|  |
L glacion dla Marmoleda: neif segura
|
|
Marmoleda: Soraperra tiza la descuscion te consei
Al ti vegnirà mané a Trent n document cler: an vuel l coliament de Fedaia con Ponta Rocia
N articul de Domenico Volcan
A Cianacei endò postejedes y posizions raidouses entourn a la chestion dl davegnì turistich dla Marmoleda. Mindicé, anter scontredes, comiscions comunales y souracomunales, descuscions y entervenc sun i sfueis, ruva la vedla y vedlora chestion dla Marmoleda tert o adora tres endò tla ciasa de Comun desche al é suzedù a Cianacei endana l'ultim consei de comun de en juebia passeda.
L glacier dla Marmoleda sarà ence tl davegnì un di luesc plu segurs da podei jì con i schi. Cianacei vuel avei n coliament. |
|
Fascia: propostes nueves per l isté
|
|
La sajon da d'invern é demez, chela da d'isté met man
La APT de Fascia enjigna ca i "pachec turistics" bonmarcé per tré tles montes ghesc' nuefs
La sajon da d'invern é do a finì via ence te Fascia. Do chesta edema pòn dì che la majera pert di ghesc' s'en é demez. Les beles flochedes y les beles pistes podessa endere empò ciamò enzaludé adalerch valch ghest per fé na ultima pizoleda sun i schi, ma al plu tert con Pasca se sclujarà ju la sajon da d'invern.
|
Lites provinziales 2008: te Fascia valch en moviment
|
|
La busia dles lites à metù man
Fascia: la "Union Autonomista Ladina" mess poester se mesuré con la "Autonomia Ladina Dolomites" de Emilio Talmon de Cianacei
L'ann che vegn 2008 sarà ence tla Provinzia de Trent l'ann dles litazions provinziales y samben busia bele l'aparat politich. I partis stadiereia fora les strategies, i liams y i inoms da conduje tla batalia litala. Dlonch él n bel biteboi de scontredes y de laours - entant na outa sot a ega ite - per ester enjignés per l'auton lital dl 2008.
|
Trent: sostegns finanziars a les families
|
|
Te Fascia él truep benester, ma nia te dutes les ciasedes
La provinzia de Trent à dé pro n pachet familiar per ti sté permez dantaldut a les families con trueps mutons
La novela é de chisc dis: mesures a ben dles families, sostegns economics, tarifes plu basses pro i servijes y cotant laprò. Dut chest tol ite l plan familiar dl Trentin. L president dla jonta Lorenzo Dellai à prejenté n jop de scomenciadives per ti sté permez concretamenter a les families.
Ence Fascia dess tost giaté na cuna per fantolins (asilo nido).
|
Zircui per jent atempeda tres plu benvegnus
|
|
Vive la terza sajon dla vita
Al é nasciù n valgugn zircui per jent atempeda che sporj ocajions de "fé vila" y de istruzion
I mudamenc economics y soziai te Fascia à valgamia straout les relazions soziales y les ocajions de sozialisazion dles persones. Un di problems entres plu maiours é te Fascia chel de ti dé respostes a la jent de eté sie per cie che reverda la ciasa de paussa sie per autri momenc de sozialisazion. Zacan se tolòven cotant deplù dlaorela per fé vila.
|
I miracui da Carnescé: a Ciampedel deventa les vedlates de beles joenetes
Manifestazions ta Penia, a Cianacei, a Ciampedel y ja Moena
Ciamò na gran edema de Carnescé te Fascia con desvalives manifestazions, encontedes, mascredes y scomenciadives de vigni sort. Propi te Fascia vìvel inant na tradizion vedlora entourn al Carnescé. Chest aspet tradizional é una dles mersces plu caraterisantes dla cultura ladina fasciana. Perauter la gran esposizion emplanteda su en l'ann passé a Vich per endrez dl Istitut Cultural Ladin à desmostré tant rich y tant fort che al é l mond lié a les mascres y sie segnificat fon tles Alpes y tl'Europa.
L Carnescé fascian: n grum de mascres y faceres. Facera con l guant da steles.
|
Fascia: fé deplú tl davegní
|
|
Empegns strategics: na miour istruzion y na miour politica de sconanza
Tl cheder dla enconteda dla jonta regionala à l'assessour a les mendranzes Luigi Chiocchetti abù does encontedes con l sourastant dles scoles y dl Istitut
Istruí endretura la joeneza, stimolé i joegn a d'ester y se sentì ladins. Chest é un di empegns strategics che les scoles y les istituzions scolastiches dess se sourantó. L'assessour Luigi Chiocchetti à rejoné chisc dis con l sourastant dles scoles elementares y secondares de Fascia, Fortunato Bernard y les somités dl Istitut Ladin, la presidenta Mirella Florian y l diretour Fabio Chiocchetti.
Da man ciancia: l'assessour Luigi Chiocchetti, la presidenta dl Istitut Ladin Mirella Florian y l diretour Fabio Chiocchetti.
|
Soraga: scola popolara manacia de vegnì sareda
|
|
UAL: contra la scluta dla scola popolara a Soraga
La jent ne é nia a una - Al vegn metù peis sun les normes a stravardament dles mendranzes
L’Union Autonomista Ladina (UAL), metuda en consavei che al manacia che la scola popolara de Soraga vegne sareda y che i scolés passe dapò a la scola de Moena, ne vuel nia azeté chesta prospetiva. Perde la scola te paisc, vuel dì perde bendebot de atrativité y grovaries per la jent. La UAL rata d'utl porté dant doestrei conscidrazions aldò che vegn reportedes chilò. Nioles scures entourn a la scola de Soraga.
|
Fascia: tradizions y usanzes
|
|
Tiesce ite tradizions y usanzes ladines tl turism
Chesta é la strategia dl Comité dles manifestazions de Fascia - De messel dl 2007 vegniràl metù a jì l'Edema dla arpejon da mont
L comité dles manifestazions de Cianacei à lité sie president nuef tla persona de Silvano Parmesani, assessour al turism y joen bendebot enteressé a la vita soziala y culturala dla comunanza. Na enciaria emportanta. Silvano Parmesani tol su la arpejon de Mariano Cloch, agn a la longia president dl comité y tamben assessour de comun de Cianacei con enciaries desvalives.
|
Cianacei: giorneda dla memoria
|
|
Na plata de storia che duel dutaorela - letures "Tu jiras su per ciamin"
Scomenciadiva dla biblioteca comunala de Cianacei per recordé la "Shoah" ai 23 de jené tla Majon di libres
Devers la fin de jené y ite per i prums de fauré endreza via la Provinzia Autonoma de Trent per muet dl servisc cultural provinzial n zacotant de scomenciadives a recordanza dla "giorneda dla memoria", na plata encherscioula di ciamps de conzetrament nazisc', la recordanza dla Shoah.
Riccardo Löwy, judier vieneis, che ova chirì aiut pro la jent de Moena.
|
Augures de n bon 2007, Val de Fascia!
Les gran contradizions dl 2006 anter i fascians y i ladins - Truepes stritaries y chestions davertes
A pueces ores dant a la fin de chest ann 2006 pòn dí che per la Val de Fascia él sté n ann de sotissoura, n ann de contradizions, de contrasc' y truep de auter é vegnù fora plu cler che mai dant. Y samben che dut roda entourn a la chestion ladina via, sibe a livel politich che cultural, y plu inant ence per cie che reverda les chestions ambientales che ne pò nia vegní destachedes dal doman de nosta jent, de nosta mendranza.
|
La scolina deida mete les prumes raijes dla vita
Prejenté chisc dis n codejel sun la storia y les finalités dla scolina a Ciampedel
N bel grum de genitours à tout pert l'autra seira a la prejentazion dl pice codejel sun la storia y sun les finalités educatives dla scolina de Ciampedel. Chest é n vare bendebot emportant per via che l'educazion di mutons é de gran emportanza per l convive zivil. Les maestres dla scolina enstesses à prejenté chest projet pedagogich che fej da referiment per la scolina, per les maestres, per i mutons y per l comité de gestion dla scolina.
Emparé a cresce su te na comunanza che à na storia, na cultura y n lingaz particolar. N bez de Ciampedel vistì con l guant da Carnescé.
|
Relazion dl dr. Fabio Chiocchetti en gaujion dla enduneda generala
|
|
Mendranza linguistica, identité, unité ladina ... demé blot paroles dl passé?
Dr. Fabio Chiocchetti se damana ciugn che dess ester i obietifs tla ativité dl Istitut tl davegní - Relazion dl diretour dl Istitut Ladin Majon di Fascegn en gaujion dla enduneda generala
Al é presciapuech doi agn che i nes damanon, olache ala va la comunanza ladina, olache ala va la Val de Fascia, cie prospetives che i on tedant per l davegní. I temps é zenz’auter mudés da canche dut somiova tant cler y saurì: l’aisciuda ladina, l’ester “ladins”, schendí pert dl Popul Ladin dles Dolomites, duc col medem lingaz; donca l dert a la “parité de tratament”, les revendicazions de na “mendranza linguistica” che volova vegní reconesciuda y stravardeda aldò dla costituzion, aldò dl statut de autonomia.
L diretour dr. Fabio Chiocchetti mostra su les gran les contradizions di ladins.
|
Senteda generala dl Istitut Majon di Fascegn
|
|
La Majon: ciunes les rejons de ester
Sun cie trois jì inant - Da la senteda generala dl Istitut Majon di Fascegn
COMENTAR
Te chest articul él vegnù scrit dla enduneda generala dl Istitut Ladin Majon di Fascegn. Desche an veid él sté valgamia de scassarot, dantaldut da pert dl diretour dr. Fabio Chiocchetti, che se damana diretives concretes y sostegn aladò da la politica. Al à fat conesce francamenter sia minonga. | Poester mai desche chest ann é steda la senteda anuala dl Istitut Majon di Fascegn tant emportanta, emplida de debates y plena de chestions emportantes portedes dant a na maniera pizochenta. Ala à fat bendebot de colp sun duta la jent ruveda adalerch. Desche al é tradizion végnel fat n bilanz di laours portés inant via per l ann y cialé dantfora al ann che vegn.
L diretour dl Istitut Majon di Fascegn, dr. Fabio Chiocchetti.
|
Moena: Prejentazion dl CD
|
|
"Amer volesse"
Prejentazion dl CD nuef de Emilio Galante en sabeda, ai 16 de dezember, da les 5.00 domesdí a Moena con program de cornisc
Ciun él pa l contribut che la mujiga pò ti sporje permez a la vitalité de n lingaz de mendranza? Pò pa sia forma de sperimentazion espressiva ester n strument per slarié les funzions dl lingaz y smaioré sie prestije? La resposta pòn troé tl CD nuef dl musizist y componist bologneis Emilio Galante "Amer volesse", dé fora dal Istitut Cultural Ladin de Vich, olache la mujiga contemporana y sperimentala se lieia adum con l lingaz ladin per l viventé y tl medem temp per vegnì enstessa frutificheda dal lingaz.
|
77 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|