|  |
Film sun la West Side Story de Mateo Taibon y Helmuth Lechthaler
|
|
Do les coltrines dla "West Side Story"
Film de 20 menuc de Mateo Taibon y de Helmut Lechthaler - L musical vegn raprejenté dai 14 ai 30 de mei da les "Vereinigten Bühen Bozen"
En chesta domenia éla tant inant: les "Vereinigten Bühnen Bozen" enaudeia sia sajon de raprejentazions con na inscenazion dl conesciù musical, "West Side Story". La RAI-Sender Bozen mostrarà en doman da seira, da les 20.25, n film "Hinter den Kulissen. West Side Story" che à acompagné per 7 edemes a la longia les raprejentazions de proa. L film é gnú metú adum da Mateo Taibon y Helmuth Lechthaler.
West Side Story, n classich di musicals, sen a Bulsan te raprejentazions dai 4 ai 30 de mei 2006.
|
Cinch compact discs con cianties ladines
|
|
22 cors da la Ladinia cianta 70 cianties
Prejentazion en sabeda, ai 8 de auril 2006, a Urtijei tla Cesa di Ladins
Belau trei agn a la longia él gnù laoré sun chest projet. La Union Generala di Ladins dles Dolomites à vedù de bon uedl la proposta de fermé y de tó sun CD les cianties plu conesciudes y classiches, ma ence cheles plu nueves, ciantedes con gran pascion y savei da desvalifs cors y de mendri grups dla Ladinia. Les cianties é gnudes ciantedes ti desferenc idioms de valeda y rodunt perchel é l valour cultural y linguistich ma ence sozial de chesta opera nia da sotvaluté.
Egon Vinatzer, president dla Union di Ladins de Gherdeina, se à festidié de duta la produzion.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: Aquitanis
|
|
Aquitanis: l mond dles ganes
Les mostres dl Museum Ladin ti vegn chesta outa dedichedes al tema "Les eles" - An peia via con na mostra sun les "ganes"
 Entratant dut l ann vegniràl traté coche tema de basa tl museum Ladin Ciastel de Tor l’ela te si aspec plu desferenc. Les mostres y les manifestazions che vegnirà fates tolarà en conscidrazion l’ela tl’ert, tla storia, tla leteratura y ence tla mitologia.
|
L President dla Generela Michil y sies esternazions
|
|
Caje Michil Costa, ma la SVP é true piec
I todesc pò dí dut, contra i autri la ciacia - dut vegn subordiné al nazionalism dla SVP
de Mateo Taibon
La Tageszeitung dl 18/19 de merz te n articul intitulé „Stirners Bauchweh“ a plata 3 reporta l éclat. Na delegazion dl Consei Provinzial de Südtirol fej n viade tla India per enconté l govern tibetan tl esil. Laprò dova ester ence Michil Costa. Ma Costa é gnù sclut fora tl ultim moment da la presidenta dl Consei Provinzial, Veronika Stirner-Brantsch. Enscí la Tageszeitung. Che la presidenta dl Consei Provinzial sie gnuda metuda sot a prescion da colegs de partì, ne ti tol nia la burta saour a chesta azion de esclujion.
|
Istitut Ladin Cesa de Jan: plans y projec
|
|
Strumenc linguistics per i mutons sunsom a la lista dles priorités
La sajon da d'isté gnirá daurida con na esposizion sun i laours y les massaries da artejans ti salfs dl Istitut
L Consei dl Istitut Ladin Cesa de Jan à tegnù ai 2 de merz 2006 na enduneda per definí la programazion y l plan de atuazion dles desvalives ativités y scomenciadies da conduje inant entratant l ann 2006. Anter les ativités proponudes él vedù dantfora la stampa y la prejentazion, ciamò dant la fin dl isté, dl secont volum con la publicazion reelaboreda dla tesa de laurea dl dot. Ivan Lezuo che à enrescì do la economia soziala y sanitara ta Fodom tl temp anter l 1700 y l 1800 centené.
L Istitut vuel enjigné ca desche prum vare truepes letures per i mutons. N concurs leterar a prems dess daidé do.
|
Esposion dl lizé d'ert de Bulsan
|
|
Esposizion "ester" & "picé"
Daurida en lunesc, ai 6 de merz, da les 14.30 tl Bar Corso sun Plaza Vitoria a Bulsan - La mostra romagn daverta enfin ai 16 de auril - Ensegnant é Michael Perathoner
Die IV.Klasse des Kunstlyzeums ( wobei 23 SchülerInnen bestehend aus 4 Jungs und 19 Mädchen ) hat sich mit voller Begeisterung und kreativen-technischen Können ins Zeug gelegt. Die 23 Arbeiten wurden alle samt auf eigens angefertigten Leinwänden mit der Größe 60 X 80 cm erstellt wobei die Leinenstoffe mit Perlleim als Schutz verwendet wurden und schlussendlich zwei mal mit Freskoton ( weisse Farbe ) grundiert wurden. Einige davon wurden mit einem Schlussfirnis ( Schelllack ) versehen um die plastische Wahrnehmung zu erhöhen.
|
Istitut Ladin Cesa de Jan: curs de lingaz aministratif
|
|
L ladin tles aministrazions comunales
Curs de 20 ores per ensegné i terms aministratifs per introduje de gre en gre l ladin tles aministrazions publiches
L Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" sighiteia ence chest ann con les ativités de formazion, en atuazion di projec finanziars conzedus da la lege n° 482/99. Eniann végnel metù a jí n curs de lingaz per chi che laora tles aministrazions publiches y per duc i interessés. Les lezions é finalisedes a renforzé y amplié les competenzes tl ciamp dl lingaz aministratif con l ensegnament di terms de uega.
|
Aa-gar, l ciaciadour solitar - projet multidisciplinar
|
|
DVD nuef: Aa-gar, l ciaciadour solitar
Prejentazion en juebia, ai 16 de fauré, tla sala "L. Heilmann" dl Museo Ladin de Fascia
L DVD porta a compliment idealmenter n projet multidisciplinar sun la Preistoria, nasciù en colaborazion con la Scola Primara de Moena dl 2003, che à vedù dant la realisazion dl liber dal valif titul tout fora y adaté da la contia per mutons de Mauro Neri, do la creazion de n spetacul con les musighes de Emilio Galante per mete al luster l’espressivité dla conteja y dles figures realisedes dai bec.
Foto: ciaciadour paleolitich.
Scrin dl Museo Ladin/Istitut Ladin de Fascia
|
Comunanza Ladina a Bulsan: nos tegnon sun l ladin standard
|
|
Tl 2006: Bulsan enconta la Ladinia
Program de ativités dla Comunanza Ladina a Bulsan - Per evité pregiudizes envers l LS rata la Comunanza che al sie de gran emportanza na campagna de informazion
L program de ativité dla Comunanza Ladina a Bulsan per l 2006 é vegnù metù adum dal consei y porté dant pro l assemblea generala ai 15.11.2005. Adenfora dl'ativité tradizionala sciche la messa ladina che chest ann vegnirà tegnuda a Baisenstoan (Peralba), i cursc da cujiné y da depenje, n curs de ladin gherdeina, l viade cultural y la festa dla fin dl ann vuel la Comunanza mete a jì n teater per ladin, l projet "Bulsan enconta la Ladinia" per les scoles elementares y mesanes dl comun da Bulsan, na ciastagneda y la prejentazion de publicazions ladines.
Nadel 2005: a la festa da Nadel tol dagnora pert trueps tosac, l davegnì dla Comunanza.
|
Comentar: la Union di Ladins de Gherdeina
|
|
Tl Consei vueia de fé informazion sun l LS
Al é da se aodé che al ruve endò ite moviment - Setember 2002, na data foscia
L articul chilò dessot, revardent la Union di ladins de Gherdëina, nes fej conesce sie program per l ann 2006. Na forma d'informazion che plej, davia che an vegn al savei ciunes che é les priorités d'azion dla Union, sie am (spirit), sie entusiasm. Dassen bela l'informazion che l consei nuef é animé da na gran vueia de laoré y de tó su enciaries. N program cultural bendebot ampl.
|
Union di Ladins de La Rocia: Consei nuef y programs
|
|
Les enciaries nueves tla Union
I volon porté inant nosta volenté de fé pert dla Generela y sostegnì les ativités dl Istitut Ladin "Cesa de Jan" a Col
Ai prums de november passé él vegnù metù a jì les lites per voté l nuef consei diretif dla Union di Ladins de La Rocia. I doi scagns de Laste y de La Rocia à funzionè per cater ores da les diesc da doman enfin mesdì y da les trei enfin a les cinch, granmarcé al laour de cater joenes che dedò à ence cumpedé fora les schedes.
La Union di Ladins de La Rocia tl Beluneis (Rocca Pietore), paisc conesciù do la Marmolada, vuel vegnì a fé pert di Ladins dl Sela y dla Union Generela, sun l retrat con la bandiera ladina.
|
Union dl Teater da San Martin
|
|
Coche ala va pro canche al é "Jomelins"
Prumes raprejentazions tl toch nuef en sabeda, ai 22 de otober 2005, tl salf plurivalent
La Union dl Teater da S.Martin de Tor prejenteia en l'edema che vegn n toch nuef dal titul "... Jomelins!" de Hans Lellis metù ju tl ladin da Lydia Zingerle. Regia é de Gottfried Rubatscher. L toch gnirà prejenté sun la paladina nueva a San Martin de Tor tl salf plurivalent.
I joblers dl'Union dl Teater da San Martin.
|
Ladiniatour: do 6 agn revival
|
|
La Ladiniatour fej endò la roda
Do 6 agn de paussa edizion nueva con trei seires de conzert ai 18, ai 19 y ai 20 de otober: una a Poza, una a S. Cristina y una a La Ila
Poza de Fascia, S.Cristina y a La Ila, respetivamenter ai 18, 19 y 20 de otober 2005, é i trei luesc olache la Ladiniatour 2005 fej stazion. Al é passé bele sies agn da l’utima edizion Ladiniatour 99, dutaorela tla recordanza de trueps. L gran enteres per la mujiga moderna ladina à descedé grups nuefs da duta la Ladinia y perchel fòvel temp de fé na edizion nueva.
Egon Vinatzer y Marion Kostner entant i ultims preparatifs dla tourné
|
Esposizion de comics dl artist fascian Manuel Riz
|
|
"Scedola" ruva tl Ciastel de Tor
Chest vender enaudazion da les 18.00 - I comics de Manuel Riz: dessegns fac con fantasia che fej vedei la sozieté con uedl critich
En chest vender, ai 7 de otober, vegniràl daurí da les 6 da seira tl Museum Ladin a San Martin de Tor na mostra de dessegns de "Scedola", l personaje di comics cheriés da Manuel Riz. Te chesta ocajion vegniràl ence prejenté la publicazion con chela che l museum ladin ne vuel nia demé fé conesce l artist, ma ence prejenté chest medium artistich particolar che é chel di comics.
|
Lites de comun a Bulsan: l program dla lista LADINS
|
|
La Lista LADINS ti dà sostegn a Spagnolli
N valgugn ponc fora dl program - Bulsan dess giaté na cialadura plu "ladina" con valch scrites sun edifizes publics
Pro la cumpeida dla jent dl 2001 se ova l 0,71% dla populazion de Bulsan declaré ladina y l 4,37% a livel provinzial. La lista LADINS é dla minonga che Bulsan, desche majer luech dla provinzia de Bulsan y senta aministrativa, dess reconesce i valours storics-culturai, sozio-linguistics y economics dla componenta ladina. I ladins de Bulsan à does animes, chela de zitadin de Bulsan y chela de fé pert dla comunité ladina.
|
|  |
|