|  |
La lista LADINS a Bulsan - i inoms
|
|
I candidac dla lista LADINS a Bulsan se damana la creta
Ala va debujegn per conté ciamò valch dlongia talians y todesc - Ladins de dutes les valedes y simpatisanc
I Ves prejenton encuei la lista nueva "Ladins" per les lites tl Comun de Bulsan ai 6 de november. Na lista valgamia renoveda respet a chela dl 2000. I candidac laora tl setour economich privat y te chel di servisc. Dutes persones che crei ciamò tla identité ladina y che é a una de tegnì su la comunanza ladina a Bulsan, che tol ite ladins de dutes les valedes y souradut per ti garantì n raprejentant te comun.
|
Pelegrinaje a Weissenstein en ocajion di 100 agn dla Union Ladina
|
|
Weissenstein: n di de liberté y unité
en domenia, ai 25 de setember 2005
Anter les manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina él ence prevedù na manifestazion religiousa a Weissenstein, n zenter dassen conesciù y anuzé da la spiritualité di ladins, almanco da chi de Gherdeina, Val Badia y Fascia. Ence sce vigniun de chestes trei valedes fej vigni ann sie pelegrinaje a Weissenstein, vuel ester chest pelegrinaje n viade deberieda, ence con chi da Souramont. L pelegrinaje sarà en domenia che vegn, 25 de setember, con l orar y program publiché dessot. Al moment él ciamò la fede che nes lieia adum ence sce ala va bele dassen do ju ence tles valedes. La fede é l patrimone dles persones scemples y senzieres, davertes y a una de sté y tegnì adum.
|
Prejentazion dl toch de teater en ocajion di 100 agn dla Union Ladina
|
|
"A la enrescida dl ladin perfet", teater te cater pertes
N toch de teater de Simon Kostner y Daria Valentin - cinch raprejentazions tles cinch valedes ladines
I savon duc che i ladins é despartis da de gran pareis de pera dolomitica. Les valedes ladines se destira pu fora entourn l massif dl Sela via plu o manco sciche na steila. Enscì sciche sie teritore é despartì da chest material tant dur y freit, enscì éla ence con la jent che l abiteia. I badioc va sia streda, i gherdeines la sia, l medem fej ence i fascians, i fodoms y i ampezans. Co fòssela pa sce an provassa na outa da i mete duc canc adum sun la medema paladina? Co fòssela pa sce an i lasciassa joblené tl medem pez de teater?
Simon Kostner y Daria Valentin l ann passé entratant la prejentazion dl liber "Lüch d'arjënt" de Daria Valentin
|
Comunanza Ladina a Bulsan: viade da d'auton
|
|
Viade tla Engiadina Auta y tla Val Müstair
Sabeda ai 24 y domenia ai 25 de setember 2005: prenotazions pro l president Ivan Lezuo
Chest ann à la Comunanza Ladina fat fora de organisé n viade cultural de doi dis tla Svizra per jì a vijité i raions romanc-ladins dl’ Engiadina Auta y dla Val Müstair y l paisc extradoganal de Livigno.
L convent (claustra) de Son Gion a Müstair, declaré monument mondial da l'UNESCO.
|
100 agn Union Ladina: marcia sun la strada de La Vëna
|
|
140 partezipanc sun troi per la unité ladina
- Enconteda di ombolc: Florian Mussner ne fej net nia - Paola Frena piarà via
La marcia sun la “Strada de la Vena”, ta Col y ta Fodom, à envié via les manifestazions per i 100 agn Union Ladina. Desche i 140 partezipanc a la jita sun i 13 km da les mineores dl Fursil al ciastel d’Andrac, ence i ladins dles cinch vals dl Sela é piés via sun n troi de encontedes che se ruvarà simbolicameter da d’auton a Dispruch. Na manifestazion con n gran valour simbolich chela de en domenia passeda che essa da descore al pensier y a la sensibelté dla jent ladina che à tout pert o che à ence demé cialé pro, plu de truepes paroles dites fora massa sovenz ti descursc ofiziai. La cronaca de chesta giorneda defat é puera de chest vers. Paroles é vegnudes dites dant da pié via ja Col, bel sot a la Cesa de Jan, senta dl istitut cultural di trei comuns. I 140 partezipanc peia via a Col.
|
100 agn Union Ladina: pruma manifestazion
|
|
La marcia sun la "Strada de la Vëna"
- en domenia ai 10 de messel da Col Santa Lizia al Ciastel de Andrac - Mostra "Fodom dal aut"
La marcia sun la "Strada de la Vëna" é la pruma manifestazion metuda a jì en ocajion di festejamenc di 100 agn dla union di ladins. La "Strada de la Vëna" fova la vedla streda sun chela che al vegniva mené l fer che i minadours ciavova fora dles mineores dl Fursil, sot al mont Poure. Chest fer, dret apriejé ti agn de maiour produzion entourn ai secui XV y XVI, vegniva porté ti fourns dl Ciastel d'Andrac y tles vals entournvia olàche al deventova adenfora ermes venudes sot a la merscia dl agnel, simbol dl Vescul de Persenon. N troi storich, dant a n valgugn agn derturé dai verdabosc, adum a les vedles entredes dles mineores.
Ruina dl Ciastel de Andrac
|
Festa de benefizenza sun Mont de Pana, n gran suzes
|
|
"Se tripé, fajan dl ben"
- Passa 2000 persones á tout pert al Dí de cultura, sport y mujiga a fins de ben - "Vigni centejim metú ite tles scatoles daidará a salvé vites"
Monte Pana - 29 de mei 2005 n suzes. Passa 2.000 persones à giaudù n bel di de mujiga, de cultura, de sport y de sensibelté. Dut alalergia te na contreda de marevueia. Adele Moroder la prejentadoura. Anter la jent truepes autorités dla politica, dla scola y dl sport.
Egon Vinatzer y Manuela Piazza, president y vize presidenta dla U.L.G. premieia i prums trei classifichés de vigni catergoria.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: Tras(se) Nord-sud
|
|
Projet cultural „Tras(se) Nord-Sud“
Kunstmyst y EPL: mostres y manifestazions culturales anter la Val Badia y la Val de Türesc
Tres n engiame dess la cultura y l’ert dla Val Badia y dla Val de Türesc se ruvé plu dlongia. Les unions culturales „EPL“ dla Val Badia y „KUNSTMYST“ dla Val de Türesc é tl laour de mete a jì deberieda n projet cultural dal inom „Tras(se) Nord-Sud“. L projet vegnirà prejenté en vender, ai 20 de mei 2005, da les 18.00 tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin.
Raprejentanc de Kunstmyst y dl EPL, cansom a mandreta l president Iaco Rigo.
|
Museum Ladin Ciastel: esposizion
|
|
La pruma Trienala Ladina
La comiscion à chirì fora Lois Anvidalfarei, Thea Blaas, Aron Demetz, Gehard Demetz, Walter Moroder y Philipp Messner - Daurida en vender ai 24 de setember da les 18.00 tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin
L’idea fova chela de ti dé l meso a artisc’ dla Ladinia de podei mete fora si laours, ma passan dant tres l coul de na comiscion voluda de n livel aut con membri che laora y che é conescius nia demé a livel nazional, ma internazional. Enscì ova l Museum Ladin Ciastel de Tor bele d’aisciuda scrit fora publicamenter l’iniziativa ti dan temp ai artisc' de enjigné ca n curriculum tres chel che la comiscion à podù valuté y selezioné i artisc’ che pò sen mete fora. Grana é steda la partezipazion, propi davia che al fova na ocajion per i artisc’ de se mostré y ence poester te una o l’autra ocajion de vegnì touc en conscidrazion pro l’esposizion de valch mostra che chisc curadours de mostres met a jì tl'Europa.
Thea Blaas de Urtijei.
|
Université de Dispruch: 100 agn Istitut de Romanistica
|
|
100 agn Istitut de Romanistica a Dispruch
Gran cumpeida de manifestazions a recordanza dl aniversar - Truep peis ti végnel ence dé al ensegnament dl ladin - 2 professours universitars ladins laora laprò - Relazion dl prof. univ. dr. Paul Videsott
L Istitut de Romanistica dla Université Leopold-Franzens de Dispruch complesc chesta outa i 100 agn de vita. Per recordé chest aniversar toron él vegnù envié via na schira de scomenciadives che dess valorisé l'emportanza dl stude romanistich. L Istitut de Romanistica é vegnù fondé ofizialmenter ai 02 de aost dl 1904 desche „Seminar de filologia romanza” do che al fova bele vegnú istituí la catedra de filologia romanza ai 02 de setember dl 1899. Chesta catedra fova enlaouta touta ite dal professour Theodor Gartner. Sie interes de archirida scientifica abinova dantdaldut ite l Retoroman (ladin grijon, ladin dles Dolomites y ladin furlan) y l Rumen.
|
Comunanza Ladina a Bulsan: viade da d'auton
|
|
Viade tla Val di Mocheni/Bernstol tl Trentin
Da oláche i crameri vegniva zacan adalerch - An peia via en domenia ai 26 de setember 2004 - Prenotazions pro l president Ivan Lezuo
Do la vijita fata ai raions zimbresc de Giazza y de Luserna dl 2002 à chest auton la Comunanza Ladina pensé de vijité la Val di Mocheni soura Pergine tla Valsugana, olache al viv da plu de 700 agn na mendranza todescia vegnuda ju zacan da l’auta Baviera. La popolazion mochena, endut 2180 abitanc, é enciaseda da la pert a manciancia dl ruf Fersina/Bersnpoch ti 4 paisc de Frassilongo/Garait, Roveda/Oechlait, Fierozzo/Vlarötz y Palù/Palae anter n’auteza che va da 870 a 1330 metri soura l livel dl mer.
L Filzerhof a Vlarötz/Fierozzo, na vedla ciasa da paur, con solé y tet corí de scianoles y lassoura lignores de peres.
|
La familia Ploner da Urtijei conzerteia deberieda
Al vegn prié de fé na prenotazion tres telefon Tel. 0474 - 524020
Endoman vender, ai 30 de messel, da les 21.00 sarál da audí tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin de Tor n conzert de mujiga classica con l cuintet dla parentela Ploner da Urtijei. Christian y Günther sonarà les vidoles, la viola Friedemann, l violoncel gnirà soné da Michael y l contrabas da Otto. Anter les composizions musicales podaràn audì dantaldut toc barocs sibe talians che todesc y franzeisc.
|
Erehwon prejenteia n teater nuef
|
|
Some de na nuet d'isté
Spetacul teatral y musical per talian y ladin fora de na interpretazion ledia dal medem titul de William Shakespeare - Dai 26 de messel ai 17 d’ aost 2004 tla Val Badia, te Gherdeina, ta Fodom, tla Val de Puster y a Bulsan
Per l isté 2004 se tol dant l’Assoziazion culturala Erehwon de porté inant l ’ativité teatrala metuda man dl 2003 y penseda aposta per l raion dla region Trentin-Sudtirol. L fin é chel de aprofondì y slarié fora l confront anter de plu cultures y da lié la tradizion con la inovazion - sciche al é bele gnù prové fora tl spetacul "I creps sclauris". Chest ann àn tout la dezijion de ne laoré nia sun na liejenda dl post ma sun n gran toch classich dla leteratura teatrala: "L Some de na nuet d’isté" de William Shakespeare, a na maniera da confronté i idioms dl post y sia leteratura culturala con l lingaz y la cultura adorés te n toch de teater reconesciù universalmenter.
Foto touta da n'autra raprejentazion de "Midsummer's night dream/Some de na nuet d'isté"
|
Festa di Molins a Lungiarü
|
|
I ultims molinés che mantegn l'ert da majené
Al 1 de aost gniràl endò metù a jì la "Festa di Morins" envieda via dai studafuesc dl paisc te Chi Pinis
La picera val da Lungiarü s'à fat conesce lonc y lerch ti ultims agn per la restruturazion di molins y per avei valorisé les "viles". Duta la valeda é de na beleza particolara, nia dezipeda da implanc portamont, con de gran estenjions de pres verdienc encertlés da larjeis y peceis con souracà na morona de creps sclauris. La valorisazion turistica dla contreda ova scomencé a la fin di agn '80 con l'organisazion dla "Roda dles Viles", aldidancuei vàla inant con la "La festa di Molins".
|
48 articui (4 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 | 3 | 4 ] |
|
|  |
|