda fora enier dal ofize stampa provinzial valgugn ponc per cie che reverda les discuscions y les polemiches entourn la "Cësa di Ladins" a Urtijei vegnudes su ti ultims temps. "El enstes" - enscì lìejen tl comunicat stampa - "à tout l'iniziativa de mete a jì l'enconteda di 4 de dezember 2002 a Urtijei. El ne à mai rejoné de na espropriazion no sen y no tl davegnì dla Cësa di Ladins coche an ti tira dant". Sul retrat: l assessour Mussner.
|
Concurs per 2 vicars ladins
La Lista LADINS tol sö cun sodesfaziun la noela che le concurs por vicars publiché chisc dis söla Gasëta Ofiziala resservëia danter i set posć desponibli inće dui posć por vicars de lingaz ladin. Le presidënt dla Lista LADINS Giovanni Mischì recorda che al é propi stè l’aconsiadù ladin Carlo Willeit a intergnì y à sburlé do chilò massivamënter de plü iadi por che inće le grup ladin pois finalmënter rové pormez a chëstes störes importantes, da chëres che i ladins romagn scenò por rajuns de proporz gonot stlüć fora.
|
Le Presidënt dl Parlamënt dl'Austria Andreas Kohl te Südtirol
|
|
Carlo Willeit enconta Andreas Kohl
Kohl empermet de daidé i Ladins a ester reconescius a livel internazional
Le vizepresidënt ladin Carlo Willeit à ilustré aspeć de sconanza dla mendranza ladina y perié le presidënt dl Parlamënt dl'Austria, Andreas Kohl da s’adorè por n reconescimënt internazional dla mendranza ladina en gaujiun dl'incuntada albüda inier (09.01.2003) tratan so intratëgn te Südtirol. Söl retrat: Andreas Kohl y Carlo Willeit.
|
Atletica Gherdëina: al vën mo tëut su iscrizions
|
|
Dut enjigné per la II. Val Gardena Ciasp
Sun Mont de Pana pò en domenia, ai 12 de jené duc se mesuré con i trei campions Molinari, Senoner y Fregona
La nëif, i concurënc y l cumité de organisazion ie anjeniei per la sgonda edizion dla Val Gardena Ciasp, la prima y sëula manifestazion cun la ciaspes te Südtirol. Nviëi a fé pea ie duc i nteressei, sibe chëi che va a pé che nce chëi che fej pea la cumpetizion agonistica. Chi che ne à nia nstës la ciaspes, les giapa da mpresté dal’Atletica Gherdëina che mët a ji la manifestazion. Nteressei possa pra l’iscrizion tl ufize de turism de S.Crestina nce bele se nuté su per la prima cumbinazion cun l Extrem Marathon.
Foto: campions dl Mond Hugo Senoer y Antonio Molinari se à bele scrit ite.
|
Comunicat stampa dla Union di Ladins de Gherdeina
|
|
La Union di Ladins de Gherdeina spliga enscí i fac
La Cesa di Ladins y la restruturazion - I sostegns publics
In merito alle recenti polemiche sorte attorno al caso della mancata approvazione del bilancio provinciale a causa del blocco richiesto dal dott. Carlo Willeit per il diniego da parte della SVP di stanziare nello stesso bilancio una somma adeguata per la ristrutturazione ed ingrandimento della cësa di Ladins ad Ortisei , intendiamo fornire le seguenti osservazioni:
Il presidente dell'"Union di Ladins de Gherdëina", Egon Vinatzer
|
I Istituc dess dè fora les publicaziuns tl standard ladin
|
|
"Na cossa che ne ti gniss nia pordenada!"
Les prömes porsones da adoré le standard mëss ester les istituziuns portadësses dl SPELL
de Lois Trebo
Do che i rumanc dal Grijun é dl 1982 piés ia cun nia de piceres dificoltés cun so lingaz de scritöra - rumanc grijun - lauré fora sön la proposta dal prof. de Turic H.Schmid, é chësc scienzié gnü inciarié dal Istitut Ladin " Micurà de Rü" da stüdié ince fora por i ladins dles Dolomites na sort de lingaz unifiché. Sön söa proposta aratada dër positiva à la Uniun Generela adöm cun l' Istitut Cultural de Fascia invié ia le proiet Spell ( Servisc de Planificaziun y Elaboraziun dl Lingaz Ladin ) co à albü cotan de dorìes da nasce.
Nota: articul te ladin standard
|
Le Dizionar dl Ladin Standard
|
|
N troi lonch devers l Ladin Standard scrit
Ladin standard: sté chic sen fossa avisa desche sce l'America, n iade che al é vegnuda descorida, ne fossa nia vegnuda coloniseda
de Paul Videsott
A mez dezember él vegnù dé fora dal SPELL (che é l‘ofize linguistich metù su da la Generela, dai doi Istituc Ladins „majon di fascegn" y „Micurá de Rü" y dal IPL) sot a la direzion dl dr. Erwin Valentini le „Dizionar dl Ladin Standard". Te vigni auter lingaz dl mond essa na tel prejentazion descedé n gran interes publich, les istituzions essa laudé y sotlinié l‘importanza dla standardisazion y dla normazion dles variantes, an essa prejenté tl medem temp strategies de politica linguistica da mete a jì per le davegní y e.i. Y tla Ladinia pa? Puech y nia de dut chest. La prejentazion é ben vegnuda fata tl cheder de n congres internazional, ma prest zenza partezipazion dla Ladinia enstessa ….
|
Fodom: i abitanc de Vijinè de Là i è restei sarei
|
|
Dé na mán a chësta ala popolazion che passarà n invièrn coscita difizile - La Union di Ladins abina adum scioldi per daidè
de Lorenzo Soratroi
L’Union dei Ladins da Fodom l’à pensé de mëte a ji na scomenciadiva de solidarieté per chi del Vijiné de Là che i é restèi sarèi, davòche le ultime ploie de novembre, le i à porté via la strada.
Se trata de na sotscrizion per trè su n aiut a chële diesc persone che sto invièrn i avarà problems e speise mplù a tignì i colegamenc col rest de la val. Coche duc recordarà, puoch soura Molinat de Retic, n tòch de strada l é sboé jù e defàt i colegamenc col Vijiné de Là i s’à saré per i meśi a motor.
|
|  |
|