|  |
Comunicazion di Freiheitlichen
|
|
Freiheitlichen: "al vegn venù massa cuartiers y terac a jent da foradecà"
La jent dl post mess depierpul vive te cuartiers arconcés su desche cajunciei sun na breia y ence chisc é bendebot cers
En venders à i scizeri metù a jí a Valsperch na seira de informazion sun i problems che resulteia dal desvene fora nostes valedes y nostes usanzes ai folestiers. L salament dla ciasa Paul Troger fova toch y plen. I reladours, dot. Peter Ortner, l professour architet Andreas Gottlieb Hempel y l ombolt da Toblach Bernhard Mair à duc trat ca chest problem che é entres plu da vedei. "L fabriché fora de mesura, l vene cuartiers a poura nia ai foresc', l desfé nostes beles contredes, l tré adalerch entres plu jent da foradecá che ne vuel nia vive do nost mued de vive, y la unfataria, dut chest ne pò nia plu jí inant enscí", fej alsavei i Freiheitlichen.
|
Na letra enteressanta a les Dolomiten
|
|
Ence nia ladins se fej datrai demarevueia!
Brigitta Niederkofler, avocata y ensegnanta a Bornech se damana ciuldiche l logo dla sanité de Sudtirol é demé per doi lingac, todesch y talian
Chi che liej regolarmenter i foliec locai da vigni di, sà che al ti vegn resservé truepa lerch a contribuc de letours che comenteia la cronica o tol posizion sun problems de vigni sort. D'inrer endere pon lieje letres scrites da ladins o che reverda problematiches ladines, nience canche i ladins á plu storia y tradizion da mostré su, desche pro la toponomastica, demé per fé n ejempl.
|
Plovans per n dialogh davert
|
|
La "ciarestia" de prevesc se fej ence sentì chilò da nos
La iniziativa "Plovans per n dialogh plu davert" - Tla Austria abínen adum firmes
L foliet "Tiroler Sonntag" di 7 de mei 2006 reporta n articul sun na iniziativa de plovans per " na comunité viva y contra l saré pro calonies". Chesta é nasciuda ai 2 d'auril a St.Pölten da pert dl plovan Helmut Schüller, de P. Udo Fischer y d'autri. I dis passés ti ài mené fora a duc i plovans austriacs sia declarazion de fonz con la poscibelté de sotescrive l'adejion a chesta iniziativa y laprò végnel conté su na lignola de d'autres domandes davertes y problems. Entratant i 25 agn passés él tl'Austria la cumpeida di prevesc ju endò dl 25% . Tres deplù plovanies ne pò nia plu saludé n plovan. L iniziadour de chesta iniziativa Mag. Helmut Schüller spliga la situazion y l debujegn dl dialogh.
|
La cherta di toponims storics vedus dai todesc
|
|
N laour da Valgrata
Les majeres unions todesces: Schützenbund, Heimatpflegeverband, Alpenverein y e.i. se ghira dlonch toponims todesc, ence tles valedes ladines - Furcia deventa "Furkelsattel"
Dant da n valgunes edemes à na "comiscion per la toponomastica" componunda da raprejentanc dl "Schützenbund", dl "Bauernbund", dla "Bauernjugend", dl "Heimatpflegeverband", dl "Alpenverein" y d'autres prejenté con gran resson mediatich na cherta con i "toponims storics" de Südtirol. La comiscion se ghira che les traduzions de Tolomei vegne toutes ju y che demé i toponims "storics", ence chi talians, dess avei valuta ofiziala. La comiscion dij de no a la proposta de Durnwalder. Aladò de chela dess entourn 550 macro-toponims resté ence per talian (en pratica dutes les majeres localités y i majeri creps). La cherta enstessa é vegnuda elaboreda da Cristian Kollmann, linguist y "espert de toponomastica". Aladò de chesta proposta metuda sun cherta dess demé 200 toponims talians valei ofizialmenter. N laour da Valgrata.
|
Redazional: noeles.net tres rss
|
|
tres i letours rss
La miscion da mete ite é http://www.noeles.net/backend.php, ence sun i news-reader html
RSS-News-feeder (vejoladours) pieta la poscibelté de aboné y de lieje debant noeles da n grum de foliec nazionai y internazionai. N program i abina duc adum y fej les atualisazions vigni iade che an va te internet, zenza che an messe tres endò chirí su les plates te internet.
|
Declarazion dl davagn 2006: le 5 por mile al volontariat
|
|
Aiut Alpin Dolomites 94026630213
Chest é l numer per ti sporje permez le 5 por mile dles coutes - Na novité fiscala de chest ann che deida organisazions de volontariat
Al é na novité che deida les organisazions de volontariat, les organisazions zenza fin de davagn: tla declarazion dles coutes dl 2006 che reverda les entredes dl 2005 - pò l declarant ti dé le 5 por mile de sie davagn a n'organisazion zenza fin de davagn. L declarant ne paia nia deplù coutes che sc'al ne fej deguna indicazion de chest vers. L zitadin giata a chesta moda la poscibelté de determiné el enstes olache na pert dret picera de sies coutes va.
|
I joufs, l stuep fin y l numer set
chestes é les paroles dl ann che respiedla a cie che i grups linguistics ti à dé l majer peis o che ti à fat plu festide entratant l ann 2005 - sensibeltés desvalives
Ai prums de jené é ence i südtiroleisc y les südtiroleises vegnus cherdés su a dé ju sia preferenza sun la parola dl ann todescia, taliana y ladina. I organisadours dl’iniziativa, l Zenter Linguistich dl Südtiroler Kulturinstitut, l Istitut de Comunicazion Spezialistica y Plurilinguism dl’Eurac y l Zenter d’Archirida linguistica dl'Université Ledia de Bulsan à coiù adum 504 preferenzes y 286 paroles dl ann. L resultat che é gnú prejenté ai 26 de jené entratant la conferenza stampa depen da les preferenzes manedes ite y da les dezijions toutes da na juria metuda adum da 9 espertes y esperc dles istituzions che à tout pert a l’iniziativa.
|
Joufs a paiament: an met man con l Timmelsjoch y l Stilfserjoch
|
|
Passé soura i joufs: tl davegní a paiament
N grup de laour metù en pe da la provinzia de Bulsan studieia sen les modalités - Naouta Timmelsjoch (2509 m) y Stilfserjoch (2756 m), spo Jouf de Frera (2121 m), Jouf dl Sela (2213 m) y Ciaulonch (1875 m)
La delibera dla Jonta Provinziala de volei mete man de tré ite n daz dal 2006 inant per furné soura i joufs dl Timmelsjoch y dl Stilfserjoch à fat levé su chisc dis na ona de protestes che vegn portedes dant ti ultims dis ti foliec y tla televijion.
La stazion dl daz sun la cleva austriaca dl jouf dl Timmelsjoch, 10 Euro per ruvé sunsom, bonamenter 12 euro tl davegnì per ruvé tl Passeiertal.
|
Aiut Alpin Dolomites: President nuef
|
|
Karl Unterkircher é l president nuef dl Aiut Alpin Dolomites
15 scuadres é sen assoziedes al Aiut Alpin Dolomites soura i confins provinziai fora
L Aiut Alpin Dolomites à n president nuef tla persona de Karl Unterkircher de Sëlva che ti tol ju l'enciaria a Willy Costamoling. Conesciù é Unterkicher per avei arjont l ann passé l Mount Everest zenza ossigen.
|
Consulta Ladina a Bulsan: Ciasa Alberch
|
|
32 mini-abitazions per ladins a Bulsan
Les domandes pò vegnì dedes ju da endoman inant, 1 de setember - Informazions pro la Consulta Ladina de Bulsan o pro l IPES
La Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan lascia al savei che dal prum de setember 2005 pò duc i interessés fé domanda al IPES (Istitut per l’Edilizia Soziala) per n pice cuartier.
Al se trata de cuartiers per una persona y ence per does persones, en dut per 16 laoranc y per 16 studenc ladins che vegn da les valedes a Bulsan per laoré o studié.
I cuartiers é tla str. Roma, zona ex-fiera. Ai é ence mobiliés.
|
N comentar: Colloquium Retoromanistich
|
|
LoisCraffonara scriv "
Dr. Lois Craffonara: "I à lit sön noeles.net, mo i ne savô nia de nia"
L dr. Lois Craffonara nes à fat avei chesta touta de posizion sun l "IV Colloquium Retoromanistich" che vegnirà tegnù a la fin dl meis de aost a San Denêl tl Friûl. Sie inom figureia anter i reladours, ma el enstes ne é nia gnù contaté enfin a do la publicazion dl program sun noeles.net. Se trátel de na desmentianza dla organisazion tl Friûl o plulere de valch istituzion ladina dl post che ne à nia volù ti dé inant l envit?
de Lois Craffonara
Söl program dl Colloquium Retoromanistich (S. Denêl / Friûl, 26-28 d'aóst), publiché te noeles di 26 de messè, lîi mî inom y le titul de chëra che dess ester mia contribuziun: Presentaziun dl liber „Flus leterares“. Iö ne fajarà degöna presentaziun por chëstes rajuns: "
|
Na scomenciadiva: nosc mutons nen conta sovenz de vigni colour
|
|
Chesta fossa da scrive su!
- Dutes les marevueies y matades che nosc mutons nes conta - Envit ai genitours de fé pera - Al vegnirá dé fora na picera publicazion
-
Tant de iadesc ves él pa bele suzedù che vosc mutons ves à fat na domanda o na osservazion o ves á dé na resposta che vos ne ves aspetovais nia? Valch che ves à fat dassen rì, o che ves à lascè zenza paroles. Y i eis dit anter vos: "Chesta fossa da scrive su!". An sá che i mutons à na fantasia fora de mesura y veid les cosses dla vita dagnora da n auter pont de veduda che i gragn.
|
Ciasa alberch a Bulsan: cleves tla man da d'auton
|
|
Ciasa alberch per i Ladins
Per la realisazion dla Ciasa se á dassen batú la consiadessa ladina tl Comun de Bulsan
 En chest auton vegnirál sclut ju i laours de costruzion y de aredament tla "Ciasa alberch" ladina tl raion dla ex-fiera tla streda Roma a Bulsan. Endut sarál a desposizion 32 mini-abitazions con cianton da cujiné per laoranc y studenc ladins che viv, studieia y laora a Bulsan. Per arjonje la realisazion á dassen mené do la "Consulta per i problems Ladins a Bulsan" y dantaldut la lista LADINS. Carlo Willeit á cumpedé adum dut l credit che l grup ladin á a sie ben tl ciamp dl fabriché slesiré. La "Consulta per i problems Ladins tl comun de Bulsan" ova ence abiné adum les domandes per desmostré l gran debujegn. Na gran bela cossa, afité n cuartier a Bulsan é gonot cer y ciarent. Na ciasa dl IPES tl raion dla ex-fiera a Bulsan.
|
Seminar da Pasca dla FUEN/YEN sun l Renon
|
|
Les oujes dles mendranzes
Marevueia tant sclet che l'Austria trata sies mendranzes: slovens y croats - Mateo Taibon: la situazion di Ladins tla provinzia de Bulsan ne é nia chela dla propaganda de partí
"Partezipazion", l ester alapert pro i prozesc democratics dles comunités de mendranza, stova al zenter dla discuscion enseira en gaujion dla enconteda da Pasca dla FUEN/sezion joegn YEN che va inant per duta l'edema enfin ai 25 de merz con passa 100 joegn y joenes de 27 comunités de mendranza dl'Europa tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon: ladins, rumanc, ozitans, frisons, todesc da la Russia, Danimarca y Slovachia, ungareisc da la Romania y d'autri. Raprejentanta ladina é Anita Huber da Tintal/Val Badia.
|
Seminar da Pasca dla FUEV/sezion YEN
|
|
Ester alapert y nia al our
Endoman domenia, ai 20 de merz, végnel daurí la Enconteda da Pasca di joegn tla FUEN tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon - Discuscion al podium da seira anter l auter con Mateo Taibon
Encuei sabeda rúvel adalerch tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon joegn y joenes de 27 organisazions de comunités de mendranza dl'Europa a la "Enconteda da Pasca" dla FUEN (Union federala dles nazionalités de mendranza dl'Europa), sezion joegn organisedes tla YEN (Youth of European nationalities). L tema dla enconteda de eniann é l aspet dla "partezipazion/dl ester alapert" dles mendranzes. Endoman, domenia, vegn l'enconteda enaudeda ofizialmenter en prejenza de deplù autorités politiches, anter chestes l president dla provinzia Luis Durnwalder, Romedi Arquint (president dla FUEN y deputé rumanc tl Cianton Grijon), Martha Stocker (vizepresidenta dla FUEN) y dl assessour ladin Florian Mussner. Raprejentanta di ladins tla Yen é Anita Huber dla Val Badia. En doman da seira, da les 20.00, végnel metú a jí na discuscion al podium daverta a duc con alapert desvalifs esponenc de mendranzes, anter chisc Mateo Taibon, cef-redadour dla revista "Pogrom" dla Lia per i popui manacés.
|
103 articui (7 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 ] |
|
|  |
|