|  |
Union Generela di Ladins: Consei nuef en pé
|
|
Michil Costa sourantol l temon dla Generela
Per trueps na plata blancia - Eniann végnel festejé 100 Union Ladina, na unité che mess vegní tiesciuda inant - Nuef: l'enciaria da diretour
En sabeda, ai 12 de fauré, él vegnú lité a Urtijei l Consei nuef dla Generela. Chisc i candidac che é ruvés ite: per Fascia, Tone Pollam y Riccardo Zanoner, per Ampez Siro Bigontina y Elsa Zardini, per la Val Badia, Werner Pescosta y Michela Vittur, per Gherdeina, Egon Vinatzer y Manuela Piazza, per Fodom Cristina Lezuo y Manuela Ladurner. L president nuef é Michil Costa, ostier dl Hotel La Perla, da Corvara. Con l'aprovazion da pert dl Consei dl statut nuef s'á sclut ju l ann de presidenza de Nani Pellegrini y l laour dl ofize de presidenza che ova enjigné ca la restruturazion dla Generela, elaboran l statut nuef. Foto: la meisa de presidenza dla Generela, secont da mandreta, Michil Costa.
|
TRAS: dai Fats e de culture des tieris Ladinis
|
|
Tras - Forum cultural: dîs agns di presince
Articul souranout dal mensil "Ladins dal Friûl"
Al è jessût denant des ultimis fiestis di cjadalan l'ultin numar de riviste ladine Tras-forum culturel (X/2003), editade da Lia Scritours "Scurlins" e curade di Marco Forni, Roland Verra, Stefen Dell'Antonio e Rut Bernardi. Un numar impuartant co al marche i agns dîs di presince di chest fondamentâl imprest di promozion culturâl, ch'al à vût sore il dut il mert di viergi trois gnûfs a la leteradure ladine dolomitane. O proponìs cussì, voltade tal ladin de Furlanie, la jentrade firmade di Roland Verra, e titulade in maniere significant "Il pont de situazion".
|
“Cufer de ladin” de Daria Valentin
|
|
Curs da emparé ladin pian via dal talian
N’autra bela publicazion dl Istitut Ladin „Micurà de Rü“ dantman.
L ladin desche lingaz de mendranza y per sies particolarités à da dagnora encà descedé la curiosité dla jent foradecà. Ciamò encuei él tres deplù persones che desmostra interes per l lingaz y à enchinamai vueia da l emparé. Bele da n pez encà végnel tegnì cursc de ladin per nia ladins che vegn frecuentés y apriejés da bendebot trueps. Al vegn ence tres damané do vocabolars o libri per conesce miec l lingaz. Baudi fòvel die alalongia puech material dantman per emparé l ladin.
|
Sostegn a les unions culturales
|
|
La scomenciadiva „Kulturpass“ va inant ence tl 2005
49 organisazions culturales te dut Südtirol lascia do l 50% sun l priesc dles chertes d’entreda
Les repartizions a la cultura dla Provinzia lascia al savei che la scomenciadiva „Kulturpass“ va inant ence tl ann 2005. En chest iade ne méssel nia plu gnì fat na domanda aposta per giaté l „Kulturpass“ nuef. Chest ti gnirà mené tl meis de merz 2005 a vigni union che à l dert de l avei. Al vel dal 1 d’auril 2005 inant, per doi agn alalongia. L „Kulturpass“ atual vel ciamò enfin ai 31 de merz 2005.
|
Esposizion tl Museum Ladin Ciastel de Tor: Rinaldo Cigolla
|
|
Les mascres dl artist Rinaldo Cigolla tl Museum Ladin
Enaudazion dla mostra en juebia, ai 20 de jené da les 18.00 da seira
"Dal Carnescé a la vita" é l titul dla pruma esposizion che é da vedei defata ti salamenc dl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin. Ala se trata de na esposizion de laours dl artist fascian Rinaldo Cigolla da Cianacei, n artist conesciù lonc y lerch dantadut per sie laour da amiré tl lech de Careza olache la figura “Ondina” sparesc canche l lech é plen y che se fej vedei canche l spiedl dl'ega arsesc. Sies prumes ispirazions artistiches à l artist abù te sia tera ladina scomencian a ziplé tl legn sfrutan les vetes naturales che ti à sovenz daidé formé y evidenzié l’anatomia dl corp. Cigolla laora ence con l bron. Un di plu conescius y majers designers de nost secul, Ettore Sottsass, scriv enscí de Cigolla: “Il profumo del legno tagliato pare non basti a Cigolla, la sua fragilità, la sua leggerezza, la sua provvisorietà non riescono più a concorrere con l’eternità del bronzo”. La realisazion dl model te ceira o te mauta per la realisazion dl bron, ti dá chela ledeza a la fantasia che l artist adora. La vueia de sperimenté materiai nuefs é for grana y tl 1999 veidel Carrara y sie mermul y enscí scoméncel ence a laoré con chest material.
|
L davegnì di Ladins - na analisa de Lois Trebo
|
|
Pro dut messéssen audí does ciampanes
I Ladins adora na politica interladina che deida tegnì adum duc i ladins - vignun é cherdé a dé sie contribut per l ben de sia jent ladina
L'adunanza generala dla Union Generala di Ladins dles Dolomites ne é nia passeda via zenza audì ence ciampanes sfoledes. Chest é dagnora n segn che jent se fej pensiers sun l destin dla lia interladina. Olà che dut va bel lize, vuel dì che al ti é unfat a la gran pert, coche les cosses se brodola; an i confideia dut a chi sunsom che sa da rejoné y da cueie ju i autri. La gran pert é contenta, sce les finanzes ne bruj nia, i autri problems vegn ignorés o che an i lascia te valch casseta vegnì da mufa. Pro dut messéssen podei audì does ciampanes, ales sona miour che una soula.
|
Pensiers soura l'assemblea dla Generela
|
|
La ladinité é carateriseda da ambiguité
N cheder scialdi fosch dla situazion atuala dla Union - Trent á depierpul bele reconesciú la Generela con na lege provinziala, n segn de respet
Pro l’assemblea dla Union Generela ai 22 de dezember él vegnú descrit n cheder scialdi fosch dla situazion atuala dla Union. Al mancia l personal y i joegn, an sta dant a ostacui de natura politica, i finanziamenc ne é nia vigni ann segurés. Souraprò à la Generela, do mia minonga, da se confronté con n auter, rie problem: chel dl debel sentiment de unité di ladins. Sce i todesc dl Südtirol à da se paré contra les ingiustizies o da se cruzié dles chestions de sia mendranza, se séntei dantaldut todesc, soura les desferenzies anter les valedes (puster, venuost, lont...) fora. Tles valedes ladines endere é la ladinité carateriseda da ambiguité: al vegn sotrissé truep de plu la desvalivanza anter ladins de Südtirol y ladins de Trent o di trei comuns tla provinzia de Belun. Ladins todesc contra ladins talians. Al é does realtés da tegnì despartides.
|
Union Generela di Ladins dles Dolomites devers l renovament
|
|
N ann de transizion per la Generela
En mercui, ai 22 de dezember, da les 15.00 assemblea generala a Urtijei - 2005 Ann giubilar, la Generela complesc 100 agn - Al vegnirá ence prejenté l Statut Nuef
En mercui ai 22 de dezember, do n ann de laour sot a la Presidenza de Nani Pellegrini, se abina la Union Generela di Ladins dles Dolomites a sia assemblea generala. Te chesta senteda che vegnirá tegnida a Urtijei tla “Cësa di ladins” da les 5.00 domesdì, portarà dant l President la relazion sun l’ativité dejouta te chest ann 2004, deberieda con l Consei y l Ofize de Presidenza: al se trata de n “ann de transizion”, ajache giust dant da n ann ti ova sourandé l’assemblea a chisc organs n mandat a termin, con l fin de laoré fora na proposta de reorganisazion y de renovament dla Union a na moda da podei jì encontra al davegnì con forza y snait. Da manciancia: l president dla Union di Ladins de Gherdeina Egon Vinatzer, l president dla Union di Ladins de Fascia, Antone Pollam, l president dla Generela Nani Pellegrini y la presidenta onorara Hilda Pizzinini.
|
Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
|
|
"Zacan metaronse ence l ladin standard sun meisa"
La Generela cuer n setour important con l'edizion dla Usc di Ladins - Chest déssen ti reconesce
Enstadì, plu avisa en juebia ai 9 de dezember, a Müstair tla Svizra Rumancia, se àl abiné, desche bele dit ti articui da denant, na delegazion di raprejentanc dl mond politich y cultural dles istituzions rumances con na delegazion de raprejentanc di Ladins dles Dolomites. La scontreda é pieda via con la volonté de mete a jì raporc plu strenc de colaborazion anter mendranza ladina y ladina-grijona; na realté scialdi vejina y dret medema dal pont de veduda linguistich y cultural. Al fossa d'utl, él vegnù dit, de ruvé a mete a jì scomenciadives y projec adum te ciamps desvalifs, tamben a livel cultural, di mass media, dles scoles, desche ence dles organisazions soziales y ziviles. Al é vegnù rejoné ence dl lingaz standard, ma per l moment él vegnù dit de l lascé da na pert, ajache la discuscion é daverta sibe per i ladins che per i ladins-grijons. Aboncont él na tematica daverta che vegnirà trateda plu inant. L vizepresident dla Region Luigi Chiocchetti.
|
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira - Co la veid pa Bulsan?
|
|
Mussner y Chiocchetti deberieda a Müstair
Al dess vegní laoré fora n prum program de laour interladin
En juebia, ai 9 de dezember 2004, à l assessour ladin Florian Mussner enconté reprejentanc dles istituzions di Grijons dla Svizra a Müstair. Te chesta ocajion à i partezipanc rejoné dla poscibelté de na colaborazion tl ciamp dla cultura. Ence l Vizepresident dl Consei Regional Luigi Chiocchetti, l diretour dl ofize a la cultura dla Provinzia de Trent Marco Viola y l President dla Union Generala di Ladins dles Dolomites Nani Pellegrini, á tout pert a chesta enconteda.
|
Dai Fats e de culture des tieris Ladins
|
|
A Rut Bernardi il premi "Walther von der Vogelweide"
Articul souranout dal mensil "Ladins dal Friûl" - edizion de dezember 2004
Grande sodisfazion te Ladine Dolomitane a la gnovitât che a Rut Bernardi j è stât conferît l'innomenât premi "Walther von der Vogelweide". La motivazion che a chest conferiment j à dât la zurie 'e à iniment i risultâts pusitîfs otignûts di Rut Bernardi tal cjamp sientific sul cont dal lengaç ladin, de traduzion di âtris lenghis par ladin-dolomitan e te leteradure ladine, infats e je une preseade poete oltri che impuartat rapresentant da "Lia Scritoures Scurlins".
|
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira
|
|
N sit internet dolomitan-rumanc
Chest l resultat dla senteda tegnuda a Mustair ti Grijons
L sit “Noeles.net” à bonamenter tant dessené su i responsabli dla politica Svp ladina che ei à tout la dezijion de nen mete su un a livel dolomitan-rumanc deberieda con Trent y i Grijons dantaldut per dac de ofize al fin de crié na interazion plu asvelta anter i enc publics de Trent, Bulsan y Cuira. Souraldut interessés a la cossa é i Ofizes dla cultura di trei raions che arà l coordinament. La novela vegn da n comunicat dla provinzia da Bulsan, da chel che an ne veid nia ite avisa chi che é i promotours dl projet nuef. Telefonan entourn àn abù valch informazion plu lergia. I dis che vegn podaràn bonamenter lieje n comunicat da pert dl consiadour regional Luigi Chiocchetti.
La claustra da Müstair
|
Da la Comunanza Ladina a Bulsan
|
|
Comunanza Ladina a Bulsan se declareia apolitica
.. ma ala auza fora l debujegn de n lingaz scrit tet per duc i ladins
L articul publiché tla Plata Ladina ai 7.12., olà che al vegn rejoné ence dla lita dl consei nuef y dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan, sotrisseia ciamò n iade la linia „apolitica“ dla Comunanza y la natura „demé“ culturala y turistica dla assoziazion. Ai invic endrezés plu iadesc a la Comunanza de fé politica de partit ti à l’asemblea generala responù de volei resté na lia apartitica, ajache ala é n pont de referiment per duc chi ladins che pò se identifiché con i fins dla assoziazion y che pò ester de chest o de chel partit. Ma al é sté ence auzé fora che tles chestions dla politica culturala à la Comunanza, raprejenteda dal consei o dal president, la facolté, sce al va debujegn, de tò posizion, de dì sia minonga y de fé propostes per daidé pro al svilup dla cultura, dla identité y dla union ladina.
Ivan Lezuo, president dla Comunanza Ladina a Bulsan
|
Dal departiment per la cultura ladina
|
|
N resumee dles seires leterares
N barat de minonghes scialdi viv y costrutif anter i autours ladins desvalifs y i interessés de leteratura
Entratant les edemes che é stedes à truepa jent interesseda tout pert a les seires de letura y discuscion con autours ladins y esperc fora dl mond leterar ladin metudes a jì a Urtijei y a La Ila. L departiment per la cultura ladina che à organisé chestes seires de leteratura se desmostra content dl suzes arjont y programeia perchel ciamò n valgunes seires de leteratura ladina.
Seira de leteratura con Frida Piazza, David Lardschneider, Roland Verra, Waltraud Mittich y Brunamaria Dal Lago Verneri (foto: osp)
|
Dal Ofize cultura y scola ladina
|
|
Seires d’informazion sun i criteres per fé domanda de contribut per la cultura ladina 2005
Les lies culturales ladines pò prejenté domanda de contribut per ativités culturales a la Provinzia enchin ai 31 de jené 2005
I formulars per fé domanda de contribut gnirà portés dant dal Ofize cultura y scola ladina te does seires d’informazion ai 6 de dezember 2004 a Urtijei y ai 10 de dezember 2004 a San Martin de Tor. Dutes les persones interessedes é dret bel enviedes. L Ofize cultura y scola ladina dla Provinzia da Bulsan organiseia does seires d’informazion – una a San Martin de Tor y una a Urtijei – en ocajion dla prejentazion di formulars nuefs de domanda de contribut per la cultura ladina 2005.

|
|  |
|