|  |
LADINS DOLOMITES se damana sostegns finanziars
La grandeza dles impreises é gonot mesana-picera y gonot él rie da paié fora i arpadours zenza dann per l'azienda
La arpejon é una dles fases plu emportantes y critiches tla vita de na impreisa. Per chesta màncel endere i mesi per la planifiché endertura. Canche an ruva te na situazion olà che i arpadours ne vuel nia duc jì inant con l’ativité impresara él l problem de sciazé l’azienda y de definì l paiament ai suzessours che ne vuel nia plu jì inant. Sce l paié fora và a d'aziché l partimone dla impreisa él l gran pericul che l’ativité ne posse nia plu jì inant. LADINS DOLOMITES se damana da pert dla provinzia sostegns finanziars pro suzescions per alesiré chest passaje critich.
Arpejon, sovenz na gauja per stritaries.
|
La Ciamena dl Comerz: Sudtirol al prum post
|
|
I patrons davagna, i laoranc mess cialé da se tré l vive
Les statistiches dla Ciamena dl Comerz mess vegnì lietes dret avisa
Tl Ann 2009 onse podù audì tres l radio na trasmiscion con n valgunes statistiches. Ma de cie se tratòvel pa avisa? Ai 03 de jené tla trasmiscion todescia da mesdì dla Rai “ Sender Bozen” él vegnù reporté da pert dl ofize dla Ciamena dl Comerz na statistica di davagns di laoranc che laora sot a patron te nosta provinzia y sun l teritore nazional.Tres chesta trasmiscion onse podù audì fora, che i laoranc dles valedes ladines y di laoranc de Südtirol à i maiours paiamenc da podei mostré su.
|
Turism: valedes ladines al prum post
|
|
L 30% dl turism ruva tles valedes ladines
L turism entourn l Sela floresc y fej da motor per l'economia entournvia - Al fossa dret che les valedes ladines vegnissa cumpededes statisticamenter deberieda
Les statistiches dl Astat rejona cler. Entourn l 30% dl turism invernal 2003/2004 dla provinzia de Bulsan se conzentreia tles valedes ladines de Badia y de Gherdeina con si gran raions de implanc portamont dl Superski Dolomiti che lieia les valedes ladines entourn l Sela. Sce an pensa che te Fascia rúven tamben apresciapuech al 30% dl turism trentin, spo pòn zenzauter rejoné de n raion a d'autiscima densité turistica che funzioneia desche motor economich per dut l raion regional entournvia sie per cie che reverda l marciadament de bens che lueges de laour. Lascion rejoné les statistiches. L turism sie da d'isté che da d'invern se la roda en gran pert entourn Meisules, vuel dí l massif dl Sela da oláche al peia via a steila les valedes ladines.
|
Da l'eletronica al setour sozial
L codejel nuef sun les ativités de formazion profescionala 2004/2005
Doi iadesc al ann végnel dé fora n codejel di cursc de formazion profescionala. Te chest végnel prejenté duc i cursc de formazion dles scoles profescionales che tol ite ence projec finanziés dal fond sozial dl’Union Europeica. I setours zentrai dl codejel é l’eletronica, la informatica, l ingleis, la segureza sun l post de laour desche ence la gastronomia, l comerz, l management, l artejanat, la industria y l fabriché, la cura dl corp y l setour sozial.
|
Tres plu sciors dai paisc dl Benelux
|
|
N invern da record: 14% plu sciors sun les pistes dl Adesc Aut
I sciors talians fej fora la majera pert: 648 000 talians, dedò i todesc con 473.000 mile aruvedes
Dret content se à mostré te chesta sajon l ram turistich a revert les zifres dl turism da d'invern che é judes bendebot suvers, + 14%, anter chisc spizes pro i sciors che vegn adalerch dal Benelux. L assessour al turism, Thomas Widmann, é dla minonga che chisc resultac desmostra che an se à astilé dret a se daurì a marcés nuefs te chi che al é da abiné l davegnì turistich. Colfosch, streda devers Frera. La neif ne á nia mancé chesta outa.
|
Scluje i joufs entourn l Sela: Fodom dij nò
|
|
Ejempl Maratona dles Dolomites: laudeda tla Val Badia, desprijeda ta Fodom
I Fodoms à dit nò a scluje i joufs per manifestazions ziclistiches soura i joufs entourn l Sela desche raprejentanc de Badia y de Gherdeina volessa
de Lorenzo Soratroi
"La rejon n'é mai duta da una na pert" dij n vedl dit. Enscì éla ence tla chestion dla contrarieté di ostiers de Reba de saré i joufs ai 8 de messel. An ne pò nia nié che sun la discuscion entratant la reunion de enstadì con i raprejentanc de Badia, Fascia y Gherdeina, ael pesé y nia puech, la chestion tres daverta dla Maratona dles Dolomites. Da canche al’é nasciuda é chesta manifestazion tres vegnuda veduda ta Fodom desche na imposizion, n sfrutament (ence dla pazienza dla jent) zenza degun tournacont. I Fodoms é stufs de messei soporté manifestazions dles autres valedes che ruva te sie teritore, zenza nen avei valch dancialà.
|
Economia: Stude da comerzialist Verginer
|
|
An se prejenteia ence per ladin (standard)
En l ann passé à l stude da comerzialist Verginer daurì na senta nueva tl Loewe-Centrum a Varn dlongia Persenon - Sit internet nuef: an adora ence l ladin standard per se prejenté deforavia - Sun l sit pòn lieje do les ultimes novités dl ciamp economich-aziendal
N sit internet fat desch'al auda é deventé na cherta da vijita per vigni impreisa, stude o istituzion. La valuta cresc, sce al à tamben n valour pratich-informatif, arjonjan n rai plu ampl poscibel. Chisc dis él ju on-line l sit dl stude da comerzialist Verginer Business Consulting. L stude, con senta prinzipala a Al Plan de Mareo, é vegnù fondé dl 1984 dal raj. Verginer Pasquale. Al se à afermé damprovia dilan a sia competenza madorida tl ciamp dla consulenza economich-aziendala, dla contabelté y te dutes les pratiches burocratiches (contrac, zescions, arpejons y e.i). L stude é chersciù y à amplié ti ultims agn si servisc tant inant che an à vaghé n saut a livel provinzial y souraprovinzial, metan en pé en l ann passé na senta destacheda tl Loewe-Centrum a Varn, damprò da Persenon, na posizion davejin a les majeres vies de comunicazion. Novité dlongiavia: la firma se prejenteia ence per ladin y plu avisa per ladin standard. Endò n iade végnel desmostré che la jent ne à degun problem empera, tant demanco na firma che vuel arjonje con sie messaje y sia oferta dut l raion ladin da la Val Badia a Gherdeina y sourafora.
|
Joufs entourn l Sela: ostiers scetics
|
|
Saré i joufs selans fossa n gran dann
N ostier sun Pordou dij la sia: l paiament de na transiadura ne vegn nia veduda desche na soluzion - An dess prové empruma d'autres stredes per smendrí l trafich
de Lorenzo Soratroi
I ostiers sun i joufs entourn l Sela se fej audí do l “summit”di raprejentanc dles provinzies de Bulsan, Trent y Belum sun la chestion dl trafich che sofoia les stredes da mont. Da Pordou végnel la ousc de Danilo Dezulian contrara a l’idea de fè paié na transiadura ai autisc´ che vuel ruvé sun i joufs selans. Aladò dl impresar fascian podessa chest avei fazions pesoces sun l’entiera economia turistica dles Dolomites. “Na transiadura lesiera”, dij Dezulian, “scecassa demé l scior y ne condujessa a deguna soluzion." A fé paié sech endere risiàssen de descontenté chi che paiassa empò y ence chi che ne paiassa nia o ne essa nia l muet. Chest essa l efet de insciautrì l scior de ne vegnì nia plu tles Dolomites. Aladò de Dezulian é l scior usé, a tort o a rejon, a conscidré les monts y i joufs desche n ben da podei adoré debant. Ti l fé paié zenza na dreta motivazion o zenza ofrì valch de alternatif, podessa conduje a reazions negatives. Foto: l jouf de Frera; les stredes soura i joufs á ence na gran emportanza per i contac anter les valedes ladines, ence perchel ne pòn nia les scluje.
|
L marcé dla telecomunicazion WLAN
|
|
Na ciasa zenza entravais de cordes y cordeles encer i computers
Con WLAN ciàfien da comuniché te n rai curt zenza ester coliés a na rei fisica, ma demé tres segnai radio
(if) L marcé dles telecomunicazions se aspeta per l davegnì perzentuales dret autes de chersciuda pro les reis telematiches zenza cabli (WLAN - wireless LAN). Con WLAN ciàfien da comuniché te n rai curt zenza ester coliés a na rei fisica de cabli y chel tres segnai radio. "L daciasa y dantaldut l computer zenza entravais de cordes y cordeles deventa bel plan realté", enscì ressumeia i archiridours de marcé dl In-Stat/MDR l ann passé. An á calcolé che tl 2003 él vegnù venù belau 22,7 milions de enjigns per l azes y schedes de rei. Chest vuel dì ben 214% deplù che en l ann passé. Responsabel de chest svilup aslum é dantdaldut produc do l standard 802.11g y i priesc plulere basc de chisc produc. Chest standard definesc perauter ence la banda de trasmiscion te reis locales zenza cabli. Al vegn anuzé la frecuenza de 2.4 Ghz.
|
Enrescida dl foliet economich CIO
|
|
Gran otimism tl setour dl’informatica
Na enrescida dl foliet economich CIO empermet per l 2004 na chersciuda dl 6% di investimenc tl setour informatich
(if) A la fin dl ann passé él vegnù descedé otimism con zacotantes enrescides de marcé tla industria dla informatica. Dutes é a una che les investizions tla infrastrutura informatica dles impreises dess jì chesta outa suvers. L foliet economich CIO sona la medema ciampana te n sie stude: aldò de chesta enrescida dess les investizions cresce mesanamenter dl 6%. Dant da puech él ciamò vegnù dit, per ejempl da la "Prudential Equity Group", che per gauja di mendri davagns messòvel vegnì demendrì les investizions tl'informatica. Sen s'à l umour out, an se aspeta de majeri davagns y perchel ence n aument dles investizions tla infrastrutura informatica aziendala. N segn che ne lascia nia pro dubes: ti ultims dodesc meisc é les speises per enjigns informatics chersciudes dl 3,4%.
|
Enciariment di priesc endò dant porta
|
|
Duc aoda n bon ann, ma les previjions dij: 1.000 euros demanco tles families y plu grovaries
Ence tl 2004 se profileiel n enciariment di priesc inflazionar te duc i setours - N capitul nuef dles speises per vignun sarà les "straufonghes saledes"
(if) Al orizont dl ann nuef se profileiel n demendriment dl podei de compra che se la roda anter i 800 y 1000 euros per n nojel familiar con doi davagns. Chest é l dat che resulteia da les previjions per l ann 2004 da pert de Adiconsum, l'union di consumadours che fej archirides merciantiles. L 2004 sarà l ann dl enciariment di priesc te trueps setours: dal setour dles mangiadives a chel bancar, dai viadesc ai afic. En plu ti vegniràl ados a les persones con demé un n davagn y ai pensionés d'autres grovaries finanziares che an sciazeia entourn ai 500-600 euros. Mete averda a les straufonghes sun streda! Ales raprejenteia encueicondì na grovaria scialdi pesocia.
|
Fascia – privatisazion dl’ assoziazion de turism
|
|
N organism nuef sourantol la promozion turistica te Fascia
Dutes les categories interessedes al turism tol pert - President é Riccardo Franceschetti
(c.g.) Do n ann de laour y de discuscions che se à porté do polemiches enfin enultima, él vegnù sotescrit ai 12 de dezember tla senta dl Comprenjore Ladin l at notaril per la fondazion dla sozieté cooperativa turistica (Scarl) da pert di 7 comuns, dles does assoziazions di ostiers/hoteliers (Asat y Unat), dla Union de Comerz y Turism, dai 2 consorzes di implanc portamont, dai 2 consorzes de comerz y da d'autres assoziazions per l temp lede. 1.000 euros é la cuota soziala paieda ite da chisc sozes per ti dé vita al organism nuef che condujará a la privatisazion.
|
174 milions de computers é vegnus venus chesta outa
L rode de afars aumenteia - Vita mesana de n computer: 4 agn
(if) Soura dut l mond él vegnù venù chesta outa 147 milons de computers aldò dles enrescides di archiridours de marcé de "iSuppli". Chest rapejenteia n aument dl 11.4%. Per cie che reverda l volum d'afars, che an pò sciazé entourn 109 miliards de dolars, podaràn enscì registré n aument dl 12,1%. La perzentuala de chersciuda anuala per la perioda 2003 enfin al 2007 dess ester dl 11,9% per l volum d'afars y dl 12,7% per unités venudes. A paredl: tla perioda 1998 enfin al 2002 é ju l rode d'afars endò dl 3,5% y l numer dles unités venudes é ju su dl 8,6%.
|
An marciadeia tres deplù sun troi eletronich
Les pesimes ti confronc dla segurté dla cherta de credit arfera endere ciamò la vueia de compré
(if) Ti proscims agn pòn se aspeté tl setour dl "e-comerce" de gran perzentuales de chersciuda. Chesta forma de fé afars vegn anuzeda encueicondì per l 95% dai stac industrialisés. Chisc é i dac che an pò lieje tl Raport Anual dl "E-Comerce" che la UNCTAD (Organisazion per l svilup dl comerz dles Nazions Unides) vegnù prejenté dant da puech a Ginevra. L'Africa y l'America Latina depierpul arjonj deberieda apeina l 1% dl e-comerz mondial. Les previjons de svilup a livel mondial per l e-comerz é per chest ann anter i 1,4 y 3,8 bilions de US-dolars. Aumenc enfin a 12,8 bilions de US-dolars é prevedus enfin al 2006. L 95% de chest import reverda l comerz "business-to-business" (B2B).
|
Banches: chi damana pa do l plu credic
|
|
La maioura pert di empresc' va a jent privata
Spo a la hotelaria, ai impresars y ai marciadenc - Al é ence vegnù analisé l pericul de perduda
 Aldò dles enrescides fates con termen dl 30 de jugn 2003 él sté dantaldut persones privates y les sozietés de finanziament a damané do finanziamenc (34,3%). Desche secont grup con 14,8% él sté i hotiei y restauranc dant i impresars (12,0%) y i marciadenc (11,7%). La majera pert di credic che manacia de ne vegnì nia plu dés derevers é tles mans de persones privates y sozietés de finanziament (31,6%). Dedò vegn i impresars dl’edilizia (15,1%), i marciadenc (14,6%) y la industria (10,9%). A chesta conclujion ruva l’analisa deda fora dal Istitut de Statistica Provinzial.
|
27 articui (2 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 ] |
|
|  |
|