|  |
Referendum da souramont: oujes dla jent
|
|
La jent dij ence la sia sun www.amiscdlaladinia.info
BRUNA GRONES DA FODOM: PER RESPET DE CHI CHE NES É JUS DANTFORA Y PER AMOUR DE CHI CHE VEGN DO - PRUM FIRMATAR DI 19 OMBOLC LADINS, PEPI DEJACO DA SAN MARTIN DE TOR Les adejions sun l sit www.amiscdlaladinia.info despassarà tost via les 800 firmes, ma l travert per l comité é cotant, cotant plu aut. An rejona de 5.000-10.000 adejions. Dlongia la adejion él ence la poscibelté de lascé valch aodanza, valch comentar o valch consei. Trueps à tout la ocajion de se fé valch pensier y de scrive ite zeche, paroles de encorajament y de aodanza, dret sentudes dantaldut da Anpezo, Fodom y Col, datrai ence scomoventes. Valch unes lascia entravedei les motivazions plu sotes che à sies raijes tla storia, tl enchersciadum, tla desperazion y tla apatia do ester vegnus metus permez aministrativamenter y de gliejia pro la provinzia de Belun che an sent dutaorela dassen foresta y dalonc. Pierina de Jan da Fodom dij: "I volesse finalmenter che nosc antenac posse paussé saurì".
|
Santa Maria Maiou con l uedl al referendum
LES PAROLES DLA PRESIDENTA DLA UNION DI LADINS DA FODOM: L REFERENDUM É NOSTA ULTIMA POSCIBELTÉ PER REFÉ NA INGIUSTIZIA STORICA
Santa Maria Maiou ta Fodom, enier ai 15 de aost, tl segn dla tradizion ma con n uedl al referendum dl 28 de otober. Enviés d'onour chest ann a la festa di ciofs y dl guant da fodoma fòvel l assessour Florian Mussner y l president dl'Union Generela di Ladins dles Dolomites, Michil Costa. Tocia y plena la gliejia per la s. messa dita da siour plovan mons. Murer, dal vicar general don Luigi Canal y cianteda dal cor de gliejia de S.Iaco. Aclapés te gliejia ence i scizeri da Fodom che da puech à endò metù en pe la vedla "Schützenkompanie Buchenstein".
Na joena fodoma, viadedò l ciar con i ciofs.
|
La storia de Fodom y Col tl '800 conteda da Ivan Lezuo
|
|
Col y Fodom tl secul passé
LIBER METÙ ADUM DA DR. IVAN LEZUO - PREJENTAZION EN JUEBIA, AI 7 DE JUGN, DA LES 18.00 TLA BIBLIOTECA CLAUDIA AUGUSTA A BULSAN
Tl meis de november 2006 él vegnù publiché da pert dl istitut cultural Ladin “Cesa de Jan” de Col l liber dal titul: “Una comunità alpina nell’Ottocento - Sanità, stato sociale, istruzione pubblica nella valle ladino-tirolese di Livinallongo e Colle S. Lucia”, oura dl dr. Ivan Lezuo. L autour é nasciù a Bulsan tl 1969 da genitours originars da Fodom. Do les scoles dl oblich y l lizé classich s’àl scrit ite a la université de Trent, olàche al à sclut ju si studes te letres modernes dl 2001.
|
Istitut Cesa de Jan: i dinés se ruva
|
|
L'Istitut Ladin "Cesa de Jan" manacia de messei saré
L Govern Prodi scurteia i mesums aloghés tres la lege 482/99 dl 50% ti agn che vegn - Istitut a les stremes
L’edema passeda é Luigi Chiocchetti ence stort pro tl Istitut cultural “Cesa de Jan”.Te chesta ocajion él vegnù informé dla strentura finanziara manaciousa dl Istitut. Ala se trata de renové l contrat de laour dl diretour y di doi empliés y de seguré ju sie laour tl Istitut. Al n’é nia dinés.
Al ti vegn ertsoura da ti cialé a la situazion finanziara. La direzion dl Istitut con empliés, l'assessour Chiocchetti y l'ombolt Paolo Frena
|
Urtijei: la chestion dla ICI sun l vert
|
|
Raté la ICI sun l vert entourn ciasa é fauz
Chest dij i conseiers di "LADINS" y se damana che ala vegne touta demez - Gran pert dles families ne à nia l muet de paié cenc o milesc de euro de ICI per avei n toch de vert entourn a ciasa via
Tla Val Badia ne él nience una na comun che rata la couta ICI sun i teraces entourn a la ciasa via. Al é ben logich, zenza ne éssen te 30-50 agn nience plu una na ciasa con n pice verzon entournvia. L consei de comun pò deliberé de ne raté nia la couta ICI sun chi teraces che é bele en pert sourafabrichés (pertes pertinentes). Urtijei é endere un di puec comuns che fej paié la ICI te chisc caji. Al vegn for dit che chest é vedú dantfora da la lege sun la ICI, ma sce ala fossa enscila, pona nes damanonse, ciuldì él pa la majera pert di comuns de Sudtirol che ne scod nia chesta couta sun la cubatura ciamò "vueta"?
Georg Moroder.
|
Scizeri da Fodom: per desfraté vigni dube
|
|
Degun segn nazionalist, ma debujegn de ruvé adum
Les relazions en gaujion dla enconteda per la refondazion di scizeri ta Fodom ne à abù deguna relazion con nazionalisms da olachemai
de Ivan Lezuo
L comentar al articul soura la refondazion dla compagnia di scizeri da Fodom publiché sun noeles y sun la plata ladina à metù en relazion con l nazionalism todesch chesta scomenciadiva dret de utl, do mia minonga, per l renforzament dl’identité ladina. Per desfraté vigni dube él donca debujegn de na resposta clera.
|
-
• Liams
Scizeri da Fodom: Fodom ciala ca pert con i Schützen
|
|
Istitut Cesa de Jan: strit con Borcia per la grafia
|
|
Nos on bele nosta grafia unitara
Chesta é steda la resposta dl Consei dl Istitut Ladin Cesa de Jan a la proposta di neo-ladins de mete ju deberieda na grafia

"Na grafia ugnola deberieda con i neo ladins? No dilan. Nos on bele na grafia deberieda ai autri ladins dl Sela y per chest ne onse nia debujegn de la mudé". Enscì podéssen sintetisé la resposta che l consei cultural dl Istitut ladin Cesa de Jan ti à dé al Istitut de La Dolomites de Borcia de Ciadoura che ova porté dant na proposta de na grafia ugnola per l ladin scrit tla provinzia de Belun. L argoment é vegnù rejoné fora dassen, condujan a la lum les truepes contradizions y i defec de chesta proposta che ne é spo nia vegnuda azeteda.
|
- COMENTAR
-
- de Irsara S.
-
- Endò n iade n ejempl de coche i ladins da souramont ne se à nia lascé tré ite tl "palù" di neo-ladins de Belun y che ai tegn inant pro la partegnuda storica pro i ladins dl Sela, tres dutes les dificoltés, enceben che i finanziamenc ruva su da Aunejia. Al é ence n auter ejempl: dl 1976 ti ova la RAI de Trent enjigné ca ai fascians na bela gran senta a Trent per trasmete da ilò les trasmiscions radiofoniches demé per la val de Fascia. Ence enlaouta ova i fascians dit de nò per resté unis tla senta dla RAI de Bulsan. Nia l medem ne pòn dì de Bulsan. La Svp, chela "ladina" en particolar, y la politica dl assessour da sen, Mussner, fej dles dutes per astilé fora les autres valedes.
|
|
Truep entusiasm per mete su na compagnia de scizeri
|
|
Fodom ciala ca pert con i "Schützen"
I reladours recorda la storia dla compagnia - Tost l statut
"N certl s'à sclut y n prum vare é vegnù dé per fé tourné Fodom sot al Tirol." Chestes les prumes paroles de comentar di reladours entervegnus a la seira de informazion metuda a jì dal grup de laour per la refondazion dla compagnia di scizeri ta Fodom, do che l'assemblea à dezidù de sotescrive delongo (=atira) l at de recostituzion dla "Schützenkompanie Fodom - Buchenstein".
Fodom: vueia de storia y de mondures. |
-
COMENTAR
-
Na nueva valgamia enteressanta: ence Fodom à endò sia compagnia de Schützen. Sce sia refondazion é n motif per mantegnì usanzes y tradizions y de se desferenzié tres deplù dai neo-ladins dla provinzia de Belun, spo éla da vedei con plajei, ma nia tl caje che an vuele se lié a valga maniera a n neo-nazionalism todesch che sfogateia su te Sudtirol. N valgugn reladours à orienté te chesta direzion. Les compagnies de scizeri te Südtirol é dret politisedes y animedes da truep nazionalism-patriotism todesch che va aboc y aluesc enfin a simpaties de man dreta estrema. Te chest cheder él gonot rie da encadré les compagnies ladines. I scizeri todesc tegn alaut sie lingaz y sies tradizions, cie che an ne pò nia dagnora dì di scizeri tles valedes ladines. Te chest vers ài clermenter n raport desturbé, sce an ti ciala a sies plates internet. De ladin afùstien ben dret puech, truep todesch y nience la bandiera. An se arconcia ite sot a la bandiera de Tirol y al lingaz todesch. (La redazion) |
• Liams
Spidic de storia fodoma: l Ciastel d'Andrac
|
|
Fodom é capaze de sia mujiga nueva
Conzert enaudal en sabeda ai 10 de jugn 2006 tl Salf di Congresc a Reba
La mujiga da Fodom é entratant na bela realté. Al é sté bendebot de suzes la "cercia" metuda a jì per la fin dl secont ann dl curs de mujiga, che é vegnuda tegnuda en sabeda passeda tl Salf di Congresc a Reba.
La joena mujiga de Fodom.
|
Souramont: strit anter ladins-storics y neo-ladins
|
|
Istitut de Borcia: empruma "róben" l inom, sen ence l teritore
Ampez, Fodom y La Rocia dij no - L Istitut neo-ladin de Borcia "Istituto Culturale delle comunità dei ladini storici delle Dolomiti Bellunesi" -
N vare inant él vegnù fat per l reconesciment da pert dla Provinzia de Belun dla spezifizité di trei comuns ladins storics. Ai 21 de merz s’à la Consulta Ladina enconté con l assessour provinzial a les mendranzes Daniela Larese Filon. La senteda fova vegnuda damaneda dal Capocomun de Col Paolo Frena che é ence responsabel dla gestion dla lege 482/99 sun les mendranzes linguistiches en colaborazion con l Istitut Cesa de Jan. A inom dla Consulta, à Frena damané te chesta ocajion l plen reconesciment da pert dla Provinzia dl Istitut di trei comuns ladins storics, en atuazion dla delibera provinziala dl 27 de otober dl 2001 che ti reconesc a chesta comunité na spezifizité particolara.
Sie inom ofizial: Istitut Ladin de la Dolomites.
|
Fodom: degun radio ladin da Bulsan plu
|
|
Gianni Pezzei desten la radio ladina dla RAI ta Fodom
900 euro ti é demassa per concé l aparat repetidour sun jouf de Pordou - La frecuenza ti vegnirà bonamenter deda a na radio taliana
L Comun de Fodom à dezidù de destudé les trasmiscions dl cuart canal radio dla RAI, cheles per nes entene, che vegn adoredes dal Radio Ladin de Bulsan per enraié si programs tl raion de Fodom. I aparac fova vegnus metus sun Col de Cuch (Pordou) adum a chi dla televijion che garantesc de vedei les trasmiscions ladines de Bulsan. Enluegia dl radio ladin ruvaràl bonamenter na radio taliana.
|
La Plie de Fodom: publicazion nueva y presidenta nueva dla ULF
|
|
Cristina Lezuo a cef dla Union di Ladins da Fodom
Na publicazion nueva per les scoles elementares deda fora con i fonds dla lege 482/99
Les scoles elementares da la La Plié à dé fora da puech na publicazion plajoula entitoleda "Lejende fodome". Coche an capesc bele dal titul, se tràtela de n liber che cuei adum undesc liejendes de nosta val de Fodom. L laour à podù vegnì scomencé via de gré ai finanziamenc dla lege 482/99 che preveid la poscibelté ence per les scoles de podei pié do contribuc per projec endrezés al stude y a la conservazion dl lingaz de mendranza.
Cuertl dla publicazion nueva.
|
Prejentazion dl vocabular dl ladin-fodom / talian-todesch
|
|
Per tegnì vif l ladin ence tles generazions joenes
L vocabular é vegnù dé fora con l finanziament dla lege 482/99
Al é vegnù prejenté enier domenia, 27.11.2005 tl Salf di Congresc de Reba, l nuef dizionar Fodom – Talián Todësch, metù adum da Sergio Masarei y dé fora dal Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Sun paion à tegnù sie referat Giovanni Mischì, espert de lessich y autour el enstes de medemes publicazons per l idiom ladin-badiot, Nadia Chiocchetti dla Union Generela che à laoré truep laite percie che chest dizionar fodom veide la lum y samben l autour Sergio Masarei che à conté les motivazions che l à spent a n tel laour.
|
Vocabular ladin-fodom: Relazion dl dr. Giovanni Mischì
|
|
Na autra pera da cianton per l ladin
N contribut fondamental per crié na basa de codificazion y unificazion dl lessich a livel interladin
La referenta de comun, Teresa Pezzei, m’à prié da dì n valgunes paroles soura l valour scientifich dl vocabolar de Sergio Masarei. Chel feji gen, davia che i conesce ben l autour y i à enstes fat n pue de esperienza te chest ciamp linguistich.
Dr. Giovanni Mischì.
|
Col de Santa Lizia: Istitut Ladin Cesa de Jan
|
|
Durnwalder: n luech per mete projec concrec sun meisa
Durwalder: gran laut per i Ladins da Souramont - Al fej la proposta de mete a jí encontedes anuales ta Col per mete projec concrec sun meisa - Reolon: i Ladins di 18 comuns selans con Ampez dess se mete adum y formé n consorz
Per un n dì, Col de Santa Lizia é deventé l embracion politich y cultural dla Ladinia storica dl Sela. En domenia él ruvé, sot al Poure, duc trei i presidenc dles provinzies de Belun, de Trent y de Bulsan (foto: Reolon, Durnwalder y Dellai) per enaudé o miec batié, i locai nuefs dla Cesa de Jan olàche l Istitut Cultural Ladin di trei comuns de Fodom, Col y Ampez giatará alberch. En dì da segné a grassin sun l calender storich de chestes trei comunités, che do agn de laour, de discuscions y de dezijions nia saurides, é ruvedes a porté a termen n projet per la conservazion y la valorisazion dla cultura ladina. Y chest en plena autonomia y sun na streda desferenta da duta la neo–ladinité tla provinzia de Belun, che essa depierpul volù omogeneisé y deleghé secui de storia y de tradizion. A Col á ence lerch la bandiera ladina te ocajions ofiziales.
|
16 articui (2 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 ] |
|
|  |
|