benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Cultura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Esposizion de laours artistics de Thea Blaas
Cultura

Les "Eles de neif" de Thea Blaas

LA ESPOSIZION DE THEA BLAAS TL ISTITUT LADIN A SAN MARTIN É DAVERTA ENFIN AI 6 DE AOST

Thea Blaas, artista, vize-diretoura y ensegnanta tla academia de ert de Urtijei, sporj la poscibelté de ciutié da plu cialadures te n univers de poscibeltés de vedei, a la chirida de orizonc spirituai nuefs, olàche la lum, la lerch, la esistenza y la traszendenza jia n rodul particolar. Chest é l tema de 8 laours particolars metus fora chisc dis tl istitut ladin MdR a San Martin de Tor.

Thea Blaas, la artista da Urtijei.


metù ite da noeles ai 02 August 2007 da les 21:31:46 (1094 liet)
(liej inant... | 3343 letres | comentars? | ponc: )


Les conties ladines: encuei scialdi desmentiedes
Cultura


Zacan vivòvel ciamò ganes y salvans anter i ladins
 
LES CONTIES LADINES É DUTAORELA NA ARPEJON ENTERESSANTA
 
I ritms de vita se à mudé dassen ti ultims cent agn tles valedes ladines. La busia turistica ne à nia demé mudé la maniera de se tré l vive, ma ala à ence stopé via na tradizion longia, chela dles conties. Les conties vegniva zacan tramanedes da na generazion a l'autra a ousc, ence ajache puec y degugn ne savova da scrive. Dantaldut tl temp dla contra-reforma tl XV-XVI secul cialova ence la gliejia catolica de desraijé chestes contejes, ma ales se à empò tegnù "vives" enfin a la fin dl Otcent canche an enconta i ultims "contastories" che se recordova endere demé plu valch spidic plu o manco lonc de cie che dova ester n iade de dretes stories con plu capitui. Les montes y les valedes ladines, enciasa ence de de vigni sort de jent misteriousa.


metù ite da noeles ai 11 July 2007 da les 22:07:15 (1406 liet)
(liej inant... | 14627 letres | 2 comentars | ponc: )


Istitut Pedagogich Ladin: 20 agn de ativité
Cultura

Istitut Pedagogich Ladin: 20 agn de ativité

AL À DÉ FORA NA LIGNOLA DE PUBLICAZIONS PER DESCEDÉ L ENTERES DI SCOLÉS Y TI ALESIRÉ L LAOUR AI ENSEGNANC 

N pue tardifs tl dé la notizia, ma l’istituzion, l’Istitut Pedagogich ladin con senta a Bulsan, se merita n pensier. Nasciù tres lege provinziala l ann 1987 con la enciaria de enjigné ca material  per les scoles dles localités ladines tla provinzia da Bulsan y sporje formazion per i ensegnanc. Al tol ite n’équipe de persones, sot a la direzion dl diretour dr. Theodor Rifesser che laora tl chiet y con gran impegn y pascion per daidé fora te vigni vers les direzions dles scoles ladines: da la scolina a les scoles autes.


metù ite da noeles ai 10 July 2007 da les 19:48:30 (1173 liet)
(liej inant... | 7198 letres | comentars? | ponc: )


Moena: enconteda dles lies da mont ladines 2007
Cultura


Les lies da mont ladines: sun Peniola a Moena  

LA SEZION DE AMPEZ NE À NIA TOUT PERT

Les Lies da mont Ladines se à abiné - desche al é tradizion - sun l meteman dl isté, en domenia ai 24 de jugn 2007. La enconteda vegn metuda a jì a rodul vigni ann  te na valeda desvaliva per endrez de chesta o de chela sezion. Chest ann é la enconteda vegnuda tegnuda en domenia passeda y organiseda da la sezion dl CAI Sat Grup da Mont de Moena. Luegia de chesta enconteda plajoula él sté l bel "solé" de Peniola souravia Moena, n pice paisc de cater ciases, olàche n iade vivòvel 30 persones te trei families. Temps passés encuei.
Chilò se àn abiné. A Peniola soura Moena con la gliejiola dedicheda a San Jan Nepomucen.
 

metù ite da noeles ai 26 June 2007 da les 18:52:46 (822 liet)
(liej inant... | 7193 letres | comentars? | ponc: )


1400eisem articul de NOELES - Chest fin dl'edema sun i pres dl Talvera
Cultura


Max Castlunger y ensemble y Trio Gherdeina   
 
PRO LA FESTA POPOLARA VOLXFEST/A SUN I PRES DLA TALVERA EN VENDER Y EN SABEDA, AI 29 y 30 DE JUGN 2007

La Consulta Ladina dla zité de Bulsan tol pert chesta outa a la VOLXFEST/A sun i pres dla Talvera adum con la lia Tandem per ti fé conesce a la jent ence valch artist y talent musical dla Ladinia. La Volxfesta é na manifestazion de mujiga popolara che vegn bele tegnuda da n valgugn agn al scomenciament dla sajon ciauda per porté ite n sofl de aier fresch tla zité de Bulsan. Envié ite àla Max Castlunger con ensemble  y l Trio Gherdeina, does esprescions dret desvalives de mujiga, ma trames da la Ladinia. Max Castlunger (a man ciancia).


metù ite da noeles ai 25 June 2007 da les 18:06:16 (831 liet)
(liej inant... | 2631 letres | comentars? | ponc: )


Dizionar y coretour dl ladin standard
Cultura


Massaries linguistiches: endò online  

TREI SERVISC D'UTL: DIZIONAR DL LADIN STANDARD, CORETOUR DL LADIN STANDARD Y DIZIONAR LADIN-FASCIAN

L Istitut Ladin Majon di Fascegn nes comunicheia che n valgugn strumenc dret d'utl per scrive l ladin standard é endò vegnus metus online. Al se trata de massaries dret aiutoules: emprumadedut dl dizionar dl LS online che an ova abù mancia agn alalongia. Ence n coretour ortografich dl LS é da merz encà a la leta online per fé comedures. En plu él ence endò da garat l dizionar dl ladin fascian.
 

metù ite da noeles ai 21 June 2007 da les 15:21:52 (1086 liet)
(liej inant... | 4095 letres | 2 comentars | ponc: )


N comentar de Carlo Willeit
Cultura


La delibera marora y la vera di dialec

AN TI DÁ ENSCÍ TLA MAN LA MIOURA VERTOLA PER SCLUJE FORA I LADINS - N CLUSEL CON NA BELA SIEF ENCE PER L IDIOM MAREO SEN 

De un n vers él bel che n comun se cruzia dl lingaz, dal auter vers val debujegn da cialé plu lonc, ence soura i confins de comun y soura l idiom fora. La direzion y l travert plu logics restará perchel: al idiom l ciamp oral, de aviament o ensegnament bas, de libera adoranza privata: al lingaz unifiché l ciamp ofizial scrit.

N comentar de Carlo Willeit.


metù ite da noeles ai 02 June 2007 da les 19:16:01 (1635 liet)
(liej inant... | 7600 letres | 11 comentars | ponc: )


Toponomastica: la proposta de Durnwalder
Cultura

Toponims ladins: an mess mete averda 

LA PROPOSTA DE DURNWALDER Á PLU DE UN N RAMPIN  - ALA NE TEGN NIA CONT DI LADINS 

Per i ladins é la cossa for zitia; al va debujegn de criters y acertamenc particolars. Plu dessegur ne jirà nience l'ultima proposta de Durnwalder a bon fin; ma per i ladins é la chestion for zitia. An vuel sen cialé sce l inom talian, todesch y ladin vegn adoré  y spo vegní scrit su y ofizialisé chi adorés tla pratica i metan un do l auter aldò dla maioranza dla populazion dl post.

Toponomastica sun les corieres dla SAD provinziala. Respet di toponims ladins: degun.

 


metù ite da noeles ai 31 May 2007 da les 19:28:33 (809 liet)
(liej inant... | 6370 letres | comentars? | ponc: )


25 studenc universitars à emparé a conesce la Ladinia
Cultura


Studenc universitars tla Val Badia  

25 STUDENC É VEGNUS ACOMPAGNÉS ITE PER LA VAL BADIA PER CONESCE CULTURA Y LINGAZ LADINS

I studenc d'engiame che ruva per un o doi semestri da dut l mond a studié a l'université ledia de Bulsan ne empara gonot nia a conesce damprò les belezes di contourns. Chest dess se mudé da eniann inant. L ofize academich enciarié di liams con foradecà, deberieda con kikero, se à tout soura de mete a jì viadesc per chisc studenc folestiers che tol ite n program cultural y de orela curta. Enscì vuelen ti fé conesce plu davejin cultura y natura y jent y usanzes de Sudtirol. Ai 16 de mei él vegnù envié via l prum viade ite per la Val Badia.

Foto de grup dant al Ciastel de Tor.


metù ite da noeles ai 29 May 2007 da les 19:28:52 (813 liet)
(liej inant... | 3577 letres | comentars? | ponc: )


100 agn da la mort de Graziadio Isaia Ascoli 1907-2007
Cultura


Graziadio Isaia Ascoli, 100 agn da sia mort 

TRES I "SAGGI LADINI" ÀL METÙ LES FONDAMENTES A LA LINGUISTICA LADINA, DEFINIAN L STATUS AUTONOM DL LADIN GRIJONEIS, DOLOMITAN Y FURLAN

Dant da cent agn, ai 21 de jené dl 1907, morìvel Graziadio Isaia Ascoli, glotologh, dozent de linguistica, scienzié de renom che à abù souradut l gran merit de avei definì te na maniera scientifica l "status" de lingaz autonom dles faeles ladines: ladin grijoneis, dolomitan y  furlan y sia partegnenza a n grup per sie cont, chel di lingac "ladins". Graziadio Isaia Ascoli fova nasciù ai 16 de messel dl 1829 a Gorizia, enlaouta pert dl Imper Austro-Ungarich, fì de Leon Flamini Ascoli, judier y patron de cartaries y de filandes y de Eline Norsa. La pruma istruzion àl abù te ciasa da n maester gorizian che rejonova aunejian. Tres n maester privat àl spo emparé dedò latin y grech. Chi de familia praticova la religion di peresc, l judaism, y el enstes, almanco da joen, tamben: chest ti ova permetù de emparé l ebraich y l aramaich.


metù ite da noeles ai 28 May 2007 da les 21:42:52 (1164 liet)
(liej inant... | 10658 letres | comentars? | ponc: )


Na letra de Christian Ferdigg: stimés amisc dla cultura
Cultura

Divert a globalisé la cultura! 

... VOLONSE UNIFORMÉ DUT, DUT DL MEDEM COLOUR, DUT DA LA MEDEMA SAOUR?

Tl mond economicamenter tres deplù globalisé 2007..., cie ti romàgnel pa ciamò a la persona de uman, genuin y culturalmenter de valuta, sce nia vigni manifestazion culturala, umana y soziala.


 


metù ite da noeles ai 25 May 2007 da les 19:40:04 (1523 liet)
(liej inant... | 2226 letres | 3 comentars | ponc: )


Bulsan: prejentazion de Dolomit
Cultura

 

"Dolomit: poejies da la Dolomites"

Antologia ladina nueva metuda adum da Rut Bernardi

La consulta ladina dl Comun da Bulsan met a jì en vender che vegn, ai 25 de mei, da les 20.30, tl local "Circolo Cittadino" tla streda "Grappoli" nr.2, na seira dedicheda a la prejentazion dl liber "Dolomit - Poejies da la Dolomites" con la cornisc musicala de Raimond Irsara (chitara) y Viktor Canins (controbas).

Rut Bernardi.


metù ite da noeles ai 21 May 2007 da les 18:18:23 (751 liet)
(liej inant... | 1768 letres | comentars? | ponc: )


I Bantustans, i vilins ladins
Cultura

 

Ciuna é pa l'enciaria dl Istitut Micurà de Rü?

Da sie comunicat veiden cler l contrast con i paragrafs y i doveis dl statut

Chesta streda meina a doi Bantustans: Val Badia y Gherdeina

Tl comunicat stampa dé fora en gaujion di 30 de ativité dl Istitut ladin "Micurà de Rü" végnel dit che l istitut é vegnù metù su con "l'inciaria de se cruzié dla cura, dl svilup y dla normaziun dl ladin dla val Badia y de Gherdeina". Chi che conesc la storia s'en à atira anadé che chesta definizion dla enciaria é dl dut en contrast con i prums doi paragrafs dl statut dl istitut de San Martin.


metù ite da noeles ai 04 April 2007 da les 19:53:51 (1303 liet)
(liej inant... | 18203 letres | 1 comentars | ponc: )


30 agn istitut ladin MdR
Cultura

 

"L istitut promuev enrescides y colaborazions scientifiches"

L comunicat  mané fora ai media dal Istitut Ladin per i 30 agn de ativité

Hugo ValentinLeander MoroderL'istitut ladin "Micurà de Rü" é vegnù metù su tl 1976 tres lege provinziala con l'enciaria de se festidié dl rencurament y dla normazion dl ladin dla Val Badia y de Gherdeina.

L diretour dl istitut, Leander Moroder (a man ciancia) y l president, Hugo Valentin (a man dreta).

Istitut Micurà de Rü - comentars
Ciuna é pa l'enciaria dl Istitut Micurà de Rü?
Da sie comunicat veiden cler l contrast con i paragrafs y i doveis dl statut
Un di maiours defec é la mancianza de trasparenza
Demé con auto-laudament ne rùven nia inant - Dí "promueve lingaz y cultura ladina" é na tautologia vueta 


metù ite da noeles ai 30 March 2007 da les 18:06:53 (1115 liet)
(liej inant... | 12109 letres | 2 comentars | ponc: )


Consulta Ladina dl comun de Bulsan: projet 2007
Cultura

 

Bulsan enconta la Ladinia:  les marevueies geologiches conta ence de na gran mueria 

A la descorida dla geologia dolomitana - Program alternatif: vijita a la scola d'ert "Cademia" y a la ciajaria Gherdeina Lat a Urtijei

La gran resposta al projet "Ciacia al tesour" tl cheder dla iniziativa "Bulsan enconta la Ladinia" envié via dl 2006 à animé la Consulta ladina dl comun de Bulsan de mete a jì chesta outa n projet didatich nuef. Al se clama "a la descorida dles Dolomites" y vegn metù a jì deberieda con l Museum Ladin Ciastel de Tor. Depierpul che en l ann passé òven envié ite scolés y scoleres dla 4a y 5a classa elementara, é l projet nuef conzepì per i scolés dla 2a y 3a mesana. L envit ti é vegnù mané fora a dutes les scoles de Bulsan. Ruth Bernardi (todesch) y Nadia Chiocchetti (talian) ti fajarà ai vijitadours na curta introduzion te lingaz y storia ladina. Les vijites metarà man con la bona sajon.

Dolomites misteriouses.


metù ite da noeles ai 21 March 2007 da les 19:37:24 (886 liet)
(liej inant... | 5461 letres | comentars? | ponc: )


346 articui (24 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.435 seconc