|  |
La debata politica entourn la chestion dla université
|
|
Willeit envieia de sostituì Walter Stifter con n raprejentant ladin, nia demé te consei, ma ence te jonta
La debata politica entourn la chestion dla université y la lerch che i ladins dess giaté laite é na debata che ne à nia empermò metù man chisc dis, ma che dura bele deplu agn. Anter i prums a ghiré na dreta prejenza di ladins tles strutures universitares él sté la Lista Ladins con sie mandatar.
I reporton dessot una dles letres dateda ai 28 de fauré 2002, firmeda dal vizepresident dl Consei provinzial Carlo Willeit y ortieda a l'assessoura Sabina Kasslatter-Mur y al president dl' université Friedrich Schmidl.
|
La consulta culturala ladina à dé ju sie arat soura les domandes de contribuc La consulta culturala per la mendranza ladina à dant da puech dé ju sie arat a les domandes de finanziamenc per iniziatives culturales. En dut á la consulta ejaminé plu avisa 133 domandes da pert de artisc' ladins, enc, unions y comités.
|
Deplu presenza di ladins tl’Université de Persenon
|
|
Degun istitut de ladinistica - La lista LADINS, l assessorat ne dess nia ascone via chi che á arjont chest
La sezion ladina giatarà na sia lerch tl frabicat nuef dla Facolté de Scienzes dla Formazion dl'Université de Persenon. La raprejentanza ladina tla jonta dl’Université vegnirà garantida tres na mudazion proponuda ciamò en chest meis al Consei d’aministrazion. I diploms de laurea ence per ladin. Colaborazion dejidreda con scoles y istituzions culturales ladines. La LL veid con plajei che sie engajament y plu avisa dantaldut chel dl vizepresident dl Consei, dot. Carlo Willeit á condut a chest svilup. Willeit, enscí recorda la LL te n sie comunicat, á tres endò sburlé do pro les istanzes y i organs dl'université a na moda che i ladins vegne touc en consciderazion tles strutures universitares. Mussner, l assessour competent, ne dess sen nia ascone via, enscí la LL, che al é propi sté Willeit che á arjont che n raprejentant ladin sie tl Consei de aministrazion.
|
Liber de Franz Vittur: Padre Ilarione
|
|
La storia de vita de Padre Ilarione, nasciù a Badia tl 1853 - de Franz Vittur
A la fin dl XIXejim secul y tl meteman dl XXejim secul él sté deplù miscionars ladins che se à fat conesce tl mond. L plu famous é samben sté Siour Ojöp da Oies che à vit tla Cina. Pater Pasquale Crazzolara (1884-19769) da San Ciascian é ju tles miscions tl’Africa. Al é deventé conesciù ence foradecà sciche gran etnologh y linguist. N auter miscionar fova Pater Ilarione Valentin (nasciù Gianbattista Valentin) che é sté per passa vint agn tl’India y per 2 agn tl’Arabia Saudita. Y propi de chest miscionar ladin él vegnù fora sen la storia de sia vita, plu avisa l liber "P. Ilarione Valentin missionario" a cura de Dr. Franz Vittur, dè fora dal Istitut Ladin "Micurà de Rü".
|
La Ciasa di Ladins da Col Santa Lizia
|
|
L Istitut Cultural de Fodom-Col-Ampez giata forma, an met adum l comité de gestion
de Lorenzo Soratroi
L Consei dl comun da Col à fat l prum vare per mete en pé l comité de costituzion dl Istitut "Ciasa dla Cultura Ladina. Coche fat fora tla Consulta, organism che abina adum raprejentanc dles unions ladines y dles aministrazions di trei comuns de Col, Ampez y Fodom, fajarà pert de chest comité n raprejentant per vigni union, un per vigni aministrazion, l secreter comunal de Col y i diretours di Istituc Culturai " Majon dei Fascegn" y "Micurà de Rü". La Jonta dl Capocomun Paolo Frena à spo dezidù che al sarà l assesour nuef a la cultura, la joena Sandra Agostini, a porté la ousc de sia aministrazion tl comité sun troi de costituzion. Medema delibera vegniràl fat tost ence da les autres does aministrazions comunales de Fodom y Ampez, per permete che l laour peie defata via. Sun emendament dl aconsiadour de mendranza, Leopoldo Lezuo, ne él nia sté l consei de comun à nominé n espert che laorarà adum al comité, ma al sarà l medem comité a l cerne. Demé na formalité, che jiarà empò a confermé l dot. Luca Agostini, fi de Maria Sief da Col, che à dé cotant de sostegn a la cultura ladina con scric y poesies.
|
Dal assessorat: pruma edizion dl concurs a pesc'
|
|
Promozion de leteratura y studes
L Ofize cultura y scola ladina dla Provinzia Autonoma de Bulsan-Südtirol lascia al savei che al é vegnù bandì la pruma edizion dl concurs a pesc' "Autours ladins scriv …". L termin per mené ite i laours é enfin ai 30 de dezember 2003. Ala se trata de n pest per la realisazion de operes che à da fé con l mond cultural ladin. Dutes les operes mess ester scrites per ladin de Gherdeina o dla Val Badia, y ne ester mai vegnudes publichedes. Les operes mess souraprò ester scrites a na maniera che ales ne adora degun intervent al fin dla publicazion. Dal concurs végnel sclut fora teses de laurea, traduzions y copies de operes bele publichedes te d’autri lingac. La bandida de chest concurs é vegnuda aproeda tla senteda dla Jonta Provinziala da en lunesc passé sun proposta dl assessour ladin Florian Mussner. Tla medema senteda él ence vegnù metù a desposizion i mesi finanziars per sostegnì chest concurs. Comentar dla redazion al intern.
|
Prejentazion de does publicazions nueves
|
|
"Breve storia della lingua e della letteratura ladina" de W. Belardi y "Plurilinguismo e Scuola Ladina" de R. Verra
En mercui, ai 2 de auril, da les 17.00 végnel metù a jì a Persenon tla Faculté de Scienzes dla Formazion (str. Dante 4) la manifestazion "Lingua e società nell’area ladina", olache al vegnirà prejenté les does publicazions "Breve storia della lingua e della letteratura ladina" de Walter Belardi, 2a edizion, y "Plurilinguismo e Scuola Ladina" de Roland Verra. Belardi se à dai agn 50 dl secul passé interessé de chestions che reverda l lingaz y la cultura dla popolazion ladina entourn l Sela y à ence tout posizion sun l ladin standard ultimamenter.
|
Plan nuef d'azion dla Comiscion europea per i lingac
|
|
Plu rie da giaté scioldi da Bruxelles per i lingac de mendranza
La Comiscion europea, Direzion Generala Educazion & Cultura (DG E&C), é tl laoré fora n Plan de azion che dess abiné adum te n medem program does ativités che fina sen vegniva tratedes te doi programs desvalifs :
|
Gherlandes de sunëc - Sonettenkränze
|
|
La cësa editëura Studienverlag - Skarabäus nviëia ala prejentazion dl liber de poejies de Rut Bernardi
Poejies per i uedli y per la urëdles: cun si gherlandes de sunëc fej Rut Bernardi inò rundenì l sonn sterch y sot dl ladin. Sun la CD-audio, cun i sunëc liec dal'autora nstëssa, possen scuté su la bela meludia dla rujeneda ladina y nce cumpusizions urigineles de Eduard Demetz. De duc i sunëc iel unì fat na traduzion dl cuntenut tla rujeneda tudëscia.
Na gherlanda de sunëc ie na lingia de 15 sunëc, ulache dal 2. al 14ejim sunët vën for sciche prim fersl dl sunët tëut l ultim fersl dl sunët che ti va danora. L 1. fersl dl 1. sunët ie nscila nce l ultim fersl dl 14ejim sunët. L 15ejim sunët ie l "sunët moster" (Meistersonett) che ie metù adum da duc i 1. fersli di 14 sunëc dla gherlanda, un ndo l auter.
|
Concurs dl comun da Ciampedel
|
|
"Les mondures y l guant da zacan dla jent ladina" - pesc’ per 2.200 euros
Chest é l inom dl concurs a pesc’ de pitura y dessegn scrit fora dal Comun de Ciampedel che vuel promueve, tres les tecniches desvalives la conescenza y la enrescida dles desferentes mondures tradizionales en doura pro i abitanc dles valedes ladines. Chest concurs, resservé a les scoles y ai zitadins dles valedes de Fascia, Gherdeina, Badia, Fodom y Ampez, volessa abiné adum na racoiuda de operes interessantes da mete fora te na mostra permanenta, ti locai dla Ciasa de Comun de Ciampedel. Dut chest al fin de porté pro al arichiment dla produzion artistica ispireda a referimenc storics-culturai significatifs dla popolazion ladina. Al pò tò pert al concurs i scolés dles scoles elementares, mesanes, autes, di istituc o dles scoles d’ert y duc i zitadins dles cinch vals ladines che à complì 18 agn.
|
N coretour ortografich a la leta de chi che scrivarà fascian
|
|
Plu saurì scrive per ladin
de Nadia Chiocchetti
L nuef strument de laour é l frut de na colaborazion anter l Istitut Cultural Ladin de San Jan y l IRST de Trent scomenceda dant da cater agn tl cheder dl projet de modernisazion dl ladin envié via sibe a livel local te Fascia che souralocal tl SPELL y sostegnù ence dai Comuns dla val tres l C11, da la Region Trentin-Sudtirol y da la Comunité Europeica.
|
Intervista a Mateo Taibon, cef-redadour de
|
|
"Per i ladins é dut demassa, les contradizions colossales"
Chisc dis él vegnù fora l numer nuef dla revista "Pogrom". I tolon chesta ocajion per rejoné con l cef-redadour Mateo Taibon, dl conzet y dles idees de chesta revista y sun la chestion dl jornalism y dles mendranzes.
Noeles.net: Vos seis redadour chef dla revista "Bedrohte Völker - Pogrom" dla Gesellschaft für bedrohte Völker (lia per i popui manacés) a Göttingen, tla Germania. De cie trata pa chesta revista plu avisa y ciugn é pa si fins?
Mateo Taibon: Al é na revista che se dà ju con les mendranzes, con les rejons dles mendranzes etniches, linguistiches, religiouses de dut l mond. Nosta lia se dà ju con i derc umans, y chisc derc é ence l tema zentral dla revista, na revista che à perchel n ciamp tematich dret ampl che toca duc i continenc y praticamenter duc i stac dl monn, da l’Australia con i aborigines passan ai indians dl’America o i popui dl’Asia a les mendranzes dl’Europa. L fin dla revista é chel da mete dant les chestions che reverda les mendranzes, y de les mete dant te n’otica da mendranza. La maioura pert él les maioranzes che scriv dles mendranzes, te n’otica aldò, y ales met fora la situazion sciche "dut bon, dut a post; nos on fat tant truep per la mendranza". Ma sc’an damana les mendranzes enstesses, sc’an analiseia i fac, sona dut autramenter. L’intenzion dla revista é propi chela da ti dé ousc a les mendranzes y a sies rejons: lascé audì les oujes de esponenc dles mendranzes empede di esponenc dles maioranzes, sciche la gran pert di media fej - maioranzes che ne ti consent la maioura pert a les mendranzes nia sies rejons. Y analisé la situazion dles mendranzes y sies rejons empede demé sourantó declarazions dla politica. I l’á ence scrit te n articul: "Wenn man nur den Dieb fragt": trueps damana demé les maioranzes co che la mendranza se sta. N ejempl é steda la lege litala te Südtirol, oláche i media todesc y talians á meisc alalongia damané la maioranza y ciamò n iade la maioranza che volova ti fé n tort a la mendranza, ma dret dinrer n iade la mendranza enstessa, vuel dì l raprejentant ladin Carlo Willeit.
|
Servisc dles biblioteches Val Badia
|
|
Willeit damana deplù personal per l servisc bibliotecar tla Val Badia
Pian via dal gran debujegn de personal, che fova vegnù constaté tles biblioteches dla Val Badia, con ben 12 paisc, ova l conseier ladin Carlo Willeit prejenté na mozion te consei provinzial, fajan la proposta che la jonta provinziala s’impegneie de tó su n terz colaboradour per les biblioteches dla Val Badia. Entratant les sentedes de chisc dis de merz, à l consei provinzial refusé la proposta de Willeit, sourantolan la argomentazion dl assessour Hosp, che dijova che ala ne va nia de ti conzede n tratament particolar ai ladins y che pro les biblioteches dla Val Badia laorel bele 3 persones.
|
"Di dl’ela", paroles dla raprejentanta Dolores Dariz
En ocajion dl “Di internazional dl’ela” recorda les eles de dut l mond i trueps sforc che ales à messù fé per ruvé pro si derc tla vita privata, soziala, politica y economica. La parité de chances y la valivanza de derc anter el y ela ne é enfin encuei (2003) te trueps setours dla vita soziala nia ciamò arjonta. Les eles adora perchel inant l “Di dl’ela“. Al dess ester n segnal per l impegn per eliminé les formes desvalives de descriminazion y de sotmiscion che se manifesteia tres endò.
|
Le lingaz rumanc tla Svizra: se endebléscel?
|
|
"Sce l fuech ne erd nia plu, va vigni speranza perduda"
de Lois Trebo
Entratant i ultims meisc àn podù lieje valgugn articui scialdi pessimisc' sun la situazion dl rumanc tla Svizra; al per che al se ae giaté na burta scasseda. Al vegn scrit che l rumanc se retira tres deplù y che al fossa manacé te sia sostanza. Aluesc vegn l rumanc sciuré te cianton, aluesc vegn les sentedes comunales manajedes per todesch, sceben che la maioranza di partezipanc é de lingaz rumanc. Ma tant foscia ne éla nia dlonch per l rumanc: 15 ores al dì pòn scuté su radio rumanc, la televijion rumancia à radoplé sies ores de trasmiscion, l foliet dl dì "La Quotidiana" porta vigni dì la parola rumancia scrita tles stues rumances.
|
|  |
|