benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Cultura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Pest de archirida scientifica
Cultura

 

Le "Pest Liechtenstein 2002" a Paul Videsott

 

Ai 6 de merz ti végnel sourandé, da les 10.45 tal salf dles reunions dl senat academich dla Universitè da Dispruch le "Pest Liechtenstein 2002" per la archirida scientifica al assistent universitar y assessour dl comun de Mareo Paul Videsott. Chest pest é vegnú metú su dal 1983 dal Prinzipat de Liechtenstein per projec de archirida scientifica de aut livel. Te sie laour analiseia Videsott la toponomastica neolatina de passa 100 comuns dles Alpes orientales.


metù ite da noeles ai 27 February 2003 da les 22:01:46 (1080 liet)
(liej inant... | 987 letres | comentars? | ponc: )


La Consulta Ladina a Bulsan envieia ai 10 de merz '03
Cultura

 

l cuartier,  i posc’ de laour, la formazion y la comunité ladina fora dles valedes

La Consulta per i problems ladins a Bulsan envieia en lunesc, ai 10 de merz, da les 20 tl Zenter Pastoral, Plaza Parrocchia 3 - Bulsan a la seira de informazion y discuscion sun n ciamp tematich ampl:  "L dret ambient sozial y cultural per mantegnì la identité y la comunité ladina ence fora dles valedes: l cuartier,  i posc’ de laour , la formazion y les manifestazions culturales, i mesi de informazion y les relazions con i autri doi grups".


metù ite da noeles ai 26 February 2003 da les 15:31:59 (1103 liet)
(liej inant... | 3943 letres | comentars? | ponc: )


Publicazions nueves - n ampezan pro l'opereta vieneisa
Cultura
Alexander Girardi, n ampezan a Graz

L'Union di Ladins d'Ampez à fat traduje dal todesch tl talian la biografia sun "Alexander Girardi - Ein Wiener aus Graz", de Beatrix Schiferer, deda fora dl 1975 da la Ciasa Editoura "Jugend und Volk". La publicazion é vegnuda fora de november dl 2002 y chest per na gauja dut auter che da tralascé: Alexander Girardi é ben nasciù a Graz (dl 1850), ma al fova fì de na vedla familia ampezana.

metù ite da noeles ai 26 February 2003 da les 14:37:29 (1248 liet)
(liej inant... | 1501 letres | comentars? | ponc: )


21 de fauré: Di dl lingaz dla oma
Cultura

 

Lista LADINS:  De utl n lingaz ladin scrit per duc

Assessorat, F. Mussner SVP: valorisé le lingaz ladin

 

I reporton chilò dessot les toutes de posizion dla Lista LADINS y dl assessorat ladin en cont dl dì dl lingaz dla oma proclamé da l'UNESCO per endoman 21 de faurè 2003. Liejan les posizions pòn ence se fé n cheder dla impostazion dles does forzes politiches LADINS y SVP ladina. N pue plu tl particolar va la pruma, scialdi generala la seconda. Basta con les beles paroles d'ocajion. Al é cler che na politica linguistica efetiva y coordineda mess pié via dal aut, da la politica, da les istituzions de dovei. Dalonc ésen da na situazion normaliseda. Sce an pensa che i todesc te Sudtirol se cruzia ence legalmenter che les spligazions per dutes les medejines sie ben dlonch per todesch y che dl auter vers ne végnel fat belau nia che l ladin vegne tout en consciderazion a livel provinzial (leges, brosciures, informazions, tla aministrazion dla giustizia y e.i.) veiden les desfarenzies eclatantes. Per l ladin se làscen dlonch dlaorela y valch suzed demé, sce al vegn fat prescions. N fal nia da perdoné che an ne ti à nia dè na chance al LS. Sun l retrat: rumanc grijun dessoura y furlan dessot. Nosc vijins de lingaz plu dlongia.


metù ite da noeles ai 20 February 2003 da les 17:27:43 (1196 liet)
(liej inant... | 5955 letres | 3 comentars | ponc: )


La roda dl temp - Molins tla val da Lungiarü
Cultura

 

Does publicazions che coltiveia y conserveia i valours ladins

Enier dasseira (18.02.2003) él vegnù prejenté tl salf Josef tla Ciasa Kolping a Bulsan sun envit dla Comunanza Ladina y dla Cosulta Ladina a Bulsan i doi libri "Dolomites, Pizes Magiches" de Giovanni Pescoller y Alfred Erardi y "La Roda dl Temp" de Mischì Giovanni (test) y Mario Clara (fotos). Trami libri contegn truepes fotografies y enscì é la prejentazion vegnuda fata con na proiezion de dias con damprovia na spligazion di autours enstesc y danterite valch ciantia dl grup "A per Sorëdl". Paroles de salut é vegnudes portedes dantfora da la conseiera tl comun da Bulsan, Dolores Dariz y dal vize-president provinzial dr. Willeit Carlo. N salut ence dal raprejentant dla Union di Ladins Val Badia, Tone Gasser. Na seira garateda. Sun l retrat: l liber "La Roda dl Temp". L liber "Dolomites: Pizes Magiches" é baudi bele venù fora. Trami i autours é dla vila de Miscì a Lungiarü.


metù ite da noeles ai 19 February 2003 da les 16:48:46 (1297 liet)
(liej inant... | 2108 letres | comentars? | ponc: )


Publicazion nueva de L.Craffonara
Cultura

 

Floures leterares dl Grijon y dl Friul sun 450 plates

"Flus leterares dl Grijun y dl Friul", poesies tla traduzion de Lois Craffonara, enscì se clama l liber nuef che sarà tost dantman. L volum contegn 117 poesies rumances (dal 1600 a aldidancuei) y 160 poesies furlanes (dal 1300 a aldidancuei) tl ladin dla Val Badia con comentar y n valgunes ilustrazions. L liber à ca. 450 plates y vegn dé fora dal Museum Ladin "Ciastel de Tor" te sie program de publicazions. L dot. Craffonara rejona fluentamenter furlan y rumanc vallader dl'Engiadina y é n gran espert y conescedour de chestes does comunités linguistiches emparentedes a nos. Al sarà perchel n gran plajei podei avei tles mans chesta publicazion nueva arichida con cotanc de detais storics.

 


metù ite da noeles ai 15 February 2003 da les 19:04:26 (915 liet)
(liej inant... | 1815 letres | 1 comentars | ponc: )


Consulta y Comunanza a Bulsan envieia
Cultura

 

Prejentazion de 2 libri - Cornisc musicala con "A per soredl"

La Consulta y la Comunanza Ladina a Bulsan organiseia en mertesc ai 18 de fauré da les 20.00 tl salf "Josef-saal" tla Ciasa Kolping tla streda Ospedel 3 la prejentazion de doi libri fata dai autours enstesc: 1. "Dolomites, pizes magiches" de Hans Pescoller y Alfred Erardi (scrit te 4 lingac), 2. la "Roda dl Temp", molins da paur dla val da Lungiarù (Val Badia) de Giovanni Mischì y Mario Clara (te 3 lingac). La manifestazion vegn encornijeda musicalmenter dal trio "A per sorëdl" dla Val Badia.


metù ite da noeles ai 07 February 2003 da les 19:32:37 (972 liet)
(liej inant... | 1552 letres | comentars? | ponc: )


Enrescida sun la delibera dla provinzia
Cultura

 

Dede ju vosta ousc!

La delibera dla provinzia sun l'adoranza dl lingaz ofizial, sostegnuda con n bonarat dal Istitut, ne ti à plajù a trueps nia (ciala ence articui dessot). Ence te internet végnel debatù da edemes sun chest tema y nia demé sun chest sit, ma ence tl forum sun www.stol.it. Na picera curiosité, la delibera é demé vegnuda ortieda fora per todesch y talian con letra d'acompagnament per ladin olache les istituzions vegn cherdedes a souravidlé y a se tegnì a chestes desposizions. 

Sul retrat: una dles truepes publicazions dedes fora sun la tematica. Chesta é dla Union Maestri Ladins dl 1993. L argoment ne à nia plu bria de vegnì aprofondì "scientificamenter". Al é straconesciù.


metù ite da noeles ai 01 February 2003 da les 07:08:32 (941 liet)
(liej inant... | 2813 letres | 3 comentars | ponc: )


Televijiun y radio ladin
Cultura

 

Sce la provinzia paia Südtirol Heute, déssera ince paié por la TV-ladina

L’aconsiadù ladin Carlo Willeit à bele deplü iadi menè do pro la Provinzia y pro l’Autorité competënta dl Stat por arjunje n ampliamënt dles trasmisciuns tl radio y televijiun. Scebëgn che le Consëi provinzial à l’ann 2001 aprovè na süa moziun, n’él cina incö sozedü nia gran tröp. Willeit recorda che la Provinzia da Balsan finanziëia incö söla basa de normes legislatives sües deplü emitënzes locales privates sciöche ince trasmisciuns locales de lingaz todësch dl ORF (Südtirol heute).



Nota: articul te ladin standard

metù ite da noeles ai 30 January 2003 da les 18:21:55 (1593 liet)
(liej inant... | 2893 letres | 4 comentars | ponc: )


La Consulta da Balsan
Cultura

 

La Consulta Ladina a Balsan y les manifestaziuns 2003

Ince en chësc ann á le Comun da Balsan metü 24.100.- euro a desposiziun por la Consulta ladina y por so program d’ativitês. Le contribut è tomé fora 2.200 euro plü alt co l’ann passé. Tla ultima  sentada dl Consëi dla Consulta él gnü deliberé al’unanimité le program por l’ann 2003.



Nota: articul te ladin standard

metù ite da noeles ai 29 January 2003 da les 19:12:24 (1243 liet)
(liej inant... | 1601 letres | 4 comentars | ponc: )


L protocol dla senteda dl Istitut Ladin
Cultura

 

Da lieje do tl protocol .....

Per completeza sciche al é vegnù a se l dé la dezijion dl Consei dl Istitut M.R. en cont dl'adoranza dl ladin sciche lingaz ofizial tla provinzia da Bulsan onse sen ence dantman l protocol de chela senteda, tignuda ai 17 de setember 2002, tla senta de Selva. L protocol al pont 6 dij: davegnì dl projet Spell: "A la fin dla discuscion fej l president does domandes:

1. Seise a una de jì  inant con l proiet per n lingaz unifiché y con l Spell?

2. Seise a una de sourantò la proposta de adoré entant alternativamenter l gherdeina y l badiot per cie che reverda les traduzions aministratives a livel provinzial?"


metù ite da noeles ai 29 January 2003 da les 18:40:04 (1132 liet)
(liej inant... | 1748 letres | 5 comentars | ponc: )


Union y Museum a una
Cultura

 

Union y Museum: "plu pitl, ma nost"

Entant la ultima senteda danter la Union di Ladins de Gherdeina y chi dl museum ésen vegnus a una de realisé n projet plu pice, sce an ne ruva nia a una con provinzia y comun per n finanziament: "plu pitl, ma mie - chest é nost travert", é la convinzion. L gran projet essa comportè n costiment de za. 4 milions de EURO. Sul retrat: l president dla Union di Ladins de Gherdeina, Egon Vinatzer y l raprejentant dl museum Moroder.


metù ite da noeles ai 24 January 2003 da les 08:03:52 (983 liet)
(liej inant... | 1118 letres | 5 comentars | ponc: )


Museum Ladin Ciastel de Tor
Cultura

 

Presentazion dla nrescida sun l Troi Paian,
n vedl troi che passova tres Gherdëina

de dr. Stefan Planker/diretëur dl museum

De dezëmber dl 1999 ova l  Museum Ladin Ciastel de Tor, deliberà de sëurandé  ai doi studieusc de Gherdëina, al dr. Herwig Prinoth y al dr. Stefan Planker de fé na nrescida sun l vedl Troi Paian,  l vedl  troi che passova tres Gherdëina. L Museum Ladin, n cunlaurazionn cun l chemun de Urtijëi nvieia duc i nteressei a unì a scuté su i resultac dla nrescida che unirà purtei dant dal dut. Herwig Prinoth  n vënerdi ai 24 de jené, dala 20.30, tl Palaz di Cungresc a Urtijëi.


metù ite da noeles ai 19 January 2003 da les 13:47:00 (1275 liet)
(liej inant... | 3286 letres | comentars? | ponc: )


Union di Ladins de Gherdëina: cun gran delujion, sënn y desplajëi ...
Cultura

 

"Dessegur n bon afar per la provinzia, ma no per Gherdëina" - Südtirol nes ie debit de plu scuses per duta la baujies de si politicheri - Nëus ti sention grà a Willeit

Cun gran delujion, sënn y desplajëi, musson audì tan fauz che na pert de nosc polticri se raida ngiustamënter do si ulentà y vantaje duta la nformazions n cont dl marciadòz dla cësa di Ladins. Gherdëina ne na nia debujën de se damandé na scusa a Südtirol, per gauja de Willeit, ma musson vester cuntënc che la mëndranza ladina a mo politicri che fej la drëta politica y cëla sun d’ëi. Nëus raton che Südtirol, deberieda a si politicri, nes ie cajomëi debit de de plu scuses per dut l stuep y la baujies che ie unides smachedes tla mans ala populazion per confonder y nciurnì l’opinion publica. Sul retrat: l president dla ULG, Egon Vinatzer.


metù ite da noeles ai 15 January 2003 da les 07:46:49 (1717 liet)
(liej inant... | 4328 letres | 3 comentars | ponc: )


L strit danter ladins storics y
Cultura

 

Dut resta unfat desche denant 

Rie convive anter Ladins storics y neo-Ladins tl Beluneis

de Lorenzo Soratroi

L’ultima senteda dla Federazion dles Unions Ladines tla region dl Venet à desmostré ciamò n iade la vijion desfarenta dla ladinité anter i ladins “storics” y i “ nia storics“. Argoment da descore fora resté medem da n ann encà: la mudazion dl statut dla Federazion. Na comiscion metuda su per studié la tematica s’ova fermé te sie laour daviache l rapresentant di aconsiadours di ladins “nia storics”ova scrit al President Iji Menardi Malto de “retegnì che al ne sie nia plu les condizions per jì inant a descore de chest”.

Sul retrat: Fodom. Ladins y "pseudo(neo)-Ladins", le strit por i mesi finanziars. Chisc ultims vuel avei tres deplù.


metù ite da noeles ai 13 January 2003 da les 13:26:05 (1136 liet)
(liej inant... | 3796 letres | 2 comentars | ponc: )


346 articui (24 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.543 seconc