|  |
Fascia: les tradizions de fé pan te ciasa
|
|
Coche an fajova pan zacan
Te 12 agn à entourn 10.000 persones tout pert a la escursion sun la tradizion de fé pan - N develpaie ai promotours y ai volontadifs
Al é sen temp de gran laour per duc i comités de manifestazion de Fascia per perduje de finì via l program y les propostes che sarà a leta souraldut per i ghesc' via per l'isté che vegn. Desche dagnora n grumon de ocajions: chest ann endere manciaràl dassen n apuntament che tl temp é sté n moment de conescenza dla storia materiala de Fascia: la storia dl "fé pan" che vegniva spligheda sun la frazion de Pian a Ciampedel. Na scomenciadiva apriejeda y che ti à fat conesce vigni ann a milesc de persones l'anima de Fascia, la storia scempla dl'arpejon de nosc vedli.
|
Publicazion nueva sun l alpinism feminil
|
|
L'arpejon dles eles tl alpinism
L liber "Pareti Rosa" porta dant l svilup dl alpinism dles eles dal scomenz enfin a encuei, anter chestes ence alpinistes ladines
Dant a puec dis é juda a piz la 54 edizion dl "filmfestival della Montagna de Trent" y ciamò na outa é la zité de Trent steda per n valgugn dis al zenter dl mond alpinistich nazional y internazional. Na bela edizion ence per merit de na bela cumpeida de vijitadours y de spetadours ai desvalifs evenc che ti à fat tré n bilanz scialdi positif ai organisadours. Anter i desvalifs apuntamenc él sté la prejentazion dl liber "Pareti Rosa - le alpiniste trentine di ieri e oggi" dé fora da la SAT y publiché sun interessament dla Provinzia de Trent.
|
Scomenciadiva endrezeda via dal Istitut Ladin de Fascia
|
|
L'edema dla didatica
A duc i mutons che à tout pert al concurs ti vegniràl dé l "Dizionar Ladin" ilustré per ti fé conesce l ladin standard
L’Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" endreza via ence chest ann na edema dedicheda al mond dla scola, con chela de slarié fora y de smaioré i raporc dl Istitut y dl Museo ladin anter ensegnanc, scolés y istituzions scolastiches.
La senta dl museo ladin de Fascia.
|
Mont de Fuciada: Ert sa mont
|
|
Ert sa mont, depenje y dessegné alaut
La fopa plajoula de Fuciada / Soraga deventarà per doi dis na dreta fujina de artisc'
Ert sa mont per chirì chela ispiraziony chela vejinanza al bel dla natura che an pò porté dant demé a chesta vida. Tres chest spirit y con chesta gran vueia de ert é l Zircul cultural Valentino Rovisi de Moena do a endrezé via y fé conesce na bela scomenciadiva dal titul "Art sa mont - estemporanea de pittura in quota" che an tegnirà sun la mont de Fuciada dai 7 ai 9 de messel 2006.
|
Fascia: bilanz y projec dla sozieté di emplanc portamont
|
|
Implanc portamont de Fascia scluj con bendebot de davagn l 2005
Doi de gran projec sun meisa: coliament nuef anter Ciampac y Belvedere y realisazion de n zenter hotel nuef ta Delba
La Sitc spa de Cianacei, chela sozieté de Fascia che da passa cincanta agn laora tl ciamp di implanc portamont, à tegnù sia senteda anuala che é steda na ocajion per tré n bilanz economich dl 2005 y per descore fora ence d'autri ponc valgamia emportanc che reverda i programs futurs dla sozieté fasciana.
|
UAL: n moment de crisa do la desfata de Bepe Detomas
|
|
Lites 2006: empede sie raprejentant á Fascia lité un che laora contra!
L "embaraz" é dret sterch per chi che raprejenteia la Val de Fascia tles istituzions provinziales
dl conseier provinzial dr. Luigi Chiocchetti
La desfata da la litazion de Bepe Detomas al Senat à segné na burta plata per Fascia, per l moviment politich ladin dla UAL y ence per l Trentin. Fascia à preferì, con sia litazion, de ti core do a proponetes plu saurides de stamp economich, de ti jí do a la ousc dl enteres individual y dl stravardament dl tacuin: te na parola, l clam - tres plu fort y encueicondì totalisant - di scioldi y dla richeza da defene a vigni cost y a vigni priesc.
|
Fascia: les biblioteches recorda l dí dl liber dla UNESCO
|
|
Per recordé l valour dl liber, dla parola scrita
Manifestazions dles biblioteches de Fascia per recordé l Di dl liber dla UNESCO
L 23 de auril é vegnù declaré da la UNESCO desche "dí mondial dl liber": na giorneda de gran emportanza, aja che l liber, la parola scrita, é da secui n strument emportant y fondamental de conescenza y de promozion dla cultura y scontreda anter i popui. N valour, chel di libri, perchel che al é rie da giaté paroles aldò per descrive deplen sia emportanza tla storia dl om y sie percours cultural. Plu che mai à enscì bendebot de emportanza chesta giorneda dl liber che vegnirà recordeda ence tla Val de Fascia tres n program rich de scomenciadives endrezedes souraldut da les biblioteches de Moena y de Vich adum ence a cheles de Flem, plu avisa cheles de Pardac, de Tieser y de Ciavaleis.
|
Normes per daidé la familia
|
|
La lege regionala a ben dla familia
I ofizes periferics dla provinzia de Trent o l Comprensore Ladin sporj informazions
Al é na lege dret emportanta chela per la famila aproveda dl 2005 da la Region Trentin-Südtiroler y juda en doura ai 4 de jené en chest ann con dutes les desposizions contegnudes. Al se trata de na lege bendebot relevanta per la familia, ma dutaorela nia dret conesciuda encantourn. La lege "Pachet familia y prevedenza soziala" veid dantofra n zacotan de normes a deidament a les families tla provinzia che é te condizions particolares sibe de orden economich che tl numer de fis.
|
Gares de schialpinism cherda adalerch tres deplù jent
|
|
Garejedes de schi-alpinism cherda adalerch trueps apascionés
Te Fascia él sen does sozietés i "Bogn da Nia" y "Bela Ladinia" che abina adum i sportifs dl schi-alpinism
- de Domenico Volcan
-
Anter i sports alternatifs nuefs envers al schi tradizional veiden ti ultims agn te Fascia n aument dla pratica dl schi-alpinism, dl enscidit "jí con les pels". Al é n fenomen sportif che an pò lieje da n pont de veduda soziologich, fajan desvalives consciderazions.
Partezipanc dla gara de nuet sot a les steiles de chest ann "Ski Sella Marathon".
|
La sajon da d'invern va bel plan a piz
|
|
La jent se damana tres deplù alternatives al schi
Ceines tles uties da mont - jí con les ciaspes - spaziredes - Al vuel endere ester na programazion
La sajon da d'invern é do a finì via te Fascia, desche te dutes les Dolomites. La majera pert di ghesc' é praticamenter demez, trueps albercs à saré, ma la parola fin metaràn empermò entourn Pasca. Al é sté na sajon dassen longia y les dretes zifres dles statistiches dijarà avisa co che ala é juda, ma l bilanz someia bele sen de ester positif, testemonian che la proposta de schi a livel mondial desche chela dl Superski Dolomites à sia valuta.
|
Zircul d'ert Valentino Rovisi
|
|
L zircul d'ert "Valentino Rovisi" de Moena
Al fej conesce les opres dl artist fascian y promuev les conescenzes sun l'ert populara y religiousa ladina
de Domenico Volcan
Tl panorama cultural de Fascia di ultims agn é l zircul "Valentino Rovisi" de Moena un di grups plu feruscoi tl cheder lié a la promozion dla storia y dla cultura de Fascia. Ala é mingol curiousa la storia de chest grup cultural, ma dessegur paiel la mueia de l conesce plu damprò y de l entene miec per via de sie gran amour envers al gran artist moenat nasciù dl 1715 y mort dl 1783. Ma al se dà ence ju con l'ert de Fascia en general.
|
Fascia: la cultura é moment de promozion
|
|
Fascia se enjigna al isté 2006
D'isté vuel i sciors conesce plu avisa la storia y la cultura de n teritore - d'invern vuelen depierpul plu slisolé sun la neif y se la dé bona
de Domenico Volcan
Cultura desche moment natural de conescenza, ma souraldut, te nostes valedes ladines, cultura desche moment fon y fort de promozion dl turism y donca dl’economia entourn al Sela. Sce la cultura de n popul é sie segn fon, po chesta ester dassen ence moment de promozion de n teritore, de n produt, de na firma. L invern é depierpul scialdi lié al mond dl ski y al rodolé per plajei da val en val.
|
Intervent dl Conseier Luigi Chiocchetti en cont dl Comun General
|
|
I ladins fascians à messù scraié adaut per fé audí sia ousc
L Comun General de Fascia raprejentarà na forma de autogovern che daidarà i ladins de mantegní sia identité
Te chest articul végnel reporté l intervent dl conseier Luigi Chiocchetti dla UAL (Union Autonomista Ladina) a revert la aprovazion dl Comun General de Fascia tegnù tl cheder dla discusion tl Consei Provinzial de Trent sun la reforma istituzionala ai 9 de fauré 2006 (Sboz de lege n. 104. L govern dl'autonomia dl Trentin: normes en materia de potestés legislatives desche ence de atribuzion y de eserzize dles funzions amministratives di comuns, dles comunités y dla Provinzia Autonoma de Trent, en atuazion di prinzips sussidiars, desferenziazion y de uega).
|
Enconteda anter ICL y raprejentanc istituzionai y politics
|
|
L Istitut Ladin ti met dant 6 domandes a la comunité
Ales dess daidé clarì ciunes che dess ester les priorités ti agn da gnì tles ativités dl Istitut
L envit de se senté pro meisa a discuscion y a consei, envié fora dal Istitut Cultural (ICL) Ladin ai raprejentanc istituzionai y politics de Fascia, é gnù tout su positivamenter da feter duc i comuns, dal Comprensore ladin, da la APT, da raprejentanc de scola, dal on. Bepe Detomas, dal conseier provinzial Luigi Chiocchetti y dal funzionar dl servisc per la promozion dles mendranzes dot. Marco Viola.
La Tor de Poza. Ti ultims agn àn derturé su n grum de ciases vedles tla val che se prejenteia demarevueia plajoula.
|
L ombolt y la jonta de Vich volessa scrive Fasha empede Fascia
|
|
Ciuldì pa nia Faxia, Fascha o ... Fassa?
La letra daverta dl ombolt de Vich y de duta la jonta fej pié via na discuscion sun la grafia fasciana y chela dl toponim en particolar
VICH - "Fasa, Fasha, Fascia". Enscì se àla mudé tl temp la vida de scrive l inom de nosta val. Ma "Fasha" someia la vida che ti plej maiormenter a la jent. Ence sce semper plu tiebies, les polemiches, les batudes sun la determinazion de adoré la "sc" empede "sh" ne se à mai destudé via daldut. Souraldut "Fascia" ne ti plej nia ai fascians.
L ombolt de Vich, Gino Fontana. |
L Istitut "Majon di Fascegn" à atira tout posizion sun la letra dla jonta dl Comun de Vich y de sie ombolt Gino Fontana, dijan che l’Istitut, clamé a ti dé na resposta a la letra daverta dl ombolt de Vich, ti cialarà plu avisa a la proposta de mudé ju la grafia dl toponim, metan tl medem temp en verdia i raprejentanc istituzionai dles comunités locales de se tó soura sia responsabelté sotrissan les implicazions “politiches” che na tel lita essa. |
|
77 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|