|  |
Vich de Fascia: Transdolomites 2006
|
|
"Transdolomites" propon mesi alternatifs
Convegn sun l trafich tegnù ai 20 de otober a Vich de Fascia - Esposizion: Glaciers sot a viere - Deplù servisc de trasport publics
Che l trafich motorisé tles Dolomites, sun joufs y sa mont en general sibe n problem valgamia sentì ne é nia valch da nuef: la nueva é chela che an vuel chirì soluzions al problem. De chisc argomenc se festidieia da n valgugn agn ence n clap de persones con a cef Massimo Girardi de Vich/Fascia. Ai se dà ju tres sia scomenciadiva "Transdolomites" con i problems dl trafich y per na mioura cualité de vive.
|
Publicazion nueva dl Zircul Cultural Valentino Rovisi: i capitiei
|
|
I capitiei de Fascia, da dagnora amés y rencurés
Segns de n sentiment religious popolar - I plu vedlors va zeruch al 1500
de Domenico Volcan
Endò na publicazion dl Zircul Cultural Rovisi da Moena y endò na publicazion che arichesc l panorama de studes y de enrescides dl patrimone storich artistich y cultural dla Val de Fascia. Do la publicazion sun i artisc' de Fascia y de Flem y do la publicazion "La religiosité popolara tles valedes ladines" ne é l Zircul Rovisi nience chest iade tant dalonc da sie ciamp de stude. L liber nuef dal titul "Ascoltando il silenzio / Scutan l chiet" rejona di capitiei, dles ancones y di segns religiousc menders.
Souracuerta dl liber. |
Tamben n liber dl Zircul Valentino Rovisi da aconsié "La religiosité popolara tles valedes ladines" (da podei aposté sot a www.circolorovisi.com), edizion bilinga ladina/taliana.
|
|
Publicazions nueves: biografia sun Tita Piaz
|
|
Tita Piaz, l gran alpinist fascian
Biografia nueva scrita da la storica fodoma, Luciana Palla sun enciaria dl Istitut Ladin "Majon di Fascegn" y dl Istitut Storich de Trent
 Endò n iade na publicazion apriejoula deda fora deberieda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia y l Museum Storich de Trent. L liber sun la vita de Tita Piaz (1878-1949) é vegnù scrit da la conesciuda storica fodoma, Luciana Palla, che à bele archirí y recostruì avisa te na publicazion la storia di ladins dant y entratant la Gran Vera. Sie liber "I ladini fra tedeschi e italiani" à trat l pest nazional dla cultura dl 1986 dl Consei di Ministers. Chest iade àla enrescì do, sun enciaria dles does istituzions souranominedes, la vita dl gran alpinist fascian, Tita Piaz, che fova ence conesciù sot al sourainom l "Diau dles Dolomites".
|
Fascia: la UAL cherda a l'unité
|
|
La UAL peia endò via con Bepe Detomas
Al é gnù partì su chisc dis les enciaries de partí - Emportant ester unis per arjonje deplù En mercui da denant (20 de setember) se à enduné l diretif nuef dla UAL (Union Autonomista Ladina) per sourandé les enciaries de partí. Bepe Detomas é gnù reconfermé secreter do che al ova giaté gran creta y plena fidenza dal congres straordinar en chesta aisciuda. Detomas envieia la UAL a fé sies reflescions. Al à trat ca damprovia duc i temesc che ti sta a cuer a la UAL y en general a la comunité de Fascia.
|
Fascia: mostra d'ert dla lia Kultura
|
|
"Varder inant", esposizion a Cianacei
Enaudazion en doman da seira da les 21.00 - Al vegnirà prejenté entourn 40 chedri con catalogh
Urteda con l'ert y la cultura en doman a Cianacei tla sala grana de Comun a pié via da les 21 da seira. Al vegnirà prejenté la lia culturala nueva "Kultura" con a cef Martino Lorenz da Penia che abina adum n clap de artisc' fascians. Al sarà ence la gaujion per l'enaudazion dla mostra d'ert coletiva de artisc' fascians clameda "Varder inant " che resta daverta enfin ai 21 de messel.
|
Fascia: Moncion, la plu bela vila fasciana
|
|
Moncion festejeia la Segra de Sant'Ana
La gliejioula dla vila fasciana porta l medieje 1603 - Da 12 agn encà végnel fat segra - 22 y 23 de messel 2006
Moncion é una dles plu beles viles de Fascia: sia posizion desche sun n balcon ti dà ciamò plu fascinazion y l dret liam a la storia y a la cultura ladina de Fascia. N pice paisc de Fascia che ne vuel nia desmentié sia storia y sies tradizions y belavisa per chest végnel endrezé via da 12 agn encà la Segra de Sant'Ana, patrona de Moncion. Samben che sun Moncion él dagnora vegnù festejé Sant'Ana ma da 12 agn encà, per endrez de n grup de sentadins, végnel endrezé na segra con n rich program che vuel ester ence n moment de fradaia anter ghesc' y jent dl post.
|
Fascia: manifestazions per daidé n projet de na scola tl Nepal
|
|
Encontedes con i alpinisc' temerars: Pederiva, Valeruz y Martini
Lignola de manifestazions per sostegnì n projet per na scola tl Nepal
L comité dles manifestazions de Vich y l mond dl alpinism sostegn deberieda na bela scomenciadiva de carater umanitar a ben dla popolazion dl Nepal y plu avisa per la realisazion de na scola per mutons. Al se trata de n projet che vegn porté inant en pruma persona da n gran conescidour dl Himalaya, enstes om dles montes, Fausto de Stefani da la Lombardia, da trueps agn particolarmenter interessé a la cultura y a la souravivenza di popui che viv tl Nepal.
|
Fascia: teater di buratins per entrategnì i ghesc´
|
|
"A la Court dl Re Laurin"
Teater di buratins te Fascia entratant dut l isté
Anter les manifestazions da d'isté te Fascia él dessegur la scomenciadiva "Alla corte di Re Laurino" la plu apriejeda y chirida su dai bec, sibe da les families di ghesc' che da la jent de Fascia. La scomenciadiva, envieda via dant da ca. 7 agn con chela de porté dant la cultura dl teater di buratins é deventeda damprovia la maiour manifestazion nazionala de teater de buratins. N suzes chersciù tl temp per merit dla cualité y dla cuantité dles raprejentazions.
|
Publicazion nueva sun la Marmoleda
|
|
La Reina dles Dolomites se deleiga d'en gré via
Publicazion nueva sun la retrata dl glacier dles Dolomites, la Marmoleda, de Andrea de Bernardin dl Museum dla Gran Vera sun jouf de Federa
Na publicazion nueva de carater popolar vegn metuda dant dal Museum dla Gran Vera sun jouf de Fedaa sun la Marmoleda. Autour dla publicazion dal titul "Il ritiro del ghiacciaio della Marmolata" é l diretour dl museum de vera, Andrea De Bernardin, bele autour de d'autres publicazions, tres de carater popolar y liedes a la Marmoleda, a la storia dla Gran Vera y al mond dl colezionism.
Tant die podaràn pa ciamò vedei d'isté "La Marmoleda con sie ciapel da neif sunsom", desche na ciantia dij?
|
L Comun General de Fascia mess sen se dé n statut
L Consei Provinzial de Trent à prové ai 9 de jugn la lege de reforma istituzionala dl Trentin - Al vegnirà tegnù damprovia econtedes con i comuns y con la jent per definì l statut
de dr. Luigi Chiocchetti
L vender, ai 9 de jugn 2006, raprejenteia na data de gran significat per la Provinzia de Trent y n moment de valuta storica per la Val de Fascia: l Consei provinzial à defat aprové la lege de reforma istituzionala dl Trentin y la costituzion dl Comun General de Fascia. A la fondamenta dl implant de reforma él l debujegn de ti reconesce a la jent tles valedes dl Trentin n rodul de protagonist de sie teritore y de sie svilup con la coscienza de n fort spirit identitar local y dla volonté de partezipazion democratica dla jent y dles comunanzes locales a laoré per l Trentin de endoman.
L. Chiocchetti: "La Union Autonomista Ladina à dassen mené do per mete en pe l Comun General de Fascia".
|
Fascia: Te Anter i Tobiè y Festa da d'Isté
|
|
Empruma "Te anter i Tobiè", dedò Gran Festa da d'isté
Does manifestazions folcloristiches che cherda adalerch vigni ann truepa jent
 Does les gran manifestazions via per l'isté tl'auta Val de Fascia. La pruma sarà la "Festa Te Anter i Tobiè" a Cianacei che vegnirà tegnuda dai 13 ai 16 de messel y dedò la Gran Festa da d'isté dai 31 de aost enfin a en domenia, ai 3 de setember 2006. Al se trata de does de gran manifestazions liedes a les tradizions, a la cultura materiala y al folclor de Fascia y de duta la Tera Ladina: manifestazions che vuel ester na ocajion per ti fé conesce ai ghesc' nosta storia y nosta arpejon da mont.
La mascotte "Forgian".
|
Trentin: lege nueva sun la protezion zivila
|
|
Reforma dla protezion zivila y di corps de studafuech
I studafuech y prum aiut sun l teritore é na vedla tradizion te nost raion, ala ova endere debujegn de vegnì regolamenteda miec
 Anter les truepes chestions debatudes tla provinzia de Trent se recordaràn dl ann 2006 dessegur per cie che reverda la reforma dl servisc de protezion zivila y di corps de studafuech volontadifs.
I studafuech da Vich entratant na desfileda.
|
Cianacei: La Lia da Mont met endò a jì truepes ativités
|
|
La Lia da Mont de Cianacei y l program 2006
Ai 25 de jugn enduneda dles Lies da Mont dla Ladinia su da la utia de Croda da Lago-Palmieri
 Anter les Lies da Mont plu feruscoles de Fascia él dessegur chela dl'Auta Fascia la plu ricia de programs y de ativités, chest dit samben zenza volei ti tò zeche a les autres lies da mont dl zenter Fascia y de Moena. An pò dì che la sezion dl'Auta Fascia à da passa 30 agn dagnora cialé de porté dant n calender plen de scomenciadives a na vida de tò ite tres deplù sozes che arjonj encueicondì la bela cumpeida de 250.
La utia Croda da Lago Palmieri é logheda nia dalonc dal lech plajoul de Federa sot ai pareis dla Croda da Lech y dl Bech de Mesdì tles Dolomites Ampezanes.
|
Poza de Fascia: sfuei nuef de comun
|
|
"La Roda dal Molin"
L comun de Poza vuel informé con chest strument nuef miec la popolazion sun i projec y la vita dla comunanza
N strument nuef de informazion é vegnù fora te Fascia per endrez dl Comun de Poza y de sia aministrazion comunala con a cef la ombolta Alessandra Cloch, la pruma ela te Fascia a ruvé sun l scialin plu aut de na aministrazion comunala fasciana. L sfuei nuef vuel samben ester n strument de informazion per i zitadins de Poza che a chesta vida pò vegnì informés plu dalvers desche ai va inant i projec y i laours de sie comun.
L paisc de Poza.
|
Fascia: senteda dla Union Autonomista Ladina (UAL)
|
|
Ala bruj dassen la desfata litala, ma an ciala inant
Senteda generala dantenier, ai 21 de mei, a Poza de Fascia - Fabio Chiocchetti: al vuel ester na aisciuda nueva per se enjigné ca a les lites dl 2008 - Diretif nuef
de Domenico Volcan
Les litazions politiches apeina passedes ne à nia demé mudé a livel nazional l govern, ma per cie che reverda la Val de Fascia ence radicalmenter l raport anter la politica porteda inant da la UAL-Union Autonomista Ladina y i litadours, l raport de tegní adum per mané n raprejentant a Roma. L projet de partí de regoeta per agn tegnù adum da Ezio Anesi enfin a Bepe Detomas encuei, à debujegn, do l resultat dassen desplajoul dles lites parlamentares 2006 te Fascia, de n moment de reflescion, de discuscion y de renovament.
|
77 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|