|  |
Dal ofize per la scola y cultura ladina
|
|
Pruma edizion dl concurs per artisc’ joegn ladins
Al é vegnù scrit fora la pruma edizion dl concurs d’ert figurativa per artisc’ joegn ladins dal titul "Pest flus d’aisciuda". L ultim di per de ju i laours é l 19 de dezember 2003.
(osp) Pro chest concurs se tràtel de n pest de sostegn per artisc’ joegn che se dà ju con l’ert figurativa con l fin de i daidé y de i motivé a jì inant te sia cariera artistica. Tò pert pò dutes les artistes y i artisc' de Südtirol che fej pert dl grup de rejoneda ladina y che é nascius do l 31 de dezember 1967. Al pò vegnì dé ju enchin a trei operes da duc i ciamps dl’ert figurativa. Chel artist che vegnirà premié con l prum pest de 5.000 Euro podarà mete fora si laours tla galaria Prisma a Bulsan. La giuria dl concurs é metuda adum da Josef Irsara (president), Franz Irsara, Franz Kehrer, Hermann Josef Runggaldier y Bruna Senoner. Da chi che tol pert végnel ence damané n curriculum con na documentazion de si laours che ai à fat enchin a sen (ev. catalogs y fotografies), na domanda con marca da bol da 10,33 Euro. L ultim di per dé jù i laours é l 19 de dezember 2003.
|
L architet Spitaler a la enaudazion con gormel y "organs" lassoura
N porcel chi che ciala o porciei chi che i fej y i vuel?
de Umbert Cians
La jent pò sen spaziré ite y fora per l ourt-parch di capuzineri da Bulsan. De bel él souradut l vert y l chiet, l mur entourn dut l ourt via stopa y tegn ju cotant la fuera di auti che passa su y ju deforavia. En vender él sté l'enaudazion, la daurida al publich con les autorités dl comun y dla provinzia, con a cef samben l president Durnwalder y l ombolt Salghetti. Durnwalder à fat atira na critica dijan che al mancia i juesc per i pici y che la fontana a livel dla tera y feter amesa l ourt ite é n pericul per i pici. I genitours, i neinesc, les aves mess perchel mete averda y ne pò nia sté zenza festidesc. L ombolt à recordé che denant cresciòvel te chel ourt capuc per fé craut da dé a la jent puera , sen deida l ourt a dé pesc y chiet a chi che l chier. I on vijité l ourt en sabeda dantmesdì y al fova demé scialdi ilò eles con pici y persones atempedes.
|
Ciamò sun la storia fodoma
|
|
I libri de storia de Luciana Palla ne ti à nia joé!
I alpins dà na vijion fauza dla storia de Fodom
de Ivan Lezuo
(if) En resposta al articul de Lorenzo Soratroi (Alto Adige di 02.9.2003) sun mia letra di 26.8. 2003 possi demé ester contrarié te deplù ponc: al vegn smendrì l fat che n studious ae prové de entorje la storia y al vegn trat inant la vertola che i fodoms sae da giudiché con obietivité. Ma tant de fodoms é pa bogn de avei chesta obietivité? Can che puech denant l medem Soratroi scriv "che al é ben puec chi che te Fodom se interesseia de storia ...." y "da giut vegn la storia fodoma...desmentieda, strabaceda, mescededa". Chest desmostra che i libri dla Luciana Palla che "plu o manco vigni familia à te ciasa" ne ti à nia joé ai fodoms de descedé l interes storich. Zenza chesta condizion màncel la obietivité y la coscienza, al é l pericul che la jent se lasce enjopé ite da chichemai. Bele l fat che n fodom descor de "Vittoria finale" fej creie a truepa jent (che ne conesc nia sia storia) y souraldut ai joegn (che te scola ne giata deguna informazion de chest vers) che per Fodom él sté na vera de liberazion. Ma sun chest ne à Lorenzo Soratroi nia responù. Ence l argoment che Fodom sie tres sté na val de confin con n sforz dopl ti confronc de autres realtés à puecia fondamenta.
|
Da la Comunanza Ladina a Bulsan
|
|
Enconteda de fin d'isté y viade tl Friul
Chestes é les does proscimes iniziatives dla Comunanza Ladina a Bulsan
La Comunanza Ladina a Bulsan envieia duc i Ladins a passé n dí en bona compagnia sun Kohlern (Colle) soura Bulsan en domenia, ai 14 de setember 2003. Chest é l program via per l dí: dantmesdí, per chi che á vueia de fé doi varesc, él la poscibelté de fé na picia spazireda enfin sun les "Schneiderwiesen". An se abina da les 09,00 da doman pro la furnadoia de Kohlern (Colle) y za. te na ora rúven sun les Schneiderwiesen. Vegnan derevers stórjen pro tla "Baita" dl comun per la marena che vegn ofrida debant. Domesdí vegnirál fat juesc per chi dla scolina, per chi che va bele a scola y ence per i gragn. La festa vegn ence metuda a jí, sce al é rie temp. Per ruvé sun Kohlern (Colle) pòn se anuzé dla furnadoia che peia via vigni mesora (da les 8.00 a les 12.00 y da les 13.00 a les 19.30). A duc chi che ruva da les 09.00 pro la furnadoia ti vegnirál paié la cherta da la Comunanza. Per organisé miec la festa fóssel d'utl che an se anunziassa dantfora al numer de telefon 0471/286103. Sun l retrat: la bela zité de Cividat/Cividale tl Friul con l pont dl malan, una na etapa dl viade.
|
"Sce chest se clama nié la storia!"
Resposta de Lorenzo Soratroi al articul de Ivan Lezuo, na critica desche i fodoms se astila con sia storia: enier Kaiserjaeger, encuei con la pluma da Alpins
de Lorenzo Soratroi
L articul lonch de Ivan Lezuo entitolé “E chela la storia fodoma ?” azica de segur n argoment de peis. Chi che se interesseia da agn de storia (y ta Fodom ései ben puec), sa che massa daspes (gonot) la storia fodoma y en particolar chela dla Pruma Vera, vegn desmentieda, strabaceda, mescededa. Fosc él propi l destin de na tera “deventa” (concuisteda) che ne ova deguna intenzion de mudé aministrazion, ma che, a destin suzedù, é vegnuda sotmetuda da la politica de “talianisazion”. D’autra pert, sce i ti cialon a la storia, é Fodom tres steda na val de confin, sie ai temps sot l Imper Asburgich che plu tert pro la Talia, con dut chel che é viadedò: vegnì consciderés “talians” da na pert y “todesc” da l'autra. La popolazion fodoma à tres messù core sun n fil sotil: chel che la obliova y la oblieia dutaorela, de tegnì relazions istituzionales con les aministrazions da olà che ala depen y da l'autra pert de mantegnì i contac con cheles comunités pro cheles che ala é tres steda lieda. N sforz dopl a paredl con d'autres realtés nia de confin. Sun l retrat: L Col de Lana, enlaouta ciamp de batalia anter todesc y talians, i ladins fracés anterite, encuei zop ideal per jí con la roda da mont.
|
Na gramatica nueva per emparé miec ampezan
Do i vocabolars ampezan-talian (1986) y l vocabolar talian-ampezan (1997) sen n terz laour linguistich de valuta
de Ernesto Majoni
Da Nadel ruvaràl te ciasa di sozes dla Cassa Rurala de Ampez y de chi che à plajei de l'avei, na gramatica ampezana nueva, la seconda do chela dl maester Nert (1930). Al é sté la Cassa Rurala a sporje na gran man a na moda che l liber, volù da Les Regoles y enjigné ca da n Comité de trei femenes y doi oms che à na fregola de pratica tla rejoneda de nost paisc, vegnissa fora do trei agn de fadies.
|
Fodom: no te desmentié de tia storia
|
|
Les contradizions tla storia fodoma
Enlaouta fodoms Kaiserjäger, encuei travestis da Alpins
de Ivan Lezuo
(if) Ai 4 de aost tl salf di congresc de Reba à l scritour y alpinist, Dalla Rosa tegnù na conferenza soura la gauja che à sburlé i talians a s’en jì dal Col de Lana. L obietif sotman é sté chel de volei la reabilitazion de Luigi Cadorna, do cie che al é suzedù a Ciaurêt/Caporetto (i adoron l inom per ladin-furlan). Teoria zenzauter enteressanta, demé che an ne veid nia coche chest podessa daidé a valorisé l Col de Lana, y ciamò manco la storia fodoma. Na storia ladina y tiroleisa (tant puech conesciuda te Fodom) lieda dassen al Col de Lana y a truepes de autres montes entournvia. Da la ousc dl Dalla Rosa endere me someiel de avei capì che ai talians ti sàl ciamò aldidancuei massa sclet cie che al é suzedù do la desfata de Ciaurêt y al vegn fat te n iade l tentatif de auzé su i meric dla armeda taliana (cis chi de Cadorna) entratant la pruma vera, sciche l Dalla Rosa enstes dij che la Talia mess na bona outa jì con l cef aut. Da me enfora fòssel sté ben fat, sce ai essa envié ence de autri storics che essa podù fé plu lum sun la vera sun l Col de Lana y entournvia da na autra veduda, fosc plu destacheda y manco emotiva.
|
Comentar al articul "L'autra pert dla medaia"
|
|
La gran ipocrisia dla "Concordia 2000"
Schiller y Dolasila ne essa nia dé ca sie inom per de tel operes
(travers) Trueps de chi de Al Plan se baudia che ai ne aud nia la Concordia, a mi me àl sapù bel de audì chela autra ciampana sun noeles.net. Finalmenter zachei che dij fora cler cie che trueps pensa de chesta operazion de marketing turistich! L autour dl articul sotlinieia la finalité economica dla ciampana, chela de cherdé adalerch sciori y grosc, a dann dla pesc, dl ambient, di sentimenc dla jent dl post. Perdret ne fossa chest degun scandal, la storia nes ensegna pu che l enteres economich, la engordia ne se archita dant da deguna bariera culturala, morala o religiousa. La gliejia enstessa ne à nia bazilé tl passé a soné les ciampanes per cherdé la jent a fé veres santes y manco santes y a soné adum per la gloria de valch potent sun la Tera. L scandal sta tla ipocrisia de chi che ne se enfida nia a dé pro de cie che al se trata y proa de vene la ciampana sciche na opera de ben per l'umanité.
|
Concordia 2000: l'autra pert dla medaia
Ence les ciampanes pò daidé la gran speculazion turistica
de Umbert Cians
MAREO - La gran ciampana é metuda su, Plan de Corones deventa l ciampanil per la Val de Puster y dla Val Badia. Les ciampanes dl post dess scuté per ne desturbé iniò i sciori y la jent dl post che dorm via per l di y busia de nuet. L di é sen per trueps rosedé. Les ciampanes auda perchel dalonc dal paisc y ales pò demé soné can che l mone dl turism l lascia pro. I trei ombolc entourn Plan de Corones à dé sie bensté. Al é vegnù rejoné truep de chesta ciampana, les dificoltés per la colé, l laour dl artist per la creazion dles figures, di simboi da mete soura via, la cornisc dles montes entourn Plan de Corones, l'infrastrutura per la mete su y la fé soné. Aldò dl inom l'ambizion é grana: crié Concordia tl mond, ma souradut anter les firmes che fej pert dl Skirama a na moda che ales se vegne y souradut che ales laore y davagne ben. La gran ciampana de Roverei, fata per i tomés te vera, fova denant sun n ciastel te Roverei y spo per segureza fòvela vegnuda metuda su dlongia l monument ai tomés te vera. En curt: dlongia la zité y con n segnificat che duc veid ite. Ala sona y recorda vigni seira i tomés te vera. Tl caje dla ciampana Concordia messonse propi ester naifs a ne pensé nia a la speculazion turistica: la ciampana à debujegn di implanc portamont per podei ti ruvé permez a ti cialé ju. A inom dl turism vigni piza de mont pò deventé n Col de Lana, ruiné y rosedé sotissoura, deventé na plaza per i fligri, n salf da conzert.
|
Al spizoleia l terz Istitut Ladin
La pruma senteda ofiziala dl Istitut nuef per Col-Ampez y Fodom - L ombolt da Col: "Sen messonse laoré per che les provinzies da Bulsan, Trent y Belun reconesce la Union Generala"
de Lorenzo Soratroi
L prum embrion dl Istitut ladin "Ciasa dla Cultura ladina" à ciapé forma enchestadì ja Col Santa Lizia. Sun envit dl Capocomun Paolo Frena, s’àl abiné enfat l comité che messarà ti dé forma a chesta istituzion importanta per i trei comuns de Col, Ampez y Fodom. A la senteda à tout pert i raprejentanc dles aministazions de comun y dles trei unions ladines, clamés a fè pert de chest comité propi da na delibera dl consei de comun de vignuna dles trei comunités ladines. Deberieda a chisc ence doi esperc de aministrazion, l dot. Luca Agostini y la dot.a Antonella Fiore y i diretours di istituc de Fascia y Badia, Fabio Chiocchetti y Leander Moroder. Sun l retrat: entratant la pruma senteda ofiziala.
|
Mostra Tla Ciasa de Ra Regoles
|
|
"Con l cender ti uedli"
Les fotografies de Francesco Fossa, n viade amesa jent desmentieda tl Afganistan -Daverta vigni dì da les 10.00 a les 12.30 y da les 16.00 a les 20.00
de Ernesto Majoni
En mertesc, ai 5 de aost, ti locai a plan-tera tla Ciasa de Ra Regoles, él vegnù inauguré na mostra de fotografies n pue fora dl solit: "Con l cender ti uedli - Afghanistan-Pakistan", de Francesco Fossa. Al é vegnù esponù demé n valgunes dles fotografies che Fossa, n jornalist y fotograf da Roma che laora per l TG 4, à fat ju da setember enfin november dl 2001 anter l Afghanistan y l Pakistan, belavisa entratant i dis che l’Alianza dl Nord vegniva inant devers Kabul. Anter dutes les manieres de mostré n paisc te vera, ti à Fossa cialé a la vita da vignidì dla jent decà dal front. Vive te chisc paisc vuel dì sciampé vigni dì da les bombes y da les mines, dai militars che va tles ciases a se tò femenes y mutons, da la jent che se copa anter ei, da les malaties, da la fam … Dutes desgrazies che ilò conéscen da semper, che desdruj, che bruj dut y che lascia endò demé cender. Per via dl inom che an ti a metù a sia mostra, à Francesco Fossa dit: "L cender fej vegnì dut grisc, al se poia sun l’anima dla jent, al scuresc l rì, al cuerj les pascions de duc: enscì ésen te vera ence can che degugn ne se pugna y che al ne jola na moscia. Lajù, la vera é oramai engraveda ti uedli dla jent."
|
Gran suzes per l Cor Fodom
Oramai plu de vint agn che i corisc' conesc chisc luesc y che ai mantegn de bogn raporc con n valgunes families dlafora
de Lorenzo Soratroi
(if) Gran suzes per l Cor Fodom che la edema passeda é sté endò ghest per trei dis tla bela zité de Karlstadt, a puec chilometri da Würzburg. Al é oramai plu de vint agn che i corisc' conesc chisc luesc y che ai mantegn de bogn raporc con n valgunes families dlafora. Al fova dl 1980 sun la Plaza S. Piere de Roma can che l cor, enlaouta ensigné ju da Benigno Pellegrini, se giatova dlongia a ei n grup de mutons todesc che sonova chitares y flauc (fablos). Da ilò vegnìvel natural de descore, de se lascè na adressa. L ann dedò fova chisc mutons vegnus ite a Fodom y i corisc' fodoms fova jus a Karlstadt. Da ilò àl scomencé n raport sterch con n valgunes families che dura ciamò encuei do plu de vint agn.
|
Festa di Molins a Lungiarü
|
|
La terdeca di molins, derzedes da paur, juesc y triparies ... cie vuelen pa deplú?
Les cueghes da Lungiarü enjignará ca de vigni sort de derzedes de speisa da paur - I Studafuesc destudará la seit - Desmostrazions di laours da moliné Dodoman, domenia, ai 3 de aost, éla tant inant con la Festa di Molins a Lungiarü. La manifestazion, envieda via dai Studafuesc, metarà man da les 10.00 dantmesdì con na S. Messa zelebreda alalergia y acompagneda da la Mujiga da San Martin de Tor. Do la S. Messa podaràn vijité i molins restruturés do l ruf dlongia la vila de Seres che vegn metus en funzion per la gaujion y chel entratant dut l domesdí. La Mujiga da San Martin de Tor tegnirà n pice conzert y plu tert sonarà n grup mujiga da entrategniment. Eniann saràl i verdaparcs dl Ofize di Parcs Naturai che metarà a jì juesc, triparies y stomac sibe per mutons che per i gragn. Foto de Mario Clara: does ventoles te n scrin da la farina; dal sit http://www.ladinia.it
|
Les Flus Leterares de Lois Craffonara / Na rezenjion dal Friul
|
|
'"Lois Craffonara, un dai grancj partesans ladins"
Dant valgugn meisc él vegnú publiché per iniziativa dl Museum Ladin Ciastel de Tor la antologia de liriches "Flus Leterares dal Grijun y dal Friul" de Lois Craffonara. L liber ti sporj ai letours ladins dles Dolomites, per l prum iade te na soula publicazion, la ampla richeza poetica/lirica de nosc vejins y chel te na traduzion tl ladin dla Val Badia. Les traduzions é vegnudes fates con na archirida meticolousa dla dreta parola y dl dret son y con n grum de spligazions, a pé de plata, sun i autours, sun i idioms, sun i svilups fonetics y sun les paroles adoredes, per podei capí miec l contest de vigni poem. Les somianzes linguistiches anter Grijon, Dolomites y Friul ne é nia pueces, y va cotant soura la scempla parentela de lingac neolatins, valgugn linguisc' rejona ence de na "unité linguistica ladina", entratant spidiceda te deplú ijoles y te n grumon de variantes con sies particolarités. Bele tl 16-17eisem secul án noté chisc liams linguistics che va da Gorizia desche pont plu oriental a Tschamut tla Surselva/Svizra desche pont plu ozidental.
|
Sun Fodara Vedla - Ampezans y maroi se enconta
|
|
Chi é pa i plu gaierc, chi mouj pa miec y chi tourna pa piec?
Juesc a recordanza de na liejenda - Na scomenciadiva metuda a jí deberieda da les Assoziazions turistiches de Al Plan de Mareo y de Ampez
Per viventé endò la conteja dles montes de Fodara Vedla/Senes vegnirál metù a jì sun Fodara Vedla, tl parch Natural „Fanes Senes Braies“ y „Dolomites d’Ampez“ sun scomenciadiva dles does Assoziazions turistiches de Al Plan de Mareo y Ampez n dí de juech y orela curta. Con chisc juesc déssel vegnì strent simbolicamenter y te na forma pajoula i liams secolars anter Mareo y Ampez y enrescí endò n iade chi che é i plu gaierc, Maroi o Ampezans? Zacan, sciche la liejenda conta ova i Ampezans abú la souraventa. I garejadours messarà desmostré de avei forza y de ester asvelc per podei ti la stiché al paisc vejin. I juesc é duc ambientés tl mond da paur: tré n drembel/mocul (de 30 kg), tré n anel de metal sun na stangia raitan con n ciaval, ciarié y porté sun les sciables n lenzuel de fen, tré a la corda, tourné la pegna, taié amesa fora na taia con n sigon, taié amesa fora na taia con n manarin, sciuré n sach de n kilo te na bot raitan con n ciaval, mouje na vacia y de auter. La manifestazion vegn tegnuda sun i pres da mont de Fodara Vedla, a 1.980 m de auteza, a mez troi anter Cortina y Al Plan de Mareo, en domenia ai 20 de messel da les 10:30 inant.
|
|  |
|