|  |
Touta de posizion dla Lista Ladins
|
|
La Lista Ladins ma in pert contënta cun la delibera dl Govern Provinzial - Standard por ac publics adressà a düc i ladins - Ara se damana ince le reconescimënt di idioms da suramunt pro l'ejam de trilinguism
Cun la soluziun provisoria deliberada chisc dis dal Govern provinzial da adorè tl setur publich le badiot y le gherdëna é la Lista LADINS prinzipalmënter a öna, tan inant che al se trata de documënc che reverda öna dles döes valades; mo por ac publics in general che interessëia la mendranza ladina intiera, sciöche p.ej. leges y ordinamënc dla provinzia/regiun y i.i., recorda la Lista LADINS che la poscibilité da adorè la forma de ladin standard é incö porater bele dada. A odüda lungia é na forma standardisada de lingaz de scritöra val’de nezesciar y d’inevitabl.
|
N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta
|
|
L no dla jonta provinziala y dl assessorat al Ladin Standard
La SVP de Gherdeina l'à davagneda chest iade - la vertola dl ejam de trilinguism - La delibera vegn sostegnuda da n arat aprové duc a una dal Consei dl Istitut Ladin Micurà de Rü bele ai 17 de setember 2002
Encuei (27.01.2003) é tomeda fora la delibera persoura l'adoranza dl lingaz ofizial ladin te Sudtirol sciche an savova perauter bele, en curt: al ne vegn nia nominé l ladin standard, ma per cie che reverda la Val Badia, ladin dla Val Badia, per cie che reverda Gherdeina, l gherdeina, per cie che reverda trames les valedes déssel vegnì baraté ju n iade gherdeina y n iade ladin dla Val Badia. Chesta dezijion fova bele tl'aria de jugn fora, ma nia ciamò metuda ju te na delibera ofiziala dla jonta provinziala de Bulsan. Encuei sàn sciche ala ciala fora. Sen romàgnel demé plu la speranza che Fascia vae dantfora con l'ejempl. Nia ciamò regoleda ne é l'aplicazion a livel regional. Sun l retrat: la fontana de Laurin dant l palaz dla jonta a Bulsan.
|
Ladin standard: odù con simpatia tla Val Badia, manco te Gherdeina
|
|
I liams anter coscienza linguistica y simpaties politiches te Sudtirol
L’enrescida de noeles net «Cie nen dijeise pa dl Ladin Dolomitan/Standard?» paridleda con la enrescida profescionala de Gabriele Iannàccaro y Vittorio dell'Aquila
Valutazion de Erwin Valentini
La enrescida metuda a jì da noeles.net va inant ma la destribuzion dles respostes s’à oramai stabilisé, y perchel pòn tré bele sen n valgunes conclujions. Les 205 oujes dedes ju fina ai 24 de jené se despartesc su enscì: l 77,07% pensa che l ladin standard dess vegnì nuzé deplù, l 5,37 % é per adoré l standard ma volessa avei plu paroles ladines; l 1,95% é per l standard ma volessa adoré l vocabolar di idioms (chesta domanda creia perdret confujion ciuldì che «standard tl scrive, ma vocabolar di idioms» é n puech na contradictio in terminis); enultima, al 15,95% ne ti plej l standard nia. La resposta dl’enrescida per clera: l 84,39% é per, l 15,61% é contra l ladin scrit unitar. Ma éla pa enscì?
|
Aiut Alpin Dolomites: l elisocours mitich
|
|
Les tecniches de intervent dl joler dl Aiut Alpin Dolomites - Vigni imprezijion di deidacreps po ester fatala
de Mateo Taibon
Ti ultims 15 agn zirca àn abù n mudament fondamental tles tecniches de socours alpin; na bona pert dl socours vegn fata encuei con l joler, les azions de socours con porì/blot tecniches tradizionales é pueces. L cost dl joler é aut (da za. 40 euro al menut ensù), ma l socours alpin tradizional con na trupa che va a pé su per i creps, é bonmarcé demé enfina che i socoridours laora debant. Sce an mess jì su alaut a tó n ferì con na barela él almanco cater, la maioura pert cinch socoridours sun troi per almanco mez n dì de laour - sc'an mess i paié do n tarifar da meinacrep ésen tost a les somes dl joler. Per nia rejoné dl fat che l aiut ruva de ores plu tert, con de gran pericui per vita y sanité dl ferì y di deidacreps, entratant che l joler é sun l post do puec menuc. Perchel s'à l joler svilupé al enjin plu important tl socours alpin.
L Aiut Alpin laora con l "Ecureuil" AS 350 B 3 (la "schirata") dla Eurocopter, na mascin da 7 posc' con 850 ciavai che arjonj na asvelteza de 250 km/h. La mascin é dret adateda per les monts per via de sia manovrabilté.
|
Dl 1995 ova Willeit daidé enscila l Aiut Alpin Dolomites
|
|
La perdonanza va damaneda ai ladins per sia pazienza - La lista longia dles mancianzes politiches
de Umbert Cians
Bilanz provinzial 2003 bloché enlaouta, mozions a ben di ladins refusedes da la SVP, Aiut Alpin Dolomites, la seria longia de mancianzes dla politica envers i ladins te Suedtirol; conscidron mo n pue les mozions de Carlo Wileit, a mete man da cheles ultimes: feter degugn ladins ne laora pro l'Université ledia da Balsan y Willeit se damana per l grup ladin una dles does vizepresidenzes sciche preodù dal statut dla Université, enchina ciamò touta ite da n todesch y al se damana che l grup linguistich ladin ae sie raprejentant nia demé te consei, ma ence tla jonta de chest organ. L raprejentant ladin é dutaorela Theodor Rifesser che à sen messù dè pro che al va debujegn de mudé l statut per ti fé lerch ai ladins. A cie moda ál pa scuté enchina sen? 
Retrat: L "Land" Südtirol ne scona nia cosc' canche ala va de d'autri interesc. L journal Südtirol Heute giata n finanziament de passa mez milion de euro al ann (1 miliard de vedles lires), la proposta de Willeit de ti garanti tres lege a la Usc n finanziament é depierpul categoricamenter vegnuda refuseda da la SVP.
|
Union y Museum: "plu pitl, ma nost"
Entant la ultima senteda danter la Union di Ladins de Gherdeina y chi dl museum ésen vegnus a una de realisé n projet plu pice, sce an ne ruva nia a una con provinzia y comun per n finanziament: "plu pitl, ma mie - chest é nost travert", é la convinzion. L gran projet essa comportè n costiment de za. 4 milions de EURO. Sul retrat: l president dla Union di Ladins de Gherdeina, Egon Vinatzer y l raprejentant dl museum Moroder.
|
Do l intervent de Willeit degunes marches plu
|
|
Ejam de bi- y trilinguism: nia drëde mëter marches da bol - chëles che n à trat ite ingiustamënter dëssa unì retudes!
Te na interogazion dl 29.08.02 cuntestova l vizepresidënt Willeit (LADINS) l paiamënt dopl de marches da bol per unì lascei pro al ejam de trilinguism y, al medemo tëmp, damandòvel sce messëi paië na marca da bol per pudëi dé ju l ejam de bilinguism sibe ndut legitimà, pervia che chësc ejam vën pretendù per zapé ite te na stiera publica, ulache i documënc ie generalmënter lascei pro zënza tasses. Do l intervent de Willeit, degun paiament de marches per l ejam de bi- y trilinguism.
|
I clubs di alcolisc' in tratamënt inviëia a süa reuniun
|
|
La plaia dl acohol y les terapies
de Castlunger Lois
In domënia, ai 26. de jenà, gnaràl tignì tla Ciasa Runcher a Badia dales 15.00 ales 18.00 la reuniun generala dl’APCAT (l'Associaziun Provinziala di Clubs di Alcolisc' in tratamënt). La colauraziun danter istituziuns publiches sciöche le sorvisc por les dependënzes, le zënter de Alcologia a Bad Bachgart, scoles, doturs de basa, spitol y d'atri y nosta assoziaziun di alcolisc' sarà le tema prinzipal. Chësc ne n’ô nia dì che al ne sides nia sté fina sëgn colauraziun. Ara se trata plülere de ciafè formes nöies, concretes y continuatives de colauraziun.
|
Derturazion dla Cesa di Ladins
|
|
Deguna tria entourn la Cesa di Ladins y deguna resposta ciamò dla SVP "Ladina" al envit a l'enconteda
Al ne vegn plu dè deguna tria tla chestion Cesa di Ladins a Urtijei. N comunicat politich ciacia l'auter. Al semeia che la chestion devente un di ponc de confrontazion politica ence dles lites provinziales 2003. Mussner y Perathoner (SVP) sostegn l ombolt da Urtijei Konrad Piazza y sia ghiranza che tl caje dla conzescion de n contribut dess na pert dl frabicat (l museum) passè tla proprieté dla provinzia. Deguna resposta dla SVP Ladina ciamò al envit de Mischì dla Lista LADINS a na enconteda sun chesta chestion y sun d'autres che ti é vegnù ortié dan valgunes edemes a Mussner y Dejaco.
Sul retrat, l gran model original per la derturazion dla Cesa di Ladins che se meritassa de vegni realisé per l ben dla cultura interladina. Trueps se damana: "Sce la provinzia po finanzié cun mez milion de euro vigni ann la televijion todescia Suedtirol Heute, a cie moda ne pola pa nia dé ca cheles trei lires per la realisazion de chest model, zenza ghiré atira na pert dla puscion"
|
Rezenjion dla gramatica dl Ladin Standard/LS
|
|
L'auspicio è che il "LADIN STANDARD" divenga una lingua d’arte, con sangue e arterie pulsanti
de Walter Belardi, prof. univ. a la universitè La Sapienza/Roma
La "Gramatica dl Ladin Standard" ha tutte le carte in regola per cominciare a servire da guida e da bussola per chi, nato all’ombra del Sella, avverta la grande importanza ideologica se non perfino il bisogno di uscire, nello scrivere in ladino, ufficialmente o privatamente, dalla dimensione valliva, pur sempre rispettabile e da non dimenticare, per attingere a una uniformità che secoli di storia con vicende differenziate e spesso antitetiche, una struttura orografica ostacolante e l’assenza di un centro di cultura e di incontro unificante non avevano mai permesso.
|
Norman Kostner é secont tla Millegrobbe
de Alexander Stuffer
Pro la garejeda de pudejé a tapes Millegrobbe sun l Lavarone arjonj Norman Kostner de Urtijei l secont palzament te classifica generala a doi seconc dal gran campion Gianantonio Zanetel. Al à fat pert l prum iade na tel garejeda de pudejé a trei tapes y à atira desmostré de ester anter i protagonisc'. Pro les eles à venciù Anna Santer de Cortina.
Norman Kostner: endò en forma tla garejedes a skating
|
L’ Université Lëdia de Balsan y i posć de laûr: feter degügn ladins
|
|
Feter degügn ladins ne laora pro l'Université Lëdia Balsan - Willeit se damana por le grup ladin öna dles döes vizepresidënzes sciöche preodü dal statut, atualmënter tuta ite da n todësch
Te na interogaziun al’Assessorat competënt à le vizepresidënt dl Consëi provinzial, Carlo Willeit, damanè co che l’organigram (posć de laûr) dl’Université Lëdia da Balsan è strotoré, tan de posć che è incö ocupà y tanć nia, y sciöche la repartiziun di posć danter i trëi grups ćiara concretamënter fora.
Söl retrat: la sënta dl'université tl zënter a Balsan.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor
|
|
Presentazion dla nrescida sun l Troi Paian, n vedl troi che passova tres Gherdëina
de dr. Stefan Planker/diretëur dl museum
De dezëmber dl 1999 ova l Museum Ladin Ciastel de Tor, deliberà de sëurandé ai doi studieusc de Gherdëina, al dr. Herwig Prinoth y al dr. Stefan Planker de fé na nrescida sun l vedl Troi Paian, l vedl troi che passova tres Gherdëina. L Museum Ladin, n cunlaurazionn cun l chemun de Urtijëi nvieia duc i nteressei a unì a scuté su i resultac dla nrescida che unirà purtei dant dal dut. Herwig Prinoth n vënerdi ai 24 de jené, dala 20.30, tl Palaz di Cungresc a Urtijëi.
|
L Radio y la Televijion Rumancia (RTR) se deslergia
|
|
N canal nuef demé per ladin-rumanc - Atualmenter à la impreisa RTR n budget de 13 milions de euro (25 miliards de lires) - A confront la RAI a Balsan spen demé 1 n milion de euro (2 miliards de lires)
Pro l radio y la televijon Rumantscha tla Svizra garataràl eniann y damprovia ti proscims agn inovazions sostanziales y de gran porteda. A Berna végnel atualmenter debatù na legia nueva tl setour. Les tratatives é madorides cotan inant ence per la RTR, l'impreisa per l Radio y la Televisiun Rumantscha. Chesta é atualmenter ciamò lieda a la SF/DRS (Schweizer Fernsehen), ma dess tost giaté n canal de distribuzion autonom. Dl 2005 podaràla jì ite con si passa 100 impleés te n fabricat nuef tl zenter dla cité a Cuera/Chur. L ampliament dles trasmiscions televisives é sunsom la lista dles priorités. I programs dl radio y dla televijion rumancia vegn ence trasmetus tla Ladinia, n bon stroment de paredl danter nos y ei. Sul retrat: tl studio rumantsch a Cuera/Chur encuei odù tres la web-cam.
|
Cesa di Ladins: simbol che fej gola
|
|
Perde la Cesa fossa n auter sclaf de sotmiscion - A cie titul damana pa Konrad Piazza perdonanza?
de Umbert Cians
Al é freit, ma valgugn à empò i nerfs ciauc y bonamenter trac. Chisc valgugn miena de ester dassen importanc, de ester conscidrés da vigni pert y perchel ti tòmel enchinamai ite de se autolité rapresentant de na valeda y de rejoné a inom de duta la valeda. Vignun à l dert de dì sia minonga, ma nia de se identifiché ti autri. Sce valch ne ti scusa nia a d'el, ne vuel chest nia dì che chest vele ence per i autri. Te chest caje la pensa propi trueps autramenter, almanco i 360 sozes dl'Union di Ladins de Gherdeina.
|
|  |
|