|  |
"Utilizzo della lingua ladina da parte degli enti pubblici e negli atti normativi"
Da plu pertes nes él vegnù damané de publiché la delibera dl govern provinzial soura l'adoranza dl ladin "badiot" y dl "gherdeina" tla provinzia da Balsan, la delibera dl assessour Mussner. Sot a "inant" podeise sen lieje l test entier. Al se trata dla delibera n. 210 di 27.01.2003.
|
Interogazion de Carlo Willeit al govern provinzial
|
|
Incompatibelté de aconsiadours dl Istitut Ladin?
L'arat dl Istitut Ladin y la delibera dl assessour Mussner é sen ence gauja de na interogazion dla Lista Ladins al govern provinzial sun l'incompatibelté de valgugn aconsiadours. L Istitut ladin Micurà de Rü con senta a San Martin de Tor vegn manajé da n consei d’aministrazion de 9 membri. Sce l’ofize per la scola y l istitut pedagogich vegn aratés istituc provinziai, spo àn ben 5 sun 9 membri dl consei d’aministrazion che à n liam plu o manco diret con l govern provinzial. Co pò pa chesta composizion garantì l’autonomia y l’imparzialité de n consei dl Istitut Ladin? Sun l retrat: entratant na senteda dl Consei d'Istitut, sen contesté. Demé persones fidedes dla Svp laite?
|
Ambulatore sclut da Carnescé te Gherdeina
En mertesc de Carnescé fova i ambulatores per fé les proves dl sanch tl distret sanitar de Gherdeina scluc . I pazienc che volova o messova fé n tel ejam dl sanch en Carnescé é ruvés dant portes sclutes y a messù jì inò a ciasa, zenza podei se nuzé dl servisc. Te na interogazion al govern provinzial à sen l conseier ladin dr. Carlo Willeit damané ciuldì che i ambulatores fova scluc l dì de Carnescé, dantaldut zenza informé dantfora i zitadins.
|
Le lingaz rumanc tla Svizra: se endebléscel?
|
|
"Sce l fuech ne erd nia plu, va vigni speranza perduda"
de Lois Trebo
Entratant i ultims meisc àn podù lieje valgugn articui scialdi pessimisc' sun la situazion dl rumanc tla Svizra; al per che al se ae giaté na burta scasseda. Al vegn scrit che l rumanc se retira tres deplù y che al fossa manacé te sia sostanza. Aluesc vegn l rumanc sciuré te cianton, aluesc vegn les sentedes comunales manajedes per todesch, sceben che la maioranza di partezipanc é de lingaz rumanc. Ma tant foscia ne éla nia dlonch per l rumanc: 15 ores al dì pòn scuté su radio rumanc, la televijion rumancia à radoplé sies ores de trasmiscion, l foliet dl dì "La Quotidiana" porta vigni dì la parola rumancia scrita tles stues rumances.
|
Ressons da la Catalogna
Nost sit dessena su valgamia souradut oms dla politica ladina y i responsabli de certes istituzions, ma al vegn tres deplù aprijé da zentri europeics. Ultim ejempl é chel che i son vegnus chiris sun internet y giatés dal foliet catalan da vigni di "El Punt" http://www.vilaweb.com/elpunt/ che nes à damané na colaborazion dl vers de valgunes traduzions y che à ence aprijé nosta impostazion. Per catalan: " Bon dia, vaig conèixer el vostre web per Internet a través del Google i gràcies al Ciemen, el Centre Internacional de Minories Ètniques Abat Escarré. El diccionari s'inclourà en un capítol dedicat al ladí i que s'inclou en una sèrie sobre llengües europees amenaçades. Gràcies per la vostra ajuda. Us faré arribar un exemplar d'El Punt del pròxim dia 10 de març, on sortirà el ladí. Laura Portal, Girona, 5 de març del 2003". Tla edizion di 10 de merz vegniràl publiché na reportaja sun l foliet catalan.
|
Lingaz ladin dant signoria/vicar de pesc
|
|
"Scì, i podon somié per ladin" - I articui de lege
En relazion al articul "pò pa l lingaz vegnì adorè dant signoria?", publiché plu en ju y encuei (04.03.2003) sun la plata ladina dl AA reportonse chilò sot "inant" ence l articul legislatif revardent. L decret fondamental é l D.P.R. di 15 de messel 1988, n. 574 che à odù dantfora l'introduzion dl lingaz ladin sciche lingaz ofizial tles aministrazions dles valedes ladines. Chest articul é vegnù integré con l D.L. di 22.05.2001, n. 262, G.U. n. 154 di 05.07.01, che rejona plu avisa dl lingaz dant signoria, tl caje spezifich dl lingaz ladin dant l vicar de pesc tla provinzia da Bulsan per la sconanza dla mendranza ladina. Odù dantfora "en teoria", ma mai vegnù adorè ofizialmenter sciche i impleés dl vicar de pesc a Bornech nes à dit.
|
2. Fiera: Engiadina (CH), Tirol (A) y Auta Val Venuost (I)
|
|
Interregio 2003: I raions entourn l Pas dal Raisc se enconta
Dl 2003 vegniràl organisé la 3 Interregio a Graun. La fiera dess ti dé la poscibelté ai artejans, ai marciadenc y a l'economia turistica dles trei regions confinantes entourn l pas dl Raisc (Reschenpass) de prejenté sies prestazions y si servisc per l'economia locala. La pruma fiera fova vegnuda organiseda dl 2000 per emparé a se conesce y per promueve la cooperazion economica anter la Val Venuost, l Tirol/Sudtirol y l'Engiadina con la Val Mustair. Ala ova sciche aspet "L'inscunter tanter las trais regiuns" (per ladin-rumanc). La seconda Interregio de chesta outa arà l motto "Sainza cunfins". La conferenza stampa de prejentazion é vegnuda tegnida chisc dis a Graun. Duc i placac vegn tegnis trilings: talian, todesch y ladin-rumanc.
|
Noeles.net chier n sponsor
Enfin a sen entourn 6000 vijitadours con na mesana de 100 vijitadours al dí
N servisc d'utl che n sit internet pieta é la statistica: vijitadours al dì, al meis, da cie ora, provegnenza, plates cherdedes y d'auter plu vegn analisés tl detai. Al scomenciament nes ovanse samben damané, pàiel pa la mueia de mete on-line n sit per ladin? Adum con la plata ladina sun l Alto Adige onse spo empò cherdù che al jissa de uega, ence per archivié damprovia i articui che vegn scric tl Alto Adige y de i avei spo riesc da garat canche an adora valch informazion che é bele vegnuda publicheda.
|
Hermann Grossrubatscher nes à lascé
|
|
"Nton y cuntënt me sentivi canche i fovi tl bosch, sentà pra na pitla fontana d'ega frescia y pudovi scuté su la melodia mujela dl'ega"
L zipladour y musizist Hermann Grossrubatscher nes à lascé, a 68 agn. Sia musiga popolara y si raimli musichés da el enstes à daidé descedé Gherdeina ti recordan la beleza de sia "rujeneda", de sie ambient y de sie laour artistich y turistich. Al à soné y cianté dantaldut sia valeda. N pue duc i setours dla vita é passés tres sia anima poetica y musicala: da les matedes y la bona luna a les orazions y devozions a Santa Maria. D'ert y de profescion zipladour, ma a temp lede musizist y componist. Co passé l temp ne n'é mai sté n problem, plutost ti manciòvel.
|
Ladin folclor o ladin a l'auteza di temps
|
|
Pò l lingaz ladin vegnì adoré dant signoria?
En ocajion dl dì dla rejoneda dla oma à ence la Svp ladina y l assessorat dé fora comunicac sun l tema, responsabilisan dantaldut l singul, ma deguna ombria de valch revendicazion o de valch proponeta nueva y deguna spligazion a la "famousa" delibera vegnuda fora dant da puech. Comunicac garnis con de beles paroles. An ne à nia bria de nes cialé entourn giut per s'en anadé che l'autonomia te Sudtirol ne ti pieta ai ladins nia i medems derc y les medemes poscibeltés de adoré sie lingaz che i autri grups linguistics. La lerch resserveda al lingaz ladin ne sta te deguna relazion. Demé tl ambient strentamenter privat pòn rejoné che l ladin ae ciamò la venta sun l todesch y talian, ma bàstel pa chel per tegnì vif n lingaz ti temps globalisés da encuei? Ti ultims temps él vegnù dit, dantaldut valgunes outes da la Svp, da Roland Riz p.ej., che i ladins pò enchinamai porté dant plures al vicar de pesc scrites ence per ladin, enscì a Cluses y a Bornech. I nes on informé sul post: Pò l ladin vegnì adoré dant signoria sciche vedù dantfora da la lege regionala che à istituì i vicars de pesc?
|
"N ann de paussa, de reflescion y de revijion"
En juebia, ai 27 de fauré, se à abiné a Urtijei les unions y istituzions portadoures dl projet SPELL do l fat dla delibera. En general ùrten boces sclutes, Hugo Valentin, president dl MdR: "na senteda de laour y basta" o resservedes, segn che an ne vuel nia roviné cie che an à bele arjont. La resposta é chela che l projet va inant y che an vuel naouta ruvé l program che an à bele metù man, dantaldut l program dla terminologia.
|
Pest de archirida scientifica
|
|
Le "Pest Liechtenstein 2002" a Paul Videsott
Ai 6 de merz ti végnel sourandé, da les 10.45 tal salf dles reunions dl senat academich dla Universitè da Dispruch le "Pest Liechtenstein 2002" per la archirida scientifica al assistent universitar y assessour dl comun de Mareo Paul Videsott. Chest pest é vegnú metú su dal 1983 dal Prinzipat de Liechtenstein per projec de archirida scientifica de aut livel. Te sie laour analiseia Videsott la toponomastica neolatina de passa 100 comuns dles Alpes orientales.
|
Cie che i autri scriv: articul tout da la FF de chesta edema
|
|
Wahlen 2003: wer die Ladiner im nächsten Landtag vertreten wird / de Hans Karl Peterlini tout da : http://www.ff-bz.com
Florian Mussner, der neue ladinische Landesrat, gilt auch bei den Ladins als netter Mensch. Vergangene Woche aber zeigte er sich nervös: Mussner griff zum Hörer, um ladinische Mitarbeiter des Alto Adige und der Rai anzurufen und sich zu beschweren - einige fühlten sich zumindest sanft unter Druck gesetzt. Der Landesrat, von Landeshauptmanns Gnaden in die Landesregierung berufen, steht vor seiner Bewährungsprobe. Noch fehlt Mussner jene demokratische Legitimierung, die der ladinische Landtagsabgeordnete Carlo Willeit zweimal bei Wahlen erworben hat, wenn auch knapp und mit Glück (1998 durch die Allianz mit der DPS, die dafür leer ausging). Wie schwer sich ein ladinischer Kandidat auf der SVP-Liste tut, zeigte sich am Scheitern von Werner Stuflesser - in Ladinien bestgewählter Kandidat, aber auf Landesebene geschlagen. Am leichtesten schafft es Mussner, wenn die Liste Ladins es nicht schafft.
|
Coutes nueves - Ladins decontra
|
|
"La provinzia impresara ghira tres deplù coutes da si zitadins"
"La Provinzia à giaté l’usanza da messei ester l maiour aministradour y impresar; perchel vuelel ester scioldi, trueps scioldi da un n vers, depierpul che dal auter végnel desmentié la funzion publica primara, chela da ordiné y pité servisc dantaldut a la jent tl debujegn. La couta sun la vedleza é perchel ingiusta" se baudia la Lista Ladins en cont dla proposta nueva dl govern provinzial de tré ite na couta sun la vedleza. Sanité y assistenza a jent atempeda costa.
|
La Consulta Ladina a Bulsan envieia ai 10 de merz '03
|
|
l cuartier, i posc’ de laour, la formazion y la comunité ladina fora dles valedes
La Consulta per i problems ladins a Bulsan envieia en lunesc, ai 10 de merz, da les 20 tl Zenter Pastoral, Plaza Parrocchia 3 - Bulsan a la seira de informazion y discuscion sun n ciamp tematich ampl: "L dret ambient sozial y cultural per mantegnì la identité y la comunité ladina ence fora dles valedes: l cuartier, i posc’ de laour , la formazion y les manifestazions culturales, i mesi de informazion y les relazions con i autri doi grups".
|
|  |
|