|  |
Vito Palabazzer ne é nia plu
|
|
Vito Pallabazzer é vegnù mancia
 L prum president dl Istitut Cultural Ladin «Cesa de Jan», dot. Vito Pallabazzer, nasciù a Col Santa Lùzia, é vegnù a mancé ai 22 de jugn dl 2009. Vito Pallabazzer fova n gran studious, tant da en savei truep sun la storia, sun l lingaz, sun i costums y sun les tradizions de sie paisc de Col Santa Lùzia y contourns, olàche al é nasciù y olàche al paussarà saurì. L sant rosare vegn dit su tla gliejia ploanala da Col en lunesc ai 29 de jugn da les 8 da seira. La sepoltura sarà en mertesc, ai 30 de jugn da mesa les trei domesdì, tres tla gliejia ploanala de Col.
|
Wilhelm Egger: n vescul democratich, ascort y valent
|
|
Can pa endò n vescul tant amich di ladins?
 
Tant grana é steda la sperduda y la mueia per la mort dl vescul Wilhelm Egger che al me parova imposcibel de creie y de messei scrive valch sun sia personalité. Na persona dassen sensibla ti confronc di grups etnics prejenc tla region. N studious de Bibla che sentiva l debujegn de giustizia y dl tratament unfat de duc i zitadins. Con l vescul Egger é vegnus i ladins reconescius desche grup etnich desvalif da chel todesch y talian.
L vescul Wilhelm Egger deberieda al Papa en gaujion de sia vijita chest ann.
|
L vescul Wilhelm Egger ne é nia plu
|
|
L vescul Wilhelm Egger ne é nia plu anter nos
 
L vescul dla diozeja de Bulsan-Persenon Wilhelm Egger é mort en sabeda seira da les 19.20 per gauja de n bot al cuer. Ajache l vescul ne vegniva nia a ceina é la cuega juda a l chirì y l à ciafé da nescia te bagn. Al é atira vegnù clamé l mede de emergenza che à prové na reanimazion, ma debant. La novela dla mort, con apeina 68 agn, à desconcé dassen tla provinzia y sourafora. En domenia à les ciampanes dl dom da Persenon soné 10 menuc alalongia per dé tres la burta novela. Endoman mertesc végnel tegnù tl dom de Bulsan n requiem per l vescul y dedò vegniràl condut a Persenon tl seminar di prevesc olàche al vegnirà tegnù corones y vedlé enfin a en juebia, ai 21 de aost, da les 12.00 canche al vegnirà tegnù les funzions de sepoltura y dedò sepolì tla navada a man ciancia dl dom.
L vescul Wilhelm Egger ova tout pert a deplù cursc de ladin y à sostegnì la liturgia ladina.
|
A recordanza de Josef Rampold, vedl diretour dl Dolomiten
|
|
A recordanza de Josef Rampold
Vedl diretour dl sfuei todesch Dolomiten che ti à dé lerch sot a d'el ence a na plata "Da la Ladinia" sun scomenciadiva dla Union Scritours Ladins Agacins
La plata "Da la Ladinia" tl sfuei Dolomiten à perdù tla persona de Josef Rampold sie fondadour. Canche Rampold é deventé tl 1981 "Chefredakteur" dl sfuei Dolomiten, do la mort de Toni Ebner, él sté meso de pié via con la rubrica "Da la Ladinia". Na persona saurida da traté empera, inteletual davert, sciché y tl medem temp umil, dagnora enjigné a lascé vegnì permez, zenza fé aspeté. Vigni termin vegniva respeté. Ence sun streda, canche an l encontova, fòvel tres simpatich y valent. Plu iadesc onse abù l'ocajion de rejoné empera te sie ofize.
|
Siour Fonjo: n preve dagnora da la bona luna
|
|
Siour Fonjo, duc l ova gen
 La notizia dla mort de siour Fonjo Clara é ruveda adalerch enier domesdì en aiet. Ala à sperdù y ne à nia demé desconcé la popolazion de Corvara y de Colfosch, olàche al fova plovan, ma chela de duta la Val Badia. Siour Fonjo fova pu ence sté preve a Al Plan de Mareo per cotant de agn. Ai prums de setember de chest ann éssel complì i 12 agn de cura a Corvara y Colfosch.
|
Siour Toni Beline: na gran personalité tl Friul
|
|
Pre Antoni Beline ne é nia plu
 
Encuei (25.04.07) végnel sepolì da les 17.00 tla gliejia de San Merch a Visepente de Basilian pre Toni Beline, olàche al fova plovan dal 1982 inant. La messa vegn zelebreda dal vescul emerit de Udin mons. Alfredo Battisti. Toni Beline vegn sepolì tl grem de chela tera che al à tant amé y per chela che al à tant combatù. Na tera che ne é nia demé na mesceida de elemenc inorganics, ma che é cern viva, formeda de eles y de ei con sies speranzes y sies legremes, con sies fatezes y con si soms. Siour Antoni Beline fova n preve furlan che à anter l auter ciancé duta la Bibla tl furlan. Al à metù su l grup "Glesie Furlane" che à dé fora duc i lezionars per zelebré la messa furlana. Al é ence sté n grum de agn l redadour de "Patrie dal Friul" y de sia pena é n mudl de publicazions.
|
Reinhold Messner: i esse plu gen inom Troi desche mie neine ladin
|
|
"Ampez pro Sudtirol deida unì les Dolomites"
Reinhold Messner: i son mez ladin y mez sudtiroleis - Ie son per n referendum - Les Dolomites é i creps plu biei dl mond
Te chestes ultimes does edemes da l'enconda de Ampez de volei endì l referendum per mudé region: dal Venet al Trentin-Sudtirol, él vegnù publiché sun la stampa locala (dantaldut sfueis aunejians), nazionala y enfinamai internazionala n grum de articui sun chest argoment, anter chisc ence na intervista de Adriano Favaro a Reinhold Messner, vegnuda fora ai 8 de auril 2007 tl Gazzettino (foliet beluneis). Reinhold Messner: "Adum con Aunejia é chestes montes (d'Ampez) la majera atrazion dl Nord dla Talia y an davagnassa dancialà, sce ales vegnissa manejedes y reclamisedes miec deberieda". Al é un che s'en capesc fora de creps. Al se à arpizé sciche prum sun l Everest zenza les bomboles de ossigen; y prum tl mond àl arjont duc i 14 Otmile. Y al seghita a laoré "culturalmenter" per i creps; l museum sun l Monte Rite fova sia idea.
Reinhold Messner: ie me sente ence ladin. Ie son con chi che sent la cultura ladina, la architetura, l paisaje ....
|
A recordanza dl vedl ombolt de Badia: Hermann Pescollderungg
|
|
Hermann Pescollderungg, na vita entiera per la comunité
La comunité de la Ila y de dut l comun de Badia ti à dé en sabeda l ultim comié a sie vedl ombolt Hermann Pescollderungg (1921-2007), mort a l'eté de 85 agn. Na persona che à passé feter duta sia vita ativa, per ben 40 agn, te comun, en pratica dai 33 agn en su. Sie empegn n'á mai lascé do, ma al é enfinamai chersciù enfin a garaté ombolt, enciaria ch'al à abù soura 26 agn a la longia.
En recordanza
Hermann dl Soz, valch fora de sia vita
Zenza se l aspeté él mort berba Hermann Pescollderung dl Soz a La Ila: la seira denant àl ciamò carté con de si compagns. Ma la vita é enscì: degugn ne sà canche l’ora é ca y che an mess jì viadelà, via en l auter mond. |
|
A recordanza de Malia da Cudan
|
|
Anda Malia da Cudan nes à lascé
 Anda Malia Anderlan vedua Obletter da Urtijei nasciuda ai 19.11.1912, alias Malia da Cudan nes à lascé ai 05 de auril 2007.Do avei trat su con gran sacrifizes con l soul ziplé, trei mutons y na muta, éla steda per trueps agn ensegnanta de ladin tla scola mesana a Urtijei.
|
A recordanza de Alex Moroder
|
|
N pionier nes à lascé, n gran vuet
 Alex Moroder, anima dla Union di Ladins de Gherdeina, confondadour y aministradour dla Cesa di Ladins, pionier dl radio ladin, nes à lascé en venders, ai 10 de november. Con el s’en va na persona che à veramenter cherdù tla cultura ladina, chela dreta y nia chela folcloristica. Alex Moroder fova nasciù dl 1923 sa Lenert, l mut plu joen de Ludwig dl Meune y de Adele Moroder de Lenert. Al à fat la scola comerziala a Bulsan. Dl 1943 él gnú cherdé ite per curt temp pro i saudés talians.
|
Fodom: Sergio Masarei é mort
|
|
En recordanza de Sergio Masarei
 Duta la comunité fodoma y l mond dla cultura ladina s’à archité enchestadì per tó comié dal maester Sergio Masarei, vegnù a mancé do na longia malatia. Sergio Masarei fova nasciù dl ’43 tla frazion de Chierz y entratant duta sia vita àl laoré per tegnì vif l ladin ta Fodom.
|
A recordanza de Simonin Maza
|
|
A recordanza de Simonin Maza: da chel ciuch cresciaràl plantines nueves y vita nueva
Te nience n ann à l moviment ladin de Fascia perdù trei oms ”simbul”: n pionier, Danilo Dezulian dal Garber, n poet, Luciano Jellici del Garber, y en ultima n maester, Simonin Chiocchetti del Maza. Chi che resta, nia demé chi de ciasa ma duc canc nosautri, nes sention orfegn, soui, con l vuet daite, beleche zenza paroles.
|
A recordanza de Simonin Maza
|
|
Te recorde maester Simonin
Te recorde maester Simonin dut l’an viventar strade e piaze
scoitar per rejonar
scriver per contar
ensegnar no per comanar ma per convinzion e gran estro de dar
|
TV ladina: cheder de Rut Bernardi
|
|
Rut Bernardi te n cheder televisif
Ala à porté l lingaz y la cultura ladina anter nosc vijins, nia demé a Bulsan, ma ence tla Austria
La Rai Tv Ladina mostra en chesta juebia, da la mesa da les nuef da seira, n documentar sun la scritoura Rut Bernardi. Dret conesciuda é Rut Bernardi gnuda ultimamenter anter l publich todesch con si „doi menuc de ladin“ tl radio todesch che à abù dret n gran resson.
Rut Bernardi.
|
En sabeda tla Tageszeitung - paroles grieves dl president nuef dla Generela
|
|
Michil Costa ti dá dl "Taleban" ai litadours dla lista LADINS
- Na bomba splundra sotissoura la Union Generela - Propi na bona preparazion ai 100 agn Union Ladina
L parados ne podessa nia ester majer: Michil Costa, president dla Union Generela, pò sen ti toché la man a Erich Demetz y a valch esponent dla Svp de Gherdeina, duc dla medema minonga che i litadours di Ladins é "talebans", la seta islamica di "puriscisms" dla religion che copova y martorjova tl Afganistan ti agn '90, sinonim de fondamentalism totalitar, de terorism y de represcion inumana. Michil Costa á fat chestes declarazions te na intervista fata da Florian Kronbichler sun l foliet "Die Tageszeitung" vegnuda fora en sabeda. Michil Costa: "Ie ne vue nia ester n taleban".
|
52 articui (4 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 | 3 | 4 ] |
|
|  |
|