Streda dla Val Badia endò scluta dai 22 de auril inant

La streda dla Val Badia é endò scluta (S.S. 244 anter i km 2,7 – 9,5 za.) per i pici auti tl toch da Longega enchin a Mantena todescia da en mertesc, ai 22 de auril  2003 da les 7.00 da doman inant enchin ai 25 de messel 2003. La deviazion vegnirà endò fata sun les stredes panoramiches.

Al zenter l event de gliejia prinzipal: la santificazion de Ojöp Freinademetz

Enier juebia, ai 27-3-2003, á l Vizepresident Carlo Willeit fat na vijita istituzionala al Vescul Wilhelm Egger. Te chesta enconteda ofiziala él vegnù rejoné sibe de argomenc de gliejia che de chestions che reverda la mendranza ladina. Per cie che reverda la realté ladina, se à l vescul demostré dret informé, al à tout ite na posizion scialdi daverta en confront di argomenc portés dant. Enscì al reconesciù l’importanza dl’adoranza dl lingaz dla oma tla liturgia y al à encorajé de elaboré i mesi nezesciars per la liturgia y l’ensegnament dla religion. L Vescul à sotlinié la nezescité de adoré ence l todesch y l talian tla liturgia y tl ensegnament. Al é ence vegnù rejoné soura l numer tres mender de prevesc. Les conseguenzes sarà da sentì tost tamben te Gherdeina che tla Val Badia. Ma al zenter dla enconteda él sté l event prinzipal de gliejia de chest ann: la santificazion dl miscionar Ojöp Freinademetz de Badia ai 5 de otober a Roma.

L vizepresident Carlo Willeit à vijité con l Presidium dl Consei provinzial de Bulsan l Parlament y la Université dl Bayern

Ai 20 y 21 de merz passés à la presidenza dl Consei provinzial de Bulsan fat n viade de rapresentanza y de conescenza a Minca. La pruma destinazion dl presidium tl Bayern é steda na vijita a la université Ludwig-Maximilians, na strutura importanta, con dimenscions nia da paridlé con chela da Bulsan. L’université, fondeda dal 1472 a Ingolstadt y spo plu tert conduta a Minca, à aldidancuei plu che 40.000 studenc y é una dles maioures universités todesces.
Ala à contac con deplù universités talianes, anter l’auter con chela de Trent.
Gen toléssela su raporc ence a la université da Bulsan, conscidran l gran numer de studenc sudtiroleisc che studia lafora.

Sce l ombolt ne respon nia anter 60 dis, vel la domanda da frabiché automaticamenter

Enier à l Consei provinzial aproé la lege nueva sun l'urbanistica. Cosses positives y cosses negatives sciche l raprejentant ladin Carlo Willeit la valuteia: "Valch desposizions positives, valch manco bones: la lege urbanistica nueva po vegnì sostegnida adameses". L’articul dla lege che preveid la compra de raion artejanal tres la man publica, da mete spo a desposizion dles impreises, é n rampin che permet de daidé de gran firmes che manacia da jì a la nia. (raion industrial de Bulsan). Sparagné végnel con la cubatura, dandaldut comerziala, tl vert agricul. La proposta dai LADINS, da prevedei la poscibelté da fé de pices ativités comerziales tl vert, te posć importanc per l turism y l temp lede, é vegnuda refodeda. Nience la proposta de trasformé la cubatura de frabicac da paur plu dalonc de 300 m dal zenter frabiché y plu dagiut bele en pert trasformés, n’é nia vegnuda azeteda. Ingiusta é per i LADINS tamben la norma che stabilesc la convenzion de 20 agn, zenza desferenzié sce l patron à giaté n contribut o manco per l cuartier.

En mertesc de Carnescé fova i ambulatores per fé les proves dl sanch tl distret sanitar de Gherdeina scluc. I pazienc che volova o messova fé n tel ejam dl sanch en Carnescé é ruvés dant portes sclutes y a messù jì inò a ciasa, zenza podei se nuzé dl servisc. Te na interogazion al govern provinzial à sen l conseier ladin dr. Carlo Willeit damané ciuldì che i ambulatores fova scluc l dì de Carnescé, dantaldut zenza informé dantfora i zitadins.

Nost sit dessena su valgamia souradut oms dla politica ladina y i responsabli de certes istituzions, ma al vegn tres deplù aprijé da zentri europeics. Ultim ejempl é chel che i son vegnus chiris sun internet y giatés dal foliet catalan da vigni di "El Punt" http://www.vilaweb.com/elpunt/ che nes à damané na colaborazion dl vers de valgunes traduzions y che à ence aprijé nosta impostazion. Per catalan: "Bon dia, vaig conèixer el vostre web per Internet a través del Google i gràcies al Ciemen, el Centre Internacional de Minories Ètniques Abat Escarré. El diccionari s'inclourà en un capítol dedicat al ladí i que s'inclou en una sèrie sobre llengües europees amenaçades. Gràcies per la vostra ajuda. Us faré arribar un exemplar d'El Punt del pròxim dia 10 de març, on sortirà el ladí. Laura Portal, Girona, 5 de març del 2003". Tla edizion di 10 de merz vegniràl publiché na reportaja sun l foliet catalan.

N servisc d'utl che n sit internet pieta é la statistica: vijitadours al dì, al meis, da cie ora, provegnenza, plates cherdedes y d'auter plu vegn analisés tl detai. Al scomenciament nes ovanse samben damané, pàiel pa la mueia de mete on-line n sit per ladin? Adum con la plata ladina sun l Alto Adige onse spo empò cherdù che al jissa de uega, ence per archivié damprovia i articui che vegn scric tl Alto Adige y de i avei spo riesc da garat canche an adora valch informazion che é bele vegnuda publicheda.

356 etnies viv sun na schira de isoles - Interes per la mendranza ladina

Freddy Numberi, ambasciadour dl’Indonesia tla Talia, à desmostré sia marevueia per la sconanza dles mendranzes te Südtirol y en particolar per l status dla mendranza ladina. Una dles tapes de sie viade tla provinzia da Bulsan é sté propi l setour de archirida "mendranzes y autonomia" porté inant tla Academia Europea a Bulsan. Numberi, ex Minister per les reformes dl'Indonesia, é n raprejentant dl govern atual che se muev  devers na majera democratisazion y n maiour dezentrament aministratif, n travert scialdi ambizious per chest gran stat insolar tl sud-est dl’Asia con si 210 milions de abitanc despartis sun na schira de isoles granes y piceres, anter chestes la isola de Bali, bonamenter la plu conesciuda per merit dl turism internazional. L stat dla Indonesia cumpeida atualmenter 356 grups etnics, chest é ence l motif  per l interes dl ambasciadour a conesce ejempli nuefs per la soluzion de problems liés a la sconanza dles mendranzes.

Bele canche l ticket è vegnù metù su dant zirca mez ann ova la Lista LADINS protesté y osservè che chesta mesura è sozialmenter ingiusta y che sies entredes è per l bilanz provinzial sciche na gota sun na pera ciauda. Sun n bilanz de 4,5 miliards de Euro desmostra sen i conc dles Aziendes Sanitares che les entredes dl ticket fej fora puech y nia, ma per la jent tocheda éles empò bendebot de grovaria.

La provinzia à lascè stlopeté vaces da cerf y vidì - Iagri da San Martin dër dessená 

Inće sce i iagri protestâ dassënn, á la provinzia lascé stlopeté bëgn 17 vaces da cerf  cun sü vidì tl revier de San Martin de Tor. L’intervënt è gnü fat de nöt, cun löms, fora dal tëmp de ćiacia y desco iustificaziun él gnü dit che le revier n’â nia albü ademplì (aladô dla provinzia) le plann d’abatimënt.

Les tecniches de intervent dl joler dl Aiut Alpin Dolomites - Vigni imprezijion di deidacreps po ester fatala

de Mateo Taibon

Ti ultims 15 agn zirca àn abù n mudament fondamental tles tecniches de socours alpin; na bona pert dl socours vegn fata encuei con l joler, les azions de socours con porì/blot tecniches tradizionales é pueces. L cost dl joler é aut (da za. 40 euro al menut ensù), ma l socours alpin tradizional con na trupa che va a pé su per i creps, é bonmarcé demé enfina che i socoridours laora debant. Sce an mess jì su alaut a tó n ferì con na barela él almanco cater, la maioura pert cinch socoridours sun troi per almanco mez n dì de laour - sc'an mess i paié do n tarifar da meinacrep ésen tost a les somes dl joler. Per nia rejoné dl fat che l aiut ruva de ores plu tert, con de gran pericui per vita y sanité dl ferì y di deidacreps, entratant che l joler é sun l post do puec menuc. Perchel s'à l joler svilupé al enjin plu important tl socours alpin.

L Aiut Alpin laora con l "Ecureuil" AS 350 B 3 (la "schirata") dla Eurocopter, na mascin da 7 posc' con 850 ciavai che arjonj na asvelteza de 250 km/h. La mascin é dret adateda per les monts per via de sia manovrabilté.

Ejam de bi- y trilinguism: nia drëde mëter marches da bol - chëles che n à trat ite ingiustamënter dëssa unì retudes!

Feter degügn ladins ne laora pro l'Université Lëdia Balsan - Willeit se damana por le grup ladin öna dles döes vizepresidënzes sciöche preodü dal statut, atualmënter tuta ite da n todësch

Te na interogaziun al’Assessorat competënt à le vizepresidënt dl Consëi provinzial, Carlo Willeit, damanè co che l’organigram (posć de laûr) dl’Université Lëdia da Balsan è strotoré, tan de posć che è incö ocupà y tanć nia, y sciöche la repartiziun di posć danter i trëi grups ćiara concretamënter fora.

Söl retrat: la sënta dl'université tl zënter a Balsan.