|  |
La pruma publicazion dl Istitut Ladin Cesa de Jan
|
|
L Istitut Ladin "Cesa de Jan" prejenteia sia pruma publicazion
Ai 16 de auril, da les 17.00 tl salf dles scoles vedles elementares a La Plie de Fodom - Autoura é Brigitte Rührlinger
L Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan prejentarà sia pruma publicazion de na morona che se clamarà "Ladins da Souramont." Al se trata dla stampa de na tesa de laurea de na studiousa todescia, Brigitte Rührlinger. La joena de Grünau im Almtal ( Auta Austria) s’à laureé te talian a l’université de Salzburg tl 2001 y ala à laoré per mete adum "l Atlant Linguistich dl ladin dolomitan y dialec vejins." La publicazion se clama "Il movimento neo ladino in provincia di Belluno" y coche an pò capì analiseiela sot trueps ponc de veduda, les motivazions soziales y culturales che à porté ti ultims agn ben 36 comuns dla provinzia de Belun a se declaré ladins.
|
Museum Ladin Ciatel de Tor: relazions publiches
|
|
Ence trueps vips storj pro
L diretour dl Museum Ladin Ciastel de Tor, Stefan Planker, dij de ester dret content dla bona colaborazion con i consorzes turistics che ti dá ence valour y peis a la cultura ladina
Enier, juebia ai 31 de merz 2005, à l Museum Ladin abù coche vijitadoura una dles persones dl spetacul plu conesciudes dl moment tla Talia: Michelle Hunziker. Adum a sie compagn y sia muta Aurora é i ghesc' restés per does ores tl museum, desmostran truep interes per la storia y la cultura ladina. L argoment de chel che ai é restés particolarmenter imprescionés é sté chel dla formazion dles Dolomites. Dal moment che l Museum Ladin ti à plajù dassen, se ái declaré de vegnì a San Martin a vijité l museum ciamò n iade entant l’isté.
Michelle Hunziker, deberieda con sie compagn y sia muta Aurora y amesaite l diretour, Stefan Planker.
|
Université de Bulsan/Persenon, sezion ladina
|
|
L ensegnament dl ladin a l'université
Enier á doi studenc sclut ju l ejam de laurea con 110 y lauda: Bruno Senoner con n laour sun "l'alfabetisazion tles scoles de Gherdeina" y Edith Senoner con "l ensegnament dla storia locala tles scoles elementares"

Al articul sun les lezions dl prof. Paul Videsott pro la Université de Persenon publiché sibe sun Noeles.net (13.03.2005) che tl foliet ”Alto Adige” él da enjonté che al ne é samben nia les soules ativités a ben dl lingaz ladin dla sezion ladina, desche l diretour de repartizion dr. Theodor Rifesser nes spliga. Dlongia l prof. Videsott ensegna tl secont semester ence l prof. Hans Goebl dl'université da Salzburg (con n volum dl ALD/Atlant linguistich Ladin tles mans) che ti sporj a chi dl prum y secont ann na panoramica ampla sun l svilup dla rejoneda ladina pian via dai Romans y ruvan enchin a nosc temps. Enier él sté dí de ejam a l'université, doi candidac, Bruno Senoner y Edith Senoner de Santa Cristina, á sclut ju con 110 y lauda.
|
Comentar a les lites comunales y la lege 482/99
|
|
I ombolc dess declaré sies intenzions sun la lege 482/99, zenza ne ései nia legitimés
Aladò dla Svp é demé i ombolc lités democraticamenter i raprejentanc autorisés da crié n comité interladin aldò dles desposizions dla lege nazionala 482/99 - I candidac da ombolt aud perchel sen dant les lites de declaré sia posizion ofizialmenter
Al é i ultims dis per prejenté les listes di candidac da ombolt y di aconsiadours. Ala se trata de chirì fora i miours aministradours di dinés publics y con la majera sensibelté per i problems soziai dla comunité. La jent se aoda aministradours a chi che an pò ti jì permez te vigni moment zenza poura y con la speranza de giaté n aiut, n consei senzier y nia de pert. La politica à sia importanza, ma la "polis" (comunité) é valch soura la democrazia. La democrazia é souradut frut dl juech di partis, entratant che la "polis" defen i confins dla comunité, sia strutura legala, si derc zivics, sia autonomia, sia etnia. De chest vers fálela ciamò sterch pro i ladins: unis da la natura ("polis"), ma despartis da la politica.
La lege 482/99 veid dantfora la poscibelté de mete su organisms de coordinament reconescius istituzionalmenter, sce mendranzes é spedicedes sun deplù provinzies o regions. La lege alogheia ence finanziamenc per projec.
|
Consulta Ladina dl Comun de Bulsan
|
|
Na lingia de manifestazions enfin a la fin dl ann
De mei conzert con Sabina Willeit, de otober esposizion "Vejin", de november teater
La Consulta Ladina dl Comun de Bulsan organiseia vigni ann na lignora de manifestazions per i Ladins aciasés tla zité y ence de sensibilisazion envers i convejins talians y todesc. Chest ann á sies ativités culturales bele metù man con n conzert de mujiga moderna con i grups "Acajo" y Jean Daniel Granruaz tl salf dla Carambolage ai 9 de merz (ciala fotos tla galeria), dant a n salf toch y plen de jent. Ala jirà defata inant con na seira de leteratura ladina che veid alapert Brunamaria Dal Lago Veneri, Ingrid Runggaldier, Maria Pedevilla y Marta Rungger ai 13 de auril, da les 20.30 tl "Circolo Cittadino" tla Streda Grappoli/Weintraubengasse, 2. De mei conzert classich con la ciantarina Sabine Willeit.
|
Lezions de ladin a l'Université de Persenon
|
|
Soziolinguistica dl Ladin a livel universitar
Les lezions vegn tegnides dal prof.univ. Dr. Paul Videsott, una na lezion a l'edema enfin a jugn - Ence nia-studenc pò tó pert
Tla facolté dles scienzes dla formazion dl'Université de Bulsan te sia sezion a Persenon peiel via en venders, ai 18 de merz 2005, l curs de ladin de chest ann tl cheder dl ensegnament universitar dles scienzes dla formazion. L professour dr. Paul Videsott dl'université da Dispruch vegn a traté te 13 lezions les chestions soziolinguistiches plu importantes dl raion retoroman (pian via da la situazion di Ladins dles Dolomites) desche l'adoranza dl lingaz te n contest privat, tl'aministrazion publica, te gliejia y e.i. Al vegnirá ence analisé la problematica dla normazion y dla standardisazion dl ladin che é lieda diretamenter a l'adoranza dl lingaz a livel scrit. Ai cursc pò tó pert ence nia-studenc interessés.
|
Consulta Ladina dl Comun de Bulsan: conzert di Acajo y Jandaniel & Band
|
|
N salf toch y plen per i Acajo y Jean Daniel & band
N stil musical internazional pò jí dret ben a una con l lingaz ladin - Bela la prejentazion de Rut Bernardi
L resson é sté dret bon; tant gran ne se l'essa nience i organisadours aspeté: l pice teater "Carambolage" a Bulsan fova plen, toch y plen enseira (09.03.05). Truep publich ladin da Bulsan y da les valedes ju, ma ence publich nia ladin é vegnú per l conzert de mujiga moderna ladina. Empruma á soné y cianté i Acajo, grup che dret trueps conesc nia demé tla Ladinia, ma ence tla provinzia y soura fora. Dedò à soné y cianté l grup Jean Daniel Granruaz & band. Ala se tratova de does direzions desvalives. Rock-pop con valch influenza jazz i Acajo, y jazz dl plu autentich, ma con influsc musicai desvalifs, dal pop al flamenco enchin al bossa nova per ruvé al rock, mo tres con la predominanza dl jazz.
|
ASIS: enrescida scientifica
|
|
Les rejonedes dl'Italia dl Nord te n database on-line
Al vegn enrescí les desvalivanzes tla sintassa de duc i dialec talians dl'Italia setentrionala, dl ladin y furlan
L projet ASIS (Atlant Sintatich dla Italia dl Nord) é n program de archirida linguistica metú en pé da l'Université de Padova con l fin de registré y de analisé les variazions sintatiches di dialec talians tla Italia dl Nord. La banca dac é on-line y daverta a duc. Desche al é usanza tla facolté de romanistica de Padova ne vegn l ladin y l furlan nia vedus desche sistems linguistics a pert dai dialec talians, ma tl tiesciú dialetal nordtalian. An i definesc "arcaics", ametan indiretamenter che al se trata empò de varietés loghedes al our y conferman enscí sia desvalivanza.
|
Letra daverta al assessour Mussner: massa dinés al ert
|
|
"Ert moderna ladina" o cultura dal aut
I fruc dl concurs dal aut crieia plulere delujions ti vijitadours - la soula ousc che lauda é l Ofize stampa dla provinzia
de Umbert Cians
Stimé assessour Mussner, se mené picé di artisc’ é n bon sentiment, ma pertene che vigni novité sie ert, y ert da mostré publicamenter con i scioldi dl “Lond”, chest va n puech soura la compascion normala fora. Da tres él gnù dit che na bona pert de cie che an miena ert é n “nescio quid”, y tl caje dla mostra tla galaria Prisma de Bulsan se tratova propi, aldò di vijitadours, de na cossa nia da capì. “Flus d’aisciuda”, les operes d’ert di artisc’ ladins joegn pér propi seces, menedes entourn dal vent. Chesta l’imprescion ch’an à abù vijitan la mostra “videodigital” tla galaria d’ert Prisma de Bulsan. La mostra dess raprejenté l prum pest de promozion di joegn artisc’ ladins organisé dal assessorat a la cultura ladina. Cater, cinch fotos animedes, metudes en moviment da aparac eletronics.
|
Union Generela: Lardschneider prum diretour
|
|
David Lardschneider é l prum diretour dla Generela
Chisc dis s'á abiné l Consei diretif dla Generela per sourandé les enciaries - Concurs dla Union Generela y dla Maratona dles Dolomites
David Lardschneider é l prum diretour dla Generela, na enciaria veduda dantfora aldò dl statut nuef. Lardschneider ne é nia n mus nuef, ma bele da agn emplié dla Generela desche redadour tl ofize dla Usc di Ladins de Gherdeina. Te sia pruma senteda á l Consei Diretif dla Generela ence nominé i doi vize-presidenc: ala se trata dl fascian Riccardo Zanoner y dl'ampezana Elsa Zardini, che formeia adum al president l Ofize de Presidenza. Lardschneider sourantol na enciaria zitia: al diretour ti tóchel de elaboré n plan de laour y les strategies de politica culturala dla Generela. I temps ne é nia sauris.
|
I Ladins met man da colonisé l "planet internet"
Tres la rei végnel pité informazions, servisc y aorela curta - Aluesc ence forums - Sic istituzionai desche la Comunité de val y l ospedal sbaufeia l ladin
I ladins met man da colonisé l "planet" internet. Tres deplú unions, mo ence impreises sent l debujegn de se prejenté y de ester interatifs sun internet, mostran sies ativités tres test y fotos. I sitesc da la Val Badia é metus ju naturalmenter tl lingaz ladin canche l rai de interes é dantaldut local. Te Gherdeina se múdela. Chilò é les plates internet scialdi bilinghes o trilinghes, datrai demé per todesch, ma ales deventa plu "ladines" envers a denant. A pert en valgunes ezezions pòn vedei che i privac vá dantfora, depierpul che les istituzions zotoreia do.
|
Bulsan: tofles che spliga l monument dla Vitoria
|
|
Na tofla spliga l monument a la "Vitoria"
Enier él vegnú destopé ofizialmenter les tofles che dess storizisé l monument dla "Vitoria" a Bulsan, ence per ladin (standard)
"Chest monument é vegnú metú su entratant l regim fascist per zelebré la vitoria dla Talia tla Pruma Vera Mondiala. Ala á amarscé l destacament dl Tirol y la separazion dla populazion de chesta tera da sia patria austriaca. La zité de Bulsan, ledia y democratica, condaneia les despartizions y les descriminazions dl passé y vigni forma de nazionalism, se tolan dant de promueve con spirit europeich la cultura dla pesc y dla fradaia. 1926-1928 / 2004". Per cie che reverda l ladin, él da noté che l test é te ladin standard.
|
Enaudazion dl Istitut Ladin Cesa de Jan a Col Santa Lizia
|
|
"I Ladins dl Sela mess se costituí istituzionalmenter"
Enier, 20 de fauré 2005, él vegnú daurí ofizialmenter a Col de Santa Lizia l Istitut Ladin "Cesa de Jan" - Les paroles dl ombolt Paolo Frena
Na gaujion de festa per les trei comunités ladines ex-asburgiches tla provinzia de Belun per cheles che al se concretiseia encuei finalmenter n some, n some che é deventé realté per merit dla generosité y dla desponibelté di comuns de Ampez y de Fodom, che á sostegnú zenza pesimé la picera comunité de Col a na vida che ala deventassa senta de chest Istitut Ladin dret important.
|
Conzert de mujiga ladina a Bulsan
|
|
"Acajo" y "Jean Daniel Granruaz & Band"
Conzert de mujiga moderna ladina: en mercui, ai 9 de merz tl Carambolage a Bulsan, da les 21.00 inant
La Consulta per i problems ladins tl Comun de Bulsan envieia al conzert con l grup "Acajo" y "Jean Daniel Granruaz & Band" che vegnirá tegnú tla pice teater Carambolage tla via Argentieri/Silbergasse a Bulsan, ai 9 de merz 2005 da les 21.00 inant. I "Acajo" é bele valgamia conescius per sia longia ativité musicala. Chi ne se recorda pa nia i temps dl "Ladiniatour". "Jean Daniel Granruaz & Band" da la Val Badia depierpul á abú sies prumes raprejentazions ti ultims agn. Al cianta sibe per ladin che ingleis. La seira pieta na ocajion per conesce les ativités y i talenc tl ciamp musical ladin. Te Gherdeina y tla Val Badia él truepa busia musicala con truepa vueia de sperimenté anter i joegn. Foto: Jean Daniel Granruaz.
|
Les enciaries nueves tla Generela
|
|
La Generela se organiseia: Ofize de presidenza, Consei diretif y diretour
Tres chesta reorganisazion vuelen ester plu efetifs y organisés miec per les endesfides dl davegní - Intendenzes y Istituc Ladins pò ortié si raprejentanc tl Consei diretif
L statut nuef dé pro en sabeda, ai 12 de fauré, y paciré dant dal notar, comporta bendebot de restruturazion tla vita dla Union. N valgugn organs y enciaries nueves al intern dla Generela dess la fé plu gaierda y plu efetiva: dlongia i organs y les enciaries tradizionales, l'Assemblea, l Consei diretif, l President y i revisours di conc, veid l statuf nuef dantfora 2 vize-presidenc, n Ofize de Presidenza y l'enciaria de n diretour.
L president nuef dla Generela, Michil Costa.
|
|  |
|