|  |
Passeda la lege regionala sun les deleghes
|
|
La liziteda dla region ne giata degun compradour. I comuns é les aministrazions reales, enscì la LL
Sce la region vegnissa liziteda, ne vegnìssela nia compreda, per cie che degugn ne savessa per cie che ala ogassa. La lege regionala sun les deleghes n’à dé degunes spligazions, piec, l sospet, che la region sie tl davegnì n ent publich strumentalisé da la politica, é sen maiour. Sce la region ne arà plu degunes funzions concretes, spo déssela vegnì touta ju. Sce l assessorat ladin dla region vegnirà mancioré dai assessorac provinziai, ne él de degun utl.
|
Di dla cultura ladina ai 11.04.03
|
|
Temesc importanc vegn ignorés, demé na manifestazion de propaganda
L luech, la prejenza politica y l program ti dà n colour atipich, de stamp propagandistich a la manifestazion. Al é n “Di” che se muev fora dl cheder dles unions che à trueps agn alalongia tegnì su y mené inant l patrimone storich, cultural y ambiental di ladins, sovenz zenza l aiut y contra la volenté dl governament politich. Enscì encadreia la LL la manifestazion da endoman te n sie comunicat dè fora encuei.
|
La debata politica entourn la chestion dla université
|
|
Willeit envieia de sostituì Walter Stifter con n raprejentant ladin, nia demé te consei, ma ence te jonta
La debata politica entourn la chestion dla université y la lerch che i ladins dess giaté laite é na debata che ne à nia empermò metù man chisc dis, ma che dura bele deplu agn. Anter i prums a ghiré na dreta prejenza di ladins tles strutures universitares él sté la Lista Ladins con sie mandatar.
I reporton dessot una dles letres dateda ai 28 de fauré 2002, firmeda dal vizepresident dl Consei provinzial Carlo Willeit y ortieda a l'assessoura Sabina Kasslatter-Mur y al president dl' université Friedrich Schmidl.
|
La consulta culturala ladina à dé ju sie arat soura les domandes de contribuc La consulta culturala per la mendranza ladina à dant da puech dé ju sie arat a les domandes de finanziamenc per iniziatives culturales. En dut á la consulta ejaminé plu avisa 133 domandes da pert de artisc' ladins, enc, unions y comités.
|
Deplu presenza di ladins tl’Université de Persenon
|
|
Degun istitut de ladinistica - La lista LADINS, l assessorat ne dess nia ascone via chi che á arjont chest
La sezion ladina giatarà na sia lerch tl frabicat nuef dla Facolté de Scienzes dla Formazion dl'Université de Persenon. La raprejentanza ladina tla jonta dl’Université vegnirà garantida tres na mudazion proponuda ciamò en chest meis al Consei d’aministrazion. I diploms de laurea ence per ladin. Colaborazion dejidreda con scoles y istituzions culturales ladines. La LL veid con plajei che sie engajament y plu avisa dantaldut chel dl vizepresident dl Consei, dot. Carlo Willeit á condut a chest svilup. Willeit, enscí recorda la LL te n sie comunicat, á tres endò sburlé do pro les istanzes y i organs dl'université a na moda che i ladins vegne touc en consciderazion tles strutures universitares. Mussner, l assessour competent, ne dess sen nia ascone via, enscí la LL, che al é propi sté Willeit che á arjont che n raprejentant ladin sie tl Consei de aministrazion.
|
Debata soura l proporz va inant
|
|
Willeit damana garanzies per i ladins en relazion al proporz - L govern provinzial ne mostra deguna oredla
Tla senteda d’auril fòvel vegnù metù n pont sun l orden dl di dl Consei provinzial dal titul "debata sun l proporz y sia aplicazion" per i pité ai anconsiadours la poscibelté de fé domandes y damané spligazions soura duc i argomenc che reverda chesta materia.Te sia touta de posizion à l aconsiadour ladin Carlo Willeit fat deplù domandes, ma cotantes é romagnudes zenza resposta.
|
Liber de Franz Vittur: Padre Ilarione
|
|
La storia de vita de Padre Ilarione, nasciù a Badia tl 1853 - de Franz Vittur
A la fin dl XIXejim secul y tl meteman dl XXejim secul él sté deplù miscionars ladins che se à fat conesce tl mond. L plu famous é samben sté Siour Ojöp da Oies che à vit tla Cina. Pater Pasquale Crazzolara (1884-19769) da San Ciascian é ju tles miscions tl’Africa. Al é deventé conesciù ence foradecà sciche gran etnologh y linguist. N auter miscionar fova Pater Ilarione Valentin (nasciù Gianbattista Valentin) che é sté per passa vint agn tl’India y per 2 agn tl’Arabia Saudita. Y propi de chest miscionar ladin él vegnù fora sen la storia de sia vita, plu avisa l liber "P. Ilarione Valentin missionario" a cura de Dr. Franz Vittur, dè fora dal Istitut Ladin "Micurà de Rü".
|
La Ciasa di Ladins da Col Santa Lizia
|
|
L Istitut Cultural de Fodom-Col-Ampez giata forma, an met adum l comité de gestion
de Lorenzo Soratroi
L Consei dl comun da Col à fat l prum vare per mete en pé l comité de costituzion dl Istitut "Ciasa dla Cultura Ladina. Coche fat fora tla Consulta, organism che abina adum raprejentanc dles unions ladines y dles aministrazions di trei comuns de Col, Ampez y Fodom, fajarà pert de chest comité n raprejentant per vigni union, un per vigni aministrazion, l secreter comunal de Col y i diretours di Istituc Culturai " Majon dei Fascegn" y "Micurà de Rü". La Jonta dl Capocomun Paolo Frena à spo dezidù che al sarà l assesour nuef a la cultura, la joena Sandra Agostini, a porté la ousc de sia aministrazion tl comité sun troi de costituzion. Medema delibera vegniràl fat tost ence da les autres does aministrazions comunales de Fodom y Ampez, per permete che l laour peie defata via. Sun emendament dl aconsiadour de mendranza, Leopoldo Lezuo, ne él nia sté l consei de comun à nominé n espert che laorarà adum al comité, ma al sarà l medem comité a l cerne. Demé na formalité, che jiarà empò a confermé l dot. Luca Agostini, fi de Maria Sief da Col, che à dé cotant de sostegn a la cultura ladina con scric y poesies.
|
N danmesdì de informazion per i paurs
|
|
Les condizions per giaté contribuc dla Union Europea per i pres da ciasa, per i pres da mont, per mené tiers te mont
Per duc i paurs dla Val Badia vegniràl tegnì en sabeda ai 12 de auril 2003 tl salf dles manifestazions a La Val, con scomenciament da les 10.00, n danmesdì de informazion persoura i contribuc de sovenzion per l’agricoltura y la sconanza dl ambient y dla natura. Deplù reladours dles repartizions dla provinzia y dl’Union di Paurs de Südtirol – Bauernbund jirà ite sun i contribuc odus dantfora da la Union Europeica y la Provinzia da Bulsan. Do i referac saràl la poscibelté de fé domandes. L Ofize Parcs Naturai dla Provinzia adum con l’Union di Paurs dla Val Badia envieia dantaldut i paurs, ma ence i autri proprietars de grunc y duc i interessés a tò pert.
|
Debata soura l proporz tl Consei Provinzial encuei
|
|
L proporz mess vegnì comedé per arjonje la parité anter i grups linguistics - I ladins tira a la curta
Entratant la discuscion soura l proporz da encuei tl consei provinzial (02.04.03) él vegnù a lum pueces novités. Ma dantaldut àn abù mancia na analisa prezisa di aspec politics dl proporz y de sies conseguenzes sun i grups linguistics singui y sun la convivenza anter ei, chesta la minonga dla LL. Carlo Willeit à laudé la funzion dl proporz desche garanzia per duc trei i grups linguistics, ma al à sotrissé che i ladins à dagnora trat a la curta tla gestion dl proporz da un n vers per gauja di numeri y dal auter per l tratament politich y giuridich a sie desvantaje. Sun la foto: Carlo Willeit se damana n proporz plu flessibl per i ladins che é dutaorela scluc fora pro certes enciaries.
|
Ladinische Svp bei Magnago
|
|
"Die Blumen am Wegrand pflücken ..."
Runggaldier, Perathoner und Tamers besuchen Altlandeshauptmann Magnago
"Für mich ist Silvius Magnago die faszinierendste und bedeutendste politische Persönlichkeit seit dem Zweiten Weltkrieg. Auch in Ladinien wir er verehrt wie kaum ein zweiter", so urteilte der frischgebackene SVP-Ortsobmann von St. Christina Stefan Runggaldier, der neulich mit dem Grödner Gebietsobmann Christoph Perathoner und der SVP-Geschäftsführerin Alberta Tamers bei Altlandeshauptmann Silvius Magnago zu Gast war.
|
Dal assessorat: pruma edizion dl concurs a pesc'
|
|
Promozion de leteratura y studes
L Ofize cultura y scola ladina dla Provinzia Autonoma de Bulsan-Südtirol lascia al savei che al é vegnù bandì la pruma edizion dl concurs a pesc' "Autours ladins scriv …". L termin per mené ite i laours é enfin ai 30 de dezember 2003. Ala se trata de n pest per la realisazion de operes che à da fé con l mond cultural ladin. Dutes les operes mess ester scrites per ladin de Gherdeina o dla Val Badia, y ne ester mai vegnudes publichedes. Les operes mess souraprò ester scrites a na maniera che ales ne adora degun intervent al fin dla publicazion. Dal concurs végnel sclut fora teses de laurea, traduzions y copies de operes bele publichedes te d’autri lingac. La bandida de chest concurs é vegnuda aproeda tla senteda dla Jonta Provinziala da en lunesc passé sun proposta dl assessour ladin Florian Mussner. Tla medema senteda él ence vegnù metù a desposizion i mesi finanziars per sostegnì chest concurs. Comentar dla redazion al intern.
|
Di dla cultura ladina ai 11 de auril a Bulsan tl Hotel Laurin
|
|
"Di dla cultura ladina: Cultura, natura y turism" a Bulsan metú a jí dal ofize scola y cultura dl assessorat
Fin de chesta manifestazion, enscí i organisadours, é chel de ouje l’atenzion sun temesc de interes particolar per la mendranza ladina y ence foradecá per i autri grups linguistics. L argoment de chest ann é: "Cultura - Natura - Turism: n pont anter tradizion y davegnì". L raion dles Dolomites raprejenteia per la popolazion ladina na entreda economica emportanta sciche "fontana naturala". Chesta fontana mess endere vegnì valuteda y mantegnida sciche al auda, tamben la particolarité linguistica y culturala dla popolazion ladina dess vegní sotrisseda, enscì i organisadours. Prumes critiches a la manifestazion, l vize-president dl Consei, dot. Carlo Willeit, ne é nia da giaté anter i enviés y reladours. La LL la valuteia na manifestazion de propaganda litala.
|
La Consulta ladina dl Comun de Bulsan y La Comunanza Ladina envieia
|
|
Conzert sacral tla gliejia dla ploania de Gries ai 11-04-2003 con l'ensemble Palladium y Sabina Willeit
Tl 2002 met su Fabrizio Zanella y Davide Amodio, violinisc’ pascionés de mujiga antica con agn de esperienza fata ti miours grups de mujiga strumentala sot la guida de maestri de nonze (Cristophe Coin, Jordi Savall, William Christie, Philippe Herreweghe y autri) n cuartet de vidoles con strumenc originai dediché al stude y a la esecuzion dl repertore classich. Al é ensci che al nasc Quartetto Palladium, che à scomencé con n bon suzes sia ativité apontin a Bulsan y a Unejia con mujighes de F. J. Haydn.
|
Les lites provinziales 2003 - La Svp ladina á sen fat sia lita
|
|
Mussner: „Ich will durch Leistung überzeugen." - Die Bedingungen der Svp Gadertal
I reporton l comunicat stampa dla Svp ladina per entier sciche al ti é vegnù ortié a la redazion.
Die Nominierung des ladinischen Landesrates sowie die politischen Strategien der SVP bezüglich Landtagswahlen standen im Mittelpunkt der Sitzung der SVP-Ladina in Pikolein bei der Landessekretär Thomas Widmann referiert hat. Anlässlich der gemeinsamen Sitzung mit allen SVP-Ortsobleuten, SVP-Bürgermeistern und dem Verbindungsausschuss der SVP-Ladina in Pikolein wurde der ladinische Kandidat für die Landtagswahlen 2003 Florian Mussner per Akklamation nominiert. „Wir sind politisch nur stark, wenn wir als Ladiner geeint auftreten, was klar heißt, dass wir in allen grundlegenden Entscheidungen - auch in personalpolitischen - gemeinsam vorgehen!", so Parteiobmannstellvertreter Pepi Dejaco. Bei Wahlen im Landtag haben die Ladiner das Recht Kandidaten/innen aus ihrer Mitte vorzuschlagen. Die Nominierung des/der ladinischen Kandidat/in erfolgt aufgrund von Vorschlägen und Entscheidungen der Parteibasis. Sun la foto da manciancia: Florian Mussner, l secreter dla Svp Widmann y l vize-obmann Pepi Dejaco.
|
|  |
|