|  |
Mostra Vejin tl Zenter Trevi
|
|
Vejin: n viere sun la realté ladina
La mostra é daverta vigni dí tl Zenter Trevi tla str. Kapuziner da les 10.00 a les 12.00 y da les 17.00 a les 19.00
Na bela cumpeida de jent se à fat permez ensnuet a la prejentazion dla mostra Vejin tl Zenter Trevi a Bulsan, anter chisc ence l candidat da ombolt de Bulsan Luigi Spagnolli. Na cornisc musicala dret plajoula che à giaté truep aplaus é vegnuda sporta dal cor di mutons de Al Plan de Mareo acompagné con i orghegn a man da Ludwig Rindler y a la Chitara da Ruth Rungger. La mostra "Vejin" dess endò n iade recordé, dantaldut a Bulsan, che tla provinzia vível ence zitadins ladins, enscí la presidenta dla Consulta Dolores Dariz y la diretoura dl Zenter Multilingual tl zenter Trevi, Rita Pezzei, che à envié via chesta iniziativa. Entratant duta l'edema che vegn vegniràl fat vijites avisedes per classes de scola y da seira tegnù relazions sun tematiches ladines.
Les tofles dla esposizion descriv en curt dutes les tapes: da la romanisazion di Rec a encuei.
|
Di europeich di lingac: comunicat di 3 assessours a la scola de Bulsan
|
|
Di europeich di lingac
Deplù lingac mantegn l cervel te n bon eserzize y al resta plu dinamich da emparé cosses nueves
Tl’ Europa végnel rejoné za. 200 lingac. Na gauja chesta per festejé chesta pluralité tl “Di europeich di lingac” ai 26 de setember y per recordé l’emportanza di lingac, a pié via da chel dla oma. “L lingaz dla oma é la fondamenta per duc i autri lingac. Tl lingaz dla oma vìvel mic arcaics, lijendes y conties, la storia y l pensier de n popul”, scriv i assessours a la scola dla provinzia de Bulsan.
|
Esposizion Vejin dai 3 ai 12 de otober a Bulsan
|
|
Vejin fej conesce i ladins tla zité de Bulsan
Manifestazions con Rut Bernardi, Tone Kastlunger, Nicol Alberti, Daria Valentin, Josef Albert Moroder, Nadia Chiocchetti y Vittorio dell'Aquila y Mateo Taibon
Vedù l gran enteres per la mostra sun la Ladinia “Vejin - Vicino sconosciuto - Unbekannter Nachbar“ prejenteda dl 2001, se tol la Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan dant de la mete fora ciamò n iade dai 3 ai 12 de otober dl 2005 tl Zenter Cultural “Claudio Trevi” - str. Cappuccini, 28, con na lignora de manifestazions de cornisc.
|
I conseiers nuefs dl Istitut Ladin Micurà de Rü
|
|
L Consei nuef dl Istitut Ladin Micurà de Rü
Provinzia, unions culturales y comuns à fat i inoms - La jonta provinziala à fat la lita
La Jonta provinziala à nominé dantenier (29.08.2005) l Consei nuef dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü", tegnan cont dles propostes dles assoziazions culturales de Gherdeina y dla Val Badia. La pruma enconteda dl Consei d'Istitut nuef vegnirà tegnuda en sabeda, ai 17 de setember 2005 a San Martin de Tor.
|
Sfuei dl Servisc per la sconanza dles mendranzes de Trent
|
|
“Les mendranzes en azion”, dé fora l prum numer
Informazions sun les mesures de sostegn a les mendranzes a Trent
La Provinzia autonoma de Trent à dé fora chisc dis l prum numer de n sfuei cultural nuef dal titul: “Minoranze in azione” y sotcà “L’esercizio quotidiano dell’identità”. Ala se trata, végnel dit, dla “prima pubblicazione di una collana edita dalla Provincia autonoma di Trento ai fini della tutela e della promozione delle comunità di lingua minoritaria del Trentino”.
|
Prum resson dal IV Colloquium Retoromanistich
|
|
L luminous y scur de San Denêl tl Friul
L miour resultat é chel che al vegne rejoné, che an s’enconta y che an empare a se conesce
L IV Colloquium retoromanistich a San Denêl tl Friul à dé zenzauter n’autra sburla a la conescenza interladina tres na lingia de referac che à ence toché i raporc i vedli y nuefs anter i trei grups de ladins: furlans, dolomitans y rumanc. Almanco a livel de scienza ésen tres y plu a una che l raport linguistich à sie fondament. Souraldut dalonc é ciamò i raporc a livel politich, ma ence a chel pratich de colaborazion.
Sun plaza a San Denel/San Daniele da seira.
|
Cesa di Ladins: la streda mess ciamò vegní splaneda
|
|
La volonté é dant man, ma nia i scioldi
L president dla Union di Ladins de Gherdeina à enconté i trei ombolc dla valeda
Coche empermetù dal ombolt de Urtijei,Ewald Moroder, él vegnù metù a jì sun sia proposta na enconteda anter l president dla Union di Ladins de Gherdeina (ULG) y i trei ombolc dla valeda, Ewald Moroder, Bruno Senoner y Roland Demetz, per rejoné sun la chestion dla Cësa di Ladins che someia de ne avei deguna fin.
Da man ciancia: Egon Vinatzer y i trei ombolc de Gherdeina, Ewald Moroder, Roland Demetz y Bruno Senoner.
|
A la chirida dla identité
|
|
La dreta cultura é l’identité de na mendranza
A Trent va les cosses autramenter che a Bulsan
N conzet vegn vigni tant a la lum tla seconda publicazion prejenteda en gaujon dla festa te Ampez: “Alla ricerca dell’unità perduta”, scrita da De Grandi Cristina. Al se trata dl liam politich che na Union a carater general, desche la Generala, mess assolutamenter tegnì en conscidrazion. Na tel Union ne pò nia demé se bate per la cultura, ma ala mess ence dialoghé y aconsié i oms dla politica che à l dovei de garantì la basa, les condizions per l svilup dla cultura de na mendranza.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: sun l Troi Paian anter mit y realté
|
|
L Troi Paian, anter misters y storia
Endoman, da les 18.00 daurida dla esposizion tl Ciastel de Tor - Les enrescides é vegnudes fates da Herwig Prinoth y da Stefan Planker
L "Troi Paian" evocheia temps passés y plens de misters. Chi jiva pa sun chest troi? Cie vegnìvel pa mené? Ciuldì jível pa tant alauta ite, schivan i luesc abités? Da olá vegn pa l inom? Do plu agn de archirides él sen dant man i resultac dla enrescida: endoman, vender ai 19 de aost, végnel daurí da les 18.00 tl museum ladin a San Martin de Tor na esposizion che sclaresc les funzions dl troi y olá che al conduj.
Na moneida romana dl temp dl emperadour Gordianus III (238-244 do C.) giateda tl raion de Gherdeina.
|
Valbadiajazz: roda de conzerc aost 2005
|
|
Ritms de jazz y blues viventarà les seires aostanes
14 grups se barata ju te 14 conzerc de jazz, blues, soul, funk enfin al pop
Dodoman domenia, ai 1 de aost, peia endò via la lignora de conzerc de Valbadiajazz te deplù bars, sun plaza y te tavernes dl'Alta Badia. Al sarà da audí jazz, blues, funk enfin al rock pop melodich porté dant da 14 grups, tanc é ence i conzerc che va inant enfin ai 19 de aost.
Helga Plankensteiner Quartett, jazz-funk.
|
Union Scritours Ladins Agacins renunzieia al contribut provinzial, na coienaria
|
|
La Union Scritours Ladins Agacins ti à mané zeruch l contribut
y ne azeteia nia la coienaria dla Consulta Ladina y dl assessour
Do doi agn de protestes dla Union Scritours Ladins Agacins (USLA) y ence de valch autra union ti à la Consulta Ladina conzedù chest ann n contribut de 1.000 euro a la Union, se damanan na faturazion che cuere 16.800 euro de speises per podei l pié do. Chest vuel dí che al ne fova nia la volenté de ti dé n contribut, ma de ti tó la poscibelté de dí che ala ne à nia giaté n contribut. Messei corí 16 iadesc l contribut con fatures é fora de vigni mesura. Sun chesta ti à la Union atira mané zeruch l prepaiament de 800 euro, ne azetan nia na tel coienaria.
|
Anpezo - 100 agn Union Ladina: prejentazion de NOSTA JENT
|
|
NOSTA JENT, persones y personalités ladines
L liber é metú ju per ladin con dovia les traduzions per todesch y talian
Les paroles de prejentazion de Nadia Chiocchetti
Bon di y giulan de avei tout pert a chesta festa cis emportanta per la Union Generela (ai 17 de messel '05 a Anpezo). I son dret contenc de prejenté chest liber ajache al é vegnù scomencé dant da n valgugn agn y zacan l onse tles mans.
L cuertl dantcà dl liber.
Letura aconsieda:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
|
Cesa di Ladins a Urtijei: 1 n milion de euro é assegurés
|
|
Egon Vinatzer: denant che pié via, messonse seguré l finanziament
L ombolt de Urtijei, Ewald Moroder y l assessour Florian Mussner a una de sostegnì l projet - Ewald Moroder cherdarà ite tost duc trei i ombolc dla valeda
Sun proposta dl ombolt de Urtijëi Ewald Moroder se à enconté encuei dantmesdì (20.07.05) l president dla Union di Ladins de Gherdëina (ULG), Egon Vinatzer con l assessour provinzial Florian Mussner, l ombolt enstes y Alex Moroder, seva dla ULG, per porté inant l caje "Cësa di Ladins".
Da manciancia: Alex Moroder, Egon Vinatzer (president dla ULG), Ewald Moroder (ombolt) y Florian Mussner (assessour provinzial) se ciala ju l projet.
|
100 agn Union Ladina: la storia dla Union Ladina y dla Union Generela di Ladins
|
|
Tres y demé da la pert di ladins
La autoura dr. Cristina De Grandi à fat na archirida tl particolar con lieje documenc y verbai, valuté articui y damanan fora testemonesc che à fat storia dla Generela
L liber de Cristina De Grandi: "Union Generela di Ladins dles Dolomites - i ladini alla ricerca dell'unità perduta" é vegnù fora tl dret moment. Te chisc meisc végnel sclarí coche ala dess jí inant con mete en pe n organism de coordinament interladin aldò dla lege 482/99. La Generela se damana legitimamenter de rejoné pera.
I cuertli dles trei publicazions prejentedes a n'Anpezo.
|
100 agn Union Ladina - Anpezo: Inn anpezan
|
|
Per l prum iade l inn anpezan
Na descrizion dla "Perla dles Dolomites" - L vize-ombolt Bruno Dimai: "Viva i Ladins, zenza confins!"
Entratant la festa a Ampez àn audì per l prum iade l inn ampezan che descriv l paisc che vegn sovenz ence clamé giustamenter "La perla dles Dolomites". Al se merita de vegnì publiché:
Anpezo, el nos paes da dute conosù tra prade, bosche e crodes te sos stà ben betù.
Canche el soroio el scanpa s’inpiza cà e là ra nostra bela crodes: restes incantà. El jal senpre de sguaita par duta ra sò s¸ente; có sona el cianpanon dute in Anpezo el sente. Somea ch’el dighe in s¸iro: “Tornà a me ciatà!” Un bel “Sanin dapò” de zerto el ve dirà...
L cor de Anpezo cianta l inn.
|
|  |
|