|  |
Interes per savei deplù sun i ladins tles scoles todesces y talianes
|
|
L majer interes án per "Liejendes y conties ladines"
- Da na enrescida metuda a jí dal Istitut Pedagogich Ladin tles scoles todesces y talianes resulteiel truep interes de savei deplù sun i Ladins
Al suzed for plu sovenz che scoles de rejoneda todescia o taliana damana do material de informazion sun la storia, sun cultura, sun usanzes y sun la rejoneda ladina. Acioche al vegne ence laoré dl dret vers, à l IPL fat dantfora na enrescida tles scoles mesanes de rejoneda todescia y taliana. Dr. Theo Rifesser, diretour dl Istitut Pedagogich Ladin. L IPL laorará fora n conzet y metará a desposizion mesi didatics per talian y todesch.
|
La Val: n clavier a coda nuef per abelí les festes de paisc
|
|
N clavier per l paisc de La Val
Al é vegnú enaudé con la partezipazion de n grum de musizisc' dl paisc
En domenia, ai 22 de mei à l Consei dles Unions da La Val envié via la festa de enaudazion dl clavier a coda nuef. Entratant la bela festa él vegnù pité n program musical dret rich y al é vegnù rengrazié ofizialmenter duc chi che à daidé corì les speises de chest investiment. Deplù grups de ciantarins y de musizisć à porté dant cianties o toc strumentai. L scomenciament à fat l cor de gliejia da La Val con anter l’auter la ciantia « Terdeca », componuda dal compaejan Franz Comploi do n test popolar. Siour Iaco Ploner à spo benedì l clavier y ti à aodé truepa legreza y truepes de beles ores a chi che adora chest strument ence per soné a gloria y laut a Die. Elisabeth y André Schuen acompagnés al clavier da Franz Comploi.
|
Die Rechtfertigung, n teater per todesch de Iaco Rigo
|
|
"Die Rechtfertigung", n vedl om y sies ex-femenes
Prum teater todesch dl autour ladin Iaco Rigo - Premiera en mercui, ai 8 de jugn 2005 tl Teater dla Zité a Bornech
Cie ti ródel pa tl cef a n el vedl che s'en anadá do na vita profescionala plena de suzes, che sies ex-femenes, sies "eles", l chier? "La giustificazion" é n toch dramatich y tl medem temp strenf y fora de uega. Les trei ex-femenes vegn te Ciasa de paussa a vijité sie "ex-om", oramai vedl. An volessa miné che da vegní vedli devénten plu madurs y calms, ma al suzed avisa l contrar: an se fej da volei creve, meina vera y al suzed enfinamai n tentatif de omizide. Chesta é en curt la tramadura dl toch scrit dal autour ladin Iaco Rigo, sie prum teater per todesch che al á scrit aposta en l ann passé da d'auton per la raprejentazion tl Teater dla Zité a Bornech.
|
Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 - 21 de mei 2005
|
|
Vigni maioranza vuel che la mendranza reste picera
Y che al sie divijions anter ela - Cathomas nes dà valgunes regoles per anuzé deplù l lingaz y fé cresce la coscienza dla mendranza che ti desplej a la maioranza
Persona fina, sceria, che te dà la man s’la rian n puech y con na odleda anter l freit y l ciaut. Na persona che vuel souraldut “aufbauen”, realisé, fé varesc inant ence anter n grumon de dificoltés, tegnian tres dant ai uedli l travert. Chesta en curt la personalité de Bernard Cathomas che à tout pert al convegn di jornalisć ladins dolomitans a Cianacei da en juebia domesdì inant enfin a en sabeda da mesdì. Bernard Cathomas, diretour dl radio y dla televijion rumancia ti Grijons.
|
Lizé scientifich La Ila: na tragedia greca per scluje ju l ann de scola
|
|
Prometeus: l om corajous che ti à robé l fuech ai Dis
La tragedia vegnirà jobleneda dai studenc dla 4. classa dl lizé scientifich da La Ila sot a la regia de Simon Kostner - Raprejentazions en juebia, ai 26 de mei y en sabeda, ai 28 de mei, da les 20.30 tla Ciasa dla Cultura a La Ila
de Daria Valentin
Sun scomenciadiva dl regist Simon Kostner, en colaborazion con l ensegnant de leteratura Carlo Suani, él vegnù enjigné ca entratant l ann de scola che é tl laour de jì a piz na opera teatrala classica dl tragediograf grech Eschilus (525-456 dant Crist), che vegnirà porteda dant da la cuarta classa dl Lizeum linguistich da La Ila. Ala se trata de na tragedia scrita entourn l ann 470 dant Crist y ambienteda ai confins dl mond conesciù tl'antichité. L toch conta dl mit de Prometeus che ti à robé l fuech a les divinités y ti l à dé ai umans per mené inant l progres dla zivilté.
Prometeus: Zeus l ciastieia y l lieia con ciadeines. N variuel (valtoi) ti beca fora vigni dí l fié.
|
ALS: L Atlant Linguistich Ladin che rejona
|
|
L Atlant che rejona ladin
L Atlant Linguistich Ladin Sonour (ALS) dal 2005 te internet - I sons dl lingaz
L Atlant Linguistich Ladin Sonour (ALS) é n projet porté inant da la Université de Salzburg, ram romanistica, sot a la direzion dl prof. univ. Hans Goebl tl cheder dl ALD I. y II. (Atlant Linguistich Ladin y di dialec vejins) che cuei adum dac linguistics dla Ladinia (paroles, morfologia, sintassa y e.i.). Al á la funzion de sporje na ecuivalenza acustica a les trascrizions fonetiches che an giata sun les chertes dl ALD-I. Dal 2005 encà é l ALS da giaté, dlongia na verscion DVD (con de maiours prestazions) ence te na verscion sun internet (plu scempla tla documentazion).
|
Gherdeina: conzert de benefizenza sun Mont de Pana
|
|
Festa a fins de ben ciantan y raitan a ciaval
En domenia, ai 29 de mei, sun Mont de Pana - Unions organisadesses: scola da rait "Monte Pana", Union di Ladins de Gherdeina y scola da rait de "Vich de Fascia"
La scola de jì a ciaval “Monte Pana” y la Union di Ladins de Gherdeina (U.L.G) con la colaborazion de: Sporthotel Monte Pana y “scola da rait Vich de Fascia” met a jí na festa de benefizienza sun Mont de Pana a S. Cristina con mujiga, cultura y aorela curta y raprejentazions a ciaval ence a fin terapeutich. Anter l’auter vegniràl premié i vencidours dl concurs «Nostes tradizions – nosta identité»: dessegns, poejies y grafiches, dés ju da les scoles de Gherdeina. I organisadours dl event d.m.c.: Evi Riffesser, Klaus Malsiner y Egon Vinatzer, president dla Union di Ladins de Gherdeina, a ciaval.
|
Conzert a Oies/Badia: Cianté adum unesc!
|
|
L cor "Cantus iuvenis" da Viena con dirighent ladin
Al tegn conzert tla gliejia dl pater O. Freinademetz a Oies/Badia en sabeda, 21 de mei, da les 20.00, cianties sacrales y cianties popolares - Dirighent é André Comploi de Al Plan de Mareo
Viena / Oies: L cor “cantus iuvenis” da Viena envieia en sabeda ai 21 de mei a na seira de melodies sot al moto: “Singen macht Freu(n)de / Cianté adum unesc”. Per chesta gaujion él vegnú chirì fora la gliejia dl “Sant Ojöp Freinademetz” su Oies a Badia. L cor “cantus iuvenis” che é dagnora sté aciasé a Viena, fej pert dl "Südtiroler Sängerbund", che à envié l cor a cianté entratant n conzert a Bornech da la festa "Ann di Cors 2005". L cor é vegnú fondé l’aisciuda dl 2003 da André Comploi, 23 agn, d’Al Plan che é ence l dirighent dl cor. Atualmenter stúdiel Scienza dla musiga, Scienza dl Teater tla université da Viena, desche ence Musiga Sacra tl conservatore dla diozeja a Viena.
|
Université de Bulsan/Persenon: i prums varesc devers na catedra de ladinistica
|
|
Al é vegnú cherdé adum i interessés
Ai 2 de mei él tomé l termin per dé ju les domandes - Theo Rifesser rejona de does seves: la formazion di maestri y l'archirida scientifica - Catedra con doi professours
Entratant é n prum vare devers na "catedra de ladinistica" a l'Université de Bulsan vegnú dé con la escrizion de na cherdeda de interessés a l'enciaria. L termen per dé ju les domandes é ence bele tomé ai 2 de mei 2005. Sen scomencia la prozedura de enciaria di professours che á dé ju sia domanda. Al vegnirá metú su na comiscion che giudicheia les domandes y che fajará n colocue con i interessés. "Chest durará dessegur en valgugn meisc", dij l responabel ladin tl'université dr. Theo Rifesser. Al se trata de n vare fondamental per avei na prejenza ladina fissa a Persenon y nia demé termeneda a en valgugn cursc.
|
Union di Ladins de Gherdeina - www.ulg.it
|
|
Dutes les informazions sun la Union tla rei
- Egon Vinatzer, president dla ULG: "Nosta speranza é che la plata jude a fé conesce ciamò deplù les ativités dla Union".
Da sen inant pòn se informé da vigni ora sun l’ativité dejouta y preveduda da la Union di Ladins de Gherdeina (ULG), al cleca jì te internet sun les plates www.ulg.it. N laour de coordinazion scialdi rie, ma realisé scialdi ben dai tecnics/grafics. La plata internet pieta te trei rejonedes na vijion clera, scempla y scialdi informativa sun l’ativité, sun la storia, sun i prinzips, sun l laour y i fins y dantaldut sun l impegn cultural dla Union di Ladins de Gherdeina.
L team dl Internet Service Markus Rabanser, Luca Prinoth y Andreas Oberhauser - Dant ca da m.c.: Ewelyn Demetz con l president dla U.L.G Egon Vinatzer
|
Comentar de Lois Trebo: les paroles audides ti media fej scola
|
|
"N ladin massa bastert, al fossa da mioré!"
La chestion dles trasmiscions tla RAI dess vegnì trata ca, zenza restonse inant a mans prest vuetes
Per ventura (fortuna) onse nos ladins da cotant d'agn encà ence en valgugn media per comuniché con nosta jent, per ti lascé alsavei les noeles, per ti porté dant trasmiscions culturales y deplù temesc atuai che reverda i Ladins en general. Chisc media à na gran valuta y emportanza, deidei pu lié adum i Ladins dles Dolomites con la speranza che ei se sente tres plu unis. Chesta speranza é lieda al contegnù di media; chisc mess savei da porté dant cie che ti interesseia a la jent, cie che la istruesc y la informeia sun duc i ciamps che à da en fé con la vita dla persona d’aldidancuei.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor sun vigni liber dal telefon
|
|
L Ciastel de Tor 128.000 iadesc sun l liber dl telefon "Hallo Südtirol"
Encuei él vegnú prejenté la pruma edizion - Enscí déssel vegní reclamisé miec la strutura museala
Sun l cuertl dantcá di sies libri dal telefon nuefs che reverda les zircoscrizions de Südtirol dla lingia "Hallo Südtirol" 2005/2006, saràl da vedei chest ann n reclam al Museum Ladin Ciastel de Tor. Con cater fotografies ti daràl na cialadura nueva a chestes publicazions pratiches che ti é dagnora dret de utl a chi che les anuzeia.
Da man ciancia: l President dl Museum ladin Heinrich Huber, spo Franz Complojer, ombolt de La Val, Mauro Pilotto, Bernhard Paris y Albert Platzgummer dl Createam Athesia, Stefan Planker, diretour dl Museum Ladin, Giovanni Mischì, assessour a la cultura dl Comun de San Martin, Klaus Oberhollenzer y Carlo Huber dla Cassa de Sparagn.
|
Seira leterara a Bulsan: Neté d'aisciuda
|
|
"Les eles al zenter dla seira de leteratura ladina"
Autoures ladines á liet dant da si scric ciamò nia publichés
En mercui, ai 13 d'auril, él sté tl Zircul Zitadin dl Comun de Bulsan n "neté d'aisciuda", o ben na seira de leteratura ladina dret plajoula. Bruna Maria Dal Lago Veneri á envié via la seira con na conteja sun les usanzes y i sun ritesc da d'aisciuda tles valedes ladines. Maria Pedevilla, Ingrid Runggaldier y Marta Rungger à liet dant da si scric ciamò nia publichés.
|
“Prisma” la trasmiscion culturala de Radio Gherdeina rejona con ladins a Bulsan
|
|
Emparé dai ladins che viv foradecá
I microfons de Prisma con Egon Vinatzer storj pro tla Comunanza Ladina a Bulsan - La trasmiscion jirá en ona ai 20 d’auril da les 11 dantmesdì sun Radio Gherdeina
I 50 menuc de Prisma, na trasmiscion de Radio Gherdeina Dolomites meneda da Egon Vinatzer, reporta argomenc soziai sciche de cultura, atualité, ma ence de discuscion y de conscidrazion. Vinatzer à dagnora desmostré gran sensibelté ai problems y a la realté soziolinguistica y politica dla popolazion de mendranza ladina. La vijita de Radio Gherdeina tla senta dla Comunanza Ladina a Bulsan, sun envit dl president Ivan Lezuo, ti à dé la poscibelté a na raprejentanza di ladins che viv fora dles valedes ladines, de documenté publicamenter y de testemonié sies esperienzes.
|
L Cor dles Eles "Raieta" da La Val ruva tles semifinales
|
|
Las Ladinas procuran per surpresas
Articul sourantout da la "Quotidiana" (12.04.05) - L Cor dles Eles "Raieta" da La Val davagna pro la selezion de ciant coral a Rueun y ruva tles "semi-finales" a Vella/Surselva, ai 8 de mei 2005
(gd) Ella siatavla e davosa runda locala dil Raiffeisen Festival da chors han vuschs da dunnas e vuschs d’affons incantau e fatg il pass el miezfinal dalla concurrenza da cant romontscha. Il Chor d’affons Cuschnaus ed il Chor da dunnas Raieta han giu la cuida dil publicum. Puntualmein han ils dus umens da radio Martin Gabriel e Sergio Guetg beneventau il publicum alla davosa runda locala. Las pressapauc 600 persunas spetgavan malpazientamein sil spitachel cantic.
|
|  |
|