benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Cultura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Union Generela di Ladins: Consei nuef en pé
Cultura


Michil Costa sourantol l temon dla Generela
 

Per trueps na plata blancia - Eniann végnel festejé 100 Union Ladina, na unité che mess vegní tiesciuda inant - Nuef: l'enciaria da diretour

En sabeda, ai 12 de fauré, él vegnú lité a Urtijei l Consei nuef dla Generela. Chisc i candidac che é ruvés ite: per Fascia, Tone Pollam y Riccardo Zanoner, per Ampez Siro Bigontina y Elsa Zardini, per la Val Badia, Werner Pescosta y Michela Vittur, per Gherdeina, Egon Vinatzer y Manuela Piazza, per  Fodom Cristina Lezuo y Manuela Ladurner. L president nuef é Michil Costa, ostier dl Hotel La Perla, da Corvara. Con l'aprovazion da pert dl Consei dl statut nuef s'á sclut ju l ann de presidenza de Nani Pellegrini y l laour dl ofize de presidenza che ova enjigné ca la restruturazion dla Generela, elaboran l statut nuef. Foto: la meisa de presidenza dla Generela, secont da mandreta, Michil Costa.


metù ite da noeles ai 13 February 2005 da les 22:58:34 (1134 liet)
(liej inant... | 3387 letres | comentars? | ponc: )


TRAS: dai Fats e de culture des tieris Ladinis
Cultura


Tras - Forum cultural: dîs agns di presince

Articul souranout dal mensil "Ladins dal Friûl"

TRASAl è jessût denant des ultimis fiestis di cjadalan l'ultin numar de riviste ladine Tras-forum culturel (X/2003), editade da Lia Scritours "Scurlins" e curade di Marco Forni, Roland Verra, Stefen Dell'Antonio e Rut Bernardi. Un numar impuartant co al marche i agns dîs di presince di chest fondamentâl imprest di promozion culturâl, ch'al à vût sore il dut il mert di viergi trois gnûfs a la leteradure ladine dolomitane. O proponìs cussì, voltade tal ladin de Furlanie, la jentrade firmade di Roland Verra, e titulade in maniere significant "Il pont de situazion".


metù ite da noeles ai 08 February 2005 da les 14:37:23 (1095 liet)
(liej inant... | 4917 letres | comentars? | ponc: )


“Cufer de ladin” de Daria Valentin
Cultura


Curs da emparé ladin pian via dal talian

N’autra bela publicazion dl Istitut Ladin „Micurà de Rü“ dantman.

Cufer de Ladin - Daria ValentinL ladin desche lingaz de mendranza y per sies particolarités à da dagnora encà descedé la curiosité dla jent foradecà. Ciamò encuei él tres deplù persones che desmostra interes per l lingaz y à enchinamai vueia da l emparé. Bele da n pez encà végnel tegnì cursc de ladin per nia ladins che vegn frecuentés y apriejés da bendebot trueps. Al vegn ence tres damané do vocabolars o libri per conesce miec l lingaz. Baudi fòvel die alalongia puech material dantman per emparé l ladin.


metù ite da noeles ai 20 January 2005 da les 16:39:39 (1486 liet)
(liej inant... | 3128 letres | comentars? | ponc: )


Sostegn a les unions culturales
Cultura


La scomenciadiva „Kulturpass“ va inant ence tl 2005

49 organisazions culturales te dut Südtirol lascia do l 50% sun l priesc dles chertes d’entreda


Les repartizions a la cultura dla Provinzia lascia al savei che la scomenciadiva „Kulturpass“ va inant ence tl ann 2005. En chest iade ne méssel nia plu gnì fat na domanda aposta per giaté l „Kulturpass“ nuef. Chest ti gnirà mené tl meis de merz 2005 a vigni union che à l dert de l avei. Al vel dal 1 d’auril 2005 inant, per doi agn alalongia. L „Kulturpass“ atual vel ciamò enfin ai 31 de merz 2005.


metù ite da noeles ai 20 January 2005 da les 16:14:03 (892 liet)
(liej inant... | 2023 letres | comentars? | ponc: )


Esposizion tl Museum Ladin Ciastel de Tor: Rinaldo Cigolla
Cultura


Les mascres dl artist Rinaldo Cigolla tl Museum Ladin

Enaudazion dla mostra en juebia, ai 20 de jené da les 18.00 da seira

"Dal Carnescé a la vita" é l titul dla pruma esposizion che é da vedei defata ti salamenc dl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin. Ala se trata de na esposizion de laours dl artist fascian Rinaldo Cigolla da Cianacei, n artist conesciù lonc y lerch dantadut per sie laour da amiré tl lech de Careza olache la figura “Ondina” sparesc canche l lech é plen y che se fej vedei canche l spiedl dl'ega arsesc. Sies prumes ispirazions artistiches à l artist abù  te sia tera ladina scomencian a ziplé  tl legn sfrutan les vetes naturales che ti à sovenz daidé  formé y evidenzié  l’anatomia dl corp. Cigolla laora ence con l bron.  Un di plu conescius y majers designers de nost secul, Ettore Sottsass, scriv enscí de Cigolla:  “Il profumo del legno tagliato pare non basti a Cigolla, la sua fragilità, la sua leggerezza, la sua provvisorietà non riescono più a concorrere con l’eternità del bronzo”. La realisazion dl model te ceira o te mauta per la realisazion dl bron, ti dá chela ledeza  a la fantasia che l artist adora. La vueia de sperimenté materiai nuefs é for grana y  tl 1999  veidel Carrara y sie mermul y enscí scoméncel ence a laoré con chest material.


metù ite da noeles ai 15 January 2005 da les 16:11:37 (1068 liet)
(liej inant... | 4761 letres | comentars? | ponc: )


L davegnì di Ladins - na analisa de Lois Trebo
Cultura


Pro dut messéssen audí does ciampanes

I Ladins adora na politica interladina che deida tegnì adum duc i ladins - vignun é cherdé a dé sie contribut per l ben de sia jent ladina

L'adunanza generala dla Union Generala di Ladins dles Dolomites ne é nia passeda via zenza audì ence ciampanes sfoledes. Chest é dagnora n segn che jent se fej pensiers sun l destin dla lia interladina. Olà che dut va bel lize, vuel dì che al ti é unfat a la gran pert, coche les cosses se brodola; an i confideia dut a chi sunsom che sa da rejoné y da cueie ju i autri. La gran pert é contenta, sce les finanzes ne bruj nia, i autri problems vegn ignorés o che an i lascia te valch casseta vegnì da mufa. Pro dut messéssen podei audì does ciampanes, ales sona miour che una soula.


metù ite da noeles ai 31 December 2004 da les 09:33:35 (1030 liet)
(liej inant... | 3088 letres | 2 comentars | ponc: )


Pensiers soura l'assemblea dla Generela
Cultura


La ladinité é carateriseda da ambiguité

N cheder scialdi fosch dla situazion atuala dla Union - Trent á depierpul bele reconesciú la Generela con na lege provinziala, n segn de respet

Pro l’assemblea dla Union Generela ai 22 de dezember él vegnú descrit n cheder scialdi fosch dla situazion atuala dla Union. Al mancia l personal y i joegn, an sta dant a ostacui de natura politica, i finanziamenc ne é nia vigni ann segurés. Souraprò à la Generela, do mia minonga, da se confronté con n auter, rie problem: chel dl debel sentiment de unité di ladins. Sce i todesc dl Südtirol à da se paré contra les ingiustizies o da se cruzié dles chestions de sia mendranza, se séntei dantaldut todesc, soura les desferenzies anter les valedes (puster, venuost, lont...) fora. Tles valedes ladines endere é la ladinité carateriseda da ambiguité: al vegn sotrissé truep de plu la desvalivanza anter ladins de Südtirol y ladins de Trent o di trei comuns tla provinzia de Belun. Ladins todesc contra ladins talians. Al é does realtés da tegnì despartides.


metù ite da noeles ai 27 December 2004 da les 18:19:14 (1308 liet)
(liej inant... | 2666 letres | 1 comentars | ponc: )


Union Generela di Ladins dles Dolomites devers l renovament
Cultura


N ann de transizion per la Generela

En mercui, ai 22 de dezember, da les 15.00 assemblea generala a Urtijei  - 2005 Ann giubilar, la Generela complesc 100 agn - Al vegnirá ence prejenté l Statut Nuef

En mercui ai 22 de dezember, do n ann de laour sot a la Presidenza de Nani Pellegrini, se abina la Union Generela di Ladins dles Dolomites a sia assemblea generala. Te chesta senteda che vegnirá tegnida a Urtijei tla “Cësa di ladins” da les 5.00 domesdì, portarà dant l President la relazion sun l’ativité dejouta te chest ann 2004, deberieda con l Consei y l Ofize de Presidenza: al se trata de n “ann de transizion”, ajache giust dant da n ann ti ova sourandé l’assemblea a chisc organs n mandat a termin, con l fin de laoré fora na proposta de reorganisazion y de renovament dla Union a na moda da podei jì encontra al davegnì con forza y snait.  Da manciancia: l president dla Union di Ladins de Gherdeina Egon Vinatzer, l president dla Union di Ladins de Fascia, Antone Pollam, l president dla Generela Nani Pellegrini y la presidenta onorara Hilda Pizzinini.


metù ite da noeles ai 17 December 2004 da les 16:46:28 (1062 liet)
(liej inant... | 4207 letres | 1 comentars | ponc: )


Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
Cultura


"Zacan metaronse ence l ladin standard sun meisa"

La Generela cuer n setour important con l'edizion dla Usc di Ladins - Chest déssen ti reconesce

Enstadì, plu avisa en juebia ai 9 de dezember, a Müstair tla Svizra Rumancia, se àl abiné, desche bele dit ti articui da denant, na delegazion di raprejentanc dl mond politich y cultural dles istituzions rumances con na delegazion de raprejentanc di Ladins dles Dolomites. La scontreda é pieda via con la volonté de mete a jì raporc plu strenc de colaborazion anter mendranza ladina y ladina-grijona; na realté scialdi vejina y dret medema dal pont de veduda linguistich y cultural. Al fossa d'utl, él vegnù dit, de ruvé a mete a jì scomenciadives y projec adum te ciamps desvalifs, tamben a livel cultural, di mass media, dles scoles, desche ence dles organisazions soziales y ziviles. Al é vegnù rejoné ence dl lingaz standard, ma per l moment él vegnù dit de l lascé da na pert, ajache la discuscion é daverta sibe per i ladins che per i ladins-grijons. Aboncont él na tematica daverta che vegnirà trateda plu inant.  L vizepresident dla Region Luigi Chiocchetti.

 


metù ite da noeles ai 17 December 2004 da les 14:57:31 (1406 liet)
(liej inant... | 6156 letres | 2 comentars | ponc: )


Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira - Co la veid pa Bulsan?
Cultura


Mussner y Chiocchetti deberieda a Müstair

Al dess vegní laoré fora n prum program de laour interladin

Florian MussnerEn juebia, ai 9 de dezember 2004, à l assessour ladin Florian Mussner enconté reprejentanc dles istituzions di Grijons dla Svizra a Müstair. Te chesta ocajion à i partezipanc rejoné dla poscibelté de na colaborazion tl ciamp dla cultura. Ence l Vizepresident dl Consei Regional Luigi Chiocchetti, l diretour dl ofize a la cultura dla Provinzia de Trent Marco Viola y l President dla Union Generala di Ladins dles Dolomites Nani Pellegrini, á tout pert a chesta enconteda.

 


metù ite da noeles ai 17 December 2004 da les 08:45:22 (1320 liet)
(liej inant... | 3027 letres | 1 comentars | ponc: )


Dai Fats e de culture des tieris Ladins
Cultura


A Rut Bernardi il premi "Walther von der Vogelweide"

Articul souranout dal mensil "Ladins dal Friûl" - edizion de dezember 2004

Rut BernardiGrande sodisfazion te Ladine Dolomitane a la gnovitât che a Rut Bernardi j è stât conferît l'innomenât premi "Walther von der Vogelweide". La motivazion che a chest conferiment j à dât la zurie 'e à iniment i risultâts pusitîfs otignûts di Rut Bernardi tal cjamp sientific sul cont dal lengaç ladin, de traduzion di âtris lenghis par ladin-dolomitan e te leteradure ladine, infats e je une preseade poete oltri che impuartat rapresentant da "Lia Scritoures Scurlins".


metù ite da noeles ai 15 December 2004 da les 10:32:13 (1008 liet)
(liej inant... | 2420 letres | 1 comentars | ponc: )


Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira
Cultura


N sit internet dolomitan-rumanc

Chest l resultat dla senteda tegnuda a Mustair ti Grijons

MustairL sit “Noeles.net” à bonamenter tant dessené su i responsabli dla politica Svp ladina che ei à tout la dezijion de nen mete su un a livel dolomitan-rumanc deberieda con Trent y i Grijons dantaldut per dac de ofize al fin de crié na interazion plu asvelta anter i enc publics de Trent, Bulsan y Cuira. Souraldut interessés a la cossa é i Ofizes dla cultura di trei raions che arà l coordinament. La novela vegn da n comunicat dla provinzia da Bulsan, da chel che an ne veid nia ite avisa chi che é i promotours dl projet nuef. Telefonan entourn àn abù valch informazion plu lergia. I dis che vegn podaràn bonamenter lieje n comunicat da pert dl consiadour regional Luigi Chiocchetti.

La claustra da Müstair


metù ite da noeles ai 14 December 2004 da les 10:46:50 (1576 liet)
(liej inant... | 4271 letres | 2 comentars | ponc: )


Da la Comunanza Ladina a Bulsan
Cultura


Comunanza Ladina a Bulsan se declareia apolitica

.. ma ala auza fora l debujegn de n lingaz scrit tet per duc i ladins

L articul publiché tla Plata Ladina ai 7.12., olà che al vegn rejoné ence dla lita dl consei nuef y dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan, sotrisseia ciamò n iade la linia „apolitica“ dla Comunanza y la natura „demé“ culturala y turistica dla assoziazion. Ai invic endrezés plu iadesc a la Comunanza de fé politica de partit ti à l’asemblea generala responù de volei resté na lia apartitica, ajache ala é n pont de referiment per duc chi ladins che pò se identifiché con i fins dla assoziazion y che pò ester de chest o de chel partit. Ma al é sté ence auzé fora che tles chestions dla politica culturala à la Comunanza, raprejenteda dal consei o dal president, la facolté, sce al va debujegn, de tò posizion, de dì sia minonga y de fé propostes per daidé pro al svilup dla cultura, dla identité y dla union ladina.

Ivan Lezuo, president dla Comunanza Ladina a Bulsan


metù ite da noeles ai 09 December 2004 da les 19:58:34 (1517 liet)
(liej inant... | 2948 letres | 4 comentars | ponc: )


Dal departiment per la cultura ladina
Cultura


N resumee dles seires leterares

N barat de minonghes scialdi viv y costrutif anter i autours ladins desvalifs y i interessés de leteratura

Entratant les edemes che é stedes à truepa jent interesseda tout pert a les seires de letura y discuscion con autours ladins y esperc fora dl mond leterar ladin metudes a jì a Urtijei y a La Ila. L departiment per la cultura ladina che à organisé chestes seires de leteratura se desmostra content dl suzes arjont y programeia perchel ciamò n valgunes seires de leteratura ladina.

Seira de leteratura con Frida Piazza, David Lardschneider, Roland Verra, Waltraud Mittich y Brunamaria Dal Lago Verneri (foto: osp)


metù ite da noeles ai 29 November 2004 da les 19:35:42 (1360 liet)
(liej inant... | 1892 letres | 1 comentars | ponc: )


Dal Ofize cultura y scola ladina
Cultura


Seires d’informazion sun i criteres per fé domanda de contribut per la cultura ladina 2005

Les lies culturales ladines pò prejenté domanda de contribut per ativités culturales a la Provinzia enchin ai 31 de jené 2005

I formulars per fé domanda de contribut gnirà portés dant dal Ofize cultura y scola ladina te does seires d’informazion ai 6 de dezember 2004 a Urtijei y ai 10 de dezember 2004 a San Martin de Tor. Dutes les persones interessedes é dret bel enviedes. L Ofize cultura y scola ladina dla Provinzia da Bulsan organiseia does seires d’informazion – una a San Martin de Tor y una a Urtijei – en ocajion dla prejentazion di formulars nuefs de domanda de contribut per la cultura ladina 2005.

jpgCultura y Intendënza Ladina


metù ite da noeles ai 25 November 2004 da les 08:50:48 (1267 liet)
(liej inant... | 2246 letres | 2 comentars | ponc: )


346 articui (24 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.390 seconc