|  |
Trentin: un di modiei plu nuefs de sconanza dles mendranzes
|
|
Soluzions nueves y gaierdes per na miour sconanza dles mendranzes
Chest dij l assessour a les mendranzes dr. Luigi Chiocchetti en cont dla lege nueva proveda dant da puech a Trent
Chestes é les paroles dl conseier provinzial y assessour regional a les nendranzes Luigi Chiocchetti dites en gaujion dl’aprovazion dla lege sun les Mendranzes linguistiches te consei provinzial a Trent ai 11 de jugn 2008. Al à dé da entene duta sia sodesfazion per l significat y l’emportanza de chesta normativa nueva.

|
Comentar: L'ert y l amour: liber te trei rejonedes
|
|
Poejies y depenc enlumineia y descriv l amour
Erotism, amour y filosofia, ai 20 de jugn la prejentazion a Eppan - Sensazions y colours straordinars te n liber particolar
Passa cincanta depenc acompagnés da tesc' te trei rejonedes, deura n paragraf nuef tla leteratura ladina. L'idea é orida dal artist Peter Hiegelsperger de Prissian deberieda con Nicoletta Montel de Bulsan. N liber che tres chedri y poejies desdramatiseia y naturaliseia la vita armoniousamenter sessuala anter pers.
|
Conzerc da d'aisciuda dl cor Cantus Iuvenis
|
|
Ciel y Tera: cianties sacres y profanes
L cor Cantus Iuvenis da Viena sot a la direzion de André Comploi sarà da audì te doi conzerc, un a Marling y l auter a Badia
 Mujiga sacra per l’anima y mujiga profana per l cuer: dai 22 enfin ai 24 de mei sarà l cor de studenc Cantus Iuvenis – sot a la direzion de André Comploi d’Al Plan (foto) – te Südtirol, olàche al vegnirà tegnù doi conzerc: ai 22 de mei é l cor da audì a Marling te n conzert adum con l "Vinzentiner Knabenchor". Ai 23 de mei prejenteia cantus iuvenis sie program “ciel y tera” tla Ciasa J.B. Runcher a Badia.
|
Seira de leteratura ladina a Urtijei
|
|
Na seira sot a na bona steila
Seira de leteratura ladina a Urtijei con cornisc musicala de Raimond Irsara
La Union di Ladins de Gherdeina (UGL) à endò n iade desmostré che te si fins ti stà dantaldut a cuer la rejoneda ladina. Dì la tia, é sté n ejempl emportant per renforzé, auzé fora y prejenté al publich operes y artisć dla leteratura ladina. En vender seira ai 9 de mei, tla biblioteca dla Cesa di Ladins a Urtijei, él vegnù metù a ji na seira leterara olàche scritours y poec en raprejentanza de duta la Ladinia Dolomitica, à abù endò n iade na ocajion rera per se enconté y deberieda porté dant a n bel publich si scric y novités. Entant la seira él sté meso audì pec de prosa, poejies, stories y n esperiment leterar auditif.
|
Publicazion: Maria Piaz de Pavarin, dal Pordoi a Katzenau
|
|
"Maria Piaz de Pavarin": n liber premié plu outes
N laour dla storica Luciana Palla dé fora dal Istitut Ladin Majon di Fascegn vegn premié ai 29 de auril a Trent - Pest ence tla Cergnia pro la 6a edizion dl "Premio letterario Nazionale Leggimontagna"
Tl cheder de TrentoFilmfestival a Trent l'edema che végnel premié en mertesc, ai 29 de auril, da les 18.00 tl Ciastel Buonconsiglio pro la edizion de MontagnaLibri 2008 l liber "Maria Piaz de Pavarin / Dal Pordoi a Katzenau" dla storica fodoma Luciana Palla, dé fora dal Istitut Ladin de Fascia Majon di Fascegn.
|
Les lijendes de Fanes davagna tres Susy Rottonara l publich american
|
|
Trionf de Susy Rottonara tl'America
Ai 6 de auril ti él vegnù sourandé pro l Garden State Film Festival a Asbury tl New Jersey (USA) l prum pest per les mujighes che ala à metù adum per l film "L Regn de Fanes"
de Davide Bondoni
La seira dl 6 de auril à la dot. Susy Rottonara, ciantadoura lirica y pianista de renom, podù pié do a Asbury Park tl New Jersey (Stac Unis) l prum pest pro l Garden State Film Festival per la mioura ciadeina sonoura internazionala (best international score) con sie "Regn de Fanes". La musizista badiota da La Ila ova bele abù bendebot de resson l ann passé de otober, davagnan ence te chela ocajion l prum pest per la mujiga da film pro l Music Festival de Londra.
Dolasila, jobelneda tl film "L Regn de Fanes" da Susy Rottonara, anter si creps sclauris de Fanes.
Liams a les plates internet dl film "L Regn de Fanes" con clips da podei vedei - Medret cliché lassoura!
- L Regn de Fanes - Plata dla Lia Culturala Fanes (plates ladines)
Il Regno di Fanes - Sito dell'Associazione Culturale Fanes (plates talianes) Das Reich der Fanes - Webseite des Kulturvereins Fanes (plates todesces) The Reign of Fanes - Webpage of the Cultural Association Fanes (plates ingleises) www.fanesfiction.com - plata de azes prinzipala
|
Cursc universitars, daverc a duc i interessés
|
|
Marketing cultural y lingaz de mendranza
Cursc a la université, sezion ladina a Persenon: lingaz y marcé, lijendes ladines anter tradizion y reelaborazions
Ence tl semester da d’isté 2008 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan cursc opzionai, che pò vegnì frecuentés da interessés desche “student ghest”. Ai ensegnanc ladins pò i cursc ti vegnì reconescius desche ativité de formazion.
|
Istitut ladin Cesa de Jan
|
|
Cesa de Jan: tres manco dinés
Vignun di trei comuns a la pert se à oblié de paié ite na majera cuota anuala
L Consei de aministrazion dl Istitut Ladin "Cesa de Jan" a Col Santa Lùzia se à abiné en vender, ai 16 de november, per enjigné ca l bilanz de previjion per l ann 2008. La situazion finanziara ne ciala nia fora cis ben do che les alogazions dla lege 482/99 é vegnudes agaiedes. Pro la enconteda fòvel a la pert i sozes fondadours, i trei ombolc Paolo Frena de Col, Gianni Pezzei de Fodom y Andrea Franceschi per Cortina d'Ampez y i raprejentanc dles trei unions di ladins.
|
Ladiniamujiga a Bulsan con "Play", "Acajo", "The Zanzis"y Rut Bernardi, Modern Times Trio
Na manifestazion plajoula vegn metuda a jì da la Consulta Ladina dl comun de Bulsan - auton musical La Consulta Ladina dl comun de Bulsan met a jì de november na lignola de encontedes con grups musicai y oujes poetiches tla Carambolage, str. Arjentiers/str. Argentieri a Bulsan sot al titul "Ladiniamujiga". A la pert l grup "Play" en mercui ai 14 de november, l grup "Acajo" en mercui ai 21 de novemer y en mercui 28 de november la poetessa Rut Bernardi, tres da les 20.30 inant. Entreda debant.
|
Lingaz, coscienza linguistica y etnica di ladins da souramont
|
|
Degugn ne pò loghené la ladinité de Ampez y de Fodom/Col
La coscienza linguistica y etnica: encuei vuel Col, Fodom y Ampez dé l vare dezisif per ruvé endò - do da feter 90 agn de despartizion - pro si fredesc ladins dl Sela con chi che ai à passé secui de storia
de dr. Lois Craffonara
É l rejoné de Fodom, Col y Ampez ladin? „Cie domanda! Chel sà pu vignun ch’al é ladin!“, dijarà trueps letours, ma al en é ence un o l auter che la miena autramenter o dubiteia. Cie pòn pa respone a chesta domanda? Dant da n valgugn meisc éi liet chestes paroles: „Al é rie, linguisticamenter, da ciafé criters segurs che vae ben per cerne l ladin dai autri dialec dl nord dla Talia. Chest davia che an pò ciafé endlonch valch element che se someia.“ Samben, sc’an veid demé vigni element da soul, isolé, per sie cont, spo vel n element chilò da nos tant che autró, metonse tla planura aunejiana. Lascedeme splighé la cossa con l drap che vegn tesciù dal tescere y per chel che nost artejan adora fii da de plu colours: enfin a ch’i veide demé i fii singui, ne pòi nia m’imaginé cie drap che l telé me darà, ma canch’i veide i fii te sie entreciament, tla combinazion fata dal tescere, sonsi bon da desfarenzié un n drap da n auter.
|
Pelegrinaje di ladins a Peralba/Weissenstein
|
|
A prié a Baissenston, ence per la reunificazion di ladins
Na intenzion clera a la unité di ladins da pert di presidenc dles Unions di Ladins
Despartis da la politica y da la storia à i ladins desmostré ciamò n iade na gran vueia de reunificazion pro l tradizional pelegrinaje de en domenia passeda (30.09.2007) al santuar de Peralba/Baissenston. Plu de 220 ladins da Fodom, Col y Ampez s’à abiné con chi ruvés da les autres vals dl Sela y da la Provinzia de Bulsan per la Via Crucis y la s. messa sun l plazal viadò l santuar. Na enconteda tl segn dla religiosité de chestes popolazions che fona les raijes tla tradizion y tla devozion a la Madona di 7 dolours (chest ann él vegnuda metuda a jì dal Decanat da Fodom ). Ma l clima da referendum sentìven plu che mai y i referimenc a la votazion dl 28 y 29 de otober ti trei comuns ladins sot a Belun é vegnus fora plu o manco clers ti trueps momenc dla giorneda.
|
Les saites da tuesse de Othmar Moroder
OTHMAR MORODER NE SE MERITA NIA DA SE CLAMÉ "TIROLER". TI FOLIEC RÚVEL ULTIMAMENTER LETRES DA GHERDEINA JU CON DE VIGNI SORT STRAMBARIES STORICHES
Othmar Moroder auza i tons y ti fej ciamò n iade fé na burta figura a duc i ladins con sia letra di 29.08.2007 tl Dolomiten (ciala dlongia). Al ne desmostra nia demé de ester dassen slocé tles conescenzes storiches, ma ence de volei ofene la recordanza storica di ladins. An se aspetova da chel cianton saitedes polemiches, ma nia che ales ruvassa tant albas.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: II. Trienala y pest Richard Argreiter
|
|
II. Trienala ladina: con I. pest "Richard Agreiter"
I ARTISC' CERNUS: GIANCARLO LAMONACA, IVAN LARDSCHNEIDER, ISABELL PITSCHEIDER, ROLAND SENONER Y WILLY VERGINER
En vender, ai 31 de aost, végnel daurì tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin la II. Trienala Ladina, na esposizion d’ert de artisc' ladins che vegn metuda a jì vigni trei agn sun n tema dé dant. Enviés de onour é danterauter l Minister ai Interns dl'Austria dr. Günther Platter, l president dl govern provinzial dr. Luis Durnwalder, l assessour a la cultura ladina dr. Florian Mussner y l’assessoura a la cultura todescia dr. Kasslatter Mur. La introduzion y la spligazion dl pest artistich "Richard Agreiter" dal cianton de veduda storich-artistich, vegn fata dai conescius critics d’ert dr. Guido Molinari y da mag. Günther Moschig. A la pert él tamben l president y l vize-president di museums provinziai dr. Bruno Hosp y dr. Heinrich Huber y samben l’artist Richard Agreiter enstes.
Richard Agreiter pro l laour.
|
Les "trifes" de Erich Demetz
LA AUTRA DRAJEDA VEGN DA LA USC, NA ENJONTA DE 8 PLATES SPONSORISEDA DAL ASSESSORAT LADIN Y DEDA PRO DA LA REDAZION DLA USC
Erich Demetz, zitadin onorar dl comun de Selva/Gherdeina, stern fora te chestes ultimes edemes de vigni sort de rams de rejia sun dutes les zaites. Sie fin é cler: descredité y se prejenté enstes sciche puera "ana inozenta" contra i pseudo-filosofs, i "malei" y semené confujion. La ultima ficeda é vegnuda publicheda dantenier sot a letres tl Alto Adige. Erich Demetz sostegn che la definizion "ladin" é vegnuda adoreda la pruma outa dal linguist furlan Graziadio Isaia Ascoli l ann 1873. Na autra "trifa" desche sies "ipoteses" sun la storia! Erich Demetz, conesciù sciche co-organisadour dla Copa dl Mond de Gherdeina, ova metù su dl 1992, adum con Edmund Dellago, la Regola de Gherdeina, na scomenciadiva per defene la Muttersprache gherdeina contra la "Kunstsprache" ladin dolomitan.
|
Université sezion ladina: cursc daverc a duc
|
|
La sezion ladina dla université amplieia sies propostes
ALA PIETA ENCE N CURS DE JORNALISM CON ERWIN FRENES - ISCRIZIONS DAVERTES ENCE A PERSONES ENTERESSEDES
 La repartizion ladina dla facolté de scienzes dla formazion dla université ledia de Bulsan deura si cursc ence a chi che ne é nia scric ite sciche studenc. A duc i enteressés ti végnel perchel pité la poscibelté da se lascé scrive ite a lezions singules sciche student ghest.
- L prof. univ. dr. Paul Videsott, professour dla sezion ladina.
- Chesta outa ensegna a la université ence dr. Lois Craffonara, svilups storics dl ladin (a man dreta).
|
|  |
|