benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Desvalives

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Modul nuef: rss
Desvalives

Modul nuef: informazions da defora

Les informazions dl Servisc a les mendranzes de Trent 

Image Hosting by PictureTrail.com I informon nosc letours che da puech él vegnù enjonté a man dreta n modul-cheder che sourantol automaticamenter les noveles rss dal sit dl Servisc a les mendranzes de Trent, partides ite te informazions locales, nazionales, internazionales y clusel stampa. Te chest ultim cheder végnel tresfora enjonté articui de enteres sun chestions de mendranza comparus sun sfueis desvalifs da podei daurì su sciche files *.pdf, cie che slisireia dassen la letura.


metù ite da noeles ai 26 May 2009 da les 22:28:04 (615 liet)
(liej inant... | 1923 letres | comentars? | ponc: )


LADINS DOLOMITES: contra l acorpament dles direzions
Desvalives

Scola d'ert Cademia: chest é l colm!

Albert Pizzinini: "L assessour Florian Mussner à l DOVEI de laoré per l ben di ladins, no decontra!" 

Image Hosting by PictureTrail.com La scola d’ert Cademia da Urtijei, scola de gran tradizion dess, per cie che reverda les direzions, vegnì acorpeda al ITC de Urtijei te una na soula direzion; chest aladò di plans dl assessour ladin Florian Mussner. Sun chesta prospetiva tol posizion l president de LADINS DOLOMITES, Albert Pizzinini, dijan che "an sà che la aministrazion provinziala é a curt de ressourses y mess sparagné, ma ajache al é vegnù fat massa trueps fai de gestion ti ultims agn che se lascia sen sentì".


metù ite da noeles ai 24 May 2009 da les 09:22:56 (593 liet)
(liej inant... | 1999 letres | comentars? | ponc: )


La rei de trois dl Alpenverein: n sotissoura
Desvalives

Wegeprojekt dl AVS: n laour fat apresciapuech tles valedes ladines

Per cie che reverda la toponomastica de gran loces 

Image Hosting by PictureTrail.comL Alpenverein Sudtirol (AVS) é tl mete su te dut Sudtirol na rei de segna-trois nueva tl cheder de sie "Suedtiroler Wegeprojekt" con mesurazions gps sostegnudes da satelit. L projet vegn finanzié da fonds dla Union Europea, da la provinzia de Bulsan y dal stat. I micro-toponims talians (dl prontuar) vegn conseguentamenter lascés demez. Da pert taliana pluevel, side da man ciancia che da man dreta, protestes. Te chest caje, autramenter che autrò olàche ai é dagnora elastics, vuelei samben che al vegne respeté l statut de autonomia a la letra che preveid "toponomastica bilinga", ence tolan i toponims "inventés" da Ettore Tolomei y ofizialisés dal fascism. Bendebot sotissoura se prejenteia la situazion tles valedes ladines. Can onse i toponims ladins, can dantcà toponims todesc, can tramedoi y can n grum de indicazions faledes y dret gonot toponims scric falés o ence demé per todesch. Ai talians ti végnel p.ej. prejenté la roda de Pütia sciche "Peitlerrundgang".

Tles valedes ladines n sotissoura.


metù ite da noeles ai 24 May 2009 da les 08:54:59 (673 liet)
(liej inant... | 3026 letres | comentars? | ponc: )


Ciunes sarà pa les paroles dl ann 2008
Desvalives

An chier les paroles dl ann 2008

Al vegn tout su les propostes tles biblioteches y ti ponc de abineda

Per l cuart iade vegn i Ladins y la jent de Südtirol damaneda da fé propostes te un di trei lingac dla provinzia per la “parola” y la “parolata” dl ann.
Per l prum iade pón mané ite propostes nia demé per posta o e-mail ma àn pó ence les dé ju te posć de recoiuda organisés.


metù ite da noeles ai 02 December 2008 da les 15:28:14 (1001 liet)
(liej inant... | 3265 letres | comentars? | ponc: )


Logica y matematica y fenomens linguistics
Desvalives

Anter algebra y idiom gherdeina

Coche la matematica pò daidé splighé fenomens linguistics, n articul de Davide Bondoni, PhD te logica y epistemologia

Te chest curt articul de Davide Bondoni, (da daurì con pdf) végnel sclarì desche la logica matematica pò ester d'utl per apié la strutura fona de na enunziazion y la desferenzia anter sintassa y semantica tl idiom gherdeina bendebot avisa. En particolar végnel sclarì la teoria algebrica dles relazions y la teoria tarskiana di modiei.


metù ite da noeles ai 03 May 2008 da les 19:50:40 (1335 liet)
(liej inant... | 1590 letres | 3 comentars | ponc: )


Les paroeles y parolates dl ann 2007
Desvalives

Les paroles dl ann: unité ladina, Mandatsbeschraenkung, Casa Clima

Les parolates depierpul: ledeza de beive, Dolomites cineises, Vertragsurbanistik

Al é l terz iade, che al é vegnù lité la parola y la parolata dl ann te Südtirol ti trei lingac todesch, talian y ladin. La partezipazion di todesc é steda, sciche vigni ann, dret grana, ma chest ann él ence vegnù mané ite cotant de paroles y parolates ladines. Demé per l talian é la partezipazion ence chest iade steda scialdi megra.


metù ite da noeles ai 18 January 2008 da les 19:03:57 (1061 liet)
(liej inant... | 4095 letres | comentars? | ponc: )


Ciunes é pa per vos la
Desvalives

Al vegn chirì la parola y la parolata dl 2007

Na iniziativa metuda a jì dal Sudtiroler Kulturinstitut, da la EURAC y da la repartizion ladina dla université de Bulsan

Image Hosting by PictureTrail.comCie é pa la “parola” y la “parolata” dl ann? La parola dl ann é na parola che à fat rejoné la jent, che à gaujé discuscions, che é steda tl zenter dl’atenzion tratant l ann 2007. La vela dla parola dl ann à na gran tradizion ti paisc de lingaz todesch. Chest ann él vegnù lité tla Svizera “Sterbetourismus” (davia che chest paisc à na legislazion sun l’eutanasia dret liberala) y tla Germania “Klimakatastrophe” (pervia dl resson che tematiches ambientales à al moment tla discuscion publica). Te Südtirol rùven sen a la terza edizion de chesta manifestazion. La parola ladina dl ann 2006 é steda “université” (a gauja dl’istituzion dla pruma professura de ladinistica al mond).

 

 


metù ite da noeles ai 12 December 2007 da les 19:08:10 (1002 liet)
(liej inant... | 2796 letres | comentars? | ponc: )


Analisi ed interpretazione della leggenda dei Fanes
Desvalives

La saga dei Fanes in Wolff, De Rossi e Staudacher

IL Regno di Fanes - mito, storia e fantasia nelle leggende: il possibile innesco storico

di Adriano Vanin

La saga dei Fanes ci è stata tramandata soprattutto attraverso l’opera di Karl Felix Wolff. Senza di lui, è probabile che il nome “Fanes” sarebbe oggi soltanto un sibilo nel buio, una lontana eco dimenticata senza dimensioni né contorni.Wolff entrò certamente in contatto con la leggenda dei Fanes attraverso il lavoro di De Rossi, che raccolse molto materiale in val di Fassa: materiale tuttavia che è ben lungi dal fornire il quadro completo della saga, ed è per di più artificiosamente collegato al grande ciclo epico fassano degli “Arimanni”, di fatto un ciclo leggendario del tutto indipendente. Wolff raccolse più tardi molte altre informazioni sui Fanes in Ampezzo e persino nel Livinallongo, ma venne a conoscenza della cruciale parte “antropologica” solo attraverso Karl Staudacher. Questi, figlio di un albergatore di Brunico, aveva sentito raccontare la leggenda ancora bambino, da alcune lavoranti ladine della bassa Badia o del Marebbe, al servizio del padre.


Il “guerriero di Codevigo” (Museo Nazionale Atesino – Este)

 


metù ite da noeles ai 12 November 2007 da les 19:01:43 (3000 liet)
(liej inant... | 37337 letres | comentars? | ponc: )


Comentar: Val de Non
Desvalives

Chisc dis tla Val de Non: na seira de storia 

NA NOELA DA LA VAL DE NON DA PERT DE N NOST LETOUR

A Clies él vegnù tegnù chisc dis dal avocat Sergio De Carneri deberieda con siour Turrini na seira persoura les veres di paurs dl 1407. Bendebot de cern sun l fuech. La jent é propi steda propi contenta dles argomentazions y ala ti à fat n grumon de duomandes ai doi reladours. Na maniera dassenn  plajoula per traté con la jent les chestions di noneisc y de sie temp passé.
 

metù ite da noeles ai 24 September 2007 da les 20:15:33 (903 liet)
(liej inant... | 4980 letres | comentars? | Comentar | ponc: )


AVIS - ANUNZIA
Desvalives
AVIS
ISTITUT  CULTURAL  LADIN 
“MAJON DI FASCEGN”
VICH  (Trent)
 
Concurs publich per ejams per 1 n post de

Funzionar a orientament storich/cultural
categoria D, livel basa, 1 posizion de paiament
 
Al vegn fat al savei che, aldò dla deliberazion dl Consei de aministrazion n. 17 dai 27 de auril 2007, végnel metù a jì n concurs publich per ejams per n. 1 post de funzionar a orientament storich/cultural, categoria D, livel basa, 1 posizion de paiament.

metù ite da noeles ai 01 August 2007 da les 19:19:38 (1075 liet)
(liej inant... | 1973 letres | comentars? | ponc: )


La gliejia de Lorenzago: luech dles vacanzes dl Papa
Desvalives

L Papa y sies vacanzes tla Ciadoura

PUBLICAZION NUEVA SUN LA GLIEJIA DE LORENZAGO

Al é vegnù fora en forma de liber te deplù lingac  la publicazion "La Chiesta della Difesa a Lorenzago di Cadore - note storico-artistiche", deda fora en gaujion dl prum entrategn dl papa S.S. Benedet XVI da pert dl istitut ladin de Borcia de Ciadoura, deberieda con la ploania di Sanc Ermacor y Fortunat, tres la tipolitografia Print House de Cortina d'Ampez.


metù ite da noeles ai 08 July 2007 da les 19:55:54 (1066 liet)
(liej inant... | 1714 letres | comentars? | ponc: )


Ciasa di Ladins a Bulsan: fitadins nia cis contenc
Desvalives


I problems dla Ciasa di Ladins: fit, garaje, speises, nia-ladins
 
DEPLÙ COSSES DESPLAJOULES DA ABITÉ TLA CIASA DI LADINS DL IPES A BULSAN  - PLURES DI FITADINS

Entourn a la Ciasa di Ladins à Bulsan él bendebot de melcontent, a meteman dai fitadins ladins che à tout cuartier laite. Les abitazions é en prinzip scialdi beles, ence sce ales é enjignedes ite con "mobiliar a la bona". Na cossa che ne plej daldut nia é che les abitazions ne é nia autonomes. Ales  ne é nia cumpedadours separac dla forza eletrica, dl'ega y dl sciaudament. Per chestes speises vives paia i fitadins n forfait de 70 euro al meis y a la fin dl ann déssel vegnì paié do, sce al ne basta nia. 


metù ite da noeles ai 04 July 2007 da les 19:49:30 (1141 liet)
(liej inant... | 5692 letres | 2 comentars | ponc: )


Geografia y toponims
Desvalives

 

Informazions turistiches faledes

Sun l sit de www.klettersteig.de vegn Ampez y Fodom metus pro l Friul

Can che an va enzaul, se làscen sun informazions turistiches: an s'informeia dantfora, conscidreia la geografia y si inoms/toponims - almanco sc'an ne va nia a se lascé praté sun valch spona dl mer. Informazions turistiches é gonot la pruma enconteda che zachei fej con n raion nuef. Les Dolomites é n raion con na cherdeda turistica dret grana, d'isté y d'invern. D'invern àn les masses che se tripa con i schi - si enteresc é limités. D'isté àn chi che va a spazier o a crep: pro chi àn gonot n enteres maiour.

metù ite da noeles ai 09 April 2007 da les 19:28:27 (963 liet)
(liej inant... | 3042 letres | comentars? | ponc: )


Paroles per Pasca
Desvalives

 

Pasca, l moment olàche al met man na vita nueva

Paroles per Pasca de  siour Berto Videsott

Nos son tla edema santa che nes fej vedei liturgicamenter la pascion y la mort de nost signour Gejù Crist. Nos savon che Gejù Crist se à ciarié su tant de soferenzes per podei nes fé tó pert a sia ressorezion che é l travert dla bona novela dl vangele.


metù ite da noeles ai 05 April 2007 da les 19:09:36 (1016 liet)
(liej inant... | 2300 letres | comentars? | ponc: )


Die Zeit: mudament climatich y deguna neif
Desvalives

 

Die Zeit: "Schnee Ade" tles Dolomites con fotografies da d'isté

L sfuei edemal "Die Zeit" vuel documenté l mudament climatich y tol ca ence fotografies da d'isté

Tres pòl suzede fai te mass-media. Can che la revista á endere inom "Die Zeit" y can che i fai é trueps y griefs souraprò, veiden che al vegn gonot laoré a la slobra. Y sce na revista tant prestijoula laora mel, tant mel laora pa spo d'autres? "Schnee Ade!": enscì l titul de na lignola de fotografies che á desche tema l mudament climatich.

Samben vegn i toponims nominés demé con l'inom todesch o talian - per l ladin n'àn deguna lerch; ma chilò s'enconta "Die Zeit" gonot con l'economia dl turism.


metù ite da noeles ai 12 March 2007 da les 19:06:23 (1016 liet)
(liej inant... | 3178 letres | comentars? | ponc: )


103 articui (7 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.369 seconc