benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Cultura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Comunicat stampa dla Union di Ladins de Gherdeina
Cultura

 

La Union di Ladins de Gherdeina spliga enscí i fac

La Cesa di Ladins y la restruturazion - I sostegns publics

In merito alle recenti polemiche sorte attorno al caso della mancata approvazione del bilancio provinciale a causa del blocco richiesto dal dott. Carlo Willeit per il diniego da parte della SVP di stanziare nello stesso bilancio una somma adeguata per la ristrutturazione ed ingrandimento della cësa di Ladins ad Ortisei , intendiamo fornire le seguenti osservazioni:

Il presidente dell'"Union di Ladins de Gherdëina", Egon Vinatzer


metù ite da noeles ai 08 January 2003 da les 19:12:16 (1706 liet)
(liej inant... | 8235 letres | 2 comentars | ponc: )


N terz Istitut Cultural Ladin
Cultura

 

 

Al dess ciapé alberch tla "Cesa de Jan" a Col Santa Lizia - L comun de Col piarà via con i laours

 

de Lorenzo Soratroi

 

Al é vegnù descorù souradut dl Istitut Cultural Ladin per i trei Comuns, che essa da vegnì fat via Col tla "Cesa de Jan" tla reunion dla Consulta di Comuns ladins “storics”, che é vegnuda tegnuda a Col en la edema passeda. La bona nueva che i finanziamenc prevedus da la lege cheder nazionala sun les mendranzes, la 482/99, fossa da veira do a rové, à fat speré les aministrazions y les Unions di Ladins di trei comuns de Col, Ampez y Fodom.


metù ite da noeles ai 23 December 2002 da les 09:53:46 (1022 liet)
(liej inant... | 3755 letres | comentars? | ponc: )


Uniun Ladins Val Badia
Cultura
Relaziun d'ativité 2002 - Indô en gröm de ativitês y publicaziuns

de Werner Pescosta

Sce an ciara zoruch al program che l'Uniun di Ladins à portè inant te chisc mëisc passà y ales pertes dl program che é ciamò tl laûr de gnì realisades, arati de podëi dì che l'ativité portada a fin é stada bindebo ampla y che ara é ince gnüda tuta sö bun dala jënt dla valada. Sciöche ti agn passà él gnü laurè pro deplü proiec, valgügn de chisc é bele gnüs portà ala realisaziun definitiva y d'atri gnarà portà a fin ti agn che vëgn, aladô dles poscibilitês finanziares y dl program d'ativité che gnarà aprovè ann por ann dai mëmbri dl Consëi.

Söl retrat a manciampa: le presidënt dla Uniun Ladins Val Badia  Werner Pescosta


metù ite da noeles ai 17 December 2002 da les 14:29:20 (1161 liet)
(liej inant... | 6574 letres | comentars? | ponc: )


Presentaziun: sabeda, 14.12.2002, dales 16.00 a Lungiarü
Cultura

 

"La Roda dl Tëmp" - Morins da paur tla val da Lungiarü, liber  metü adöm da Giovanni Mischì y Mario Clara.

 

de Mateo Taibon

 

I morins, en iade ram essenzial dl’economia, incö en toch dl passé che é por tröc folclor. Val' de bel da i ciaré. Y valch che ne joa plü a nia: Giovanni Mischì desco autur di tesc' y Mario Clara sciöche fotograf à orü documenté le patrimone de en tëmp oramai passé. Storia, tecnica, vocabular, dessëgns de ilustraziun, fotografies – belëza y completëza é les döes cualitês dl liber de Giovanni Mischì y Mario Clara sön i morins da Lungiarü.

Söl retrat: un di auturs dl liber, Giovanni Mischì, da Seres/Lungiarü


metù ite da noeles ai 12 December 2002 da les 17:29:50 (1044 liet)
(liej inant... | 4708 letres | 1 comentars | ponc: )


Fostüs di tëmps passés
Cultura

 

Tres indô ürton te toponims prelatins - La storia dötaurela ascognüda dla colonisaziun dles vals ladines

de Umbert Cians

Na relaziun dër interessanta y iluminënta chëra dl dr. Lois Craffonara tignida in sëra (06.12.2002) tl Kolpingshaus a Balsan porsura le tema: Toponomastica y protostoria. Pian ia dala desfarënzia danter preistoria y protostoria, la prüma che à so suport tla archeologia y la secunda che ciafa en aiüt tla archeologia, él gnü a baié dla linguistica che dëida sides la preistoria co la protostoria tres le stüde dla toponomastica. I spezialisc' de toponomastica ne po nia plü se basé sön le sonn, la usc dles parores o piec ciamò sön l'invenziun, mo al va debojëgn de conësce afunz la linguistica dl post. Danter nüsc besauns messunse ince arcumpedè i Celtesc. Söl retrat en per celt dan süa ütia. Cun "Artesena" él atestè che Celtesc à messü vire danter la Val Badia y Fodom.


metù ite da noeles ai 07 December 2002 da les 13:48:30 (1058 liet)
(liej inant... | 3714 letres | comentars? | ponc: )


Les pizes magiches - le liber nü de Pescoller y Erardi
Cultura

 

Does persones, una na pascion: chela per la fotografia

Hans Pescoller y Alfred Erardi dà ca truep de sie temp lede per fé fotografies

de Mateo Taibon

Hans Pescoller y Alfred Erardi dà ca tröp de so tëmp lëde por fà fotografies. Les fadies é granes, mo granes ince les sodesfaziuns. En gran numer de fotografies é gnüdes publicades te en liber en gaujiun dl ann internazional dles munts, en liber che à bele albü en gran resonn. Dai 3.000 esemplars che l’Ert por i Ladins orô dé fora ê bele dan la presentaziun dla publicaziun 2.800 venüs ia. Y püc dis dô la presentaziun pel che le liber sides apëna ciamò da ciafé, tan grana la domanda.


metù ite da noeles ai 29 November 2002 da les 21:15:51 (1370 liet)
(liej inant... | 3039 letres | 1 comentars | ponc: )


Academia Europeica
Cultura

 

La Eurac compra la biblioteca entiera de Neustift

Tl salf dla biblioteca tl zenter nü dl'Academia Europeica a Balsan él gnü tignì incö (29.11.2002) la manifestaziun dla surandada dla gran biblioteca dl Convënt da Neustift revardënta l'ambiënt y l'ecologia y che tol ite döt adöm 9000 volums. Ara se trata dla biblioteca ecologica plü spezialisada te Südtirol. Tratan la manifestaziun ti á le rapresentant dla Fondaziun dla Cassa dl Sparagn, Roland Dellagiacoma, surandè en assëgn por paié la cumpra di libri.


metù ite da noeles ai 29 November 2002 da les 18:51:01 (1083 liet)
(liej inant... | 1672 letres | 1 comentars | ponc: )


Fostüs dla storia tla toponomastica
Cultura

 

Rejonòven encer l ann 1000 aluesc celtich?

Toponomastica y protostoria: doi ciamps dla scienza deida descuerje ciantons asconus 

Da olâ vëgn pa l'inom "Pütia" o "Cëindles" o ci ó pa dí "Juel" , ci à pa da fà le toponim "rin" cun le "Rhein"....  pro tröc toponims ne conëscion nia avisa la provegnënza, mo pro tröc pon ince fà recostruziuns. La toponomastica é na chestiun debatüda politicamënter tla provinzia. Avëi na odüda tlera dla valüta po ma ester de ütl. La Consulta Ladina dl Comun da Balsan inviëia porchël in l'edema che vëgn a en referat che pormët de ester cotan interessant  y che daidará stlarí zacotan de domandes, dal titul  "Toponomastica y protostoria" cun le dr. Lois Craffonara sciöche reladú. 


metù ite da noeles ai 28 November 2002 da les 18:05:26 (983 liet)
(liej inant... | 2271 letres | comentars? | ponc: )


Domandes de contribuc por la cultura por l'ann 2003
Cultura

 

Sostegns finanziars a la cultura

Balsan – I formulars cun les spligaziuns por fá domanda de contribuc por ativitês, investimënc, ativitês formatives, culturales y por i artisc´ por l’ann 2003 po sëgn gní dejciariá da Internet sot

 www.provinz.bz.it/intendenza-ladina/cultura 

Le terminn por dè jö les domandes é ai 31 de jená 2003.


metù ite da noeles ai 25 November 2002 da les 15:47:13 (961 liet)
(liej inant... | 1 comentars | ponc: )


Lungiarü: en terminn da se recordè
Cultura

 

"Danter l enier y l doman"

Prejentazion de n liber soura i molins da paur sul ruf da Lungiarü

Chisc dis büsia la vita culturala tles valades ladines, na manifestaziun sighita l'atra, finalmënter àn en pü dlaurela, finalmënter degönes sfilades folcloristiches por le turism, mo cosses autentiches: te chësc cheder él ince da incundè la presentaziun de en liber nü dal titul "La roda dl tëmp" che gnarà fata in sabeda, ai 14 de dezëmber, dales 16.00 tl salf dla scora elementara a Lungiarü. Auturs dl liber nü metü jö te trëi lingac (ladin-todësch-talian) é Giovanni Mischì y Mario Clara. Laite vëgnel descrit por menü i morins da paur tla val da Lungiarü, dandaìa de gran importanza.


metù ite da noeles ai 23 November 2002 da les 18:53:46 (1076 liet)
(liej inant... | 4095 letres | comentars? | ponc: )


In vëindres convëgn a Balsan
Cultura

 

Na lignora de 9 referac per sclarì la situazion

 

Le Consëi dla Regiun Trentin-Südtirol mët a jí deboriada cun l'Assessorat por la scola y la cultura ladina le convëgn "I ladins, na mendranza tla mendranza". In vëindres, ai 22 de novëmber, dales 9 dadoman ales 17 dômisdé tl salf dl Consëi dla Regiun Trentin-Südtirol, tl Palaz provinzial, tla strada Crispi 6 a Balsan.


metù ite da noeles ai 20 November 2002 da les 17:23:58 (1095 liet)
(liej inant... | 2977 letres | 2 comentars | ponc: )


40 agn Uniun Maestri Ladins - UML
Cultura

 

Dl 1962 se òven abiné te ostaria a Lungega

I temps se muda: enalouta pensòven "la maestra fej pa ben", encuei "féjela ben dret la maestra"

de Lois Castlunger

In sabeda ai 16 de novëmber 2002, dales 15.00 él stè a S. Ciascian, tla Ciasa Rungger, la festa di 40 agn de UML. A chësta manifestaziun à tut pert zirca 200 porsones, la maiù pert maestri che insëgna tles scoles dles valades ladines, dla Val Badia y de Gherdëna. Ince tröpes autoritês de dlijia, dla politica y dla cultura fô presënc.  Söl retrat le cuertl dl liber: "40 Agn Uniun Maestri Ladins" dè fora por l'ocajiun cun tröpes fotografies sura la vita y les ativitês dl'Uniun.


metù ite da noeles ai 19 November 2002 da les 21:16:03 (1630 liet)
(liej inant... | 3352 letres | comentars? | ponc: )


Publicazion nueva de Luciana Palla
Cultura

 

La pruma Gran Vera sun cd-rom

L cd cuei adum fotos, letres y documenc che conta co che la jent ladina à vivù chi temps

de Lorenzo Soratroi

Te chisc dis él vegnù metù fora en distribuzion la seconda edizion dl nuef laour de la Luciana Palla; l Cd Rom soura la Pruma Gran Vera su per les Dolomites. La pruma edizion de 1000 toc é vegnuda “brujeda” te pueces edemes, comaneda dai Istituc, museums dla vera y da esperc de storia. Y al ne podova nia ester autramenter.


metù ite da noeles ai 11 November 2002 da les 20:45:17 (1130 liet)
(liej inant... | 2574 letres | comentars? | ponc: )


Sostëgns finanziars ala cultura Ladina
Cultura

 

Cialé olàche i sostegns va de uega

Enconteda dla Consulta Culturala Ladina con i raprejentanc dles unions

Sön proposta y deboriada cun la Consulta culturala ladina mët a jì l’Assessorat por la scora y cultura ladina en convëgn a chël ch’al vëgn invié i presidënc y i rapresentanc dles lies culturales ladines, i assessurs ala cultura di comuns, les ploanies y en rapresentant dles lies dl turism


metù ite da noeles ai 11 November 2002 da les 20:33:08 (1101 liet)
(liej inant... | 2161 letres | 1 comentars | ponc: )


En liber nü porsura les Dolomites
Cultura

 

"Les Pizes Magiches" de Hans Pescoller

Liber fotografich nuef con 260 retrac y spligazions te 4 lingac

Do i dui volums "Val Badia" y "Tera Ladina" nes presentëia le fotograf Hans Pescoller chësta ota indô en bel liber cun na documentaziun fotografica dal titul "Dolomites - Pizes magiches" dè fora deboriada cun le fotograf Alfred Erardi, tambëgn scialdi conesciü por sü laurs fotografics. Bele ti pröms dui libri à Hans Pescoller, dandadöt tl volum "Val Badia", salpü da tignì frëms te pìlores posc' inciantors y momënc dla vita scëmpla dla jënt da paur tla Val Badia, laurs y usanzes che se destöda bel plan ia.


metù ite da noeles ai 06 November 2002 da les 11:58:25 (1172 liet)
(liej inant... | 1413 letres | comentars? | ponc: )


346 articui (24 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.381 seconc