|  |
Chertes militares conta la storia dla pruma vera
|
|
Cartolines militares: n spiedl da enlaouta
L comun de Ciampedel mostra la pruma vera dl mond tres chertes militares da enlaouta
 L Comun de Ciampedel, assessorat a la cultura y a la istruzion, l Istitut Cultural y l Museo Ladin de Fascia, adum al Museo dla Scola alpina dla Verdia de Finanza de Pardac, met a jì via per l meis de aost na mostra de chertes militares dal titul “Cartolines militares ilustredes y en franchija dla Gran Vera 1914 -1918”.La pruma vera dl mond à derené dassen ence les valedes ladines.
|
Festa ta Mont a Poza con lijendes y recordanzes
|
|
Lijendes de Fanes a la "Festa ta Mont"
En sabeda y domenia, 1 y 2 de aost tla Val Sen Nicolò a Poza
Tl cheder dla “Festa ta Mont” che an festejeia tla Val de Sen Nicolò (Poza) en sabeda al 1 y domenia ai 2 de aost, troa na lerch speziala ence l spetacul de teater y mujiga “Stories de Fanes” endrezé dalIstitut Cultural Ladin “majon di fascegn” deberieda con l Ensemble “La Zag” y con la partezipazion de Noemi Iori desche solista y de Giacomo Anderle desche contastories.
La scomenciadiva se tol dant de viventé endò, tres na recostruzion da la saour medievala, la vedla tradizion ladina di contastories che, aldò de cheles pueces recordanzes che ne é nia judes destrabonides tla tradizion, raidova da n paisc al auter, da na ciasa a l'autra, per conté, acompagnés da mujiga, de vedles lijendes y contejes epiches dles Dolomites.Cliché sun l morch per ruvé sun la plata internet che contegn l program avisa.
|
Musical: l socret dl lech dl ergabuan
|
|
L socret dl lech dl ergabuan
N teater musical con conties y cianties ladines ta Gardecia/Fascia ai 30 de messel y ai 20 de aost
 Tl cheder dles manifestazions metudes a jì dal Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" y dal museo ladin de Fascia sot al titul "Isté 2009" él da mete a cuer l spetacul dal titul "L socret dl lech dl ergabuan", metù adum en colaborazion con l'assoziazion turistica de Fascia y programé per sies prumes does prejentazions i dis 30 de messel y 20 de aost 2009, da les 14.00, tla fopa enciantoula de Gardecia, damprò da la utia y con entournvia les pizes enciournentes dl Ciadenac.La vivana dl lech de Ergabuan. A man dreta: Fabio Chiocchetti, autour dles cianties.
|
Edema dla Cultura 2009: La cultura é de duc
.... Tol pert ence Tu - Edema metuda a jì dal museo ladin de Fascia - Mostra sun la jent atempeda
Ence l Museo Ladin de Fascia tol pert a la XI Edema Nazionala dla Cultura metuda a jì
dal Minister per i Bens y les Ativités Culturales dai 20 ai 25 de auril 2009. L slogan de chest ann
“La cultura é de duc: tol pert ence tu!” vuel sotrissé la volonté de tò ite a na vida ativa i
sentadins y les istituzions locales tles ativités dl Museo.
|
Moena: Prejentazion dl CD-DVD
|
|
Cianties ladines: anter tradizion, inovazion y contaminazion
Prejentazion dl cd-dvd "CJANTÂ VILOTIS CON ANTONELLA RUGGIERO" en vender, ai 27 de merz, da les 6 da seira tl salf dla scola a Moena
Do l gran event musical che à sclut ju la publicazion te trei volums entitoleda "Il
canto popolare ladino nell’inchiesta “Das Volkslied in Österreich” (1904-1915), corpus
monumental de cianties popolares dles valedes Ladines, dl’auta Val de Non y dl Friul oriental,
prejenteia sen l Istitut Cultural Ladin l CD y DVD dl conzert dal vif che an à tegnù a Trent via per l
setember dl ann passé.
|
Ensnuet a Cianacei / Fascia
|
|
ENCRESCIADUM: n some y na lijenda
Prejentazion ensnuet da les 21.00 tl Teater Marmoleda a Cianacei - Fascia
L re “Laurin” dla Enrosadira, depent con na esprescion de ria vueia sun l cuertl dl cd, é un di personajes de “Encresciadum”, la produzion musicala nueva per ladin te chela che al vegn revijité con l uedl de nosc temps les lijendes dles Dolomites che veid i mic che se desfej y l'enrosadira che se sclauresc. An podessa traduje "enchersciadum" con “nostalgia”, ma l term ne ti corespon nia deplen: encresciadum é plu n “dejider de arciaseda”, a ciasa o a temps passés, “encresciadum” vuel plutost dì valch che an se dejidreia y che an à mancia. Chesta nia-tria esistenziala dla persona ciafa na sia esprescion perfeta tl jazz, te n lingaz musical che à sies raijes tl blues, tles cianties di sclafs, che esprimeia l medem sentiment, sciche la “saudade” oben “l’encresciadum”. N lingaz che à dagnora sapù assimilé y se fé assimilé da les tradizions musicales olàche al é ruvé, che se mesceida empera, ma zenza se confone.
|
I set comuns dla val de Fascia y si toponims
|
|
Na val, sie lingaz y si toponims
Prejentazion dl X volum dl Dizionar toponomastich trentin en vender ai 30 de jené tl museo ladin de Fascia
Al é vegnù fora l X volum dl "Dizionario toponomastico trentino: I nomi locali della Val di Fassa",
componù da trei libri, olàche al é abiné passa 8.000 inoms de luech di set comuns dla val: vol. I
Moena y Soraga, vol. II Vich y Poza, vol. III Mazin, Ciampedel y Cianacei.
L volum é vegnù metù adum do n laour lonch de enrescida, porté dant dal Istitut Cultural Ladin
y da si colaboradours locai per cont dla Provinzia Autonoma de Trent, con l obietif de registré i
toponims ladins y de stabilì sia grafìa ofiziala: nia demé i inoms di paisc y i macrotoponims, ma
ence i microtoponims che se referesc a prés, ciamps, bosc, rufs, stredes y trois de bosch y e.i. .
|
13 de dezember: reunion generala dl Istitut Ladin
|
|
Reunion Generala dl Istitut Ladin Majon di Fascegn
En sabeda, ai 13 de dezember, da les 17.00 tla senta dl Istitut con a la pert ence l president dla provinzia de Trent Lorenzo Dellai - CALENDER LADIN 2009
En sabeda, da les 17.00 domesdì, vegniràl tegnù tl salf dl Istitut Ladin MdF a Vich de Fascia la radunanza generala clameda ite dal consei de aministrazion y da la comiscion culturala. Al é per l istitut l majer moment entratant l ann. Sclujan ju l ann 2008, vàl defat, adum con la legislatura politica ence a piz l mandat dl consei y perchel se tràtel de na ocajion de tré nia demé n bilanz dl ann, ma de duc i 5 agn de ativité y de laours portés inant per l davegnì. Al sarà n moment de verifica, de confront y de programazion, davert a dutes les oujes y a dutes les minonghes. Al se tratarà de envié via na fasa nueva de laour, en colaborazion con la provinzia autonoma de Trent, la scola, i comuns y les autres istituzions locales. Te chesta ocajion végnel ence adalerch l president dla provinzia autonoma de Trent, Lorenzo Dellai, con chel che al gnirà partì deberieda reflescions, idees y propostes.
|
Fascia: does listes ladines en concorenza
|
|
La UAL sun www.movimentual.it
Chest iade mess la UAL se mesuré te Fascia con na lista ladina concorenta "Lista Fassa"
Ence te Fascia végnel metù a jì chisc dis n grum de manifestazions politiches sibe da pert dla UAL (Union Autonomista Ladina) lieda al zenter-ciancia con Lorenzo Dellai che da pert dla lista "Fassa" (con Gino Fontana a cef) lieda al zenter mandreta de Sergio Divina. Sen à la UAL ence sia prejenza te internet a la miscion www.movimentual.it olàche al vegn splighé tl detai program y prejenté duc i candidac.
|
Publicazions nueves: Gente di Val di Fassa
|
|
"Gente di Val di Fassa": na valeda, sia storia, sies usanzes
Prejentazion ai 18 de aost, da les 17.30 con a la pert l'autoura enstessa, Donatella Bindi Mondaini
"Gente di Val di Fassa" é l cuart titul de Donatella Bindi Mondaini sun i ladins dles valedes dolomitiches, do "Gente di Val Badia", "Gente di Val Gardena" y "I costumi della Val Gardena". Tres chesta publicazion sporj l'autoura, osservadoura ascorta dles popolazions ladines, na panoramica sun la storia, la vita, les usanzes y la cultura dla Val de Fascia.
|
Revive les lijendes: publicazion nueva dl istitut ladin fascian
|
|
Do l troi dles conties
Na publicazion nueva talian-ladina dl istitut cultural ladin de Fascia penseda per i mutons
L'idea de regueie te n liber doestrei anter les plu beles lijendes loghedes tl Ciadenac vegn cà da la fascinazion che les conties à sun gragn y bec, ma ence dal fat de savei che chestes resta sovenz “sospenudes” te sia dimenjion de flaba, destachedes da la realté y dal teritore che les à cheriedes y olache ales pertegn.
|
Edema dla cultura: museo davert n'edema alalongia debant
|
|
Edema dla cultura: na festa per duc
Dai 25 ai 31 de merz 2008 - Entreda debant tl museo ladin de Fascia y 20% de arbas sun dutes les publicazions dl Istitut Cultural
L Museo Ladin de Fascia tol tamben pert a la diejema Edema Nazionala dla Cultura metuda a jì dal Ministere per i Bens y les Ativités Culturales dai 25 ai 31 de merz 2008. L slogan de chest ann "L'Edema dla Cultura: na festa per duc" vuel sotrissé la volonté de ti fé conesce a la jent a na maniera plu fona y tamben na maiour conescenza di bens culturai che é entourn nos via y che ai raprejenteia, anter l auter, n fatour de competitivité y de svilup nazional y local.
|
Di dles portes davertes tl museo ladin de Fascia
|
|
L museo ladin deura les portes
Tl cheder dla manifestazion nazionala metuda aldò dla convenzion dla UNESCO
En domenia, ai 20 de jené, tol pert l museum ladin de Fascia a la manifestazion nazionala "Portes davertes a les tradizions talianes" tres na daurida straordinara di salfs espositifs da les 15.00 a les 19.00. La iniziativa é vegnuda envieda via dal Minister ai Bens y a les Ativités culturales per valorisé la conescenza dles truepes tradizions aldò dla convenzion dla UNESCO per la sconanza dl patrimone cultural nia-material.
|
Cianacei: enaudazion dla ciasa dla cultura
|
|
Na ciasa de viere olàche i creps se spiedla
Cianacei à sen na ciasa dla cultura con ben 4 salfs per teater, chino, mujiga y encontedes
Te Fascia y dantaldut tl'auta Fascia a Cianacei y Ciampedel él sté n meis de dezember rich de abinedes, de manifestazions, de prejentazions de libri y auter che ti à dé na merscia a la vita soziala y culturala. Do la bela prejentazion di libri a Ciampedel tl cheder di 50 agn de recostituzion dl Comun y do la recordanza di 70 agn da la gran levina del Sas Becé a Cianacei en vender domesdì gran enaudazion dl nuef Kino Marmoleda.
|
Ciampedel: 50 agn da la recostituzion a comun
|
|
Ciampedel à festejé i 50 agn de recostituzion dl comun
En juebia seira él vegnù prejenté 2 libri scric da Rasom Sabrina, un sun l paisc da Ciampedel y l auter sun i studafuech, entrami ti vegnirà partis fora a dutes les families
Al é vegnù tegnù en juebia, ai 13 de dezember 2007, a Ciampedel l'ultima sereda de na programazion longia de abinedes piedes via tl 2006 y sclutes ju ai 13 de dezember y che à abù desche motivazion i festejamenc per i 50 agn da canche Ciampedel à remetù su sie Comun autonom da Cianacei. Defat do l'enstaurazion dl rejim fascist de Benito Mussolini vegniva Ciampedel desche Comun lié permez a Cianacei y perdova sia ciasa de Comun y sie consei. Na situazion juda inant per passa 50 agn enfin a canche dl 1957 Ciampedel à endò podù avei sie Comun y Consei de Comun, despartis da Cianacei. L'aministrazion comunala videda dal capocomun Leonardo Bernard à dezidù per chest de porté dant n rich program de manifestazions che à duré doi agn y che se à sclut ju l'autra seira con n rich program tla sala dles adunanzes de Comun.
|
77 articui (6 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|