|  |
Referendum da souramont: la bandiera ladina ressoresc endò
|
|
Te chel moment savòven: "chisc é i colours dés dant al popul ladin"
La bandiera ladina, nasciuda ai 5 de mei dl 1920 sun jouf de Frera, ruva endò a onours - Na moda nueva che vegn ence deslarieda da www.ladinstyle.com Na bela novité de chest referendum é ence cie che i ampezans se à dut lascé tomé ite per viventé de colours ladins la campagna pre- y do-referedara: cazines o ciuries che an dij fates a ciauza con fii di colours ladins, cocardes da mete sun l piet y vetes/pintes a trecia da mete entourn al col. N grum de bandieres ladines fova ence tachedes fora sun truepes ciases. Duc é restés con la bocia daverta a vedei chest mer de colours en la festa de rengraziament dantenier a Cortina. Na moda plajoula che fajarà scola. L simbol dla bandiera fova ence da vedei sun duc i placac referandars tachés fora. Te Fascia vegn la bandiera ladina promovuda dal stilist Alessandro Anesi tres n grum de aplicazions sun l guant al sit www.ladinstyle.com (ciala reclam a man dreta). La bandiera ladina é nasciuda dl 1920 te n temp de gran pericul per dut l popul ladin canche ladins de dutes les valedes, badioc, maroi, ampezans, fodoms, gherdeines y fascians se à abiné sun jouf de Frera a reclamé sie dert de esistenza. Ala é veramenter na esprescion de volei souravive. La nié, desche valch fej encuei, vuel dì nié l popul ladin.
|
Referendum a souramont: gran festa enseira a Cortina
|
|
La Ladinia Unida pro la provinzia de Bulsan
Chesta é la volonté dl referendum de Ampez, Col y Fodom - Na gran prova de ladinité, sen bàstel con pregiudizes - Eddy Demenego y l ombolt Andrea Franceschi enseira sun La 7 a la trasmiscion de Giuliano Ferrara Na venta dl "no" pro l referendum da souramont essa volù dì n endebliment sostanzial dla Ladinia, na deligitimazion dla nascenta Lia di comuns ladins dal meteman y n spidiciament fatal, no na Ladinia Unida, ma na Ladinia en spidic. Encandenò l'à l "scì" davagneda autafora con l 80% dles oujes dedes ju. La gran ligreza fova da sentì enseira a la festa de rengraziament metuda a jì dai comités de souramont, enceben che an sà che i varesc dantfora é dut auter che sauris. Al jirà sen debujegn de convence ben 216 parlamentars a Roma a dé pro la lege de mudazion di confins aministratifs. An é bele pro l laour.
|
Referendum a souramont: ultima edema
|
|
I prums desplajeis pro l referendum a n'Ampez
N valgunes personalités, a mete man da la presidenta de Ra Regoles, ne à nia ciamò tout posizion sun la chestion dl referendum Al plu tert en juebia passeda, ai 18 de otober, en gaujion dla enconteda con i personajes dl referendum a Cortina: Siro Bigontina (president dl comité pro-referendum ampezan), Bruno Dimai (assessour a la cultura ladina tl comun de Ampez) y l ex-ombolt Roberto Gaspari, él ence vegnù a lum publicamenter les prumes sfentes tla comunité ampezana. Desplajei ajache nia dutes les personalités clef tla comunité tira tla medema soia. N valgugn sta a cialé pro y ne ciugna no de scì, no de no. N fat che fej festide: la presidenta de Ra Regoles, Cinzia Ghedina, y n valgunes autres personalités a cef de n valgunes istituzions vedlores ampezanes, desche la Cooperativa de Cortina y la Cassa Rurala ne à enscì nia ciamò tout posizion publicamenter, desche i promotours dl referendum se aodassa. L medem vel per i presidenc dles unions di ostiers y di boteghiers. Nience l ombolt, Andrea Franceschi y duta sia jonta ne se à enfin a encuei nia ciamò destadiré per l "scì", enceben che redont da chesta pert jìssel debujegn de n segnal cler. L medem vel ta Fodom, olàche l ombolt Gianni Pezzei rata dutaorela che al sie miec de sté soura les pertes, depierpul che l ombolt de Col, Paolo Frena, à dit clermenter de scì. Temes, mancianza de "leadership" te chest moment storich. Ales podessa costé cer pro chest referendum.
|
Referendum a souramont: la minonga de n joen
|
|
Co la pensa pa i joegn a Ampez?
Iacopo Sottsass ne fej degugn pronostics, ma al spera che l 100% lite de "Scí"
I son dant a na situazion referendara dret particolara. Da una na pert onse Ampez, olàche an dij che i ladins-ampezans ne sie nia plu la maioranza y che al en sie valgamia trueps da foradecà con secondes ciases che à l dert de lita y da l'autrra pert i comuns de Fodom y Col olàche an rata che i ladins sie dutaorela damprò dal 90%. Ampez à ence na storia y na identité "ladina" particolara, desche Marina Verocai scriv te n sfuei che é ence vegnù partì fora dal comité pro-referendum de Ampez. Ampez é da l'autra pert l comun olàche an registreia la maiour convinzion referendara. Perauter él ence sté l prum comun che à dé pro la delibera te comun ai 4 de auril 2007, dant Fodom y Col. Truep peis végnel metù sun la "unificazion ladina". Ti dìjela endere valch ai ampezans de encuei? Co la pensa pa i joegn via n'Ampez? Nicol Alberti de Al Plan à intervisté n joen ampezan, Iacopo Sottsass, 28 agn, cie che el en pensa soura l referendum. D'invern féjel l maester de schi y d'isté l fever. An pò demé se fé demarevueia dla convinzion viadedò y se aodé che chesta sibe raprejentativa.
|
12 dis enfin al referendum
|
|
Anter i sostegnidours dl referendum ence Reinhold Messner
Luis Durnwalder ti à asseguré ence en vender, ai 12 de otober, a Bulsan sostegn politich do n referendum positif - La storia ampezana: ciarpededa sot y scuteda via agn alalongia - Entervent pro l sfuei diozejan "Amico del Popolo" contra sia informazion tendenziousa
 Pro i ultims firmatars sun la lista dles adejions al referendum da souramont pòn sen ence lieje chel de Reinhold Messner, enstes de descendenza ladina, desche al sotligneia dagnora con na certa "capazité". Sie neine, Franz, vegniva da Col Santa Lùzia. Les adejions ruva chisc ultims dis dant l referendum a jops. Ence doi capo-frazions di partis-spidic todesc, Eva Klotz (Suedtiroler Freiheit) y Andreas Pöder (Union für Südtirol), se à scrit ite desche sostegnidours dl referendum, avisa chi partis todesc, che ti ova dit, adum a la Svp, de nò a la domanda de Asiago/Sleghe tla comiscion provinziala, ma che ti à asseguré n scí a Ampez, Fodom y Col. Chest ti à Durnwalder ence asseguré en vender, ai 12 de otober, canche n valgugn esponenc ampezans, anter chisc la presidenta dla union di ladins, Elsa Zardini y Siro Bigontina, é vegnus a Bulsan a rejoné empera. Durnwalder ti à ciamò n iade dé sia parola y se à aodé con ei che l resultat referendar sie positif.
Siro Bigontina
Bruno Dimai
|
Referendum da souramont: i paladins dl no
|
|
Majoni partesc fora sies implorazions
CON N 4. JOLANTIN DESCUER L COMITÉ SIA MENTALITÉ Y SIE FIN: MIEC TALIANISAZION
Depierpul che i comités enjigna ca les schedes informatives con n grum de informazions detaiedes - chisc dis él vegnù fora la 4. scheda sun l fabriché alesiré - méssei ence se festidié de derzé les dejinformazions spanudes fora dal comité con a cef Majoni via en Ampez. Chisc dis él vegnù fora sie 4. jolantin dal titul "Vorremmo che ...", bonamenter l piec che l grup à zumpré adum. Sce da una na pert él sfadious da respone a "poures" impede a argomenc, à chisc jolantins ence l merit de viventé la discuscion y de descorì la mentalité dla politica di neo-ladins tl Beluneis.
Veduda dal aut de Anpezo/Ampez. I ampezans pèr de ester i plu convencius, ma al é ence deplù che laora contra.
|
Referendum a souramont: manifestazions
|
|
Referendum: informazion y discuscions
VIGNI JUEBIA SEIRA DA LES 20.30 VÉGNEL TEGNÚ CONFERENZES-DEBATES DE INFORMAZION TL PALAZ DLES POSTES A CORTINA - TRASMISCIONS SUN RADIO-CORTINA
Defata ésen a n meis dant al referendum a Anpezo, Fodom y Col. La sajon da d'isté é do les sciables y al é gran ora da pié via con na informazion y discuscion entourn al referendum. La comité referendar per la reunificazion dla Ladinia a Cortina d'Anpezo, con a cef Siro Bigontina, lascia al savei n valgunes iniziatives che vegn metudes a jì te chest temp dant al referendum di 28/29 de otober dl 2007. Con placac, seires de informazions y jolantins deventaràl n auton ciaut y storich per i comuns ladins da souramont y per duta la Ladinia. Ence ta Fodom végnel metù a jì conferenzes y seires de informazion.
|
I. pert valch sun la storia da souramont: Ampez
|
|
La "republica ampezana": l raion, les regoles, la storia
SISTO GHERDINA Y SISTO DE BIGONTINA FOVA DL 1946 A CEF DL PRUM MOVIMENT POLITICH LADIN "ZENT LADINA DOLOMITES"
L zenter urban de Ampez é loghé plu o manco al zenter tla lergia ciavuelera ampezana, encertleda da dutes les pertes dai creps dolomitcs plu auc. Zacan fova l paisc partì su te na schira de viles sternudes fora te tradizionalmenter 28 frazions/viles che se à unì plu tert sot al inom Cortina, una dles viles logheda plu al zenter. Les viles de Ampez é: Agabona, Cadelverzo, Ciadin, Cianpo, Ciamulera, Fiames, Fraina, Mortija, Pian da Lago, Pocol, Socus, Socol, Staulin, Zuel, Graa o Gnoche, Alverà, Ciae, Ronco, Lazedel, Col, Jilardon, Guargné, Cortina, Pezié, Doneà, Meleres, Crignes y Cianderìes. Con la orida dl turism tla seconda pert dl Nuefcent se à n valgunes de chestes viles deslarié tant che encuei ne ciàfien nia plu saurì da les cerne dal zenter de paisc.
Les Dolomites Ampezanes auda pro les majeres belezes naturales lonc y lerch.
|
Aiut Alpin Anpezo: Granmarcé de cuer a Ra Regoles
|
|
Granmarcé a Ra Regoles, sen aronse tost n fabricat nuef
Dal 1992 é l Aiut Alpin de Anpezo a l'archirida de n fabricat, olà podei mete les massaries a sosta y locai de entrategn
Al fova ora! Do de avei damané agn a la longia na luegia ben logheda y souraldut dlvers per l socours de Anpezo, valch un me à scuté su, me à capì y me à daidé. Al é Ra Regoles y i Regoliers che tla Foula Granda di 15 de auril à dit de scì per fé su n fabricat olà podei mete, sotatera, la gip y les motoslites y dessoura per se ciaté anter de nos y mete adassosta les massaries.
Paolo Bellodis Smalzo, capostazion dl Aiut Alpin de Anpezo y meinacrep.
|
Ampez: lingaz aministratif ladin ruva te comun
|
|
Ladin aministratif: i prums varesc tl comun de Ampez
N sfuei de laour con glossar y vademecum dess ti sté permez ai empliés publics per introduje l bilinguism tla aministrazion
Encuei, ai 19 de auril 2007, él vegnù prejenté tla sala de comun via n'Ampez l prum glossar de introduzion al bilinguism aministratif. L test, prejenté sot a forma de sfuei de laour per i empliés publics aministratifs é n prum vademecum per ti sté permez a mete ju documenc aministratifs per ladin ampezan (letres, tofles, placac, comunicac, verbai ez.). Al ti vegnirà partí fora a dut l personal che laora te comun.
|
Per l prum iade na ela a cef de Ra Regoles
|
|
Do mile agn de storia na ela a cef de "Ra Regoles" de Ampez
Al é Cinzia Ghedina - L comun de Ampez se desten sun 25.000 etars: 7.000 é crep demane publich, 2000 etars é terac privat y ben 15.000 etars é proprieté de "Ra Regoles"
Per la pruma outa te sia storia - longia oramai plu de mile agn - arà les Regoles Ampezanes na ela desche presidenta. Ai 25 de setember à la Deputazion azeté la letra maneda dal President da dant, l injinier Alberto Lancedelli Ieza, che à abù da zede do les chestions gnudes fora con i laours su per la pista de La Tofanina, y con tredesc oujes fates bones é Cinzia Ghedina deventeda presidenta.
La Ciasa de "Ra Regoles" con i blasons dles vejinanzes che fej pert.
|
14eisema enconteda dles Lies da Mont dla Ladinia
|
|
14eisema enconteda dles lies da mont: i ampezans envieia
25 de jugn 2006: les lies da mont ladines se enconta su da la utia de Croda da Lago via n'Ampez, da les 10.00 inant
Chest ann él la outa numer catordesc che les sezions dl CAI dles valedes ladines entourn l Sela se ciata, tradizionalmenter la ultima domenia de jugn y a rode, su per valch bela mont a fé na fré de festa deberieda sot a les crodes, anter amisc, zenza mete amez politica y rejiaries, ma demé per se ciaté anter jenc a chi che al ti plej jí tla natura, jì a creps, fé ferates y che se dà da fé a na moda che i trois y l ambient sie dagnora nec y segurs.
L lech soul soulent de Federa con viadedò la Croda da Lech.
|
La Regola de Ampez lascia scrive danuef i statuc
|
|
Les Regoles de Ampez à debujegn de vegnì revijionedes
9 regoliers se enconta edema per edema per ti cialé tres a les regoles y cialé de les atualisé - Does propostes da denant fova vegnudes desbutedes
de Ernesto Majoni
Tla Regola de Ampez végnel rejoné vignitant di "Laudes" (dles rejons dla Regola de Ampez) y dl bujegn de i mete en orden. Ultimamenter àn endò rejoné do la "Foula Granda" di 27 d’auril, olà che al é vegnù fora che al fossa ora soneda de comedé i "Laudes" dla Comunanza y dles Regoles Basses. Enscì à la Deputazion dezidù de mete adum na Comiscion che proe de scrive ju danuef i Laudes: does femenes y set oms de bona volenté à azeté de tò tles mans i Laudes y de cialé sce an pò i adaté saurì ai temps che se muda. I agn passés fòvel bele prest vegnù enjigné does propostes de Laudes nuefs, una dl 1997 y una dl 1999: dutes does ne n’é endere nia vegnudes azetedes dai Regoliers, sen vuelen proé danuef. Tres les desposizions dl "laudo" (l statut dla Regola/Comunanza de Ampez) végnel regolé per menù l'aministrazion di bens comuns, di bosc y di pascui de Ampez. Les Regoles de Ampez é partides ite te endut nuef Regoles do raions, does "Regoles Autes" (Lareto Auta y Ambrizola) y te 7 "Regoles Basses" (Zuel, Campo, Pocol, Rumerlo, Cadin, Ciave, Lareto Bassa, Mandres y Fraina).
|
|  |
|