|  |
Esposizion de laours artistics de Thea Blaas
|
|
Les "Eles de neif" de Thea Blaas
LA ESPOSIZION DE THEA BLAAS TL ISTITUT LADIN A SAN MARTIN É DAVERTA ENFIN AI 6 DE AOST
Thea Blaas, artista, vize-diretoura y ensegnanta tla academia de ert de Urtijei, sporj la poscibelté de ciutié da plu cialadures te n univers de poscibeltés de vedei, a la chirida de orizonc spirituai nuefs, olàche la lum, la lerch, la esistenza y la traszendenza jia n rodul particolar. Chest é l tema de 8 laours particolars metus fora chisc dis tl istitut ladin MdR a San Martin de Tor.
Thea Blaas, la artista da Urtijei.
|
Les conties ladines: encuei scialdi desmentiedes
|
|
- Zacan vivòvel ciamò ganes y salvans anter i ladins
-
- LES CONTIES LADINES É DUTAORELA NA ARPEJON ENTERESSANTA
-
I ritms de vita se à mudé dassen ti ultims cent agn tles valedes ladines. La busia turistica ne à nia demé mudé la maniera de se tré l vive, ma ala à ence stopé via na tradizion longia, chela dles conties. Les conties vegniva zacan tramanedes da na generazion a l'autra a ousc, ence ajache puec y degugn ne savova da scrive. Dantaldut tl temp dla contra-reforma tl XV-XVI secul cialova ence la gliejia catolica de desraijé chestes contejes, ma ales se à empò tegnù "vives" enfin a la fin dl Otcent canche an enconta i ultims "contastories" che se recordova endere demé plu valch spidic plu o manco lonc de cie che dova ester n iade de dretes stories con plu capitui. Les montes y les valedes ladines, enciasa ence de de vigni sort de jent misteriousa.
|
Istitut Pedagogich Ladin: 20 agn de ativité
|
|
Istitut Pedagogich Ladin: 20 agn de ativité
AL À DÉ FORA NA LIGNOLA DE PUBLICAZIONS PER DESCEDÉ L ENTERES DI SCOLÉS Y TI ALESIRÉ L LAOUR AI ENSEGNANC
N pue tardifs tl dé la notizia, ma l’istituzion, l’Istitut Pedagogich ladin con senta a Bulsan, se merita n pensier. Nasciù tres lege provinziala l ann 1987 con la enciaria de enjigné ca material per les scoles dles localités ladines tla provinzia da Bulsan y sporje formazion per i ensegnanc. Al tol ite n’équipe de persones, sot a la direzion dl diretour dr. Theodor Rifesser che laora tl chiet y con gran impegn y pascion per daidé fora te vigni vers les direzions dles scoles ladines: da la scolina a les scoles autes.
|
Moena: enconteda dles lies da mont ladines 2007
|
|
Les lies da mont ladines: sun Peniola a Moena
LA SEZION DE AMPEZ NE À NIA TOUT PERT
Les Lies da mont Ladines se à abiné - desche al é tradizion - sun l meteman dl isté, en domenia ai 24 de jugn 2007. La enconteda vegn metuda a jì a rodul vigni ann te na valeda desvaliva per endrez de chesta o de chela sezion. Chest ann é la enconteda vegnuda tegnuda en domenia passeda y organiseda da la sezion dl CAI Sat Grup da Mont de Moena. Luegia de chesta enconteda plajoula él sté l bel "solé" de Peniola souravia Moena, n pice paisc de cater ciases, olàche n iade vivòvel 30 persones te trei families. Temps passés encuei.
Chilò se àn abiné. A Peniola soura Moena con la gliejiola dedicheda a San Jan Nepomucen.
|
1400eisem articul de NOELES - Chest fin dl'edema sun i pres dl Talvera
|
|
- Max Castlunger y ensemble y Trio Gherdeina
-
- PRO LA FESTA POPOLARA VOLXFEST/A SUN I PRES DLA TALVERA EN VENDER Y EN SABEDA, AI 29 y 30 DE JUGN 2007
-
La Consulta Ladina dla zité de Bulsan tol pert chesta outa a la VOLXFEST/A sun i pres dla Talvera adum con la lia Tandem per ti fé conesce a la jent ence valch artist y talent musical dla Ladinia. La Volxfesta é na manifestazion de mujiga popolara che vegn bele tegnuda da n valgugn agn al scomenciament dla sajon ciauda per porté ite n sofl de aier fresch tla zité de Bulsan. Envié ite àla Max Castlunger con ensemble y l Trio Gherdeina, does esprescions dret desvalives de mujiga, ma trames da la Ladinia. Max Castlunger (a man ciancia).
|
Dizionar y coretour dl ladin standard
|
|
Massaries linguistiches: endò online
TREI SERVISC D'UTL: DIZIONAR DL LADIN STANDARD, CORETOUR DL LADIN STANDARD Y DIZIONAR LADIN-FASCIAN
L Istitut Ladin Majon di Fascegn nes comunicheia che n valgugn strumenc dret d'utl per scrive l ladin standard é endò vegnus metus online. Al se trata de massaries dret aiutoules: emprumadedut dl dizionar dl LS online che an ova abù mancia agn alalongia. Ence n coretour ortografich dl LS é da merz encà a la leta online per fé comedures. En plu él ence endò da garat l dizionar dl ladin fascian.
|
N comentar de Carlo Willeit
|
|
La delibera marora y la vera di dialec
AN TI DÁ ENSCÍ TLA MAN LA MIOURA VERTOLA PER SCLUJE FORA I LADINS - N CLUSEL CON NA BELA SIEF ENCE PER L IDIOM MAREO SEN
De un n vers él bel che n comun se cruzia dl lingaz, dal auter vers val debujegn da cialé plu lonc, ence soura i confins de comun y soura l idiom fora. La direzion y l travert plu logics restará perchel: al idiom l ciamp oral, de aviament o ensegnament bas, de libera adoranza privata: al lingaz unifiché l ciamp ofizial scrit.
N comentar de Carlo Willeit.
|
Toponomastica: la proposta de Durnwalder
|
|
Toponims ladins: an mess mete averda
LA PROPOSTA DE DURNWALDER Á PLU DE UN N RAMPIN - ALA NE TEGN NIA CONT DI LADINS
Per i ladins é la cossa for zitia; al va debujegn de criters y acertamenc particolars. Plu dessegur ne jirà nience l'ultima proposta de Durnwalder a bon fin; ma per i ladins é la chestion for zitia. An vuel sen cialé sce l inom talian, todesch y ladin vegn adoré y spo vegní scrit su y ofizialisé chi adorés tla pratica i metan un do l auter aldò dla maioranza dla populazion dl post.
Toponomastica sun les corieres dla SAD provinziala. Respet di toponims ladins: degun.
|
25 studenc universitars à emparé a conesce la Ladinia
|
|
Studenc universitars tla Val Badia
25 STUDENC É VEGNUS ACOMPAGNÉS ITE PER LA VAL BADIA PER CONESCE CULTURA Y LINGAZ LADINS
I studenc d'engiame che ruva per un o doi semestri da dut l mond a studié a l'université ledia de Bulsan ne empara gonot nia a conesce damprò les belezes di contourns. Chest dess se mudé da eniann inant. L ofize academich enciarié di liams con foradecà, deberieda con kikero, se à tout soura de mete a jì viadesc per chisc studenc folestiers che tol ite n program cultural y de orela curta. Enscì vuelen ti fé conesce plu davejin cultura y natura y jent y usanzes de Sudtirol. Ai 16 de mei él vegnù envié via l prum viade ite per la Val Badia.
Foto de grup dant al Ciastel de Tor.
|
100 agn da la mort de Graziadio Isaia Ascoli 1907-2007
|
|
Graziadio Isaia Ascoli, 100 agn da sia mort
TRES I "SAGGI LADINI" ÀL METÙ LES FONDAMENTES A LA LINGUISTICA LADINA, DEFINIAN L STATUS AUTONOM DL LADIN GRIJONEIS, DOLOMITAN Y FURLAN
Dant da cent agn, ai 21 de jené dl 1907, morìvel Graziadio Isaia Ascoli, glotologh, dozent de linguistica, scienzié de renom che à abù souradut l gran merit de avei definì te na maniera scientifica l "status" de lingaz autonom dles faeles ladines: ladin grijoneis, dolomitan y furlan y sia partegnenza a n grup per sie cont, chel di lingac "ladins". Graziadio Isaia Ascoli fova nasciù ai 16 de messel dl 1829 a Gorizia, enlaouta pert dl Imper Austro-Ungarich, fì de Leon Flamini Ascoli, judier y patron de cartaries y de filandes y de Eline Norsa. La pruma istruzion àl abù te ciasa da n maester gorizian che rejonova aunejian. Tres n maester privat àl spo emparé dedò latin y grech. Chi de familia praticova la religion di peresc, l judaism, y el enstes, almanco da joen, tamben: chest ti ova permetù de emparé l ebraich y l aramaich.
|
Na letra de Christian Ferdigg: stimés amisc dla cultura
|
|
Divert a globalisé la cultura!
... VOLONSE UNIFORMÉ DUT, DUT DL MEDEM COLOUR, DUT DA LA MEDEMA SAOUR?
Tl mond economicamenter tres deplù globalisé 2007..., cie ti romàgnel pa ciamò a la persona de uman, genuin y culturalmenter de valuta, sce nia vigni manifestazion culturala, umana y soziala.
|
Bulsan: prejentazion de Dolomit
|
|
"Dolomit: poejies da la Dolomites"
Antologia ladina nueva metuda adum da Rut Bernardi
La consulta ladina dl Comun da Bulsan met a jì en vender che vegn, ai 25 de mei, da les 20.30, tl local "Circolo Cittadino" tla streda "Grappoli" nr.2, na seira dedicheda a la prejentazion dl liber "Dolomit - Poejies da la Dolomites" con la cornisc musicala de Raimond Irsara (chitara) y Viktor Canins (controbas).
Rut Bernardi.
|
I Bantustans, i vilins ladins
|
|
Ciuna é pa l'enciaria dl Istitut Micurà de Rü?
Da sie comunicat veiden cler l contrast con i paragrafs y i doveis dl statut
Chesta streda meina a doi Bantustans: Val Badia y Gherdeina |
Tl comunicat stampa dé fora en gaujion di 30 de ativité dl Istitut ladin "Micurà de Rü" végnel dit che l istitut é vegnù metù su con "l'inciaria de se cruzié dla cura, dl svilup y dla normaziun dl ladin dla val Badia y de Gherdeina". Chi che conesc la storia s'en à atira anadé che chesta definizion dla enciaria é dl dut en contrast con i prums doi paragrafs dl statut dl istitut de San Martin.
|
"L istitut promuev enrescides y colaborazions scientifiches"
L comunicat mané fora ai media dal Istitut Ladin per i 30 agn de ativité
 L'istitut ladin "Micurà de Rü" é vegnù metù su tl 1976 tres lege provinziala con l'enciaria de se festidié dl rencurament y dla normazion dl ladin dla Val Badia y de Gherdeina.
L diretour dl istitut, Leander Moroder (a man ciancia) y l president, Hugo Valentin (a man dreta).
|
Consulta Ladina dl comun de Bulsan: projet 2007
|
|
Bulsan enconta la Ladinia: les marevueies geologiches conta ence de na gran mueria
A la descorida dla geologia dolomitana - Program alternatif: vijita a la scola d'ert "Cademia" y a la ciajaria Gherdeina Lat a Urtijei
La gran resposta al projet "Ciacia al tesour" tl cheder dla iniziativa "Bulsan enconta la Ladinia" envié via dl 2006 à animé la Consulta ladina dl comun de Bulsan de mete a jì chesta outa n projet didatich nuef. Al se clama "a la descorida dles Dolomites" y vegn metù a jì deberieda con l Museum Ladin Ciastel de Tor. Depierpul che en l ann passé òven envié ite scolés y scoleres dla 4a y 5a classa elementara, é l projet nuef conzepì per i scolés dla 2a y 3a mesana. L envit ti é vegnù mané fora a dutes les scoles de Bulsan. Ruth Bernardi (todesch) y Nadia Chiocchetti (talian) ti fajarà ai vijitadours na curta introduzion te lingaz y storia ladina. Les vijites metarà man con la bona sajon.
Dolomites misteriouses.
|
|  |
|