|  |
Tarifes comunales: priesc di comuns n pue truep desvalifs
|
|
Coutes comunales: olà pàien pa demanco, olà deplù?
I comuns calcoleia enscì i cosc' per i servisc sciche ega da beive, eghes pazes, scolina, refudam y d'auter
de Monica Deiaco-Graefe
Aladò de n stude publiché a la fin de jugn dal Istitut per la promozion dl laour „AFI-IPL" arata l comun de Badia l import plu bas per cie che reverda la soma dles tarifes per l’ega da beive, les eghes pazes y l refudam. L’import plu aut ghira l comun de San Martin de Tor en confront ai autri comuns dles valedes ladines Val Badia y Gherdeina y chesta soma é enfinamai plu auta dl valour mesan provinzial. Les families paia endere per na muta o n mut che frecuenteia na scolina l manco tl comun de San Martin y l plu a St. Cristina. La couta "ICI" plu auta paia i proprietars de bens imobiliars tl comun de Corvara y l manco chi dl comun de La Val.
|
Union di Ladins de La Rocia: liber
|
|
La tera, l laour, la devozion
Liber ladin per les scoles de La Rocia dé fora tres l finanziament dla lege 482/99
Al é na onour per me podei prejenté chest ultim laour dles scoles de La Rocia, che tres i agn à dassen dé proa de enteressament a nosta cultura ladina. Stampé con l emportant contribut dla lege dl Stat n. 482/99, él na clera desmostrazion de cotant che la chestion ladina sie oramai sostegnuda da les istituzions, fajan deventé realté les speranzes che an ova dant a valch ann, nes fajan capì che ester ladins é dessegur valch da mantegnì.
|
metù ite da noeles ai 14 January 2006 da les 14:53:21 (1461 liet)
(liej inant... | 2845 letres | ponc: )
|
|
Zenter scolastich a Urtijei
|
|
Scoles a Urtijei: ITC y scola profescionala sot un n tet
La scola nueva de 28.000 metri cubics sarà fineda per l'aisciuda 2008
L Istitut Tecnich Comerzial (ITC) “Raetia” y la Scola d’Ert Profescionala Provinziala dess giaté deberieda lerch te n frabicat soul sun la spersa dl ITC. A chesta conclujion é vegnus a una enier, ai 14 de jugn, l assessour provinzial per i laours publics, Florian Mussner, l diretour de departiment Josef March, l’assessoura comunala de Urtijei Elisabeth Baur, i diretours de scola Otto Moling y Julius Senoner, l Intendent per les Scoles Ladines Roland Verra y l diretour de partizion Alexander Prinoth. I laours da fabriché dess vegní metus man tl scomenciament de jugn dl 2006.
|
Urtijei: scì al alberch per studenc
|
|
L alberch per studenc "Assudei" vegn sen realisé
- Lerch per 32 studenc y studentes, na mensa per 70 persones y locai desvalifs - La infrastrutura costa 3,5 milions de euro
L projet per la ciasa-alberch nueva per studenc a Urtijei é sen tla fasa d’esecuzion. L alberch “Assudei” vegnirá fat su tla streda Sotria, a nord-vest dl areal dla scola d’ert, dla scola per l comerz y dla scola mesana.
L model dl alberch per studenc y sia luegia a Urtijei.
|
Université: na catedra de ladinistica
|
|
Prums varesc devers na catedra de ladinistica
- Per enjigné ca miec i maestri a sie ert - projet de ensegnament plurilingh tles valedes ladines
L’Université de Bulsan dess se dé ju deplù con i debujegns dl grup linguistich ladin. L assessour ladin Florian Mussner à rejoné con l president dl’Université Friedrich Schmidl y con l raprejentant ladin tl'université y diretour dl IPL (Istitut Pedagogich Ladin), Theodor Riffesser, sun l'istituzion de na catedra de ladinistica tla Facolté de Scienzes dla Formazion a Persenon. Sun meisa ence n projet de archirida per l ensegnament plurilingh tles scolines y tles scoles ladines.
|
I dinés publics a sostegn dla cultura
|
|
120 domandes é vegnudes ejaminedes
Consulta: ala á partí su entourn 720.000 euro
L'edema passeda s'á la Consulta Ladina abiné does outes a Corvara per jí tres les 120 domandes do n contribut provinzial de persones y de unions che laora tl ciamp cultural. Al é vegnù juté fora dinés per l'amonta de 720.000 euro. A vuet é ence eniann juda fora la "Union Scritours Ladins Agacins", sceben che ala ova prejenté sia domanda.
La pluevia de dinés ne toma nia dlonch unfat.
|
Da la II.a Comiscion provinziala per la sconanza dla contreda
|
|
Dé pro implant nuef a S. Cristina
Arac per l projet de costruzion de na sentadoia a cater posc’ nueva tl Comun de Santa Cristina y de realisazion de na streda d’azes tl Comun de Mareo
Aldò dl bonarat dla seconda comiscion provinziala per la sconanza dla contreda pò la sozieté implanc portamont „Mo.PA srl“ de Santa Cristina te Gherdeina fé su l implant a scagns a cater posć da Mont de Pana sun Mont de Soura. L implant a cabines nuef empede la sentadoia atuala ará na lungheza de 1580 metri y vegnirà sostegní da 19 pilons. Enfin a sen menova l implant vedl endut 1200 schiadours a l’ora sun Mont de Soura. „Chesta cumpeida dess resté unfat, ence sce l implant nuef à na capienza de conduje a mont perdret 2.200 persones a l’ora“ à dit l president dla comiscion Adriano Oggiano. Per cie che reverda la stazion a val méssel vegnì metù dant n projet comedé.
Sajon da d'isté, sajon da mete a post i implanc portamont: chest ann ti tóchel al implant da Mont de Pana sun Mont de Soura.
|
Contribuc a la joneza ladina
|
|
L plan anual de sostegn a la joeneza ladina
421.000 de euro per les infrastrutures y 170.000 euro per la promozion dles ativités
“I joegn dles valedes ladines laora dassen. Les unions joniles met a jì n grumon de scomenciadives de valuta. Per chesta rejon dess la joeneza vegnì sostegnuda”, miena l assessorat. La Jonta provinziala á dé pro en lunesc, ai 11 d’auril 2005, l plan anual per l sostegn a la joeneza ladina che veid dantfora 421.000 euro per infrastrutures y 170.000 euro per ativités.
L simbul dl "Sorvisc ai Jogn - Val Badia", una dles organisazions joeniles finanziedes da la provinzia.
|
Laours Publics: n tunel nuef fora a Pontives
Con doi intervenc vuel la Provinzia mioré la segureza sun la streda statala 242 dla Val Gherdeina tla localité de Pontives.
N tunel sun la streda a Pontives va debujegn per asseguré n toch de streda y les ciases fates su tles vejinanzes da la tomeda de peres, desche n valgunes ispezions di geologs y di tecnics dla Provinzia à desmostré. “Dantaldut da d’aisciuda canche al met man da deleghé é l risch ch’al vegne ju peres cotant plu aut” à dit l assessour che conesc la streda dret ben. “Al é gran ora da fé valch scenò réstel inant l pericul ch’al vegne ju te streda peres de na grandeza enchin a 10 metri cubics”, à splighé l assessour provinzial ai laours publics.
Plu segureza sun la streda de Gherdeina a Pontives
|
Contribuc publics a sostegn dla cultura ladina tla provinzia de Bulsan
|
|
Ai artisc' n jop de euro, d'autri va fora a vuet
L plan 2005 é gnù aprové, endut 831.662,00 euro - La pert da louf ai artisc' 419.662 euro - 300.000 euro per guant da zacan y d'auter - Demé 52.000 euro per la stampa ladina - Al nasc does manifestazions ofiziales, cultura dal aut: Di dla cultura Ladina y Forum cultural
Nia dadie à la Jonta de Bulsan aprové l plan anual 2005 per l sostegn a la cultura dl grup linguistich ladin. Te chest tómel ite i contribuc per manifestazions, per la promozion linguistica, per la colaborazion con i Grijons, desche ence contribuc ai artisc', a les lies, ai media y i contribuc per investizions.
Zaolá é "la pluevia" di contribuc publics plu sterscia, co pa?
|
Termins per contribuc y per la scola, referac
|
|
Iscrizions a les scoles enfin a la fin de jené
Pedagogia di mutons: referac te Gherdeina y tla Val Badia - Sostegn a la cultura: domandes anter i 31 de jené 2005
I termins per se scrive ite a les scoles é vedus dantfora da does deliberazions dla Jonta provinziala y plu avisa da la deliberazion nr. 5161 di 29 de dezember 2000 y da la deliberazion nr. 3634 di 13 d’otober 2003. Te chest’ultima él prevedù les iscrizions a les scoles elementares: per i mutons y les mutans che peia via a scola y che complesc i sies agn enchin ai 31 d’agost 2005 é l termin d'iscrizion ai 31 de jené 2005. Al pò ence vegnì scrit ite i mutons y les mutans che complesc i sies agn anter i 30 d’auril dl prum ann de scola. Per les scoles mesanes é l termin ai 28 de fauré 2005 y per les scoles autes ai 31 de merz 2005.
|
Dal Ofize Cultura Ladina de Bulsan
|
|
Controi sun i contribuc culturai ladins
ai 15 de dezember 2004 te na senteda publica végnel trat fora l 6% di caji
Anter les persones y assoziazions che à giaté n contribut provinzial per l’ativité tl ciamp dla cultura ladina per l ann 2003 gniràl trat fora chi caji che gnirà cialés do plu avisa. Ai 15 de dezember 2004 da les nuef dantmesdì (9:00) tla senta dla Repartizion dla Cultura ladina a Bulsan végnel tegnì na senteda publica per tré fora l 6% di caji, aldò dl art. 2, coma 3 dla lege provinziala nr. 17 di 22 d’otober 1993.

|
Da la IIa Comiscion provinziala per la sconanza dla contreda
|
|
Bensté per i projec tl Comun de Mareo y de Corvara
Arac per i projec de costruzion de stredes tl Comun de Mareo y de realisazion de na deponuda per i ros dl implant da fé neif tl Comun da Corvara.
Tla senteda da en mertesc à la II.a Comiscion provinziala per la sconanza dla contreda con a cef Adriano Oggiano, diretour dl Ofize provinzial per la sconanza dla contreda, tout en conscidrazion na linia de projec, anter chisc ence cater projec per la sistemazion de stredes tl Comun de Mareo. Un de chisc projec à da fé con l coliament dl raion d’ampliament “Pincia de Calogna II” a la streda bele esistenta y i autri reverda l miorament dla streda da ti ruvé permez ales viles de Fordora, Val dla Tor y Brach. Emplù él ence gnù dé l bensté per la realisazion de n post per lascé ju i ros dl implant da fé neif dla sozieté “Sciovie Pralongià Srl” tl Comun da Corvara.
|
Université Ledia de Bulsan
|
|
Theodor Rifesser reprejentant ladin tla Jonta dl’Université
Do che al é jù en doura les mudazions dl statut universitar
Ajache deguna dles does enciaries da vizepresident tl consei de aministrazion dla Université Ledia de Bulsan ne é corida da n Ladin, se à l assessour ladin Mussner fat inant che n reprejentant dl grup de rejoneda ladina ruve te jonta. Ence l president dl consei de aministrazion dl’Université Friedrich Schmidl, fova dla minonga de abiné na soluzion che respete l grup de rejoneda ladina y à enscì porté inant la proposta de fé na mudazion al statut. Chesta adorova endere l bensté da Roma.
|
Streda dla Val Badia: situazion atuala
|
|
I laours vegnirá ruvés dl 2005
Streda dla Val Badia: encuei domesdí enconteda d'informazion sun l plazal di laours a Mantena Todescia - Na dezijion da tó: l desviament de Lungega
La firma de costruzions Grassetto á ruvé l 60% di laours pro la streda dla Val Badia, enscí él vegnú splié encuei en gaujion dla enconteda a Mantena Todescia al scomenciament dla Val Badia a chela che al fova prejent l assessour ai laours publics Mussner, l diretour di laours Julius Mühlögger y i tecnics Fulvio Pisetta y Aldo Marzola. Enfin a sen él vegnú spenú 54,5 milions de euro per derturé la streda. Ence sce an s'á entardivé chesta aisciuda per gauja dles pluevies, dess i laours empò vegní finis do termin, vuel dí anter l 2005 per podei daurí la streda, anter l 2007 deplen. Chest él vegnú reconfermé encuei. Laours pro l prum tunel.
|
48 articui (4 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 | 3 | 4 ] |
|
|  |
|