|  |
Viabelté: Streda dla Val Badia
|
|
L pont de „Cor“ a Picolin gnirà fat nuef
En lunesc, ai 29 de merz, gniràl metù man i prums laours - Empruma deviazion provisoria - L plan veid dantfora ence does architedes dl bus
La deviazion provisoria a manciancia dl pont (desche an veid dal dessegn) é 80 metri longia y assegureia la viabelté te entramesdoes les direzions entratant i 140 dis de laour prevedus. L pont vedl fat su tl ann 1921 ne podova, te sies condizions, nia plu garantì la segureza al cogol de mesi motorisés che transieia lassoura, mesanamenter 5.000 al di. L pont atual é13 m lonch y 5,25 m lerch. Do la conclujion di laours saràl demé plu 10,5 m lonch con dlongia n marciapè de 1,5 m che conduj inant enfin a la ostaria “Posta” a Picolin. Foto: L plan dla deviazion provisoria.
|
Endoman Sant Ojep: Dì dl pere, tata, pá
|
|
Peresc tres plu vedli
La mesaria é de 34 agn - Passa 5.000 peresc tira su si mutons zenza oma
Endoman, ai 19 de merz, végnel festejé Sant Ojep. Chest dì é dediché te trueps statesc europeics, en maioranza catolics, a la festa dl pere. L inom “Ojep, Josef, Giuseppe“ vegn dant 7.673 iadesc tles listes di inoms de ei tla provinzia de Bulsan. Al é l inom plu deslargé tla provinzia de Bulsan y bonamenter ence autrò: 33 sun 1000 ei se clama Ojep te dutes sies variantes Sepl/Jep/Jepele y e.i. Di 5.208 mutons nascius entratant l ann 2002 tl Adesc Aut ova 347 n pere da foradecà y anter chisc ova l 73,8% tramidoi genitours da foradecà.
|
Comentar: joufs sarés per pericul da levines
|
|
Tres l Superski soura joufs y valedes
ma pistes y joufs sarés da rie temp y trueps sciors a mez troi - A chi che va encantourn con i lifc soura les Dolomites messéssel ence ti vegní garantí de podei arciasé
de Carlo Willeit
Endò n iade à n grum schiadours messù fé na raida cotant longia per ruvé zeruch te hotel: da Fodom fora a Badia enfin a Bornech y inant a Persenon enfin Cluses y spo finalmenter a Selva. Soura 2 ores de viade y apresciapuech 200 euro per l taxi, dessenés y stanc laprò. Da canche al é l Superski suzédel tres endò de chestes "aventures". I implanc portamont à si orars y i joufs vegn sarés tl caje de pericul da levines. Con chest crei i aministradours de avei ademplí sia responsabelté. Ma ala ne é nia enscí.
|
Valgunes noeles dal sit
I utilisadours registrés pò se chirì fora tl menù "profil" dl forum sia imaja/avatar
Tost passarà noeles.net a la verscion nueva de phpnuke, vuel dì la 7.0, che permetarà na mioura aministrazion dl contegnù dl sit y che sporj en valgunes funzions d'enjonta. La funzion "chier" é sen vegnuda metuda sun la mandreta. Puec utilisadours se à entopé da cerne ence na sia "imaja". I recordon perchel ciamò n iade che duc i utilisadours registrés ciafia da se chirì fora na imaja, clameda ence "avatar", jan tl forum sot a sie "profil", da ciaté sun la plata prinzipala sunsom.
|
Sut, spo gran ciaut y dedò n invern normal
Les dates dl temp dl 2003 da cialé do tl detai tl Clima-report

Ti prums meisc dl ann 2003 fòvel dret sut y l isté fova fora de mesura ciaut. Da jené enfin a la fin de auril ne àl feter plovù y nevù nia. Chesta suta à samben abù sies conseguenzes tla agricoltura, ence sce la situazion se à spo endò normalisé. L isté é sté, desche te de gran pertes dla Talia y dl’Europa, n isté con temperatures autes da record.
|
Zifres de Nadel: milions de sms
|
|
Passa 600 milions de sms per aodé n Bon Nadel tla Talia
I medias moderns ti la stica a les formes tradizionales de fé aodanzes
Dal 20 al 26 de dezember él vegnù scrit "N Bon Nadel" dai talians tres sms (sistem de messaje scempl) per ben 600 milions de iadesc. D'autri 20 milions de aodanzes é vegnus manés tres mms (multi-media-system) y 300 milions tres email. Y laprò, 200 milions de telefonedes da telefonins y 150 milions da n telefon de rei fissa. Per l terz iade endolauter à les aodanzes telefoniches y eletroniches superé amplamenter les classiches chertes postales, sciazedes a 70 milions.
|
Invit dl Papa a chirì la gheneda interioura
|
|
L Papa: ne sofoion nia l Nadel tla fuera y tla confujion!
L secret de chesta festa vìven tres umilté, gheneda, marevueia y liegreza.
(if) "Depierpul che i fajon les ultimes comedures pro la cripela y l legn da Nadel enjignondenes ca nosta anima a vive intensivamenter l mister daidés dal ejempl dla Madona!". Chest é l consei dl Papa ai catolics per se arvejiné tla dreta maniera al Nadel. Enscì ál perdiché encuei te n state de sanité mesan y scialdi fluid tl rejoné entratant l Angelus dant da n valgugn cenc de fedei abinés adum sun Plaza San Piere. L Papa à dit che an mess empruma daurì sia anima per podei vive chest gran moment dl mister dla fede.
|
La streda dla Val Badia daverta enchin ai 13 de auril 2004
|
|
La streda dla Val Badia daverta enfin auril
Entratant la sajon da d'invern él da encuei, juebia ai 18 de dezember, la streda endò daverta.
L’ordinanza de daurida dla streda dla Val Badia al transiament di auti vel enchin ai 13 de auril 2004. I laours pro i tuniei é jus inant, ence sce peigher. Sun cinch tuniei é cater ciavés tres, ma nia ciamò ruvés. Per l viadut nuef de 431 m àn enjigné 8 pilastri, da d'aisciuda vegnirà la streda spo sposteda. Al moment végnel laoré per seguré l trat. La pruma pert dla streda é enjigneda provisoricamenter per l invern.
|
N coliament diret anter Aunejia y Cortina d'Ampez
Al é na scomenciadiva dles impreises de trasport publich "DOLOMITI BUS" y "ATVO"
(em) Chisc dis à l'impreisa “Dolomiti Bus S.p.A.” de Belun y la ’”Azienda Trasporc dl Venet Oriental S.p.A.” de San Donà del Piave prejenté tl hotel Hotel Ancora a Cortina na linia nueva de bus che coliarà da sen inant Cortina d'Ampez con Mestre y Aunejia. La coriera che peia via da Mestre ruvarà enfin a Cortina d'Ampez y spo furnaràla endò derevers. Al é n servisc volù souraldut da la Provinzia de Belun che se à dret dé da fé per la realisé.
|
Manifestazions te Fascia a sostegn dla UNICEF
|
|
Na schira de manifestazions per daidé i "mutons" che ne à nia l muet
Cultura y folclor da vender 5 al 8 dezember tla Val de Fascia
de Chiocchetti Marta
La val de Fascia à l privilegh de scluje ju l ultim meis dl ann con na scomenciadiva de gran valuta culturala, etica y turistica. En ocajion dla festa de San Miculau, da dagnora sentuda y festejeda te nost raion y che respon a na tradizion longia, él vegnù endrezé via cater dis de festa, cultura y folclor da vender 5 a lunesc 8 dezember, con na lingia de manifestazions dutes liedes anter eles da n tema soul: l mut y sie dert de cresce su te n contest sann y che tegn cont de sia natura.
|
Les Consultes di joegn vuel n avocat per i mendri y joegn
Inoms y miscions di membresc dla Consulta di Joegn Ladina al intern
Enstadì ti él vegnù prejenté al President Durnwalder na lingia de propostes per n laour plu frutoul con i joegn ti proscims agn da pert dles Consultes di joegn todescia y ladina. Les Consultes veid l empegn dla Provinzia tl laour con i mendri y i joegn de bon uedl, ma an tingia a valch deplù. Dlongia la segureza finanziara se damànen sen ence na lege per stravardé giuridicamenter mendri y joegn. Les Consultes fej da intermediares anter aministrazion provinziala y iniziatives joeniles. Sun l retrat: na foto de Neus Jeuni de Gherdeina, na organisazion assozieda.
|
Pera: l grup miscionar Freinademetz
|
|
L grup miscionar Freinademetz saluda i miscionars fascians
Chi che volessa fé na esperienza tles miscions pò se mete en contat con l grup
c.g. L Grup Miscionar Sant Ojöp Freinademetz se à enconté te sia senta a Pera con i 2 fredesc miscionars dl Malgher da Poza, la monia Gisela, 76 agn, miscionara tl Ecuador y pater Raffaele, 68 agn, miscionar tl Uganda recordan che i fredesc misconars dal Malgher fova de 5 , de chisc é doi morc dant da puech, pater Carlo y pater Vittorino, entramidoi miscionars tla Africa. L auter é pater Alberto miscionar tl Ecuador.
|
Modul nuef: BBC News - noeles internazionales
|
|
Sen modul con les noeles internazionales dla BBC
Plu inant ence n modul per podei mané e-cards per dutes les ocajions - Vijitadours radoplés do les lites
La gran sauridanza de chest program é chela che an pò saurì enjonté modui nuefs, da mete da les pertes ju, olàche al é truepa lerch. Sce vos cialeis sen sun la colona a manciancia podeise odei l modul che sourantol automaticamenter vigni dì plu outes les "headlines" prinzipales dla BBC (British Broadcasting Company) con les noeles internazionales, n servisc pité da la BBC con n liam rodunt a sia plata internet. Clican sun na noela se deurel automaticamenter la plata prinzipala dla BBC te na vidrela nueva. An veid enscì ence tant che l ladin joa a capì l ingleis, ence sce an ne mastieia nia daldut l lingaz, esperc miena che l 70% dl vocabular dl ingleis sie de derivazion latina. N auter particolar: al ne é nia cler per cie rejon, ma do les lites se à i vijitadours al sit (hits), denant plu o manco 80-100 al dì, feter radoplé a 150-180 al dì.
|
KVW La Ila: ai 14 de november 2003
|
|
Cie é pa la pension d'enjonta-Pens+plan?
L KVW da La Ila met a jì na seira d'informazion aposta soura l tema
L KVW da La Ila lascia alsavei che al vegn metù a jì per duc i interessés na seira de informazion soura l tema: Pension d'enjonta-PensPlan. Desche referent rejonarà dr. Thomas Walder, diretour dl Centrum PensPlan enstes. A la seira saràl ence prejent l assistent sozial Iaco Clement. La seira de informazion vegn tegnida en vender, ai 14 de november 2003, da les 20.00 tla scola mesana a La Ila.
|
Servisc zivil: truepes organisazions chier volentars
|
|
Fé l servisc zivil empede l saudé
N cogol de informazions per chi che vuel fé servidour zivil
(if) Joegn che mess jì a fé l servisc da saudé pò empede fé l saudé ence fé l servisc zivil de diesc meisc. L ofize per l servisc zivil à metù adum a la miscion www.provinz.bz.it/zivildienst dutes les informazions de uega, i formulars y la lista dles istituzions che chier servidours zivils. L servisc zivil vegn anuzé cotant da istituzions publiches y privates che laora tl ciamp sozial, cultural, sanitar y ambiental. Per chestes organisazions é l aiut y la colaborazion de chi che fej l servisc zivil dret d'utl. Sun les plates te internet www.provinz.bz.it/zivildienst él da abiné les informazions che va da la vijita y al sburlé su per rejons de stude enfin a les domandes per podei fé l servisc zivil. En plu végnel ence dé resposta a chestions che ne é sovenz nia cleres.
|
103 articui (7 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 ] |
|
|  |
|