|  |
LADINS a Moroder: 1000 euro al meis ai plu pueresc
Aladò dla frazion di Ladins tl comun de Urtijei davagna l ombolt demassa, al dess dé ju 1.000 euro al meis al plu pueresc
Tla ultima senteda dl comun de Urtijei él anter l auter vegnù trat ca l paiament dl ombolt Ewald
Moroder. L paiament dl ombolt é n dat publich ajache l zitadin à l dert de savei tant che l ombolt
ciafa per podei giudiché sie operat. L giudize sarà desfarent sce al ciafa 500 Euro al meis plutost
che 4.400 netto. Ewald Moroder, ombolt de Urtijei
|
Union di Ladins de Gherdina: Vinatzer s'en va
|
|
Egon Vinatzer à dé les demiscions
Manuela Piazza tol su la presidenza enfin a da d'auton canche al vegnirà tegnù les veles dl consei nuef dla Union
Ajache pro les lies de volontariat ne él nia vedù dant che n conseier o n president posse laoré sciche dependent a paiament te sia medema lia, à l president dla ULG Egon Vinatzer che é te chesta situazion, zapé fora dl consei, dan ju dutes sies enciaries. Si compagns de lia con gran desplajei messù azeté chesta volonté sforzeda dl president.
|
Union di Ladins de Gherdeina: plan 2008
|
|
2008: endò n ann plen de ativités
N rich program de manifestazions y de publicazions per l 2008 - Da d'auton vela dl consei nuef
L consei de aministrazion dla Union di Ladins de Gherdeina à tles prumes edemes dl ann 2008 tegnù deplù sentedes. La motivazion dles truepes encontedes é l gran laour da mete ju apontin l program de ativité per dut l ann, ma dantaldut ence per les chestions de gestion dla cesa enstessa. Al é vegnù scomencé l ann con de gran energies y truepes de bones idees. Samben él ence vegnù rejoné dl referendum di vejins ladins fodoms y ampezans. An cialarà a dutes les manieres de sostegnì y renforzé la reunificazion di ladins dles cinch valedes.
L president en ciaria, Egon Vinatzer.
|
Calender de Gherdeina: prejentazion en vender, ai 14 de dezember 2008
|
|
L Calender de Gherdeina 2008 enjigné da ruvé tles stues gherdeines
Vigni meis ti é vegnù dediché chesta outa a n mesc da paur - Les truepes bries viadò la publicazion
Per la Union di Ladins de Gherdeina él dagnora n gran laour ma tamben na bela sodesfazion a coordiné l Calender de Gherdeina. La publicazion é deventeda storica. Per trueps pascionés él for endò n onour podei publiché n articul tl calender che ruva te dutes les ciasedes de Gherdeina. L Calender à l fin de slarié fora tles ciases ligreza, informazion ma dantaldut recordanzes y cronica dla valeda. L cuertl dl liber y l comité de redazion dl Calender de Gherdeina 2008 (cliché sun les fotos per vedei n format majer)
|
N envit dla enciarieda ai joegn
|
|
"La rujeneda dl'oma", Hochdeutsch
SVP Y LISTA DE URTIJEI Á SUN SIE PROGRAM LA DEFENDURA DLA REJONEDA DLA OMA, MA DEMÉ TLA TEORIA - N BURT EJEMPL DA URTIJEI
Chilò onse endò n ejempl tant che l "rujeneda dla oma" vegn apriejeda a Urtijei da la Svp y da la Lista Urtijei. De ladin ne afùstien nience na parola pro l envit che la enciarieda al laour con joegn dl comun de Urtijei, Martina Goller, ti muev ai joegn. Ala adora l "Hochdeutsch". Martina Goller fej pert dla Lista Urtijei, la medema de chela che al fej ence pert l diretour dl istitut ladin Micurà de Rü Leander Moroder. Te sie program él scrit: "l plurilinguism ie na richëza de nosta valeda, che ulon sustenì daujin ala rujeneda ladina, la ravisa dla cultura dl luech". Ma ala sceca bele pro n scempl envit.
|
Museum de Gherdeina: di dla porta daverta chest fin de edema
|
|
Pavei, uciei y ciuities al "Dí dla porta daverta tl museum de Gherdeina"
al zenter la sezion naturalistica dl museum con uciei, pavei y dantaldut la vita dles ciuites
 L museum de Gherdeina à enjigné ca n program bendebot rich sun l mond di pavei y di uciei te Gherdeina en gaujion dl dí dla porta daverta en sabeda y en domenia, ai 19 y 20 de mei 2007. En sabeda ai 19 de mei saràl Marco Obletter ornitologh de Urtijei che tegn da les 20.30 tla Cesa di Ladins na conferenza dal titul: "13 agn con la buba te Gherdeina". En domenia ai 20 de mei da les 7 a les 12, él l grup per la defendura di uciei che met su a Runcadic pro l zenter dal tennis na stazion olàche al ti vegnirà metù l anel ai uciei.
|
Urtijei: tofla a recordanza scouta via i agn dal 1926 enfin al 1945
|
|
L comun de Urtijei y sie vuet storich
Sun na tofla a recordanza ai ombolc de enlaouta él vegnù lascé fora l temp dal 1926 al 1945 - L conseier Georg Moroder se damanova na spligazion
 Anter les truepes mozions metudes dant al consei de comun de Urtijei da pert dla Lista Ladins, ai 13 de auril 2007, en fòvel una che à da en fé con la storia dl comun, plu avisa l temp fascist y nazist, che é ofizialmenter vegnù sauté sun les tofles de comun a recordanza di ombolc da enlaouta. Georg Moroder à fat prejent che sun la tofla de legn dur, fata da nuef dant 3 agn y metuda su tl atrium dl comun, sun chela che ai é ziplés ite y endorés i inoms di zitadins de onour de Urtijei, en màncel doi: Moroder Rudolf ex-ombolt de Urtijei y n ex sotsecreter dl temp fascist (n cert dot. Marescalchi ) che fova vegnù nominé zitadin de onour de Urtijei l ann 1930 da la consulta comunala. Enlaouta ne fòvel nia n consei comunal lité sciche encuei. La lista à fat prejent che sce an ne à nia volù mete su chest ultim, spo messòven avei la coerenza co che ai l'à abuda a Tramin y a Montan olàche l consei de comun ti à ultimamenter retrat la zitadinanza onorara a Mussolini y a Tolomei. L majer critich a la mozion é sté l conseier Leander Moroder dla Lista Urtijei, plu davert Tobias Dellago che essa vedù dret n referiment a chest temp. La mozion é enultima vegnuda refudeda 4 (Ladins) contra 13 (SVP y Lista Urtijei). Chisc ultims dij, l vuet storich dess resté.
L conseier dla Lista LADINS, Georg Moroder.
|
Ladin banì dai radio-trasmetitours pro i destudafuech de Urtijei
|
|
Leander Moroder defen Fill: ladin ne uega nia
Redont n Vert desche Leander Moroder messessa se destanzié da n regolament che proibesc o banesc de rejoné ladin te n paisc ladin
L conseier dl comun de Urtijei y diretour dl Istitut Ladin, Leander Moroder, ti à responù sun la USC a la letra dl conseier Georg Moroder, defenan ciamò n iade l comandant di destudafuech de Urtijei Stephan Fill, che à comané che al pò demé vegnì rejoné todesch tles radio-trasmitentes di destudafuech. Demarevueia cie sensibeltés che al vegn a lum. A Georg Moroder ti él vegnù a oredla da valch oms di destudafuech o al é ence vegnù prié da valch de ti mete dant la chestion te Consei de comun al comandant: ciuldí mess pa i destudafuech rejoné todesch tres radio-trasmetitours? A na pert ne ti scùsel do l mote nia che ai ne daussa nia rejoné ladin-gherdeina.
|
Consei de Comun de Urtijei
|
|
Puera rejoneda de Gherdeina, sce chisc é ti avocac!
L ombolt Ewald Moroder (SVP) y l conseier y diretour dl Istitut Ladin Leander Moroder (Lista Urtijei) defen l comandant di destudafuech de Gherdeina che fej rejoné per todesch tles comunicazions dedes tres radio-trasmetitours (funk)
Ai 14 de dezember fòvel da dé pro te comun de Urtijei l bilanz de previjion per l ann 2007 di destudafuech de Urtijei. L sotscrit conseier de comun ti à damané al comandant di destudafuech Stefan Fill ciugn che é i motifs per chi che i oms di destudafuech de dut Gherdeina mess rejoné todesch ti “radio-trasmetitours” pro na prova o pro i entervenc de meldefuech o autri caji.
La zentrala radio-trasmitenta di destudafuech de Urtijei: i destudafuech po demé rejoné todesch tl "funk" (radio-trasmetitours).
|
Publicazion nueves: Ustories de Frida Piazza
|
|
Les "ustories" de Frida Piazza y sie mond dles paroles
"vivudes, cuedes fora o madurides sun bandafurnel" - Liber dé fora da Ingrid Runggaldier y publiché dal editour Raetia
Ai prums de dezember 2006 él vegnù prejenté a Urtijei al publich n liber nuef de Frida Piazza dal titul "Ustories" dé fora da Ingrid Runggaldier tres les Edizions Raetia. Ela à tamben metù adum n film soura la autoura. La idea de dé fora chest liber de stories é propi madurida entratant les enrescides per l film, conescian plu davejin anda Frida. Frida Piazza é a poura nia n personaje y na autorité per cie che reverda chestions linguistiches te Gherdeina. Ala é conesciuda per si trueps agn de enrescida dl idiom gherdeina. Ala à dé fora deplù libri y à abiné adum milesc y milesc de paroles vedles y nueves te n sie dizionar. Sies enrescides féjela a ciasa sun sie computer. Ala ne à endere nia volù azeté les regoles dla grafia ofiziala, n fat per chel che an l'à astileda fora agn a la longia. Anda Frida Piazza y Ingrid Runggaldier.
|
Cesa di Ladins - la SVP y l consorz di comuns de Gherdeina
|
|
La SVP: contribut, ma da rete con pert dla proprieté
L SVP vuel dutaorela avei n toch dla Cesa di Ladins, chela dl Museum de Gherdeina, per finanzié n sie ampliament - Interogazion dla lista LADINS al ombolt de Urtijei
Tl ultim numer dl sfuei de informazion comunal de Urtijei él scrit che l Consorz di comuns de Gherdeina (metú en pe per realisé laours deberieda) podessa ti damané al stat n contribut (aldò dla lege 482/99) per fé su na ciasa y ti la mete a desposizion al museum de Gherdeina. Patron dla ciasa fossa i trei comuns de Gherdeina unis tl consorz. N cont zenza l ost dla Cesa, la Union di Ladins de Gherdeina (ULG). Sun chesta chestion ti à la lista LADINS sen fat na interogazion al ombolt de Urtijei Ewald Moroder. Foto: entant na enconteda de raprejentanc dl MPL de Gherdeina con la ULG: da man ciancia Georg Moroder, Carlo Willeit, Adi Demetz y l president dla ULG Egon Vinatzer.

|
Urtijei: l comun scod ICI sun l vert entourn ciasa
|
|
L comun de Urtijei scod ICI sun "cubatura teorica"
... y deida enscì indiretamenter la speculazion edilizia che an vuel fermé
Ultimamenter él vegnù publiché deplù articui sun l foliet Alto Adige pervia dl fenomen “Speculazion edilizia a Urtijei y te Gherdeina en general.” Da pert dl Ombolt de Urtijei y de S. Cristina él ence vegnù tout posizion sun l argoment. Jent anonima, ma nience tant anonima de Urtijei, à metù encantourn jolantins che é stés la gauja dles polemiches sun les zaites. L ombolt de Urtijei Moroder Ewald dij che al n’é nia saurì a fermé la speculazion, ma che el fej ben dut cie che se lascia fé.
A Urtijei végnel ence raté sun l vert entourn ciasa via la couta ICI.
|
Union di Ladins de Gherdeina
|
|
La majer festide resta: l davegnì dla Cesa di Ladins
Herwig Prinoth y Marie Theres Thaler raprejentanc tl Museum de Gherdeina - Enconteda con raprejentanc dla lista LADINS - Ladinia-Tour podessa garaté interladina Grijon-Dolomites-Friul
Chest ultim temp é sté per l consei dla ULG scialdi busient y empegnatif. Fora dles sentedes de normala aministrazion en él ence gnù laprò n grum de autres straordinares. Truepes autorités é gnudes te chestes ultimes edemes a conscidré l'ativité dla ULG, anter chisc l president dl Consei dla Provinzia Riccardo Dello Sbarba, l assessour dla Region per les mendranzes Luigi Chiocchetti, l assessour provinzial Florian Mussner, i ombolc dla valeda y l president dla Generela Michil Costa. Te deplù sentedes él gnù analisé la situazion dl Consei dl Museum.
La Lista Ladins de valeda à abù n'enconteda con l consei dla ULG per rejoné dl davegnì dla Cesa di Ladins.
|
Consei de Comun de Urtijei: la chestion dl stadion dla glacia
|
|
Dal consei de comun de Urtijei: ex-stadion dla glacia dé via a privac
Deda pro na mozion di Ladins sun la toponomastica sun Mont de Seuc
En mertesc, ai 13 de jugn, él sté na senteda de Consei de Comun a Urtijei pro chela che al fova da fé fora n valgugn argumenc enteressanc y de gran emportanza. Al pont 2 se à la lista Ladins damané che dut l consei de comun vegne trat ite pera a laoré fora da nuef l P.U C. (plan regoladour) che va dal 24 /11/ 2007 enfin a 24/11/2017. Chest é en pert gnù azeté, al gnirà cherdé ite l consei vigni iade che l grup de laour che à bele tout su l laour, rata che al sibe debujegn. Georg Moroder: dant de dé via l dert éssen ben messù vedei almanco n projet de mascima
|
Na festa per n fin de ben
|
|
Se devertì, fajan dl ben!
Seconda edizion dla festa sun Mont de Pana - La ULG y la scola da rait Monte Pana deberieda per Medicus Comicus y l ADMO
N sté deberieda tla familia o anter compagns, alalergia amesa la bela natura de nostes montes, encertledes da na contreda demarevueia abelida da creps y corida de bosc. L dut acompagné da de beles mujiges y bona vueia. L fin dla manifestazion é per na opera de benefizienza. Do l bon garaté dla manifestazion en l ann passé, se à la Union di Ladins de Gherdeina (ULG) deberieda con la Scola de jì a ciaval Monte Pana, endò enjigné per pité n dì sot al segn dla pesc, dla union, dl devertiment ma dantaldut per fé ence na bona opera.
Entant la festa dl ann passé l gran suzes dla ciantarina de Selva Belsy.
|
22 articui (2 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 ] |
|
|  |
|