|  |
Publicazions nueves - n ampezan pro l'opereta vieneisa
|
|
Alexander Girardi, n ampezan a Graz
L'Union di Ladins d'Ampez à fat traduje dal todesch tl talian la biografia sun "Alexander Girardi - Ein Wiener aus Graz", de Beatrix Schiferer, deda fora dl 1975 da la Ciasa Editoura "Jugend und Volk". La publicazion é vegnuda fora de november dl 2002 y chest per na gauja dut auter che da tralascé: Alexander Girardi é ben nasciù a Graz (dl 1850), ma al fova fì de na vedla familia ampezana.
|
RAI: de burtes noeles con RAI TRE/Bis
|
|
La convenzion nueva con la RAI, dut tles steiles ciamò
L president dla jonta provinziala, Durnwalder, à abù chisc dis na enconteda con l Minister per les comunicazions Gasparri per rejoné dles trasmiscions radio-televisives publiches tla provinzia da Bulsan y la convezion nueva con la RAI. L resultat ne é nia cler: endò demé empermetudes o pòn speré che al vegne fat varesc inant per cie che reverda l ampliament dles trasmiscions ladines pro la RAI? La jent ladina é praticamenter resteda zenza n servisc publich radio-televisif a l'auteza de si debujegns, condut che ala à per prinzip y per nezescité l medem dert y i medems debujegns che i autri doi grups linguistics tla provinzia. Al contrar, n pericul nuef leva su: RAI TRE/Bis.
|
Implant portamont sun Mont de Souc
|
|
N implant sciche trasport publich, ma con priesc turistics
Chisc dis él vegnù debatù a livel provinzial la chestion dla daurida dla streda sun Mont de Souc. L'impostazion dla provinzia é de la saré y de limité dassen l trafich ence per la jent dl post. "Sce l implant a condles sun Mont de Souc é vegnù conzepì sciche sostituzion dla streda, vuel dì sciche meso de trasport publich, spo mess chest ence valei per les tarifes" dij la LL che se damana che al vegne desferenzié danter turisc' y jent dl post.
|
L'assoziazion di clubs di alcolisc'
|
|
Sit internet per ladin standard - http://www.dipendenza.it o http://www.sucht.it
L'assoziazion di clubs di alcolisc' desmostra nia demé coraje tl ciamp sozial, ma ence tl ciamp cultural. Dant da puec dis él ju online la version ladina te ladin standard. Chest a desmostrazion che l servisc che vegn pité é ben de interes soura i confins dla provinzia fora. I tolon enscì l'ocajion de splighé l servisc dla assoziazion te na maniera plu menuda. L'ativité à scomencé de dezember dl 1987 a La Ila. L'iniziativa é pieda via da Signour Degan Franz Sottara y da l'Union di Oms da La Ila. Ma determinanc per la realisazion é stés la gran convinzion, la costanza y l coraje de Costante Valentini.
|
Assessour desbuta vigni envit dla Lista LADINS
|
|
Dialogh con la Lista LADINS sun statut y normes de atuazion, lege litala, referendum, proporz y trilinguism, université ne ti interesseia nia al Assessorat Ladin
La Lista LADINS fossa steda interesseda de envié via do la cherdeda de Florian Mussner a assessour n dialogh costrutif sun chestions che reverda na mioura y majera sconanza per dl grup etnich ladin. A chest fin ti fòvel ence vegnù sourandé n catalogh de ponc sun chi che al fossa sté debujegn de giaté n consens: statut y normes de atuazion, lege litala, referendum, proporz, trilinguism, université y e.i. ma no l partì Svp, no l assessour à desmostré interes y desponibelté concreta. Sun l retrat: dr. Giovanni Mischi, president dla LL.
|
L spirit dla regula Ladina
|
|
L spirit dla "Regula Ladina" tla JG dla Svp de Gherdeina - Dezijions toutes vegn ignoredes o entortes
Per chi che ne savessa nia cie che al vuel dì „Regula Ladina" recordonse en curt che ala se trata de na union de amisc dla Svp plu estremista de Gherdeina, nasciuda ti agn dl 1991-92 per se paré dal "Ladin Dolomitan". La Union é steda en pé per puec meisc, ma al souraviv l spirit dla Regula souradut anter i joegn dla Svp de Gherdeina y perchel i clamonse "i Fis dla Regula ladina". Valgugn fac mostra su clermenter che te Gherdeina y demé te Gherdeina va inant l vedl spirit.
|
21 de fauré: Di dl lingaz dla oma
|
|
Lista LADINS: De utl n lingaz ladin scrit per duc
Assessorat, F. Mussner SVP: valorisé le lingaz ladin

I reporton chilò dessot les toutes de posizion dla Lista LADINS y dl assessorat ladin en cont dl dì dl lingaz dla oma proclamé da l'UNESCO per endoman 21 de faurè 2003. Liejan les posizions pòn ence se fé n cheder dla impostazion dles does forzes politiches LADINS y SVP ladina. N pue plu tl particolar va la pruma, scialdi generala la seconda. Basta con les beles paroles d'ocajion. Al é cler che na politica linguistica efetiva y coordineda mess pié via dal aut, da la politica, da les istituzions de dovei. Dalonc ésen da na situazion normaliseda. Sce an pensa che i todesc te Sudtirol se cruzia ence legalmenter che les spligazions per dutes les medejines sie ben dlonch per todesch y che dl auter vers ne végnel fat belau nia che l ladin vegne tout en consciderazion a livel provinzial (leges, brosciures, informazions, tla aministrazion dla giustizia y e.i.) veiden les desfarenzies eclatantes. Per l ladin se làscen dlonch dlaorela y valch suzed demé, sce al vegn fat prescions. N fal nia da perdoné che an ne ti à nia dè na chance al LS. Sun l retrat: rumanc grijun dessoura y furlan dessot. Nosc vijins de lingaz plu dlongia.
|
Chi da La Pli por le ladin standard
|
|
Con gran morveia tol la Generaziun Jona da La Pli de Mareo posiziun söl comunicat stampa dla SVP Ladina en cunt dl ladin standard: "Bel plan sunse stüfs da messei retrà les dezijiuns"
Dr. Felix Ploner - Sorastant GJ La Pli
Nos se damanun con ci dert, che en te' comunicat stampa ven mené fora y cîs sön le tema der debatü dal lingaz ladin. Sön l´ invit por la sontada con le president dla regiun Franz Pahl n´él degün punt al ordin dal dé co azicâ minimamonter l´ argomont dal lingaz ladin.
Sön le lingaz ladin standard à la Generaziun Jona d´ La Pli na minunga bindebò tlera. Nos n´orun sogü nia tralascé nosc lingaz dla oma, le Marô. Mo sce i orun tigní ennant nosta tradiziun y cresce adöm, adorunse en lingaz tet, cis por le lingaz scrit. La delibera dla junta se met dant da anüzé por i documonc publics en iade le Gherdena, en iade le Badiot (?). Pal trilinguism messunse baié le ladin de mesaval. A ciasa y te scora le Marô. Po tlafinada dál pö cà en moscedoz olà che degügn ne capesc plü nia. Sun la foto: Felix Ploner.
|
A pruma odleda na encunteda envieda via da la Region ....
|
|
Envic dla Region Trentino-Südtirol, dedò comunicat dla JG-SVP ladina, trueps se à sentì strumentalisés dai gherdeines
Dant da n per de dis él ruvé adum a S. Linert de Badia sun envit dl president dla Region Franz Pahl n pice grup de persones per rejoné sun “Gespräche über Ladinien”. Enchina chilò dut bon y dret. Ma la chestion contegn n aspet dret interessant che auda da vegnì dit, davia che valgunes persones se à baudié do che ai à odù la cossa tla stampa con ei sun la fotografia: l’envit a la “roda de discuscion” é vegnù scrit y menè fora sun papier intesté dla Region Trentin-Südtirol, ma enultima é duta l’enconteda vegnuda venuda a la stampa sciche na scomenciadia dla JG tla SVP ladina. Valgugn enviés, che ratova che al fossa sté na iniziativa interessanta dla Region, é restés a bocia daverta, desplajus y se à sentì strumentalisés, liejan dedò l comunicat politich con foto di joegn tla SVP. Sun l retrat: l Pesident Regional Franz Pahl. Al à ortié fora i envic sun papier intesté dla Region. La marevueia: al à tres endò sostegnì le ladin standard, rie da capì che al fossa sté a una con n tel comunicat. Valgugn entorj les cosses.
|
" L lift nuef danter Souc y Mont de Souc dess porté pro a smendrì l trafich, ma zenza desvantaje per i zitadins de Sudtirol"
Les condles nueves che va da Souc enchin sun Mont de Souc pò zenzauter porté pro a smendrì l trafich y a mioré l turism a Souc, cie che dessa bonamenter ence ester la finalité dl implant. Ma, do l entene dla Lista LADINS, ne daussa la populazion dl Sudtirol nia vegnì sforzeda a adoré l lift per ruvé sun Mont de Souc. La jent, enscì la LL, à bele for nuzé la Mont de Souc coche raion per l temp lede, per jites de familia, de pensionés y, nia per ultim, per podejé. Messei tò l lift fossa n gran peis y bonamenter ence n impediment finanziar per jì sun la mont.
|
Da la Intendënza a les scoles ladines
|
|
Publicà l nuef numer de «AULES »
La Intendënza Ladina dla scoles a dat ora te chisc dis l nuëf numer dl "Aules", revista dla scola ladina, cun deplu contenuc de carater didatic y educatif.
Te chësc numer veniel dat truep pëis al tema dla valutazion dla scoles, che ie deventà atuel, da canche la Provinzià istituì l servij de valutazion, udù dan ora dala lege sun la autonomia dla scoles.
Nota: articul te ladin standard
|
La roda dl temp - Molins tla val da Lungiarü
|
|
Does publicazions che coltiveia y conserveia i valours ladins
Enier dasseira (18.02.2003) él vegnù prejenté tl salf Josef tla Ciasa Kolping a Bulsan sun envit dla Comunanza Ladina y dla Cosulta Ladina a Bulsan i doi libri "Dolomites, Pizes Magiches" de Giovanni Pescoller y Alfred Erardi y "La Roda dl Temp" de Mischì Giovanni (test) y Mario Clara (fotos). Trami libri contegn truepes fotografies y enscì é la prejentazion vegnuda fata con na proiezion de dias con damprovia na spligazion di autours enstesc y danterite valch ciantia dl grup "A per Sorëdl". Paroles de salut é vegnudes portedes dantfora da la conseiera tl comun da Bulsan, Dolores Dariz y dal vize-president provinzial dr. Willeit Carlo. N salut ence dal raprejentant dla Union di Ladins Val Badia, Tone Gasser. Na seira garateda. Sun l retrat: l liber "La Roda dl Temp". L liber "Dolomites: Pizes Magiches" é baudi bele venù fora. Trami i autours é dla vila de Miscì a Lungiarü.
|
Indenités per assessours de comun
|
|
Na picera indenité per i assessours ence ti comuns sot a 2000 abitanc tl davegnì
Enchina encuei ne podova i comuns sot a 2.000 abitanc nia ti paié fora a si assessours na indenité d’enciaria. Chest dess sen se mudé con na proscima lege regionala che vegn chisc dis trateda tla Comiscion legislativa. Sun proposta dl aconsiadour ladin y vizepresident dla region Carlo Willeit y con l sostegn dl assessour ai Comuns Gino Fontana, él vegnù aproé te chesta comiscion na norma transitoria che ti permet ai comuns con manco de 2.000 abitanc da ti dé a si assessours na indenité, y chest ciamò denant che la Region regoleie danuef duta la materia relativa a les indenités d’enciaria.
|
Université da Bulsan - Degun istitut de ladinistica ciamò
|
|
Valch se muev pro l'université do l intervent de Willeit
Tl program de coalizion per la legislatura 1998-2003 fòvel odù dantfora de istituì tla facolté dles scienzes dla formazion dla université da Persenon n Istitut de ladinistica. Enchina encuei à l aconsiadour ladin y vizepresident dl consei provinzial Carlo Willeit tres endò sburlé do per che chest obietif podessa concretamenter vegnì arjont. L istitut ne é nia ciamò en pé, ma valch se muev do l intervent de Willeit.
|
Ambasciadour indonesian en vijita a la EURAC
|
|
356 etnies viv sun na schira de isoles - Interes per la mendranza ladina
Freddy Numberi, ambasciadour dl’Indonesia tla Talia, à desmostré sia marevueia per la sconanza dles mendranzes te Südtirol y en particolar per l status dla mendranza ladina. Una dles tapes de sie viade tla provinzia da Bulsan é sté propi l setour de archirida "mendranzes y autonomia" porté inant tla Academia Europea a Bulsan. Numberi, ex Minister per les reformes dl'Indonesia, é n raprejentant dl govern atual che se muev devers na majera democratisazion y n maiour dezentrament aministratif, n travert scialdi ambizious per chest gran stat insolar tl sud-est dl’Asia con si 210 milions de abitanc despartis sun na schira de isoles granes y piceres, anter chestes la isola de Bali, bonamenter la plu conesciuda per merit dl turism internazional. L stat dla Indonesia cumpeida atualmenter 356 grups etnics, chest é ence l motif per l interes dl ambasciadour a conesce ejempli nuefs per la soluzion de problems liés a la sconanza dles mendranzes.
|
|  |
|