|  |
"Kunstdenkmäler Ladiniens" de Eugen Trapp - Prejentazion ai 2 de jugn, da les 18.00 tla Cesa di Ladins a Urtijei

de Ulrike Frenademetz
Al se trata dl prum liber che prejenteia i monumenc architetonics y monumenc d'ert che é da giaté tles cinch valedes ladines dles Dolomites. L storich d'ert Eugen Trapp laora tl ofize dl archif y dl mantegniment di bens culturai a Regensburg. Al à bele scrit n valgugn libri soura l'ert dl temp modern. Dal 1987 àl metù adum libri y articui che reverda la storia dl'ert ladina. Chilò él da recordé les publicazions soura i artisc' Dominik Mahlknecht y Domëne Moling y i articui publichés tla revista "Ladinia", publicazions dedes fora dal Istiut Ladin "Micurà de Rü".
|
Derturazion dla Cesa di Ladins a Urtijei
|
|
La storia dl museum à ciamò da vegnì
Egon Vinatzer à cherdé a na senteda per clarì les chestions
   
En juebia seira à l president dla Union di Ladins de Gherdeina, Egon Vinatzer, cherdé ite na autra senteda per clarì les chestions davertes entourn la Cesa di Ladins a Urtijei. La enconteda é steda tla Cesa di Ladins y a la senteda à tout pert l assessour Florian Mussner, l aconsiadour provinzial Carlo Willeit, l assessour regional Gino Fontana, l ombolt de Santa Cristina Bruno Senoner y l ombolt de Selva Roland Demetz. Al manciova l ombolt de Urtijei Konrad Piazza che fova tl forest, ma al ova asseguré n sie raprejentant che ne se à endere nia prejenté. Sun l retrat da manciancia: Florian Mussner, Carlo Willeit, Gino Fontana y Egon Vinatzer, 4 cefs n iade a una.
|
L cineforum Val Badia envieia al film
|
|
"Bowling a Columbine" - Les ermes da fuech ti Stac Unis
L Cineforum Val Badia mostrarà en venders, ai 23 de mei tla Ciasa J.B Runcher a Badia, da les 20, 30 l film documentar: Bowling a Columbine / Usa 2002, regia: Michael Moore (sun l retrat), dureda 120' . "Bowling a Columbine" à davagné l pest dl Oskar sciche miour film documentar. Sciche Moore à sotrissé entratant la premiazion vuel i films documentars mostré su, documenté la realté. Moore denunzieia te sie film a na maniera ironica y dret taienta la lege americana che permet de vene ermes da fuech a vignun. Al se damana sce i americans é tan mac do les ermes o sce i americans é mac defin. L titul dl film se referesc a la tragedia suzeduda tl 1999 tla scola auta Columbine a Denver tl Colorado olache doi studenc à sclopeté a mort 12 compagns y n maester.
|
Consei Regional: prejentazion dla revista
|
|
De gran desvalivanzes danter les mendranzes - Al en é ence de cheles che é enstesses la gauja: ai ladins ti bástel les papes
Progrom, meltratament dla jent, de grups etnics, de populazions entieres y de mendranzes. Chest fova l titul sun l cuertl dl sfuei sozio-cultural-politich da denant. Sen án mudé l cuertl dl sfuei y la parola "Progrom" veiden apeina y a sie post végnel scrit cler "bedrohte Völker". An vuel a chesta moda sprigolé n pue de manco i letours, ma la realté dl contegnú di articui resta inant cruedia. Les situazions vegn prejentedes francamenter, en curt y con dramaticité. L lingaz adoré é enfin ciamò l todesch. L sfuei é vegnú prejenté en venders a Bulsan da trei colaboradours dl sfuei: Mateo Taibon, cefredadour y dai autri doi colaboradours: Karl Hinterwaldner y Mauro de Vieste en prejenza de n pice clap de personalités politiches, danter chestes l president regional Franz Pahl y l vize Carlo Willeit. Taibon á fat n pue la storia dl sfuei: nasciú l ann 1970 y al vegn dè fora vigni doi meisc. Al moment cumpeidel 5.000 abonés. L abonament anual costa 25 euros. La finalité dl sfuei é chela de lascé audí diretamenter les oujes dles mendranzes y no demé tres cheles dles maioranzes. I colaboradours scriv debant y vignun á sie ciamp da espert y al darà man man les infomazions nueves che roda te sie ciamp.
|
Colaborazion teatrala anter Selva y La Val
|
|
I "7 picés mortai" - chi da Selva raprejenteia "la gola" y "la libido" y chi da La Val "la superbia" y "la varizia" - Chest y l auter fin d'edema sun palch
La Val / Selva - Les Unions de Teater de Selva y da La Val fej teater deberieda. L' idea de chesta colaborazion é nasciuda fora de na amizizia che lieia bele da n grum d' agn chisc grups de joblers che jiva vigni iade a ti cialé a cie che i autri fajova. Enscì òven emparè a se conesce y enscì é ence nasciuda l' idea de jì adum sun palch. L' ann passé d' isté fora ova l' idea de fé teater adum metù man da giaté trac concrec. Do che al fova vegnù constaté desponibelté y bona volenté te trames les unions, vegnívela da chirì fora l toch da fé. Samben fòvel da tegnì cont dles complicazions che chest proiet comportova, sciche per ejempl chela dl lingaz, dles proes (olà pa?), dl scenar (l conduje via y ca?) y e.i.. Tolan la dezijion de fé "I picés" de Franz Kranewitter (sun l retrat a mandreta) él vigni union che à podú fé gran pert dles proes te sie luech, zenza messei jì o vegnì a Selva o La Val y podarà fé si toc te sie lingaz. Davia che chest teater ne ghira nia n scenar compliché, jívela da nen fé doi: un per Selva y un per La Val. Al é la poscibelté de giaté chertes dantfora.
|
En venders tl salf de raprejentanza dl Consei a Bulsan
|
|
Prejentazion dla revista "Pogrom" sot l patronade dl Consei Regional
Dodoman, en venders, ai 16 de mei, dales 10.30 vegnirál prejenté tl salf de raprejentanza dl Consei a Balsan str. Crispi 6 la revista "Pogrom", si fins y sie carater. La manifestazion é sot l patronade dl President y dl vizepresident dl Consei Regional, respetivamenter Franz Pahl y Carlo Willeit. La revista vegnirá prejenteda dai colaboradours dla revista enstesc, dantfora Mateo Taibon y Karl Hinterwaldner. La revista "Pogrom" dla Lia per popui manacés, conesciuda dantaldut ti Paisc Todesc, se dá ju con mendranzes y etnies de dut l mond. Con Mateo Taibon, originar de La Pli de Mareo, á la revista per l prum iade n redadour ladin a cef.
|
I assessours a la cultura ladins a consei
|
|
An met man de cialé soura les sieves de comun fora
Al Plan de Mareo. En vender, ai 9.05.2003, s’àl abiné te ciasa de Comun a Al Plan de Mareo i assessours a la cultura di cinch comuns dla Val Badia. La pruma enconteda de chesta sort é bele vegnuda tegnuda d’auton dl ann passé a Badia. Sun envit de Paul Videsott é spo en chest iade i assessours ruvés a Al Plan de Mareo, olache ai s’à enduné te Ciasa de Comun. Sun envit él ence ruvé adalerch doi raprejentanc da souramont, Sandra Agostini per Col y Paolo Delmonego per Fodom. L’enconteda n’é nia steda tl segn de na gran ofizialité, ma ala à abù l carater de na enconteda luecra, te chela che al é vegnù porté a discuscion deplú argomenc culturai che reverda la mendranza ladina en general y la Val Badia en particolar.
|
4 seires leterares, prejentazion di vencedours dl pest de poesia "Angelo Trebo"
Mei, meis d'aisciuda, meis dla poesia, meis dles floures. L'Epl (Ert por i Ladins dla Val Badia) envieia sot l titul "Floures de mei" a 4 seires leterares che vegnirà tegnides dutes cantes a Al Plan de Mareo tl Café Teresa, n post inconvenzional conesciù lonc y lerch per sia veina artistica-leterara. L prum envit é per en vender, ai 9 de mei, da les 20.30 a la prejentazion dl liber de poesies "A na coreta" de Paul Zardini che contegn poesies per ladin, todesch y talian. Al se trata dla cuarta publicazion de Zardini do "Albeggia il tramonto" (1984), "La tornedöra" (1994) y "Deboriada" (1998). La prejentazion dl autour y dl liber vegnirà fata da Tresele Palfrader-Willeit, enstessa autoura. La seconda enconteda l'edema do, en vender, ai 16 de mei, tres da les 20.30, pont culminent sarà la sourandeda dl terz pest "Angelo Trebo" (sun la foto a manciancia) y la proclamazion di vencedours de chest ann. Chest pest leterar é vegnù metù a jì per l prum iade dant da 6 agn y à abù scialdi suzes. Dantaldut àl animé autours joegn a scrive, gonot per l prum iade, poesies per ladin. L pest Angelo Trebo recorda l joen marou, mort premadur a 26 agn, con chel che al à scomencé tl secul passé la lirica ladina. Al ne fossa nia n melconsei sce i organisadours daurissa l concurs ti proscims agn a dutes les valedes ladines.
  
Sun les fotos da manciancia: Paul Zardini, Iaco Rigo, Bettina Galvagni y Elfriede Kehrer
|
La Consulta por i problems ladins da Balsan envieia a teater
|
|
„Pasciun" - n toch de teater che à dret plajù - en chest vender, 9 de mei da les 20.00 a Bulsan tl Zenter Joenil tla Str. Vintl
Les ultimes edemes dant Pasca à n grup de joegn dla Val Badia portè dant a La Val na produzion de teater scrita da Simon Kostner da Corvara che à giatè danter l publicum n gran apriesc. A livel de contegnù passeneia l toch dret ben tla Carsema. Nia la pascion biblica ne vegn raprejenteda, ma chela de na familia che é tocheda da na ria crousc. L pere é te ospedal y al n’é nia plu speranzes che al varesce. Per Maria, la femena y i doi mutons Agnes y Albert à chest mudé la vita dret dassen. Agnes va ciamò a scola y Albert laora te na tistlaria. Tramidoi vegn trac via y ca danter si soms da teen-agers y i doveis da vigni dí. Te familia sautel fora tenjions y stric, les relazions danter oma y mutons vegn dassen a patì… Amisc y conescenc proa da dè confort y coraje. Sun la foto: les does jobleres da La Val.
|
L inom sarà spo “Istituto Culturale Ladino delle Dolomiti Bellunesi
|
|
La chestion dl inom da dé al istitut cultural ladin, volù da la provinzia de Belun, ne podova nia passé sot al chiet dla politica
de Lorenzo Soratroi
Coche duc recorda, da pert de valgugn fòvel vegnù proponù che chest istitut se clame “ Istituto culturale ladino delle comunità dei ladini storici delle Dolomiti bellunesi“, n inom che ova descedé protestes, souradut per chel term, “storics”. Na definizion che trueps ova vedù sciche sforzeda, metuda ite, da na pert per cie che an essa enscì capì che zenza storia ne pòn nia ester na mendranza ( a cost de se la inventé) y da l'autra pert chela che ala é vegnuda interpreteda sciche na provocazion devers i trei comuns de Fodom, Col y Ampez.
|
Cursc de ladin per i impiegac dla provinzia
|
|
Contribut dl 70% per emparé ladin
Da auril 2003 inant pieta l ofize provinzial per la formazion dl personal a si impiegac dlongia contribuc per fé cursc de todesch, talian o engleis ence n contribut per tò pert a cursc de ladin. L 70% dl costiment de n curs vegn sourantout da l'aministrazion.
Sun la plata internet http://www.provinz.bz.it/personal/0405/formulare_d.htm giàten l bon per l contribut (informazions demé per talian y todesc).
Chisc bons pò vegnì anuzés pro chestes strutures: ALPHA & BETA, y A.Z.B (a Bulsan y Maran) y Istitut Ladin ”Micurà de Rü” (a Selva y San Martin de Tor).
|
Di dla cultura ladina ai 11 de auril a Bulsan
|
|
Chasper Pult: con l RG deventa dut plu scempl - Durnwalder y Hosp: mete ite l lingaz ladin deplù te scola, tegnan cont dla modernisazion y dla atualité
Dut l personal che laora pro la cultura ladina a mete man dal assessorat y si impleés, da la Intendenza con si diretours y ramificazions, ence chi bele en pension, dai istituc: cultural, sezion badiota y gherdeina, y pedagogich, dal personal dl museum de Tor, dai diretours dles scoles ladines fora per les valedes, dal personal dla Rai ladina a Bulsan, dal personal che laora pro valch foliet: Usc di Ladins, Tras, y samben dai oms che fej pert dl aparat partitich, dutes chestes persones é vegnudes cherdedes ite dal assessour Florian Mussner a Bulsan per fé n pue l pont sun l svilup dl laour y per audì valch proposta per mioré.
|
Concurs a pesc’ per operes leterares
|
|
Touta de position dla Lista LADINS: - al vegn despartì ladins y cultura ladina
Plu de dann che de utl é deliberes che despartesc i ladins
Na conseguenza dla famousa delibera (che veid dantfora l’adoranza ofiziala demé dl badiot de mesaval y dl gherdeina) é chela che ence pro l prum concurs a pesc’ per operes leterares da pert dl assessorat a la cultura ladina, scrit fora dant da puech, végnel sclut fora laours che ne é nia te un de chisc doi idioms,ence sce de zitadins ladins dla provinzia.
|
Gherlandes de sunëc - Sonettenkränze
|
|
La cësa editëura Studienverlag - Skarabäus nviëia ala prejentazion dl liber de poejies de Rut Bernardi
Poejies per i uedli y per la urëdles: cun si gherlandes de sunëc fej Rut Bernardi inò rundenì l sonn sterch y sot dl ladin. Sun la CD-audio, cun i sunëc liec dal'autora nstëssa, possen scuté su la bela meludia dla rujeneda ladina y nce cumpusizions urigineles de Eduard Demetz. De duc i sunëc iel unì fat na traduzion dl cuntenut tla rujeneda tudëscia.
|
Di dla cultura ladina ai 11.04.03
|
|
Temesc importanc vegn ignorés, demé na manifestazion de propaganda
L luech, la prejenza politica y l program ti dà n colour atipich, de stamp propagandistich a la manifestazion. Al é n “Di” che se muev fora dl cheder dles unions che à trueps agn alalongia tegnì su y mené inant l patrimone storich, cultural y ambiental di ladins, sovenz zenza l aiut y contra la volenté dl governament politich. Enscì encadreia la LL la manifestazion da endoman te n sie comunicat dè fora encuei.
|
|  |
|