|  |
La Generela tol posizion sun les esternazions de Konrad Piazza
|
|
Les paroles de Konrad Piazza: fauzes y tendenziouses
Per Piazza fova les unions di ladins "demé n fatour de desturb"pro les tratatives sun la scola a la fin di agn '40 - Touta de posizion dla Generela tres sie vize, Marco Pizzinini
Ai 23 de messel él vegnù fora sun la "Tageszeitung", foliet dal dì todesch te Sudtirol, n articul te chel che l vedl ombolt de Urtijei, Konrad Piazza, se tol a dì publicamenter che entratant les discuscions sun cie model de scola introduje tles valedes ladines ti agn do la vera fova les unions di ladins "demé n fatour de desturb". Sun chesta esternazion tol sen ofizialmenter posizion Marco Pizzinini te sia enciaria da vize-president dla Union Generela. Al definesc les paroles de Piazza fauzes y tendenziouses. Sun l svilup dla scola ladina à l Ofize scola y cultura ladina dla provinzia de Bulsan dé fora n liber "Aspec storics dla scola ladina te Sudtirol". La fontana plu reguda é endere zenzauter l liber "Ein Leben und eine Schule/Una vita, una scuola" dl vedl intendent Franz Vittur che à vivù tres de persona dutes les entravegnudes entourn a la scola ladina. Marco Pizzinini, vize-president dla Generela.
|
Consei de comun de Urtijei: no a la mozion sun la doura dl lingaz ladin
|
|
Les comunicazions de scola: a Urtijei se féjen ert da reconesce l ladin
La direzion didatica de Urtijei ne se tegn nia al trilinguism, ma met dantaldut l todesch dantcà - Mozion di Ladins te consei
Denant che pié via a scola à la direzion scolastica de Urtijei mané fora deplù comunicazions, ma dagnora demé bilinghes, per todesch y talian, condut che al se trata de na scola "dles valedes ladines" che é perauter - sciche istituzion publica - ence tegnuda al trilinguism desche vedù dantfora da la lege n. 574/88, art. 32 y dal statut de autonomia che à istituì la "scola di luesc ladins". A Urtijei ne él nia la pruma outa che chest suzed. I conseiers dla lista Ladins te comun à perchel porté ite te consei na mozion per spenje ofizialmenter la direzion didatica da adoré y respeté dlongia l todesch y l talian ence l ladin. La mozion é vegnuda trateda te consei de comun ai 24 de setember. Ma ciala medré: la maioranza dl consei se à destanzié da la mozion, ence l diretour dl Istitut ladin Micurà de Ru y assessour comunal Leander Moroder con de vigni sort de vertoles. L consei de comun y la Intendenza ladina se lava les mans.
|
RAI Ladina - trasmiscion sun la scola
|
|
Scola daverta: raport genitours y scola
Ai 12 de auril 2007 da les 20,30 a la TV-ladina - Trasmiscion metuda adum da Monica Deiaco-Graefe
La Rai Ladina lascia vedei en juebia, ai 12 d’auril, da les 20:30, la trasmiscion “Di de scola” dedicheda al raport anter genitours y scola y a la scolina de San Ciascian, olache maestres y mutons laora da agn bele aladò dl ensegnament davert, anter l’auter ence con material “Montessori”.
|
Viade ti Grijons per conesce les istituzions rumances
Al à tout pert les studentes dla facolté de scienzes dla educazion da Persenon
La senta dla facolté universitara per les scienzes dla educazion de Persenon à endrezé via l'edema passeda n viade ti Grijons. 19 mutans che studieia a Persenon é vegnudes acompagnedes dal dr Theodor Rifesser, member dl Consei dla Université de Bulsan, deberieda con l professour de chesta facolté, Paul Videsott. L viade é vedù dantfora vigni 4 agn, à dit Rifesser, per conesce les desvalives istituzions y organisazions rumances y avei spo na idea dl lingaz rumanc. L viade à condut enfin a Mustér tla Surselva con sia gran claustra beneditina.
|
L senn dla SVP al ladin te scola dal 1945 a encuei
|
|
Empede encorajé na "scola ladina" à la SVP tresfora laoré decontra
La proposta de ombolc y di plovans dl 1945 a Picolin, na scola paritetica ladina-taliana-todescia - La SVP volova sciuré fora deplen l ladin da la scola
Degugn ne à valch da rebate che per l mantegniment de sia cultura y per se svilupé inant adora les mendranzes linguistiches n sie sistem scolasich. La storia dl sistem scolastich dla mendra mendranza tla provinzia de Bulsan, chela ladina, vegn descrita sen te na publicazion nueva. L liber dè fora dal ofize per la cultura y scola Ladina gnirà prejenté en venders, 29. de setember 2006, a La Pli de Mareo.
|
Atira do l fascism él gnù prové ciamò n iade de assimilé la mendranza ladina tres na scola te n lingaz forest. An à prové a ries de introduje tles valedes ladines de Sudtirol na scola todescia y enfin a encuei él dutaorela valch tentatifs. Do l temp fascist, dl 1945, vedòven finalmenter na bona poscibelté de mete man da nuef ence per cie che reverda la scola. Ai 23 de agost dl 1945 se àl abiné a Picolin i ombolc y i plovans de duta la valeda per rejoné dla scola da mete a jì da d'auton dl medem ann. |
|
L term scola ladina prova da ascone via l tentatif de assimilisazion
|
|
La "scola ladina" ne esisteia nia
y ala ne é nience n ejempl o n model - La propaganda falsificheia ence fac fosch sun blanch
"La scola ladina" àn endò podù audì te chisc dis. La scola ladina dess ester n model. Che al é n model, vedù che l lingaz dla oma n'é tant che nia prejent, é la pruma baujia. Fossa la SVP contenta con una o does ores de todesch te scola? Mai. I talians? Mai. Dutes les mendranzes dl mond, dutes les comunités de lingaz se damana la rejon de n ensegnament adegué dl lingaz dla oma. Y una o does ores a l'edema n'é nia adegué. Chel mostra ence l fat che l ladin vegn rejoné (y scrit) dret mel da dret trueps. Al é n fat documenté che la SVP vuel abelì. "Wegreden", díjen per todesch. Ma i fac resta, fosch sun blanch, o ence acusticamenter.
Sie inom dret inom é "scuola delle località ladine/Schule der ladinischen Ortschaften/scola dles localités ladines" o "scola paritetica taliana-todescia".
|
L Di dla scola ladina a scomencé l ann
|
|
Endò n auter ann de scola, fosc con n pue de trica
"Co se sté saurí te scola" fova l tema
En sabeda, ai 8 de setember, él gnú tegnú via a Selva l tradizional “Dí dla scola ladina”. Ti ultims agn fova l’interes plulere sposté sun i lingac y sun la interdisciplinarité. Tl ann de scola 2006/07 ti végnel dediché la majera atenzion al se stè saurì te scola; n sté saurì che dess revardé duc chi che auda te chest mond, ma souradut samben i scolés.
|
L ensegnament dl ladin te scola
|
|
Canche la assimilisazion y l razism dà dant la direzion
Valorisazion de n lingaz de mendranza: l ejempl di Cree tl Quebéc/Canada
de Mateo Taibon
Degun lingaz de chest mond ne ciafia da souravive zenza n ensegnament adegué tles scoles. Y ensegnament adegué vuel dessegur dì plu de una o does ores a l'edema. Dant da 100 agn bastòvel per la souravivenza dl lingaz - poester - che l lingaz gnissa rejoné tla vita da vigni di. Basté per l souravive, ma nia per l'adoranza tl'aministrazion, nia per na doura leterara, nia per n prestige giust ence dl lingaz.
Na scolera tla scola de Chisasibi, paisc di indians Cree.
|
Stieres ledies tl ann de scola 2005/2006
|
|
Al vegn partí su les stieres ledies da ensegné
Ai 11 de agost 2005 da les 9.00 inant végneles assegnedes tla Intendenza ladina
L’Intendenza ladina lascia al savei che l termin per scluje ju i contrac de laour nia a termen (rode) y per l’assegnazion di posć ledesc sun la basa di concursc y dla graduatoria permanenta toma ai 11 de aost 2005 da les 9.00 inant tla Intendenza Ladina, Bindergasse 29, a Bulsan.
|
Seires de informazion per genitours sun la reforma dla scola
|
|
La scola ladina y la reforma scolastica
Les novités plu emportantes: les materies opzionales, l ingleis tla cuarta y cuinta elementara
Ai 4 d’auril 2005 él vegnù metù a jì dal comité provinzial ladin di genitours a Urtijei tla Aula Magna dla Scola Elementara y ai 5 d'auril 2005 tl gran salf dla Scola Mesana a La Ila seires de informazion sun la reforma dla scola per genitours.
|
La confrontazion linguistica pò ester na massaria d'utl
I prums resultac de na gramatica contrastiva é sun meisa - Autours i professours dr. Heidi Siller Runggaldier, dr. Horst Sitta y dr. Peter Gallmann
de dr. Giovanni Mischí
Olache scolés y studenc vegn tla realté da vigni dì confrontés con deplù lingac, él da osservé ch'ai é dassen tentés da emparé l lingaz forest (chilò da nos dantaldut l todesch y l talian) sun la basa dles regoles dl lingaz dla oma, dl ladin. Te chest prozes végnel per gauja de desvalivanzes struturales sovenz a se crié interferenzes, da cheles ch'al resulteia spo les tipologies de fai plu desvalives.
I trei autours dla gramatica contrastiva, prof. Heidi Siller-Runggaldier (Université da Dispruch), prof. Horst Sitta (Université de Turic/Zurich) y prof. Peter Gallmann (Université de Jena) en ocajion dla prejentazion di prums elaborac.
|
Reforma dla scola: an peia via tl ann de scola 2005/2006
|
|
L ingleis ruva tles elementares
Les ores de ensegnament vegn partides ite te materies basiches, materies opzionales oblientes y materies opzionales
La "scola ladina" se deura con l ann de scola 2005/2006 a la reforma scolastica. Ai 7 de merz 2005 à la Jonta provinziala deliberé desche la reforma dla scola dess vegní concretiseda. Ence tles scoles ladines vegnirál sperimenté l ensegnament individualisé con materies basiches, materies opzionales oblientes y materies opzionales, l sostegn individualisé tl emparé tres n tutour y ence l portfolio desche strument de valutazion.
|
Da l’Intendenza Ladina: calender di ejams
|
|
L calender provisore per i ejams é sen dant man
I prums ejams bele ai 22 y 23 de fauré
Tl’Intendenza ladina él sen dant man l calender provisore per i ejams de concurs dles ensegnantes y di ensegnanc dles scoles ladines. “La maioura pert di ejams scric sarà ti dis entourn les festes da Pasca” à dit l ispetour dla scola ladina Lois Ellecosta. Doi ejams vegnirà bele tegnus a la fin de fauré, y plu avisa “Fotografia y grafica publizitara” y “Pitura”.
|
Concurs per ensegnantes y ensegnanc dles scoles ladines met man de merz 2005
Per plu de 100 ensegnanc dles scoles ladines se tràtela segn d'emparé per i ejams. De merz 2005 metarà man i prums ejams scric dl concurs ordinar per ensegnanc dles scoles elementares, mesanes y autes.
A la fin de merz 2005 scomenciaràl i ejams scric per i ensegnanc che tol pert al concurs per la scola elementara ladina. Endut tolaràl pert ai ejams 65 ensegnanc, de chisc 40 dla Val Badia y 25 de Gherdeina. "I ejams vegnirà tegnus per vigni classa de concurs y chest vuel samben dì bendebot de sforz per l'Intendenza. Per nostes comiscions d'ejam messonse cherdé ite comembri dles comiscions d'ejam de concurs todesces. Per chesta rejon él i ejams per les scoles ladines ence n pu plu tert respet a chi dles scoles todesces," à splighé l Ispetour Ellecosta Lois.
|
Daurida dla mostra “Ciala…na storia”
|
|
L projet “Ciala…na storia” ence ta Fodom
Projet interladin per fé conesce les lijendes ladines ai mutons
Ala é ruveda ence ta Fodom la mostra di laours di tosac de scola che à tout pert al projet “Ciala…na storia”, envieda via da l’Intendenza per la scola ladina dla Provinzia de Bulsan. Al se trata de n tentatif de arvejiné i tosac a conesce les liejendes ladines, y tl medem temp de stimolé la creativité y la capazité de les reelaboré ence te na forma grafica.
|
32 articui (3 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 | 3 ] |
|
|  |
|