|  |
Comunicat stampa dla Union di Ladins de Gherdeina
|
|
La Union di Ladins de Gherdeina spliga enscí i fac
La Cesa di Ladins y la restruturazion - I sostegns publics
In merito alle recenti polemiche sorte attorno al caso della mancata approvazione del bilancio provinciale a causa del blocco richiesto dal dott. Carlo Willeit per il diniego da parte della SVP di stanziare nello stesso bilancio una somma adeguata per la ristrutturazione ed ingrandimento della cësa di Ladins ad Ortisei , intendiamo fornire le seguenti osservazioni:
Il presidente dell'"Union di Ladins de Gherdëina", Egon Vinatzer
|
N terz Istitut Cultural Ladin
|
|
Al dess ciapé alberch tla "Cesa de Jan" a Col Santa Lizia - L comun de Col piarà via con i laours
de Lorenzo Soratroi
Al é vegnù descorù souradut dl Istitut Cultural Ladin per i trei Comuns, che essa da vegnì fat via Col tla "Cesa de Jan" tla reunion dla Consulta di Comuns ladins “storics”, che é vegnuda tegnuda a Col en la edema passeda. La bona nueva che i finanziamenc prevedus da la lege cheder nazionala sun les mendranzes, la 482/99, fossa da veira do a rové, à fat speré les aministrazions y les Unions di Ladins di trei comuns de Col, Ampez y Fodom.
|
Relaziun d'ativité 2002 - Indô en gröm de ativitês y publicaziuns
de Werner Pescosta
 Sce an ciara zoruch al program che l'Uniun di Ladins à portè inant te chisc mëisc passà y ales pertes dl program che é ciamò tl laûr de gnì realisades, arati de podëi dì che l'ativité portada a fin é stada bindebo ampla y che ara é ince gnüda tuta sö bun dala jënt dla valada. Sciöche ti agn passà él gnü laurè pro deplü proiec, valgügn de chisc é bele gnüs portà ala realisaziun definitiva y d'atri gnarà portà a fin ti agn che vëgn, aladô dles poscibilitês finanziares y dl program d'ativité che gnarà aprovè ann por ann dai mëmbri dl Consëi.
Söl retrat a manciampa: le presidënt dla Uniun Ladins Val Badia Werner Pescosta
|
Presentaziun: sabeda, 14.12.2002, dales 16.00 a Lungiarü
|
|
"La Roda dl Tëmp" - Morins da paur tla val da Lungiarü, liber metü adöm da Giovanni Mischì y Mario Clara.
de Mateo Taibon
I morins, en iade ram essenzial dl’economia, incö en toch dl passé che é por tröc folclor. Val' de bel da i ciaré. Y valch che ne joa plü a nia: Giovanni Mischì desco autur di tesc' y Mario Clara sciöche fotograf à orü documenté le patrimone de en tëmp oramai passé. Storia, tecnica, vocabular, dessëgns de ilustraziun, fotografies – belëza y completëza é les döes cualitês dl liber de Giovanni Mischì y Mario Clara sön i morins da Lungiarü.
Söl retrat: un di auturs dl liber, Giovanni Mischì, da Seres/Lungiarü
|
Tres indô ürton te toponims prelatins - La storia dötaurela ascognüda dla colonisaziun dles vals ladines
de Umbert Cians
Na relaziun dër interessanta y iluminënta chëra dl dr. Lois Craffonara tignida in sëra (06.12.2002) tl Kolpingshaus a Balsan porsura le tema: Toponomastica y protostoria. Pian ia dala desfarënzia danter preistoria y protostoria, la prüma che à so suport tla archeologia y la secunda che ciafa en aiüt tla archeologia, él gnü a baié dla linguistica che dëida sides la preistoria co la protostoria tres le stüde dla toponomastica. I spezialisc' de toponomastica ne po nia plü se basé sön le sonn, la usc dles parores o piec ciamò sön l'invenziun, mo al va debojëgn de conësce afunz la linguistica dl post. Danter nüsc besauns messunse ince arcumpedè i Celtesc. Söl retrat en per celt dan süa ütia. Cun "Artesena" él atestè che Celtesc à messü vire danter la Val Badia y Fodom.
|
Les pizes magiches - le liber nü de Pescoller y Erardi
|
|
Does persones, una na pascion: chela per la fotografia
Hans Pescoller y Alfred Erardi dà ca truep de sie temp lede per fé fotografies
de Mateo Taibon

Hans Pescoller y Alfred Erardi dà ca tröp de so tëmp lëde por fà fotografies. Les fadies é granes, mo granes ince les sodesfaziuns. En gran numer de fotografies é gnüdes publicades te en liber en gaujiun dl ann internazional dles munts, en liber che à bele albü en gran resonn. Dai 3.000 esemplars che l’Ert por i Ladins orô dé fora ê bele dan la presentaziun dla publicaziun 2.800 venüs ia. Y püc dis dô la presentaziun pel che le liber sides apëna ciamò da ciafé, tan grana la domanda.
|
La Eurac compra la biblioteca entiera de Neustift
Tl salf dla biblioteca tl zenter nü dl'Academia Europeica a Balsan él gnü tignì incö (29.11.2002) la manifestaziun dla surandada dla gran biblioteca dl Convënt da Neustift revardënta l'ambiënt y l'ecologia y che tol ite döt adöm 9000 volums. Ara se trata dla biblioteca ecologica plü spezialisada te Südtirol. Tratan la manifestaziun ti á le rapresentant dla Fondaziun dla Cassa dl Sparagn, Roland Dellagiacoma, surandè en assëgn por paié la cumpra di libri.
|
Fostüs dla storia tla toponomastica
|
|
Rejonòven encer l ann 1000 aluesc celtich?
Toponomastica y protostoria: doi ciamps dla scienza deida descuerje ciantons asconus
Da olâ vëgn pa l'inom "Pütia" o "Cëindles" o ci ó pa dí "Juel" , ci à pa da fà le toponim "rin" cun le "Rhein".... pro tröc toponims ne conëscion nia avisa la provegnënza, mo pro tröc pon ince fà recostruziuns. La toponomastica é na chestiun debatüda politicamënter tla provinzia. Avëi na odüda tlera dla valüta po ma ester de ütl. La Consulta Ladina dl Comun da Balsan inviëia porchël in l'edema che vëgn a en referat che pormët de ester cotan interessant y che daidará stlarí zacotan de domandes, dal titul "Toponomastica y protostoria" cun le dr. Lois Craffonara sciöche reladú.
|
Domandes de contribuc por la cultura por l'ann 2003
|
|
Sostegns finanziars a la cultura
Balsan – I formulars cun les spligaziuns por fá domanda de contribuc por ativitês, investimënc, ativitês formatives, culturales y por i artisc´ por l’ann 2003 po sëgn gní dejciariá da Internet sot
www.provinz.bz.it/intendenza-ladina/cultura
Le terminn por dè jö les domandes é ai 31 de jená 2003.
|
Lungiarü: en terminn da se recordè
|
|
"Danter l enier y l doman"
Prejentazion de n liber soura i molins da paur sul ruf da Lungiarü
Chisc dis büsia la vita culturala tles valades ladines, na manifestaziun sighita l'atra, finalmënter àn en pü dlaurela, finalmënter degönes sfilades folcloristiches por le turism, mo cosses autentiches: te chësc cheder él ince da incundè la presentaziun de en liber nü dal titul "La roda dl tëmp" che gnarà fata in sabeda, ai 14 de dezëmber, dales 16.00 tl salf dla scora elementara a Lungiarü. Auturs dl liber nü metü jö te trëi lingac (ladin-todësch-talian) é Giovanni Mischì y Mario Clara. Laite vëgnel descrit por menü i morins da paur tla val da Lungiarü, dandaìa de gran importanza.
|
In vëindres convëgn a Balsan
|
|
Na lignora de 9 referac per sclarì la situazion
Le Consëi dla Regiun Trentin-Südtirol mët a jí deboriada cun l'Assessorat por la scola y la cultura ladina le convëgn "I ladins, na mendranza tla mendranza". In vëindres, ai 22 de novëmber, dales 9 dadoman ales 17 dômisdé tl salf dl Consëi dla Regiun Trentin-Südtirol, tl Palaz provinzial, tla strada Crispi 6 a Balsan.
|
40 agn Uniun Maestri Ladins - UML
|
|
Dl 1962 se òven abiné te ostaria a Lungega
I temps se muda: enalouta pensòven "la maestra fej pa ben", encuei "féjela ben dret la maestra"
de Lois Castlunger
In sabeda ai 16 de novëmber 2002, dales 15.00 él stè a S. Ciascian, tla Ciasa Rungger, la festa di 40 agn de UML. A chësta manifestaziun à tut pert zirca 200 porsones, la maiù pert maestri che insëgna tles scoles dles valades ladines, dla Val Badia y de Gherdëna. Ince tröpes autoritês de dlijia, dla politica y dla cultura fô presënc. Söl retrat le cuertl dl liber: "40 Agn Uniun Maestri Ladins" dè fora por l'ocajiun cun tröpes fotografies sura la vita y les ativitês dl'Uniun.
|
Publicazion nueva de Luciana Palla
|
|
La pruma Gran Vera sun cd-rom
L cd cuei adum fotos, letres y documenc che conta co che la jent ladina à vivù chi temps
de Lorenzo Soratroi
Te chisc dis él vegnù metù fora en distribuzion la seconda edizion dl nuef laour de la Luciana Palla; l Cd Rom soura la Pruma Gran Vera su per les Dolomites. La pruma edizion de 1000 toc é vegnuda “brujeda” te pueces edemes, comaneda dai Istituc, museums dla vera y da esperc de storia. Y al ne podova nia ester autramenter.
|
Sostëgns finanziars ala cultura Ladina
|
|
Cialé olàche i sostegns va de uega
Enconteda dla Consulta Culturala Ladina con i raprejentanc dles unions
Sön proposta y deboriada cun la Consulta culturala ladina mët a jì l’Assessorat por la scora y cultura ladina en convëgn a chël ch’al vëgn invié i presidënc y i rapresentanc dles lies culturales ladines, i assessurs ala cultura di comuns, les ploanies y en rapresentant dles lies dl turism
|
En liber nü porsura les Dolomites
|
|
"Les Pizes Magiches" de Hans Pescoller
Liber fotografich nuef con 260 retrac y spligazions te 4 lingac
Do i dui volums "Val Badia" y "Tera Ladina" nes presentëia le fotograf Hans Pescoller chësta ota indô en bel liber cun na documentaziun fotografica dal titul "Dolomites - Pizes magiches" dè fora deboriada cun le fotograf Alfred Erardi, tambëgn scialdi conesciü por sü laurs fotografics. Bele ti pröms dui libri à Hans Pescoller, dandadöt tl volum "Val Badia", salpü da tignì frëms te pìlores posc' inciantors y momënc dla vita scëmpla dla jënt da paur tla Val Badia, laurs y usanzes che se destöda bel plan ia.
|
|  |
|