|  |
15eisem festival dla neif a Al Plan de Mareo
|
|
Neif y glacia deventa scultures
A vigni scuadra ti spétel n del de neif glaceda de 3 m x 3 m, endut 27 m cubics - Partezipazion internazionala
Da 15 agn encá végnel tegní a Al Plan de Mareo l concurs internazional de scultures tla neif, enscí ence eniann en l'edema che vegn dal lunesc, ai 17 al mercui, ai 19 de jené 2005 deslanch la streda de paisc che se stramudará te na galeria d'ert alalergia, tant die che l soredl ne ti la sticará nia al ferdon. Ti ultims agn fòvel sté freit assé da abramí les scultures te neif enfin al scomenciament de merz. La jent pò cialé pro y ence dé ju sia ousc.
|
Na fotografia fej la roda dl mond
Na gigantografia dl Aiut Alpin Dolomites pro la maioura fiera dla fotografia dl mond: la Photokina a Köln, ma ence tla Corea y a Madrid.
L'Aiut Alpin Dolomites à abù sia prejenza chest ann a la fiera dla fotografia plu importanta dl mond: La Photokina a Köln dai 28 de setember ai 3 de otober, fiera che vegn fata vigni doi agn y che veid l'atenzion de n grumon de interessés anter amatours y professionisc' fotografics. La firma Durst da Persenon à metù fora a la Photokina na gigantografia dl Aiut Alpin Dolomites. La stampa da les mesures de 1 m x 1,4 m é vegnuda fata sun viere plexi con inkjet, na tecnologia svilupeda da la Durst.
|
Al Plan de Mareo: 2a preselezion per la MISS ITALIA
|
|
Verena Trolese á davagné de messel
En domenia, ai 1 de aost, seconda preselezion - Gran program de cornisc con roda entourn Plan de Corones denant
 Al Plan ti á dé per la seconda outa l benodú al concurs de beleza plu conesciú encantourn, la selezion de MISS ITALIA. Na pruma defileda sun paion é bele steda ai 17 de messel per la selezion dla Miss Adesc Aut. La proscima, chela veramenter clef, vegnirá tegnuda en domenia che vegn, ai 1 de aost, sun plaza de gliejia d'Al Plan. Te chesta gaujion vegnirál selezioné les does joenes che jirá a la prefinala y a la finala de Miss Italia a Salsomaggiore Terme tl meis de setember 2004. L ann passé ova les vicentines Elisa Martini y Erica Panizzon fat la plu bela paruda. Chesta outa á davagné la selezion provinziala a Al Plan Verena Trolese de Bulsan, chilò sun la foto adum a la presentadessa Sonia Bernardi y al vize-president dl'Assoziazion Turistica d'Al Plan Werner Call.
|
Espedizion K2 2004 - 1954 - 50 agn a recordanza
|
|
Cighesc da la legreza
"I on arjont la piza!", enscí se á lascé adentene enier i arpizadours, Silvio Mondinelli da Brescia y Karl Unterkircher de Gherdeina, entourn mesa les does domesdí. L meina-espedizion Agostino da Polenza ova messú interompe l'espedizion per rejons familiares. Trei cherc d'ora plu tert á ence i autri componenc dla espedizion "K2 2004", Michele Compagnoni, Ugo Giacomelli y Walter Nones arjont sans-enton la piza dl K2 a na auteza de 8.116 m, zenza ossigen per tré l flé.
|
Modul nuef: galaria de fotos
|
|
La Ladinia a colours sun noeles.net
Sce I cialeis sen a mandreta él n modul dal inom "Galaria y e-cards" (de coppermine) che é vegnú enjonté chisc dis. Al se trata de n auter ampliament per integré funzions multimediales. L modul pieta la poscibelté de mostré fotos, arconcedes te albums, che pò ence vegní ortiedes desche e-cards. Per vedei coche l modul funzioneia él miec cliché encantourn. Al é ence la poscibelté de valuté les fotos metudes fora tla galaria, n plu dá dant l cumpedadour tant de iadesc che ales é vegnudes cialedes. I albums pò vegní ampliés aladò che an á debujegn. I rengrazion Walter Miribung da La Val che nes á metú a desposizion en valgunes de sies beliscimes fotografies. N uedl atent y sensibel che sá da pié les finezes di colours y i juesc dla lum te fotos de gran belté y magia. Sas dle Nü y Sas dles Diesc entenc da n ultim clip de soredl. Fé n clich sun la foto per jí ite!
|
Rina: n turist che chier fongons ruva pro na crepa de na persona
|
|
Mister: spedic de na crepa umana te bosch
Enier da seira fova la noela ofiziala: en mertesc é n turist talian ruvé ti bosc soura Rina entratant che al jiva a fongons pro spedic de na crepa umana y en valgugn osc sternus te na trogna (siena). Al á atira alarmé i Carabiniers che arata - do les prumes relevazions - che al se trate de na crepa dl cef de n mut de entourn i 10 agn, dessegur mort dant da plu de 10 agn.
|
Al Plan de Mareo: preselezion per la MISS ITALIA
|
|
Les plu beles dla bacheta sun paion
Les joenes spazirará dant da na juria con anterite esponenc dl turism local y l ombolt - en sabeda, 17 de messel y ai 1 de aost
 Per l secont ann endolauter fej l concurs de beleza de MISS Italia, sun iniziativa dl'assoziazion turistica de Mareo, n'architeda a Al Plan de Mareo y plu avisa en sabeda che vegn, ai 17 de messel, da les 21.00 pro l paion dles manifestazions a meteman da les 21.00. N clap de joenes spazirará dant a la juria, componuda da esponenc dl turism y dla vita publica locala, anter chisc ence l ombolt de Mareo, Albert Palfrader. L event vegnirá viventé musicalmenter y con entrategniment.
|
Statut de autonomia per gherdeina y badiot, promozion dla dejunion ladina
|
|
Ofize linguistich dl assessorat ladin: net deguna cherianza!
Les traduzions dl statut de autonomia é vegnudes fates mel dal "original" - Les pueces adatazions fates destorj enfinamai l segnificat - An valutará les condizions per na plura dij Carlo Willeit
Se scrive permez la " traduzion" dl statut de autonomia tl badiot y gherdeina zenza anunzié les traduzions ladines bele dantman tl ladin standard, fej pert dla tradizion politica de fé l gran con la roba dai autri.L ofize stampa provinzial ne á fat deguna traduzion nueva, ma á scrit ju l statut de autonomia ladin laoré fora scientificamenter y linguisticamenter da na comiscion de linguisc' y giurisc', sot a la responsabelté, con i cruzes y con i scioldi dla frazion LADINS y dai comissars- colaboradours enstesc. Assessorat Ladin: copié ju l statut de automomia da les edizions te Ladin standardisé, ma zenza l dí, no tla introduzion no enzaul d'auter. Traduzions de deguna valuta.
|
Ampez: per fortuna rúvel adalerch i giaponeisc
|
|
Ampez: na sajon che peia via a pé zot
Empede aier fin, pesc y spaziredes tl vert camions che buera dut l dí, 11 cantiers tl zenter dl paisc - n valgunes uties da mont saredes - stredes sclutes per les rodes: na desperazion
Te Ampez pérel che l isté scomence propi a pé zot. L temp se fej plu fadia de chi autri agn a se mete a jì dalvers (can él ciaudin enfin ite per la nuet, can se desceiden con cater degrés y la pruma pluevia de aost desfreidará bele les temperatures), su alaut él neif. Tl zenter de Cortina él undesc de gran cantiers implantés, anter de gran y de pices ciases, boteighes y hotiei; ai é do che ai asfalteia dutes les stredes dl paisc, n tof entratant dut messel (lui).
|
Assoziazion di alcolisç en tratament: problems dl alcolism
|
|
Curs de sensibilisazion ai problems dl alcol
Les iscrizions vegn toutes su enfin ai 4 de setember 2004 - Vijitede ence l sit internet dl'APCAT metú ju per Ladin Standard!
L'assoziazion di clubs di alcolisç en tratament (APCAT) endrezeia via en colaborazion con l Zenter de Terapia Bad Bachgart, l Servisc dles Dependenzes dles Aziendes Sanitares, i Raions soziai dles Aziendes Sanitares, l Servisc per i grups de auto-aiut, l Consorz di Comuns, la assoziazion Taliana di Clubs di Alcolisc’ en tratament, Genova, APCAT Trentin y Zenter Studes, Trent en curs de sensibilisazion al aspet eco-sozial di problems liés al consum d'alcol (metoda Hudolin) a Weissenstein/Peralba, dai 27 de setember enfin ai 02 de otober 2004. Tla ciasa di pelegrins él la poscibelté de sté soura nuet. L curs é pensé per entourn 80 persones desche medesc, psicologs assistenc soziai, assistenc sanitars, infermiers, educadours, ensegnanc, prevesc y persones che fej pert di clubs di alcolisc’, y duc chi che à l’intenzion de fé zeche tl ciamp dl alcol. Per chest curs él vegnù damané ence l reconesciment desche ajornament E.C.M. Da aconsié sie sit internet, metú ju per Ladin standard, con n grumon de informazions y quiz: sonsi n alcolist? Beive y furné? y e.i.
|
Spetacul natural a Lungiarü: i creps che va cialá
|
|
Splundrons da Crep da les Dodesc
Ega, neif y glacia comporta chisc fenomens, datrai te de gran dimenscions desche enier a Lungiarü
 N pedron de dimenscions enormes s'á destaché enier dal parei de Crep da les Dodesc tl grup dl Puez che ciala devers la Val da Lungiarü. L pedron ova la grandeza de na ciasa y é splundré sun i glereis dessot se fruzian su te milesc de toc. Dut l dí fòvel da audí n splundrament y n graciament fora per la val. Al jiva su mindicé n stuep desche al se descedassa na ativité vulcanica. N spetacul che an ne veid nia lere te de tel gran dimenscions. Dant da en valgunes edemes fòvel tomé ju na picera tor, la Trephor, tl grup dles Cinch Tores dl Naerou te Ampez.
|
L Naerou: sun les pizes plu conesciudes d'Ampez
|
|
Desche i pioniers ampezans á descorí sies pizes
Jí a crep ne fova nia una dles carateristiches dla jent ladina tles Dolomites - empermò dant da 100-70 agn án ence metú man da arpizé, dantfora i Ampezans, i plu ardis
Chest iade vuei recordé n dì nadalin … de na via sun la Tor Granda de Naerou, una dles plu conesciudes t'Ampez. Al é belavisa setanta agn ca, ai 16 de messel (lui) dl 1934 (donca, nia de agost dl 1933, cemuet che an giata scrit te n valgugn libri) che Bepe Deo á giaté fora la "Direta Dimai" sun l parei sud-est dla Zima Sud dla Tor, a man ciancia dla sfenadura oláche al fova ju su doi agn denant. Foto: arpizeda anter les sfesses dles Cinch Tores dl Naerou, un di grups dolomitics plu conescius.
|
Les Cinch Tors: una, la Trephor, é tomeda
|
|
"Desplajus che na tor ne é nia plu"
Dant da n'edema él tomé ju tl Grup dl Naerou una dles tors, per fertuna ne fòvel nia temp de sajon
Él meso … ester desplajus per n crep che ne é nia plu? Al me pèr propi de scí: al m’é suzedù, canche i son gnù al savei che al é tomé ju la Tor Trephor, y a sie post él vanzé demé n busc y na majiera. Al fova la mendra, ma ence la plu erta de dutes les undesc Tores de Naerou. Auta demé 30 m, ma lizia y tireda a plom: i prums a ruvé su sun chel spizon, strent y corí de barantli, fova sté Angelo Pilato, Angelo Sceco y Luije Longo de setember dl 1927, che ai ova tiré via na corda da na ponta ilò defaza y spo fòvei jus via a ciavalot. L prum a arjonje la Tor da sotensù é sté Piero Longo d’isté dl 1939: sia via, la plu saurida de dutes, é de cuint degré y dessoura. Les Cinch Tors (ma en verité nen él deplú) é un di creps plu carateristics tl raion ampezan/jouf de Fauzares. Dret trueps alpinisc' y freeclimbers se tripa vigni isté sun chisc pedrons.
|
Aiut Alpin Dolomites: sajon da d'isté dant porta
|
|
L Aiut Alpin Dolomites á sen n sie joler
Al se trata de n "EC 135 T2”, n joler con 1600 ciavai, fat sun mesura per l Aiut Alpin Dolomites - La traina con la provinzia da Bulsan: na comiscion de esperc ova aconsié n contribut de 60 euro al menut de jol, la provinzia da Bulsan vuel demé nen dé 50
L'organisazion de elisocours Aiut Alpin Dolomites à n joler nuef. Ala se trata de n EC 135 T2 dla Eurocopter, n joler a does turbines con complessivamenter 1600 ciavai. Ruvé adalerch é l joler de mei, an à ence bele fat eserzitazions empera. Sen é la daurida dla sajon de prum aiut dant man. L Aiut Alpin à speté dut adum zirca n ann per giaté la mascin: l joler é gnù fat sun mesura per l Aiut Alpin Dolomites. Imatricolé él gnù ti Paisc Todesc y nia tla Talia. Ajache l joler é maiour co l B 3, àl lerch tl abitacul doi feris - n vantaje dantaldut d'invern pro i intervenc sun les pistes. Les sentes te joler pò gnì spostedes a na moda da otimisé la lerch aladò di debujegns. A l'avanguardia é ence i sistems de navigazion y de control dla mascin.
|
Streda dla Val Badia: endò scluta
|
|
Les desferenzies de temperatura fej jì cialà l crep sen d'aisciuda
Ala restarà scluta enfin a la fin de auril - I laours jirà endere empò inant
I tecnics provinziai y i raprejentanc dla firma che comeda la streda nueva dla Val Badia à valuté enier deberieda la situazion de segureza. De gran dificoltés vegn atualmenter gaujedes da les condizions dl temp. N clap de encer 20 esperc é tl analisé la crepadura do streda ite. Entratant les festes de Pasca restarà la streda perchel sareda, bonamenter enfin ai 24 de auril. I laours ne vegn endere nia sospenus. Foto: ruvijes met tres endò en pericul streda y transiament.
|
103 articui (7 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 ] |
|
|  |
|