|  |
Antermeia: dis y seires sun mont
|
|
Les stries y i strions de Börz
Does edemes de vita da mont n pue autramenter con folclor y bal dles stries
Les prumes seires metudes a jì da la lia "Cultura da Mont" sun Börz (Antermeia) con ert, folclor y cultura, é stedes n plen suzes, enceben che pro la mostra d'ert alalergia él suzedù n fat desplajoul. Una na instalazion (metuda adum da wc's dl duo Michael Moling y Gustav Willeit) é vegnuda desdruta y spidiceda da "anonims" entratant la nuet dal venders a la sabeda. Al pèr che an ae bele afustié i malfatours che dess ester n clap de joegn da La Val. Chest fat ne à nia insciautrì i organisadours. Les seires jirà inant sciche programedes ence chest fin d'edema. La presidenta dl comité de organisazion Irsara Gaby con n paur da mont che se beiv n got de nida.
|
Cultura da munt: seires de aorela curta sot Pütia
|
|
Al vegn scur y tant nuet: les stries bala encerch
Manifestazions dai 24 de messel ai 8 de aost, metudes jì en colaborazion con l EPL - Pruma raprejentazion dl teater "La Strega" de Iaco Rigo - Triparies per mutons
Al se trata dla pruma gran manifestazion metuda a jì da la lia "Cultura da munt", con sia presidenta Gaby Irsara, metuda su en chesta outa. Ala se à tout dant de mete a jì na lignola de seires de entrategniment te un di scenars plu biei dles Dolomites, sun Börz y i pres plajoui de Sotpütia, lian ite l "bal dles stries", metù a jì bele da n zacotant de agn, con n valgunes d'autres novités per entrategnì i sciors y la jent dl post n valgugn dis amesa l isté. Mujiga, bal, teater y aorela curta se barata ju a rodul. Gaby Irsara, presidenta dla manifestazion. Chesta outa con na preja de ert y teater.
-
-
-
-
|
Ciasa de Paussa a San Martin de Tor: laours archités
|
|
Ciasa de Paussa a San Martin: n recurs de Paola Bioc Gasser fej sté su i laours
Albert Pizzinini (Ladins Dolomites): n comportament de puecia responsabelté
San Martin de Tor – L ann 1986 ti òvel podù vegnì sourandé la Ciasa de Paussa, n fabricat de gran enteres utl publich a la jent dla Val Badia. Agn alalongia fòvel da ciafé tla medema ciasa tamben na pert di servisc sozio–sanitars. Tl scomenciament dl ann 2002 é i servisc sanitars vegnus trasferis tla senta nueva a Picolin y an fova a una che la Ciasa de Paussa essa abù debujegn de n restruturament, ajache
les mesures de segurté ne corespon nia plu ai temps de encuei y les strutures internes nia plu ai debujegns dla jent atempeda che viv tla ciasa.
Paula Bioc Gasser dla dita Bioc Costruzions.
|
Legn da Nadel da la Val Badia per l Papa
|
|
Sun plaza San Piere: legn da Nadel da la Val Badia
L trasport é bele pié via - l legn vegnirà enfornì su con decorazions fates da volontares dla Val Badia
Enier da mesdì é l gran pec vegnù sié y ciarié sun n camion con ciar spezial. Travert: Papa, stat dl Vatican a Roma. L pec é vegnù taié ju tla Val dai Tamersc olàche les verdies forestales en à enrescì un con na odlina cis bela. En lunesc dantmesdì é l legn vegnù sié via en prejenza di organisadours y promotours dla azion, dantfora l ombolt Pepi Dejaco de San Martin de Tor y truepes persones vegnudes adalerch aposta. La idea é pieda via dant da 5 agn, canche l ombolt Dejaco à lascé scrive ite la Val Badia tl liber di raions che volessa ti fé na scinconda al Papa, arverjan sun la Plaza de San Piere a Roma l legn da Nadel. Chest ann é la Val Badia vegnuda pro.
|
Dì dles mujighes a Corvara: ladin sbaufé
|
|
De biei sons, ma ence na bela stoneda
LADIN: AN TI DÀ PUECH VALOUR - L "VERBAND DER SÜDTIROLER MUSIKKAPELLEN" NE RESPETEIA NIA L LINGAZ DI NIA-TODESC
Na festa dles mujighes tla Val Badia a Corvara. Con l lingaz ladin emarginé. L envit, i placac, les brosciures o porí per todesch, o todesch y talian. Ma zenza ladin. Y con i responsabli che defen chesta dezijion. Sintomatich. Sintomatica ence la maniera da traté la chestion da pert di media. Al ladin ti végnel dé n mender valour. Y chi che se damana n tratament a la per, n tratament tl segn dla valivanza, fej "polemica". Chesta é la valutazion deda dant da valch dis da la Dolomiten. Sce i ladins damana l'adoranza de sie lingaz él "polemica"; sce i todesc damana l'aplicazion, él samben la rejon al lingaz dla mendranza: l "Recht auf Muttersprache" tant gonot trat ca da la Dolomiten, che fej pu gonot articui nia demé can che al fala l todesch (na rarité oramai), ma ence can che al é valch fal. Ben dret. Ciuldí n'autra valutazion can ch'ala va dl ladin (per nia rejoné dl talian): dailò vegn l "Recht auf Muttersprache " valuté sciche "polemica".
|
Al Plan de Mareo: Dì zenza auti
|
|
|
LARJEI: publicazion nueva
|
|
"Larjei": la vita da paur sun les temples da Lungiarü
NA DOCUMENTAZION PRESTIJOUSA SUN LA ZIVILISAZION DA PAUR PIAN VIA DAL LERESC
 "Larjei" se clama l liber, ma al ne conta nia demé di bosc da leresc, di larjeis che se desten a pert de soredl a pe de Pütia enfin a ju te Vila, ma al conta laprò cotant de scliguc storics y aspec etnografics dla vita da paur ta Lungiarü, na picera val laterala dla Val Badia, olàche i laours y les tradizions da zacan souraviv aluesc dutaorela. Chest laour prestijous di autours Roswitha Asche, Giovanni Mischì, Günter Asche y Ernst Detlef-Schulze y publiché dl 2007 da la Union Ladins Val Badia à abù n valgugn agn da madurì. Al contegn truepes trascrizions dai archifs y tamben enrescides fates dai autours medems sun l post. La publicazion vegn abelida da n grum de dessegns de Roswitha Asche, artista umila, coriousa y tres enjigneda a cueie su les marevueies y da se emozioné pro vigni enjign o pro les manifestazions dla natura che ala fova spo bona de ti trasmete ai autri. Giovanni Mischì: ideadour dl liber y Roswitha Asche: l'artista pro l liber, morta dl 2006.
|
Mareo per i maroi: na Talsprache nueva
|
|
Mareo per i maroi: la delibera dl ombolt Ferdigg
... LA "POLITICA LINGUISTICA" DLA TALSPRACHE DL ISTITUT Y DLA SVP VA EN FALIMENT
En doman saràl n dì storich per l comun de Mareo: al dess vegnì declaré ofizialmenter ciun che sarà l tip de lingaz che dess vegnì adoré ti ac publics dl Comun, te scola, te gliejia y te familia. L argoment é dassen emportant con conseguenzes da dejaster. L assessour Florian Mussner à tres dit ch’an dess adoré la “Talsprache”, l lingaz de val, che per la Val Badia dess ester l ladin de mesa val, en pratica endere chel dla zona da San Martin, desvalif dal mareo y dal badiot. L ombolt Ferdigg Fortunato
|
San Martin de Tor: la assoziazion turistica fej bilanz y ciala dantfora
|
|
L emplant nuef "Piculin" met man da enrede
Reunion generala dla assoziazion turistica - D'isté apriejeien dret i 35 agriturisms y dantaldut les belezes naturales
En venders, ai 30 de merz 2007, à la assoziazion turistica dl comun de San Martin tegnù sia reunion generala. L president, Gottfried Trebo, à fat dantfora na relazion sun les ativités metudes a jì en l’ann passé y spo cheles che an preveid de endrezé via tl ann 2007. La secreteria Barbara Zingerle à prejenté les ativités dl’assoziazion tres na proiezion power/point.
La stazion a val: con chest emplant portamont à fat San Martin bendebot de saut.
|
Val Badia: finalmenter internet a banda lergia
|
|
Internet a banda lergia ruva finalmenter ence tla Val Badia
La LINKEM spa instaleia i ultims implanc - Con jené 2007 pòn se lié ite a internet debota te dut Mareo y te dut l comun de Badia, defata dedò ence tl comun de San Martin de Tor - les tecniches doredes: hiperlan y wi-fi zenza fils, ma con antenes
 N computer zenza internet a banda lergia é encuei prest desche avei n auto zenza rodes. Tant dejavantajés se sentìven ti paisc a la mont. Internet a banda lergia arjonj plan, plan ence i paisc plu da na pert fora. Al ne é nia la Telecom che meina inant chesta inovazion, ma la provinzia de Bulsan, assessorat al artejanat y industria, che ti à sourandé de fauré dl 2006 a na dita de Milan, la Linkem Spa, l laour de enjigné ca i implanc de trasmiscion a banda lergia per corì l teritore de 14 comuns a la mont dla provinzia. Anter chisc él ence l comun de Mareo y l comun Badia.
Intervista a dr. Klaus Winkler, espert de informatica pro l Studio Verginer P., Al Plan de Mareo.
|
Al Plan de Mareo: troi dles liejendes de Fanes
|
|
Sun troi con Dolasila, Luianta, Spina de Mul y Uedl de Nuet .....
L troi dles liejendes de Fanes gnirà daurí ofizialmenter ai 9 de messel 2006, da les 11.00 ite Al Bagn/Al Plan
L'assoziazion turistica de Al Plan de Mareo s'à lascé tomé ite chest ann na idea dret plajoula: realisé n troi amesa la natura dediché deplen al tema dles liejendes ladines/marores. Chest projet é vegnù realisé sun n troi che peia via atira daite dal paisc ite Al Bagn y che conduj can tres l bosch can al our dl pré. Tres l aiut dles tofles empàren depierpul a conesce n valgugn personajes dles liejendes dles Dolomites, dantaldut chi dl certl de Fanes.
Dolasila.
|
Antermeia: la scola fej festa
|
|
N musical ti trei lingac: ladin, todesch y talian
I scolés d'Antermeia à enscené n musical y à desmostré con bravura si talenc
de Monica Deiaco-Graefe
Les vacanzes di scolés à metù man. Per porté a fin chest ann scolastich s’á i maestri y i scolés dla scola d’Antermeia pensé fora valch de veramenter espressif y de arichiment per spetadours de vigni eté. Sun les paladines d’Antermeia y de San Martin de Tor à i scolés entratant l’edema passeda porté dant n musical particolar: cianties y scenes ti lingac ladin, todesch y talian.
Foto: Maestri con i atours dl musical - Solisć: Elena, Samuel, René, Felix, Iris, Evelin, Arianna, Stefanie, Petra, Lucia, Romina, Andreas, Karin. Cor: Kevin, Dennis, Iaco, Chiara, Jannik, Sabrina, Luca, Anna, Michael, Maicol, Leander, Cindy, Silvia, Fabian I., Luca, Sofia, Carolina, Miriam, Fabian P., Miguel, Markus, Max, Manuel, Gabriel, David, Michael, Philipp.
|
La Val: conzert dl Cor Cantus Iuvenis
|
|
Amours y dolours
... n viade fora per les epoches dla mujiga con l dirighent André Comploi y l cor Cantus Iuvenis
Sot a la iniziativa dl "festival joeneza y mujiga la Val" végnel metù a jì en sabeda, ai 3 de jugn, da les 20.30 h, tl salf dles manifestazions "Domene Moling" a La Val, n conzert con l cor "cantus iuvenis" sot a la direzion de André Comploi d'Al Plan. L cor de studenc mescedé dles universités da Viena - anter chisc ence ladins - envieia a tò pert a n viade de aorela curta sot al moto "amours y dolours" fora per les epoches dla mujiga.
|
Orars y servisc dl Raion Sanitar Val Badia
|
|
Orars di servisc sanitars dl Raion Val Badia
Senta nueva a Pedraces con desvalifs servisc sanitars per l raion dl'auta valeda
La jent dl' Alta Badia ne à nia plu bria da messei aspeté die. A Pedraces sot a la boteiga dl pech él vegnù realisé na ciasa de legn sozio-sanitara. Per l' Alta Badia na infrastrutura de grandiscima emportanza. Al se trata de na strutura de carater sozio-sanitar- per todesch „Sprengelstützpunkt" .
Senta nueva di servisc sozio-sanitars a Pedraces
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: publicazion sun
|
|
"Jí en Jeunn", publicazion de Lois Craffonara
Prejentazion en vender, ai 5 de mei, da les 18.00 tl Museum Ladin a San Martin de Tor
Chi ne la conesc pa nia la prozescion sun Jevun che vegn fata per tradizion bele da cenc de agn dai abitanc dla Val Badia. L pelegrinaje a la gliejia dla Santa Crousc de Jevun é na componenta fondamentala dla vita religiousa y culturala di ladins dla Val Badia. Chesta fova la rejon dla realisazion de na mostra metuda a jì dal Museum Ladin Ciastel de Tor tl 2003, en gaujion di 500 agn da canche la prozescion é gnuda documenteda per l prum iade, ma che é en realté ben cotant plu vedla.
|
16 articui (2 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 ] |
|
|  |
|