|  |
Cesa di Ladins: dutaorela deguna soluzion
|
|
Cesa di Ladins: ciamò tres sun na pert
Nience tres la lege 482/99 ne saràl meso de pié do n contribut per la restruturazion
La traina entourn al finanziament dla Cesa di Ladins a Urtijei ne ruva nia a na fin. L grumon de propostes fates te chest vers é enfin a encuei judes a vuet. Nia da die ti fòvel vegnù metù dant da la Lista Ladins al Consei de Comun de Urtijei na mozion con chela che l Comun gniva envié de mané ite na domanda de finanziament diretamenter a Roma en basa a la lege 482/99 revardenta la sconanza dles mendranzes. Entratant la discuscion dla mozion é la Lista Ladins endere vegnuda prieda de tré inaò sia mozion y de azeté la proposta dla Svp che na tel domanda per abiné ca n finanziament fóssel miec che l Consorz di trei Comuns de Gherdeina enjigne ca y mane ju.
Emportant él da dé al uedl:

|
"Ladino" a Istanbul
Tla gran metropola euro-asiatica de 10 milions de sentadins vìvel na picera comunité che rejona chest lingaz
Istanbul: al é la soula zité anter la Asia y Europa, n iade clameda Bisanz o Costantinopel. Ma saveise che al é ence la soula metropola tl mond olàche al vegn publiché regolarmenter n sfuei per "ladino"?
|
Esposizion tl Museo Ladin de Fascia enfin a auril 2007
|
|
Les pitures de Beppino Soraperra, l rossagn dles Dolomites
Al ti cialova duc i dis a les Dolomites, dantaldut al rossié di creps, cialan de pié sun teila chi atims canche les pizes se entenj
“Chisc creps me trasmet truepa gheneda y chesta gheneda vuei depenje zenza preconzezions y zenza retorica. Al cleca n dí per savei da entene certes emozions y depenje spo n cheder, samben ne él nia saurì, ma dessegur nia valch che an ne derza nia fora. Tla ert él una na cossa soula essenziala: avei zeche da dì.”
|
Tres l medem juech
Durni se enteresseia mindicé, ma cie che al giata ne sàl nience el - La obfrau Bioc-Gasser vuel se fé propaganda empera
COMENTAR: temps biblics
Ester él dagnora sté na galia con les trasmiscions tl radio y tla tv ladina per cie che reverda la convenzion con la RAI. | Ti Grijons ti ésen jus permez al ampliament dles trasmiscions dl radio y dla televijion con n projet concret, te Sudtirol ti vàn permez con n scempl comunicat de propaganda dla obfrau Paola Bioc-Gasser per todesch. Bele da sie contegnù general y superfizial veiden che al é puecia convinzion viadedò. Sciche dl 2002 végnel endò fat empermetudes de ampliament dles trasmiscions radio y tv ladins. Ma fac concrec ne él suzedù enfin a encuei nia.
|
Istitut Cesa de Jan: enconteda con Reolon y Larese Filon
|
|
A Belun per vegnì reconescius deplù
L Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan se damana plu reconesciment da pert dla provinzia de Belun

Dantenier (28.11.) se à na delegazion dl Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" enconté a Belun con l president dla provinzia Sergio Reolon y con la assessoura a les mendranzes Daniela Larese Filon. A la pert fòvel l president dl Istitut Nani Pellegrini, l diretour Stefano Lorenzi, l ombolt de Col Paolo Frena y l raprejentant dles unions ladines Siro Bigontina.
|
Teater Ladin: consciderazions de Valentina Kastlunger
|
|
Devers n teater nuef y critich?
N valgunes consciderazions de Valentina Kastlunger - L teater tles valedes ladines é dutaorela deplen tles mans dles unions amatoriales
I volesse fé referiment al articul "N teater zenza critiches" vegnù fora sun chesta plata dant da 15 dis. Al vegn trat dant che l teater ladin se prova souraldut de fé rí lascian da na pert la critica envers la sozieté y la politica encer nos via. L teater é na forma d'ert che pò mantegnì na gran independenza y liberté da les logiches dla sozieté y dla politica che domineia. Al é n sté adum de gran efet che muda empruma de dut chi che fej chesta pratica y chest n'é dessegur nia puech. Y spo él ence na moda per raprejenté l mond ti portan n messaje. Fondamentalmenter sonsi a una con l contegnù dl articul ence sce ie veide che sun chest argoment él ciamò truep sotissoura.

|
Teater tles valedes ladines
|
|
Al é emportant che l teater sie vif y busient
La vera anter tradizion y modernité - La modernisazion gnirà de gre en gre
de Valentina Kastlunger
Do mia minonga é la situazion dl teater ladin encuei valgamia bona, rica de vitalité ma ala mostra tema ti confronc dles novités. L teater é tles mans dles unions y de valch scomenciadiva personala. An enconta persones che à studié teater a livel universitar y che viv sen tles valedes y che fej dl dut per mete en pe valch dajan enscì bendebot de sburla ence a les unions tradizionales dl teater.

|
Consulta Ladina a Bulsan: Ladiniafilm
|
|
La Ladinia y i films, 4 seires a Bulsan
4 films: "Tanz der Vampire", "Ci co cunta", "Metropolis", "Flucht in die Dolomiten" y "Aquanitis" dai 8 ai 29 de november, vigni mercui
En mercui, ai 8 de november métel man “Ladiniafilm”, la lingia de films, che la Consulta ladina dla Zité de Bulsan met a jì deberieda con l Filmclub tla Streitergasse a Bulsan y che mostrarà vigni mercui de november films che à da en fé a valch maniera con les valedes ladines. I films é vegnus realisés tles valedes ladines o da autours ladins o à l contegnù che à da en fé con l lingaz ladin o la cultura ladina. Obietif dla lingia de films é chel de cherdé a la atenzion dl publich da Bulsan la prejenza ladina tla produzion cinematografica internazionala y da chilò. I films vegn mostrés tl lingaz todesch o talian o con les scrites sotcà per todesch o per talian.
"Tanz der Vampire" (1967), na pert dl film é gnuda touta su te Gherdeina.
|
Fodom, Col y Ampez fej de gran varesc inant
|
|
Nani Pellegrini, president nuef dl Istitut Ladin "Cesa de Jan"
La Ladinia da vedei: les tofles dant i paisc y dant les viles ladines de Fodom, Col y Ampez é sen dlonch per ladin dantfora
de Lorenzo Soratroi
 Col de Santa Lizia. Coche an se spetova, Nani Pellegrini é gnù nominé enchestadì da l'assemblea di sozes president nuef dl Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Al tol su la luegia dl prof. Vito Pallabazzer, president dl istitut enfin da sia fondazion dant doi agn che à dé ju l'enciaria per gauja di trueps laours olàche al é bele empegné. Al prof. Pallabazzer ti é jus i rengraziamenc di sozes per la colaborazion y tl medem temp ti él gnù reconesciù l'enciaria de president onorar dl istitut.
|
Comunanza Ladina a Bulsan: viade da d'auton
|
|
Viade a Tischlbong y Zahre tl Friul
"Co se sté saurí te scola" fova l tema
La Comunanza Ladina de Bulsan organiseia endò n viade cultural da d'auton de doi dis, sabeda 30 de setember y domenia 1 de otober, chest iade per jì a vijité les does ijoles linguistiches germanofones de Tischlbong/Timau (situé damprò al jouf de Monte Croce Carnico/Mont Cros Cjargnel/Plöckenpass) y de Zahre/Sauris (situé tla Val Lumiei soura l paisc de Dimpec/Ampezzo dl Friul). En sabeda, marena a Timau y dedò vijiteien l museum storich-etnich dla pruma vera mondiala che é damprò al restaurant.
L paisc de Zahre tla Val Lumiei.
|
"MISSION M.A.X." – n musical te deplù lingac per mutons y joegn
Do da meisc de preparazion y entratant edemes de laour con mutons y joegn éla finalmenter tant inant de prejenté l projet musical che l Servisc ai Joegn à metù a jì adum con la direzion raionala de scola ladina Al Plan de Mareo, con l Südtiroler Sängerbund y en colaborazion con l Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü".
L musical dal titul "Mission M.A.X." vegnirà raprejenté en sabeda, ai 19 d’agost da les 19.00 y en domenia, ai 20 d’agost da les 15.00 y da les 19.00 tl salf manifestazions a San Martin de Tor. Protagonisc’ sarà mutons y joegn dla Val Badia.
Foto entratant les proes.
|
La Ila: premiazion de Boscele
|
|
Boscele: n juech per fé conesce l ladin dolomitan
Nadia Chiocchetti, Daria Valentin y Karin Pizzinini podarà pié do en doman n pest particolar
En doman, venders ai 14 de messel 2006, podarà i realisadours o miec les realisadesses dl juech a chertes "Boscele" pié do n reconesciment spezial: l pest "Alta Qualità per l'infanzia Il Grillo". Al se trata de Nadia Chiocchetti, Daria Valentin y Karin Pizzinini. La festa de premiazion vegn metuda a jì adum con l Consorz turistich Alta Badia en convenzion con RAI Tre y RAI Sat Ragazzi y con l patrozine dl Departiment de Scienzes dla Educazion dla Université de Bologna, dl'Unicef y dl Antoniano de Bologna. Ai cartadours ti pléjel propi l juech!
|
Intervista al regist ampezan Franco Vecchiato: la Pruma Vera
|
|
Recordé per ne desmentié nia
Intervista al regist ampezan, Franco Vecchiato, che à metù adum n documentar sun la Pruma Vera Mondiala tl raion de Ampez
Intervista de Monica Deiaco-Graefe
Franco Vecchiato, regist, é nasciù a Cortina d'Ampez tl ann 1949. Al à studié a l'université de Padova olache al s'à diplomé enjinier eletronich. Franco Vecchiato à metù man sia formazion profescionala sciche operadour cinematografich y s'à spo dediché a la fotografia y a la rejia. Al é dozent de cursc per la produzion de films "curc" y de fotografia. Sies fotografies é gnudes metudes fora te galaries d'ert talianes emportantes. Franco Vecchiato comunicheia tres sies operes emportantes de realtés culturales, soziales, imprenditoriales. L regist é gnù zeruch dant da puech per abité endò a Cortina do trenta agn che al é sté demez.
|
Nuovo Atlante Ladino: nia dut ne plej
|
|
Tesc' aboc interessanc, ma de scletes fotografies
... truepes fotografies dà n cheder folcloristich dla Ladinia - al mancia na cherta dla Ladinia - chestions atuales desche toponomastica y d'auter nia da afustié
En general tesc' interessanc, ma te deplù capitui de scletes fotografies: l Atlant Ladin, dé fora da la Region Trentino-Südtirol y prejenté chisc dis é metù ju per talian dess ence gní dé fora defata ence na verscion todescia. Sot a n atlant ladin s'éssen endere perdret aspeté dlongia les truepes informazions che vegn dedes ence n valgugn dac concrec sun la populazion, sourasperses, splighés tres grafics. Al mancia ence na scempla cherta teritoriala dla "Ladinia" con toponims che ti fossa dassen d'utl al letour.
|
|  |
|