|  |
Convegn sun l Ciastel de Andrac
|
|
Storia y misters dl Ciastel de Andrac y sia valorisazion encuei
L architet Valentini á conté di laours de restruturazion pro l Ciastel de Tor, sen Museum Ladin
de Lorenzo Soratroi
L ciastel de Andrac/Fodom é sté per dut l fin d'edema sot i uedli dl'atenzion culturala de Fodom, ma ence de trueps sciors interessés al patrimone cultural y storich di fodoms. En sabeda seira él vegnú metú a jí per scomenciadiva dl'Union di Ladins da Fodom, dl assessorat a la cultura dl comun de Fodom y dl Atal, na seira de discuscion soura i laours de derturazion y sun la valorisazion turistica che l ciastel podessa avei.
|
Co che n strionet di Salvans á daidé la prinzessa dla luna
L spetacul teatral "Monti Pallidi" fej la roda ti meisc de messel y aost - Colaborazion anter artisc' y joblers talians y ladins
En mertesc, ai 15 de messel 2003, da les 21.00 vegnirál prejenté sun plaza de gliejia a Al Plan de Mareo per l prum iade l spetacul teatral "I Monti Pallidi" (I Creps Sclauris) do l projet de Valentina Kastlunger, con toc rejonés sibe per talian che per ladin. A chesta premiera tolará pert la conesciuda autoura taliana Valentina Cortese. Per la gaujion vegnirál metú a jí na sfileda con ciavai y guces. L spetacul "Monti Pallidi" fajará spo la roda per les vals ladines y te valgunes localités de Puster.
|
Svilups nuefs tl Friul: l Centri pe lenghe furlane
|
|
"Pro i partis di autri pň i ladins demé mangé fregoles smauzedes"
de Lois Trebo
Puech dant Nadel, ai 19 de dezember dl ann 2002, ŕ la jonta regionala dl Friul aproé l statut per n "Centri pe lenghe furlane" ( CLF ) che dess aldň dla lege regionala n.4/2001 rogosé l "Osservatori pe lenghe furlane (OLF) ". Chest zenter sarŕ autonom, ma privat desche na assoziazion scichemai, scemia che al é anter i fondadours enc publics desche la Region y les trei provinzies furlanes. De chest zenter pň ence fé pert d’autres assoziazions y enc publics. L’université de Udin y la Filologica é membri de dert. L ejempl dl Friul nes mostra che ala va demé jupert a se tralascé sun i " partis di autri"; chisc te dŕ cie che ei vuel y te fej scuté con fregoles smauzedes. Ester sotmetus ai autri vuel dagnora dě scuté, ciugné y a la fin perde no demé de prestisc, ma ence de sostanza politica.
|
Na iniziativa dla AT San Martin de Tor
|
|
Fuech y flames: la Ciaucera de Tlisöra a Lungiarü erd endň
Dai 13 ai 20 messel vegnirál fat na desmostrazion coche an brujova ciauc zacan
de Giovanni Mischě
(LS:if) Dai 13 ai 20 de messel végnel a Lungiarü brujé ciauc. L'iniziativa metuda a jě per interessament dl' Assoziazion turistica pieta n program de cornisc rich de manifestazions y costituesc n'atrazion culturala daldut unica. Sce an lascia spaziré l uedl da na posizion plu alaut soura l paisc da Lungiarü y sia contreda entourn fora, veiden che al domineia chilň - a desfarenzia de autres pertes de Südtirol - l model d'ensediament romanich con les "viles" carateristiches. Te chest ambient rural sauta l osservadour plu acort vignitant ence te de "pici manufac da paur" sciche fourns da pan, festii, favés o ence valch ciaucera. Chisc é encuei testemones importanc per l'autarchia y l' independenza economica da n iade dla popolazion de chisc posc' y ai nes trasmet informazions interessantes soura la storia dl ensediament y l sfrutament dles ressurses locales.
Retrat : Paul Daporta (Paul da Grones) ciaria la ciaucera
|
L sit www.ladinia.it y la Ciaucera/Cialciara da Lungiarü
|
|
N sit da aconsié www.ladinia.it
En domenia, ai 13 de messel, vegnirál tizé ite la Ciaucera ta Lungiarü
Oramai él truepes plates te internet persoura la Ladinia y les Dolomites. Una endere é particolarmenter interessanta y da aconsié. Al se trata dl sit a funzion de informazion y reclam turistich a la miscion www.ladinia.it metuda adum da Mario Clara da Lungiarü con sia firma Madem Design. Al vegn dé informazions soura l raion, les poscibeltés de alberch, soura l agriturism, soura i artejans y i sorvisc che vegn pités ti paisc dl comun da San Martin. En plu él ence n calender dles manifestazions sot "news" olache an po lieje anter l auter che dal 13 ai 20 de messel vegnirál tizé ite la Ciaucera/Cialciara renoveda ta Lungiarü per desmostré sciche an brujova ciauc dandavia. Dlongia n grumon de informazions reporta Mario Clara, ence fotograf, de biei motifs che el enstes á fat ju tl raion.
|
Laours publics fac mel é n pericul per les persones - La LL tol posizion
|
|
Laours publics slobrés
Na demé les firmes de colpa, ma ence l assessorat
Ti ultims dis él vegnú raporté deplú iadesc de mancianzes grovies de costruzion pro strutures publiches: te na garaje a Persenon él p.ej. tomé ju na pert dl celour (sussot) che á danejé n valgugn auti parchés, tla Academia Europea a Bulsan se ál destaché na gran vidreda de fassada che é tomeda ju con n gran splunder, ma per fortuna zenza conseguenzes. Slobré végnel ence pro les stredes dij la Lista LADINS che á tout la ocajion per fé na interogazion al Govern Provinzial se damanan valgugn sclarimenc. La Lista rata che nia demé les firmes che á fat i laours sie responsables, ma ence i garanc dla aministrazion per la bona projetazion y l'esecuzion di laours publics desche l coordinadour, l diretour di laours, l aconsiadour per la segurté y l ejaminadour final di laours messe se sourantó sies responsabeltés. Sun l retrat: l president dla LL Giovanni Mischí.
|
Na mostra de pitours ampezans
|
|
Dadié, Demenego y Gandini adum tla Galeria Civica
de Ernesto Majoni
Tla Galeria Civica soura les Postes él vegnů davert en domenia, ai 15 de jugn na mostra de pitours ampezans che vegnirá inaugureda ofizialmenter en sabeda ai 5 de lui (messel) y che jirŕ inant enfin ai 26, duc i dis fora che dl lunesc dantmesdě. Te chesta mostra organiseda dal Comun y batieda "Nostes vals/Le nostre valli", giáten laours de Graziano Dadié Bechěn, Edi Demenego de Zero y Fabio Gandini. Sun la foto: i paisajes entourn Cortina l tema dla mostra di artisc' ampezans. L ciampanil dla gliejia spizola anter l vert dla fopa ampezana.
|
Passa 1000 pelegrins ladins dla Val Badia é jus en Jevun
|
|
Endň na gran cumpeida de jent con crousc en Jevun - Siour Merch y l vescul Wilhelm Egger acompagneia la prozescion
Encuei (12.06.03) da doman adora é piés via entourn 1000 pelegrins da les dodesc ploanies dla Val Badia per jí con crousc sun Jevun dlongia Cluses tla Val dl Isarch, vedla senta vescovila. Propi na gran cumpeida sciche cordeles sun vedli trois fora per la taela, tres l bosch y su per mont tres plu dalonc da ciasa. Les cures dl'auta valeda va da vedlamenter soura Juvel a Lungiarü y soura Munt de Furcia per ruvé a Santa Madalena ite insom Funes. Chi dla bassa Val Badia se abina empruma a Antermeia, va soura l jouf de Börz y enconta spo chi dl'auta a Santa Madalena per jí deberieda a San Piere de Funes olache la prozescion é vegnuda touta ite solenamenter domesdí con mujiga y confalons. Tradizionalmenter végnel cianté tla gliejia de Funes la ciantia "Auf zum Schwur Tiroler Land" che recorda l vout de Tirol dl 1804 al Cuer de Gejú. L ploan da La Pli y l "comandant" dla prozescion, siour Merch Craffonara, ence chest iade endň sun la gruepa dl ciaval. Chesta outa, ann dla santificazion dl beat Ojöp Freinademetz, á ence tout pert l vescul Wilhelm Egger per desmostré sie liam con i pelegrins ladins, desche al á dit. La prozescion de Jevun vegn tegnuda vigni trei agn y é una dles plu populares. Trueps se tol gen lede da impegns y laour entratant i trei dis che va debujegn per jí y vegní soura mont via y ca. I agn dla prozescion de Jevun dess ester enzai de bogn agn. Les eles ne pň nia tó pert.
|
N comentar tout da la Usc di Ladins
|
|
"Les istituzions publiches á l dovei de respeté les ghiranzes de n lingaz unifiché"
Entourn la discuscion dl Ladin standard (ence clamé valch outa ladin dolomitan) reportonse chilň dessot n comentar dl capo-redadour dla Usc di Ladins Iaco Rigo, publiché tla ultima edizion dla Usc di 7 de jugn 2003, ence per i vijitadours de nost sit che ne á poester nia la Usc o ruva permň plu tert permez.
Iaco Rigo: "Al é demé dret y bon che l lingaz ladin, vedú tant debl y puere de formes de esprescion da cotanc - ence da ladins enstesc - é sté bon da se svilupé ence do la Seconda Vera. I ladins á dé l vare deberieda con i lingac plu stersc dl mond, i ladins ne é nia stés chiec. N lingaz á da mudé, al mess mudé davia che la jent muda y samben l comportament de chesta. L statuts-quo o n "purism-scolastich" per n lingaz volessa dí l mete te n museum, ne l aziché nia plu.
|
Sit nuef - http://www.ladins.it
|
|
I trei comuns ladins “storics” adum ence sun internet - http://www.ladins.it - Unich fal: demé per talian
de Lorenzo Soratroi
Da n valgugn meisc encŕ él vegnů daurě n sit a la miscion http://www.ladins.it , olache an pň conesce les tradizions, la storia, i guanc y de autres particolarités dles trei comunités ladines de Col, Fodom y Ampez. Scialdi fineda via é la pert che reverda Fodom, al mancia ciamň da empleně i sfueis virtuai de Col y Ampez. Bele sun la pruma plata de prejentazion, la homepage, veiden l contegnú de chest sit che deida l vijitadour a giaté scialdi saurě dut chel che pň ti interessé sun la cultura ladina. N valgunes fotografies mostra i luesc plu carateristics dla Val de Fodom che ŕ mantegnů l aspet plu tradizional.
|
Grand Prix dla Mujiga Populara
|
|
Belsy Khan venc la selezion dl Grand Prix te Südtirol
Con gran sorpreisa y marevueia per duc á en vender seira davagné la joena de Selva Belsy Khan, 18 agn, con la ciantia "Heimat ensteht" la preselezion per l Grand Prix te Südtirol. Davagné ála autafora con 12.103 oujes sun endut 49.218 votadours che á dé ju sia ousc tres telefon (Ted-voting). La preselezion é vegnuda tegnida tl Kursaal a Maran. Chesta selezion vel sciche cherta d'entreda per la finala dl Grand Prix che vegnirá tegnida ai 6 de setember a Rust dlongia Freiburg di Paisc Todesc. Belsy é vegnuda acompagneda musicalmenter dal Cor Saslonch. I autri grups che se á cualifiché é stés "Vincent & Fernando", i "Südtiroler Spitzbuam" y i "Original Südtiroler Musikanten". Na lauda a Belsy y dut l bon per la finala. Do "Die Ladiner" en l ann passé endň na ousc da Gherdeina sunsom.
|
L projet de engrandiment dla Cesa di Ladins
|
|
La UGL dess resté la soula patrona - L davegně dl museum sta tla colaborazion
Al é da ester contenc con l’ultima enconteda anter i responsabli dla Cësa di Ladins y i raprejentanc dla Provinzia, dla Region y di Comuns, dij Carlo Willeit. Duc é a una de daidé a derturé su la Cësa di Ladins, y che la Union di Ladins de Gherdeina (ULG) reste la soula patrona. Che l projet sie mender é n ben per duc, enscě la LL. Al va debujegn che al sie gran assé y funzional per les lies y les ativités che ŕ o giatarŕ ilň sie alberch. An spera che la ULG lasce fé ciamň chest ann l projet de mascima con n plan de finanziament che vegne aprové tles dretes sentes.
|
Na ercia plena de "Flus" de Lois Craffonara
|
|
"Flus", na antologia de poesies furlanes y grijones - n laour prezious
"Flus leterares dl Grijun y dl Friul", poesies tla traduzion de Lois Craffonara, enscě se clama l liber nuef che vegn prejenté en juebia, ai 5 de jugn, da les 18.00 tl Ciastel de Tor. N liber penc de 450 plates che vegn dé fora dal Museum Ladin "Ciastel de Tor" te sie program de publicazions. Sciche bonamenter degun auter tla Ladinia conesc l dot. Craffonara lingaz y cultura de nosc vijins retoromans tl est y tl ovest. Al rejona fluentamenter sibe furlan che rumanc vallader dl'Engiadina. Danter auter ál fat pert dla comiscion per la normalisazion dla grafia furlana. Na autorité indiscutabla donca sun l ciamp dl ladin: romanist, filologh y espert de toponomastica. L resultat: n laour prezious. El á dagnora tegní dret alaut i contac con i furlans y rumanc entratant sia direzion dl Istitut Ladin.
|
La Consulta Ladina a Bulsan envieia
|
|
Festival: Mujighes y bai populars da la Ladinia
Tla schira de scomenciadives dla Consulta Ladina a Bulsan él sen defata prevedů, ai 15 de jugn, na bela enconteda de mujighes da la Ladinia acompagnedes dal bal popular, dut chest en domenia domesdě da les 14.00 inant tl Ciastel "Runkelstein/Roncolo" a Bulsan. La festa ne é samben nia demé per i ladins da Bulsan, ma per duc chi che ŕ interes da se devertě y da audě de bones mujighes: chela da Moena y chela da Calfosch-Corvara y la raprejentazion dl grup da bal popular de S. Cristina anterite. Dessegur n bel teater musical, cis sce al sarŕ n bel dě, per duta la populazion da Bulsan che vuel se gode n pue de mujiga y conesce depierpul i costums y carateristiches dla Ladinia.
|
Enseira con l vescul Wilhelm Egger
|
|
La figura dl beat Freinademetz conteda dal vescul tres sies letres
L referat tegní enseira a Bulsan tl zenter pastoral dla diozeja dal vescul Wilhelm Egger persoura la figura dl miscionar beat, siour Ujöp Freinademetz, á dassen plajů al publich metů adum da ladins, todesc y talians. An veid che l vescul crei tla personalité dl beat Freinademetz y se proa che la organisazion per la santificazion dl beat, ai 5 de otober, garete ben. Con n lingaz scempl y linear ál fat n cheder dl beat mostran su souradut l spirit miscionar, sia cura dles animes y sie encherscedum do chi da ciasa y sia valeda ladina, la bela Val Badia. Anter les autorités án podů vedei l vizepresident Carlo Willeit, l assessour provinzial Florian Mussner, l assessour ai afars soziai dl Comun da Bulsan, signoura Battisti, l aconsiadour Bizzo, l degan Noistenich... "Y a les rondoles che jolova entourn l bastiment via, y una de chestes ti fova joleda sun la man, ti éssel volů dč na letra da porté sun Badia"
|
|  |
|