|  |
Noeles.net: en ona ai 6 de november
|
|
La pruma ciandeila per "Noeles.net"
Passa 400 articui, duc da podei ciamò lieje do te nost archif
Encuei, 6 de november 2003, complesc Noeles.net 1 n ann. Sce an va a cialé a plata 28 de chest sit veiden ence ciamò l prum articul y i prums tentatifs. Te chest ultim ann onse mudé plu iadesc viesta; i on ence emparé n grumon soura sistems informatics te internet y perchel daràl ca mudazions damprovia ence tl davegnì. Con l forum y la poscibelté de fé comentars ai articui él sté meso ofrì na interazion anter anuzadours y sit. Ence sce al é un di ponc dassen critichés, davia che nia dagnora ne corespon dut a la "bela maniera y al bel stim" y che l autour pò mantegnì l anonimat con n pseudonim, nes pèrel empò un di ponc plu interessanc, perauter ofris da feter duc i media eletronics via internet, perchel nia valch de nuef o fora de uega. Con internet a d'auta velozité "adsl" se giatará dut na sburla inant.
|
450 mile euro per derturé les uties da mont
Les uties ne é nia demé na adassosta tles montes, ma infrastrutures importantes per l turism y per la segureza dla jent
12 uties da mont giata contribuc da la Provinzia de Bulsan per laours de miorament y engrandiment de si locai. Sun enteressament dl assessour per chestions alpines Werner Frick, à l Govern Provinzial dé pro contribuc de endut 450.000 Euro a cater uties da mont privates y a ot uties da mont dl CAI, l Club Alpino Italiano. Cun i scioldi déssel vegnì daidé da curì les speises per i laours de mantegniment y eventualmenter engrandiment cualitatif de locai y dl servisc pité tles uties da mont, n servisc che ne vegn nia demé pité a la jent dl post, ma dantaldut ence ai turisc´ che vegn a se gode l temp lede. Les uties da mont ne pieta nia demé na adassosta anter les montes, ma raprejenteia ence na pert importanta dles infrastrutures turistiches te Südtirol. Sun la foto: la utia de Fanes.
|
Daurida dla streda dla Val Badia
|
|
Entratant Vignissant resta la streda daverta
La streda dla Val Badia (SS 244) restarà daverta da en vender, ai 31 de otober enfin a en lunesc da doman adora, ai 3 de november. Chest végnel lascé alsavei dal Servisc Provinzial per l Trafich. Entratant l fin dl'edema de Vignissant resta enscì la streda dla Val Badia daverta al moviment di auti y per duc i mesi de trasport te tramesdoes les direzions. La daurida peia via da en vender seira, ai 31 de otober da les 19.00 y ala restarà daverta enfin a en lunesc ai 3 de november da les 6 da doman.
|
Program dla Enconteda dla Consulta
|
|
Enconteda pro les rovines dl Ciastel "Stetteneck"
En lunesc ai 29 de setember a Urtijei végnel metù a jì la Enconteda dla Consulta Ladina
Da zacotant de agn se enconta i raprejentanc dla Consulta ladina y l assessour competent per la cultura ladina con i presidenc y i raprejentanc dles lies culturales, i assessours a la cultura di comuns, les ploanies y raprejentanc dles lies dl turism. Chesta outa vegniràla metuda a jì te Gherdeina, en lunesc ai 29 de setember a Urtijei da les trei domesdì. Te chesta ocajion jiràn ence a ti dè na odleda a les rovines dl ciastel de "Stetteneck". L program veid dantfora: da les 15.00 abineda sun plaza da parché dlongia la stazion (Park Urtijei). L comun metarà a disposizion la cherta da parchè; - spazireda enfin al ciastel (apresciapuech trei cherc d'ora). Sun l post rejonarà l archeologh y storich dr. Herwig Prinoth sun la storia dl ciastel. La vijita durarà za. does ores. Entourn a les 17.30 é duc enviés a na picia marena tl "Cafè Val d'Anna".
|
Contribuc statai a la stampa
|
|
La "Dolomiten" giata 877.000 € al ann
I gragn contribuc per l'edizion di cuotidians todesc te Südtirol, passa 3 miliards de vedles lires - La provinzia de Bulsan depierpul variziousa con i media ladins - N articul sourantout da "Il Sole 24 ore"
Platernan te internet nes onse entopé te chest articul per talian sotvia. L'editoria todescia te Südtirol vegn sostegnuda da pert dl stat talian con passa 1.600.000.- € al ann, partis su anter "Dolomiten" y "Die Südtiroler Tageszeitung", vuel dí passa 3 miliards de vedles lires. A confront é l sostegn da pert dla provinzia ai media ladins fregoles, ghiran en plu da ester apolitics/apartitics o miec conforma a la politica ofiziala (Svp). Atualmenter ti végnel tegní zeruch ingiustamenter 5.000 euro (za. 10 milions de vedles lires) da la provinzia a la Union di Scritours Ladins Agacins, sceben che ai é vegnus conzedus da la Consulta, olá che perauter l dr.Carlo Willeit é sté l unich a se bate. Fosc jíssela da daurí chesta pipa, i contribuc statai, ence ai media ladins per ti garantí plu liberté de minonga. La "Dolomiten", foliet dret damprò da la Svp, se nuzeia naouta desch'al auda de chesta pluevia de contribuc.
"Oltre 58 milioni di €. È questa la somma che il Dipartimento per l'informazione e l'editoria di palazzo Chigi ha destinato nel 2001 al finanziamento delle cooperative giornalistiche. Su 57 richieste pervenute, le testate risultate idonee sono state 51. Il fenomeno è in crescita; nel 2002 le domande sono diventate 73. Il meccanismo di erogazione è lo stesso previsto per "gli organi di stampa dei partiti politici" (si veda «Il Sole-24 Ore» del 28 agosto): la liquidazione delle provvidenze avviene l'anno successivo a quello di riferimento. Per il 2002 l'istruttoria è ancora in corso e si concluderà entro dicembre 2003. Anche in questo caso, in attesa della decisione del dipartimento, quotidiani e periodici possono contare su un anticipo pari al 50% della somma ricevuta l'anno precedente. Un sistema destinato a cambiare, forse già da quest'anno, in virtù del Ddl 4163, che le Camere esamineranno dopo la pausa estiva.
Le minoranze. Quattro organi di stampa ottengono provvidenze per tre milioni 800mila €, in virtù, della tutela riservata alle minoranze linguistiche nelle regioni di confine. In testa «Primorski dnevnik» (1.936.113 €), seguito da «Dolomiten» (877.977 €) e «Die neue sudtiroler tageszeitung», (730.198 €). Ultimo «Novi mataiur» con circa 266mila euro".
|
Da la comiscion per la sconanza dl ambient
|
|
La comiscion dl ambient à dé pro
Derturament dla streda „Sotrù-Oies“ y dl troi Bulacia-Mont de Souc
Pro la stazion a val dla furnadoia de Mont Souc, tl Comun da Ciastel pòl vegní fat su na utia per la legna da brujé. La utia é sotera y nia da vedei aja che ala é curida da gliera (giara). "Na tel utia jiva debujegn per rejons de segureza" él vegnù splighé da la II. comiscion per la sconanza dl ambient. A una se à la comiscion ence mostré per l derturament dla streda "Sotrù-Oies" tl Comun de Badia. Chesta é la streda che conduj permez a la capela a Oies dl beat Ojuep Freinademetz che vegnirà consacré sant da d'auton. Davia che la capela é n travert per trueps vijitadours y pelegrins, va chisc laours dassen de uega. Na streda da gliera (giara) da jí a pé dess deventé l troi di pelegrins enfin permez a la capela a Oies. Per che an posse ence lascé ju i auti, vegniràl enjigné sun l our dla streda n valgunes lueges da parché, olà che al dess giaté lerch enchin a 60 auti.
|
N gran problem de internet
|
|
Les e-mails refudam
L SMTP una dles gaujes prinzipales dl fenomen dl "spamming" (messajes refudam)
(if) Duc chi che à na miscion e-mail conesc l problem dla posta refudam che ti ruva demeztroi te crignola dla posta eletronica sun l computer. Suzanne Sluizer laora encuei a la "Universty of New Mexico" y se definesc enstessa“la ava“ dl SMTP, che vuel dì: "Simple Mail Transfer Protocol", l protocol de trasmiscion sun chel che al se baseia dut l engiame de messajes de posta eletronica tres internet. Tl 1981, can che ala fajova pert dl staff tecnich dl "Information Sciences Institute“ dla “University of Southern California" òvela partezipé a la definizion y al svilup dl MTP, l prezedessour dl atual SMTP. Te na intervista deda dant da puech àla declaré che l problem afonz dla difujion a na moda tant saurida dl spamming é propi da vedei tl contest de svilup dl protocol enstes.
|
Dal ofize provinzial per la ciacia y la pescia
|
|
Ejam da iagher per l'abilitazion a jì con l sclop
Les domandes de amiscion al ejam enchin ai 29 de aost - Ejams teoretics y pratics
(if) Les domandes de amiscion al proscim ejam da iagher/ciaciadour mess vegnì prejentedes al ofize provinzial per la ciacia y la pescia a Bulsan enchin ai 29 de aost, enscì lascia alsavei l ofize competent. L proscim ejam pratich vegnirà tegnì a San San Laurenz - demé per l ejam da sclopeté - ai 14, 15 y 16 de otober. A Maran-Maia Bassa depierpul vegniràl tegnì tamben l ejam da sclopeté che chel de teoria per duc i candidac dai 21 ai 24 y ai 28 de otober. Al ejam ne pòl nia tò pert chi che à fat l servisc zivil, sciche prevedù da la legislazion nazionala. Les domandes de amiscion sun cherta boleda da € 10,33 pò vegnì prejentedes al ofize per la ciacia y la pescia (Bulsan, streda Brenner 6), olà che an giata ence i formulars per fé domanda. L term ultim de prejentazion é l 29 de aost.
|
Ozon, n gas da mete averda
L gran ciaut deida la formazion dl ozon tl aier
(if) Enier da seira da les 19.00 él vegnù superé l livel de verda dl ozon (180µg/m³) a Bulsan tla streda Amba Alagi con 193 µg/m³. Al à duré does ores. Tles autres stazions de souraverda tla provinzia, enscì informeia l labor provinzial de chimica y fisica, ne é i valours de verda nia vegnus superés, ma an é dlongia.
|
L parch natural Scilier deventa majer
A convence la jent dantaldut ence i maiours contribuc, enfin al 50% plu auc che defora dai parcs
(if) La jonta dla provinzia à dé pro chisc dis l ampliament dl parch natural dl Scilier desche proponù dal comun de Tiers. L ampliament aspana 946 hectars endut . Sodesfat l assessour al ambient Michl Laimer: "Nia demé ciuldì che al se trata de na contreda che al paia la mueia de mete sot sconanza, ma ence ciuldì che l'iniziativa é pieda via dal comun de Tiers, cie che desmostra che l conzet di parcs naturai é n model che vegn reconesciù y aprijé". L parch natural dl Scilier tol ence ite raions ladins y termeneia con Fascia. Sun la foto: na veduda dl Ciadenac.
|
Pericul de meldefuech ti bosc
Ence i raions che é plu alaut é sen tochés dal pericul de meldefuech (if) Fé fuech alalergia é dassen pericolous, dij i responsabli dl servisc forestal. La regola che an ne pò nia fé fuech enchin a 20 metri dal bosch vegn sen ciamò slargeda fora. Per via dl gran pericul de meldefuech él sen ence proibì fumé, fé fuech te na luegia, ence sce mureda, o adoré n gril a gas tl bosch o davejin al bosch. Con l truep bel temp y les temperatures dastramp autes resta ence l pericul de meldefuech ti bosc gran. La forestala ti racomana perchel a duc de mete dassen averda con l fuech alalergia. La situazion podarà empermò mioré do plu dis da de gran pluevies.
|
Entratant no a la mozion de Willeit
|
|
No dl assessour Mussner a n troi dles rodes sun la streda vedla dla Val Badia
L raprejentant ladin Willeit se ova damané te na mozion che la streda vedla vegnissa valoriseda sciche troi dles rodes empede messei passé fora per tuniei - La cleva fossa ideala
Tla senteda dl Consei provinzial da encuei (17.07.03) él vegnù traté la mozion dl aconsiadour y vizepresident ladin Carlo Willeit, con chela che al damanova de tegnì iant la vedla strada dla Val Badia sciche troi dles rodes. L frignon dlongia la Gran Ega fora s’adatassa - aldò de Willeit - per sia bela natura salvaria y sia cleva (pendenza) regolara dret ben per l transiament dles rodes y podessa ence sot l profil turistich giaté na bona valorisazion. La strada vedla- enscì Willeit - ne pò nia vegnì lasceda su daldut, davia che al passa sot ite la canalisazion y ala jirà de tant en tant debujegn de laours d’ispezion y de control dla conduta. Sun la foto: entratant i laours de realisazion de n tunel anter San Laurenz y Lungega, l tunel ne é nia l post ideal per jí con la roda.
|
Carlo Willeit enconta l diretour dl Alto Adige Tiziano Marson
|
|
Enconteda con l diretour nuef dl Alto Adige Tiziano Marson - Al vegn damané deplù lerch per i problems ladins
I dis passés se à damané Carlo Willeit, aconsiadour provinzial ladin, na enconteda con l diretour nuef dl sfuei da vigni dì "Alto Adige", Tiziano Marson per ti prejenté la situazion dla mendranza ladina de Südtirol y tles autres does provinzies de Trent y Belun y per conesce la minonga dl diretour soura la Plata di Ladins che vegn fora n iade a l'edema sun l "Alto Adige". La domanda é vegnuda azeteda y l'enconteda é steda dant n per de dis. La delegazion che é juda empera con Carlo Willeit tolova ence ite la presidenta dla Consulta per i problems di Ladins a Bulsan y aconsiadoura de comun Dolores Dariz y Berto Videsott desche capo-redadour dla Plata di Ladins sun l medem sfuei.
|
La Consulta ladina dl Comun de Bulsan informeia
|
|
L Comun de Bulsan à scrit fora posc' de laour per ladins
La Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan Ves lascia al savei che al é vegnù scrit fora chisc concursc publics:
- un n concurs publich do ejams per corì 6 posc' de assistent/a aministratif/iva (6. cualifica funzionala) a temp plen – 38 ores a l’edema, 5 posc' resservés al grup linguistich todesch y 1 al grup linguistich ladin. Da se scrive ite enchin ai 02.07.2003.
- un n concurs publich do ejams per corì 12 posc' de bidel/a (2. cualifica funzionala) a temp plen – 38 ores a l’edema, 6 candidac dl grup linguistich talian, 5 dl grup linguistich todesch y 1 dl grup linguistich ladin. Da se scrive ite enchin ai 02.07.2003.
|
Vijita al Consei Provinzial
|
|
Maestri de schi enconta l raprejentant ladin Carlo Willeit
Entourn 60 aspiranc da maester de schi, da chilò y dla Talia dl nord, é stés tl Consei Provinzial a Bulsan. La vijita fej pert de sia formazion teorica. L Vizepresident dl Consei Carlo Willeit ti à dé l benvegnù y a la fin él vegnù fora na discuscion dret interessanta. Anter les truepes domandes y respostes él vegnù a lum n valgunes problematiches particolares che reverda i maestri de schi.
|
103 articui (7 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 ] |
|
|  |
|