|  |
Modul nuef: informazions da defora
Les informazions dl Servisc a les mendranzes de Trent
I informon nosc letours che da puech él vegnù enjonté a man dreta n modul-cheder che sourantol automaticamenter les noveles rss dal sit dl Servisc a les mendranzes de Trent, partides ite te informazions locales, nazionales, internazionales y clusel stampa. Te chest ultim cheder végnel tresfora enjonté articui de enteres sun chestions de mendranza comparus sun sfueis desvalifs da podei daurì su sciche files *.pdf, cie che slisireia dassen la letura.
|
LADINS DOLOMITES: contra l acorpament dles direzions
|
|
Scola d'ert Cademia: chest é l colm!
Albert Pizzinini: "L assessour Florian Mussner à l DOVEI de laoré per l ben di ladins, no decontra!"
La scola d’ert Cademia da Urtijei, scola de gran tradizion dess, per cie che reverda les direzions, vegnì acorpeda al ITC de Urtijei te una na soula direzion; chest aladò di plans dl assessour ladin Florian Mussner. Sun chesta prospetiva tol posizion l president de LADINS DOLOMITES, Albert Pizzinini, dijan che "an sà che la aministrazion provinziala é a curt de ressourses y mess sparagné, ma ajache al é vegnù fat massa trueps fai de gestion ti ultims agn che se lascia sen sentì".
|
La rei de trois dl Alpenverein: n sotissoura
|
|
Wegeprojekt dl AVS: n laour fat apresciapuech tles valedes ladines
Per cie che reverda la toponomastica de gran loces
L Alpenverein Sudtirol (AVS) é tl mete su te dut Sudtirol na rei de segna-trois nueva tl cheder de sie "Suedtiroler Wegeprojekt" con mesurazions gps sostegnudes da satelit. L projet vegn finanzié da fonds dla Union Europea, da la provinzia de Bulsan y dal stat. I micro-toponims talians (dl prontuar) vegn conseguentamenter lascés demez. Da pert taliana pluevel, side da man ciancia che da man dreta, protestes. Te chest caje, autramenter che autrò olàche ai é dagnora elastics, vuelei samben che al vegne respeté l statut de autonomia a la letra che preveid "toponomastica bilinga", ence tolan i toponims "inventés" da Ettore Tolomei y ofizialisés dal fascism. Bendebot sotissoura se prejenteia la situazion tles valedes ladines. Can onse i toponims ladins, can dantcà toponims todesc, can tramedoi y can n grum de indicazions faledes y dret gonot toponims scric falés o ence demé per todesch. Ai talians ti végnel p.ej. prejenté la roda de Pütia sciche "Peitlerrundgang".
Tles valedes ladines n sotissoura.
|
Ciunes sarà pa les paroles dl ann 2008
|
|
An chier les paroles dl ann 2008
Al vegn tout su les propostes tles biblioteches y ti ponc de abineda
Per l cuart iade vegn i Ladins y la jent de Südtirol damaneda da fé propostes te un di trei lingac dla provinzia per la “parola” y la “parolata” dl ann. Per l prum iade pón mané ite propostes nia demé per posta o e-mail ma àn pó ence les dé ju te posć de recoiuda organisés.
|
Logica y matematica y fenomens linguistics
|
|
Anter algebra y idiom gherdeina
Coche la matematica pò daidé splighé fenomens linguistics, n articul de Davide Bondoni, PhD te logica y epistemologia
Te chest curt articul de Davide Bondoni, (da daurì con pdf) végnel sclarì desche la logica matematica pò ester d'utl per apié la strutura fona de na enunziazion y la desferenzia anter sintassa y semantica tl idiom gherdeina bendebot avisa. En particolar végnel sclarì la teoria algebrica dles relazions y la teoria tarskiana di modiei.
|
Les paroeles y parolates dl ann 2007
|
|
Les paroles dl ann: unité ladina, Mandatsbeschraenkung, Casa Clima
Les parolates depierpul: ledeza de beive, Dolomites cineises, Vertragsurbanistik
Al é l terz iade, che al é vegnù lité la parola y la parolata dl ann te Südtirol ti trei lingac todesch, talian y ladin. La partezipazion di todesc é steda, sciche vigni ann, dret grana, ma chest ann él ence vegnù mané ite cotant de paroles y parolates ladines. Demé per l talian é la partezipazion ence chest iade steda scialdi megra.
|
Al vegn chirì la parola y la parolata dl 2007
Na iniziativa metuda a jì dal Sudtiroler Kulturinstitut, da la EURAC y da la repartizion ladina dla université de Bulsan
Cie é pa la “parola” y la “parolata” dl ann? La parola dl ann é na parola che à fat rejoné la jent, che à gaujé discuscions, che é steda tl zenter dl’atenzion tratant l ann 2007. La vela dla parola dl ann à na gran tradizion ti paisc de lingaz todesch. Chest ann él vegnù lité tla Svizera “Sterbetourismus” (davia che chest paisc à na legislazion sun l’eutanasia dret liberala) y tla Germania “Klimakatastrophe” (pervia dl resson che tematiches ambientales à al moment tla discuscion publica). Te Südtirol rùven sen a la terza edizion de chesta manifestazion. La parola ladina dl ann 2006 é steda “université” (a gauja dl’istituzion dla pruma professura de ladinistica al mond).
|
Analisi ed interpretazione della leggenda dei Fanes
|
|
La saga dei Fanes in Wolff, De Rossi e Staudacher
IL Regno di Fanes - mito, storia e fantasia nelle leggende: il possibile innesco storico
di Adriano Vanin
La saga dei Fanes ci è stata tramandata soprattutto attraverso l’opera di Karl Felix Wolff. Senza di lui, è probabile che il nome “Fanes” sarebbe oggi soltanto un sibilo nel buio, una lontana eco dimenticata senza dimensioni né contorni.Wolff entrò certamente in contatto con la leggenda dei Fanes attraverso il lavoro di De Rossi, che raccolse molto materiale in val di Fassa: materiale tuttavia che è ben lungi dal fornire il quadro completo della saga, ed è per di più artificiosamente collegato al grande ciclo epico fassano degli “Arimanni”, di fatto un ciclo leggendario del tutto indipendente. Wolff raccolse più tardi molte altre informazioni sui Fanes in Ampezzo e persino nel Livinallongo, ma venne a conoscenza della cruciale parte “antropologica” solo attraverso Karl Staudacher. Questi, figlio di un albergatore di Brunico, aveva sentito raccontare la leggenda ancora bambino, da alcune lavoranti ladine della bassa Badia o del Marebbe, al servizio del padre.
Il “guerriero di Codevigo” (Museo Nazionale Atesino – Este)
|
Chisc dis tla Val de Non: na seira de storia
NA NOELA DA LA VAL DE NON DA PERT DE N NOST LETOUR
A Clies él vegnù tegnù chisc dis dal avocat Sergio De Carneri deberieda con siour Turrini na seira persoura les veres di paurs dl 1407. Bendebot de cern sun l fuech. La jent é propi steda propi contenta dles argomentazions y ala ti à fat n grumon de duomandes ai doi reladours. Na maniera dassenn plajoula per traté con la jent les chestions di noneisc y de sie temp passé.
|
- AVIS
ISTITUT CULTURAL LADIN “MAJON DI FASCEGN” VICH (Trent) Concurs publich per ejams per 1 n post de
Funzionar a orientament storich/cultural categoria D, livel basa, 1 posizion de paiament Al vegn fat al savei che, aldò dla deliberazion dl Consei de aministrazion n. 17 dai 27 de auril 2007, végnel metù a jì n concurs publich per ejams per n. 1 post de funzionar a orientament storich/cultural, categoria D, livel basa, 1 posizion de paiament. |
|
La gliejia de Lorenzago: luech dles vacanzes dl Papa
|
|
L Papa y sies vacanzes tla Ciadoura
PUBLICAZION NUEVA SUN LA GLIEJIA DE LORENZAGO
Al é vegnù fora en forma de liber te deplù lingac la publicazion "La Chiesta della Difesa a Lorenzago di Cadore - note storico-artistiche", deda fora en gaujion dl prum entrategn dl papa S.S. Benedet XVI da pert dl istitut ladin de Borcia de Ciadoura, deberieda con la ploania di Sanc Ermacor y Fortunat, tres la tipolitografia Print House de Cortina d'Ampez.
|
Ciasa di Ladins a Bulsan: fitadins nia cis contenc
|
|
- I problems dla Ciasa di Ladins: fit, garaje, speises, nia-ladins
-
- DEPLÙ COSSES DESPLAJOULES DA ABITÉ TLA CIASA DI LADINS DL IPES A BULSAN - PLURES DI FITADINS
Entourn a la Ciasa di Ladins à Bulsan él bendebot de melcontent, a meteman dai fitadins ladins che à tout cuartier laite. Les abitazions é en prinzip scialdi beles, ence sce ales é enjignedes ite con "mobiliar a la bona". Na cossa che ne plej daldut nia é che les abitazions ne é nia autonomes. Ales ne é nia cumpedadours separac dla forza eletrica, dl'ega y dl sciaudament. Per chestes speises vives paia i fitadins n forfait de 70 euro al meis y a la fin dl ann déssel vegnì paié do, sce al ne basta nia.
|
Informazions turistiches faledes
Sun l sit de www.klettersteig.de vegn Ampez y Fodom metus pro l Friul
- Can che an va enzaul, se làscen sun informazions turistiches: an s'informeia dantfora, conscidreia la geografia y si inoms/toponims - almanco sc'an ne va nia a se lascé praté sun valch spona dl mer. Informazions turistiches é gonot la pruma enconteda che zachei fej con n raion nuef. Les Dolomites é n raion con na cherdeda turistica dret grana, d'isté y d'invern. D'invern àn les masses che se tripa con i schi - si enteresc é limités. D'isté àn chi che va a spazier o a crep: pro chi àn gonot n enteres maiour.
|
Pasca, l moment olàche al met man na vita nueva
Paroles per Pasca de siour Berto Videsott
Nos son tla edema santa che nes fej vedei liturgicamenter la pascion y la mort de nost signour Gejù Crist. Nos savon che Gejù Crist se à ciarié su tant de soferenzes per podei nes fé tó pert a sia ressorezion che é l travert dla bona novela dl vangele.
|
Die Zeit: mudament climatich y deguna neif
|
|
Die Zeit: "Schnee Ade" tles Dolomites con fotografies da d'isté
L sfuei edemal "Die Zeit" vuel documenté l mudament climatich y tol ca ence fotografies da d'isté
Tres pòl suzede fai te mass-media. Can che la revista á endere inom "Die Zeit" y can che i fai é trueps y griefs souraprò, veiden che al vegn gonot laoré a la slobra. Y sce na revista tant prestijoula laora mel, tant mel laora pa spo d'autres? "Schnee Ade!": enscì l titul de na lignola de fotografies che á desche tema l mudament climatich.
Samben vegn i toponims nominés demé con l'inom todesch o talian - per l ladin n'àn deguna lerch; ma chilò s'enconta "Die Zeit" gonot con l'economia dl turism.
|
103 articui (7 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 ] |
|
|  |
|