|  |
Istitut Ladin ''Ciasa de Jan'': seminar de informazion
|
|
Poscibeltés nueves per defene y valorisé les comunités ladines
Scola y cultura ladina: cie che al é vegnù fat y cie che an pò fé
de Lorenzo Soratroi
(if) I trei comuns ladins de Fodom, Col y Ampez, adum a les Unions di Ladins y al Istitut Ladin “Ciasa de Jan” che é tl nasce, à endrezé per en sabeda ai 29 de november, da les 3 domesdì tl Salf di Congresc de Reba, n seminar de informazion: “La lege 482/99, poscibeltés nueves per defene y valorisé les comunités ladines. Scola y cultura ladina: cie che al é vegnù fat y cie che an pò fè?”. Chest é l titul cernù per scomencé a descore y capì cie aplicazion pratica che la lege nazionala sun les mendranzes podarà avei, na lege aproveda oramai dant da cater agn dal parlament nazional.
|
Svilups nuefs te internet
|
|
I films "regorarà" tost tres internet
I studios de Hollywood vuel mete man con vene i films da des-ciarié tres internet
(if) Al plu tert dal 2005 inant dess i americans ofizialmenter podei des-ciarié da internet i films plu nuefs sun si computers per i cialé a ciasa. Chest él vegnù declaré da pert de Jack Valenti, president dla Motion Pictures Association of America (MPAA), la majera union de produtours de films da entrategniment american. Hollywood vuel enfinamai sporje films che fova ciamò dant da puech ti chinos y ne é nia ciamò da avei sun DVD. N svilup che fej sté enré i videotecars, dal moment che al vegn enscì rot la ciadeina tradizionala de destribuzion. Les stars "steiles" de Hollywood tost da des-ciarié ju da internet.
|
Enseira tl salf Mercantil a Bulsan: cianties y balades
|
|
Premiera de "Cianties y balades ladines", na seira garateda
"Cianties y balades ladines" te n conzert de aut livel - Dlongia Fonso Willeit à dret plajù les oujes joenes da sopran de Susi Rottonara y Erika Mussner

L conzert "Cianties y balades ladines" à trat adalerch trueps ladins enseira (20.11.03) tl Salf Mercantil a Bulsan. Gran aplaus per l ciantadour Fonso Willeit (bariton) y les ciantarines Susi Rottonara da La Ila y Erika Mussner de Selva (trames sopran) y Ulrich Willeit y Max Ploner al clavier. Introduzion y spligazion a les singules cianties à ofrì Lois Ellecosta, enstes un di poec dles rimes metudes en mujiga da Fonso Willeit. La scomenciadiva per l conzert é pieda via da la Consulta Ladina dl Comun da Bulsan y se à ghiré trueps laours de preparazion.
Sun l retrat da manciancia: Ulrich Willeit, Max Ploner, Erika Mussner, Susi Rottonara, Fonso Willeit y Olga Moling, viadedò Lois Ellecosta.
|
La Union di Ladins envieia a la prejentazion dl Saltier
|
|
L saltier con i salms tl ladin
N laour metù adum da siour Iaco Ploner, ploan da La Val en colaorazion con Tone Gasser - Prejentazion ofiziala con la prejenza dl Vescul Wilhelm Egger
Con ligreza envieia la Union di Ladins dla Val Badia a la prejentazion dl "Saltier", l liber di salms con notes desche ai vegn adorés tla liturgia. L liber vegnirà prejenté te na funzion sacra prejenzieda dal Vescul Wilhelm Egger en la pruma domenia d'Advent, ai 30 de november 2003, da les 18.00, tla gliejia da San Martin. Ma chest ne é nia ciamò dut, al vegn ence prejenté valgunes d'autres publicazions de gliejia a sostegn dla liturgia ladina.
|
Publicazion nueva: Val Badia. Usanzes, cherdenzes y tradizions
|
|
La vita zacan tla Val Badia tl certl dl ann
Prejentazion dl liber "Val Badia. Usanzes, cherdënzes y tradiziuns", ai 14 de november a La Pli
de Daria Valentin
(if) L Istitut Ladin "Micurà de Rü" y la Union Maestri Ladins envieia en vender, ai 14 de november 2003, da les 16.00 tl salf dles manifestazions da La Pli a la prejentazion dl liber "Val Badia. Usanzes, cherdënzes y tradiziuns" metù adum dal dr. Lois Trebo. Ala se trata de na publicazion de 456 plates con 280 fotografies (en pert a colours y en pert a blanch y fosch) che prejenta la vita da paur da zacan tla Val Badia. L autour mostra su ciunes che fova les usanzes, les cherdenzes y les tradizions tegnides da joegn y manco joegn, da eles y ei, ti singui momenc dl ann. I giaton perchel informazions sun l chirì patron da San Blaje, sun l jì a uefs da Pasca, sun l mené sceibes en San Jenn, sun l vegnì de mont en San Michil y enscì inant.
|
YEN - Youth of European Nationalities
|
|
Joegn y joenes dles mendranzes dl'Europa s'enconta
L grup ladin tla YEN chier interessés - Al vegn fat viadesc, seminars y de vigni sort de iniziatives
A livel european él bele da valgugn agn ativa na organisazion che abina adum joegn y joenes de mendranzes desvalives che à inom YEN (Youth of European Nationalities www.yeni.org). Ala organiseia encontedes, seminars y chest a rode tl raion dles respetives mendranzes. Ence joegn ladins à tout pert y tol pert a les iniziatives y à enfinamai bele envié n iade does mendranzes, joegn ungareisc y joegn slovacs, a conesce la Val Badia. La proscima enconteda é veduda dantfora da Pasca dl 2004 a Flensburg ti Paisc Todesc, olà che l grup ladin vegnirà tout su ofizialmenter. Una dles raprejentantes atuales, Anita Huber da Tintal/Rina, dij: "I son lapro da trei agn y per me él sté n gran arichiment personal conesce joegn y joenes de d'autres mendranzes tla Europa con si problems y sies mentalités y i posse demé encorajé d'autri joegn de fé empera".
|
Dal ofize cultura y scola ladina
|
|
Contribuc per ativités per l ann 2004
Domandes de sostegn per la promozion dla cultura aldò dla lege provinziala dl 29 otober 1958, n. 7
(if) L termin de prejentazion dles domandes de contribut per ativités per l ann 2004 é lunesc, ai 2 de fauré 2004. Les domandes pò ence vegnì ortiedes al ofize cultura y scola ladina, 39100 Bulsan, Bindergasse n. 29 - enchin a chest termin - con letra racomaneda. Te chest caje vel la data dl timber dla posta. Les domandes per investimenc culturai pò vegnì prejentedes entratant dut l ann. L sostegn conzedù ne pò nia ester majer dl 80% dles speises reconesciudes y de chest él da tegnì cont canche an met adum l plan de finanziament: chel vuel dì che tl plan de finanziament méssel vegnì dé dant entredes per almanco l 20% dl preventif. Demé te caji de ezezion y motivés pòl vegnì conzedù n contribut plu aut dl 80%.
L assessour Mussner tegn tres ciamò zeruch l contribut a valgunes unions ladines.
|
Na iniziativa interessanta tl Friul
|
|
An vuel fé conesce a la jent les scienzes per furlan
La "Societât sientifiche e tecnologjiche furlane" vuel conduje l furlan tl ciamp dles scienzes y encorajeia l prozes con sostegns finanziars

(is) En l ann passé él vegnù metù en pé tl Friul da pert de n clap de professours, archiridours y profescionisc', anter chisc Marzio Strassoldo, Sergio Cecotti y Corrado Cecotto, na union particolara la "Sozieté de Scienzes Furlanes" che se tol dant de promueve la adoranza dl lingaz furlan ence tl ciamp tecnich-scientifich, samben tla koinè furlana, l lingaz scrit unitar. Ala dá fora na revista scientifica, l "Gjornal furlan des siencis-Friulan journal of sciences" (per furlan/ingleis) che contegn archirides scientifiches desvalives, rassegnes, rezenjions y dlongia ence d'autres publicazions tecnich-scientifiches. Per arjonje si fins se á la union ence tout soura de mete a disposizion bourses de stude y sostegns finanziars per archiridours che se tol la bria de mete ju sies archirides, si articui ence per furlan. A chesta maniera vuelen asseguré n svilup dl lingaz furlan te chest ciamp, enfin a sen prest totalmenter dominé dal talian. Sce an se colieia a sie sit www.siencis-par-furlan.net pòn lieje do les finalités prinzipales y i ciamps de ativité. Te chesta luegia él ence meso da des-ciarié ju glossars tecnics-scientifics do setours y l coretour ortografich furlan.
|
Produzion musicala tl Friul
|
|
Lis miors produzions discografichis in lenghe furlane
Na manifestazion tl Friul che podessa ence ester d'interes per i ladins dles Dolomites - L program pòn vedei sot www.musicologi.org
Sabide e domenie, ai 8 e 9 di novembar, si davuelzarà li da l'auditorium "G. De Cesare" di Remanzacco/Remanzâs (dongje Udin) la seconde edizion di Notis su notis, la cunvigne regjonal dai musicisc' e dai operadôrs dal setôr musiche, realizât da l'Associazion Musicolics in colaborazion cun la Patrie dal Friûl e cun il jutori de Province di Udin. L'edizion 2003 di "Notis su Notis" si insede ancje te premiazion dal "Premi Tôr" che il Comun di Remanzâs di agns in ca al inmanee par prudelâ lis miôr produzions discografichis di musiche in lenghe furlane. Il conciert di premiazion si davuelzarà li dal Auditorium "De Cesare" Sabide ai 8 di Novembar aes 8.45 sot sere. "Notis su Notis" e je par prionte (a d'enjonta) un lûc e un moment di dibatiment che si davuelzarà par grops di lavôr tematics, frontant une schirie di cuistions su la musiche in dì di vuê:
|
L Fotoclub Val Badia envieia
|
|
Seira de diapositives y tecniches da fé ju
L Fotoclub Val Badia à ence na bela plata internet http://www.fotoclubvalbadia.ladinia.net
L Fotoclub Val Badia envieia duc a na seira de diapositives y fotografies – olache al vegnirà dedò ence fat na discuscion soura les tecniches, i aparac, i films adorés da fé ju y soura l‘impostazion dles fotografies lascedes vedei – en mercui ai 12 de november da les 20.00 tl salf dl Istitut Ladin ”Micurá de Rü” a San Martin. I fotografs al laour.
|
Dal European Bureau for Lesser Used Languages (EBLUL)
|
|
Tant costa pa l multilinguism?
Te na sozieté monolinga mess i zitadins che rejona n lingaz minoritar daidé finanzié i servisc culturai per la maioranza
de dr. Erwin Valentini

L European Bureau for Lesser Used Languages (EBLUL) à organisé ai 13 de otober a Bruxelles, en colaborazion con l Parlament europeich, na conferenza sun l tema «Focus on linguistic diversity in the new Europe”. La conferenza volova dantaldut ti pité n forum a les mendranzes linguistiches di paisc candidac per porté dant siei problems y enrescì cie che ales pò se aspeté da la Union europeica (UE). I problems di paisc dl est é trueps y gragn; per ejempl, la Slovachia, n paisc de 5.5 milions de abitanc, compeida na doseina de mendranzes linguistiches y culturales. Sceben che duc chisc paisc ae lité per la democrazia liberala y n valgugn ae ence sotscrit la “Charta europeica di lingac regionai y minoritars” dl Consei d’Europa, ne se ài ciamò nia delibré dldut dl’arpejon storica vedla de cenc de agn. Da una na pert ne corespon la politica reala di governs nia dagnora a les declarazions de prinzip, da l’autra pert souravìvel tenscions y conflic anter popui y etnies che à marscé per secui la sozieté dla Mittel-Europa. Les mendranzes de chisc paisc veid tla costituzion dla EU na garanzia de democrazia y n cheder politich-giuridich per fé valei siei derc visavis dles autorités nazionales.
|
L istitut ladin de Souramont deura sies portes
|
|
L Istitut Cultural Ladin "Ciasa de Jan" à sen sie statut
Bandida per tò su n colaboradour aministratif, les domandes pò vegnì prejentedes enchin ai 27 de otober
de Lorenzo Soratroi
(if) L statut é vegnù aprové te chisc ultims dis dal comité costitutif che é formé dai raprejentanc dles aministrazions di Comuns y dles Unions Ladines di trei comuns ladins storics, dai diretours di istituc de Fascia y Badia y da doi esperc de chestions aministratives. Do n isté de discuscions y de laour él vegnù enciarié l dot. Luca Agostini da pert dl comité costitutif a mete adum n statut, al l à porté a bon fin, al é l prum ziedl per mete a jì l istitut per i trei comuns. Al é vegnù descorù truep sun la forma giuridica da ti dé a chest ent nuef che dess ester l plu saurì poscibel da manejé dal pont de veduda burocratich. Al fossa sciode sce na gran pert dl temp y di scioldi a disposizion jissa perdus per gauja de chertes o de n manejement massa peigher. L istitut sarà na assoziazion con sozes fondadours, i trei comuns, les trei unions, ma con la poscibelté de tò ite d'autri sozes che deida finanzié l laour scientifich. Tl statut él ence prevedù na pert de finanziament fissa da pert di Comuns y dles Unions; chest per permete l funzionament dla strutura ence sce i finanziamenc statai che vegn da la lege 482/99, essa da se entardivé o da vegnì a mancé daldut . Sun l retrat: la Ciasa de Jan a Col Santa Lizia dant l derturament.
|
Opera: mete sun la crousc - ressuscité
|
|
Laour de Wilfried Senoner tl Museum Ladin
Con l sostegn dla Fondazion dla Cassa dl Sparagn él vegnù compré n'opera de Wilfried Senoner
Danter i fins dl Museum Ladin él dessegur ence chel de emplenì con l temp la colezion de operes d'ert de artisc' dla Ladinia. Una dles majeres personalités en cont de creativité artistica é sté Wilfried Senoner, artist de Urtijei che se à fat onour laoran per truepes zités d'Europa y fajan n grum de mostres personales y coletives ence a livel internazional. Wielfried à ence tout pert a trueps concursc vencian l prum pest. Artisticamenter é Wilfried nasciù bele tla berstot de sie pere, ma el à ence fat la Scola d'ert a Urtijei. Do avei laoré per n ann a ciasa él jù a Milan a frecuenté l'academia de Brera, olà ache al à abù coche professours i maestri de scultura Marini Marini, Francesco Messina y Alik Cavalieri. Do cater agn àl sclut ju si studes y al à arjont l diplom de maester de scultura d'ert con la mioura votazion. Do avei laoré per n valgun agn a Augsburg él ruvé derevers a ciasa, olà che al à ensegné tla scola profescionala y tla Scola d'Ert de Urtijei. Plu tert laòrel demé plu per sie cont. Wilfried é sté n maester tla conescenza dles tecniches artistiches, dal dessegn a la pitura (uele sun teila, uele sun legn, pitura a fresch y e.i.), dal relief a la scultura plastica; el à dagnora adoré con gran savei y sensibelté plu sortes de materiai, l legn, l mermol, l bron, l colour, l'arjila, la mauta fina, l poliester y d'autri, adatés sun mesura y aldò dla filosofia espressiva dl moment. Chesta gran polivalenza à fat de Wilfried Senoner un di majeri artisc' che Gherdeina à abù.
sun l retrat: portal dal titul " mete sun la crousc - ressuscité"
|
La université popolara de Fascia deura endò sies portes
Ultim termin per se scrive ite é l 17 de otober
(cg) Ai 13 de otober végnel inauguré a Poza l ann academich 2003/2004 dla université popolara dla Val de Fascia. Ela é metuda a jì dal comun de Poza en colaborazion con l Istitut regional de studes y enrescides soziales de Trent. Na scomenciadiva che va bele inant da agn y che vegn tres deplù aprijieda: l ann passé fova i scric ite na otantina. Les lezions piarà via en vender ai 17 de otober da les 3 domesdì tl auditorium y ales durarà enchin ai 2 d'auril 2004. Te chest ann de scola vegniràl traté desvalifs argomenc:erbes da medejina, alimentazion , prum aiut, geografia, storia trentina dl XX secul, museum ladin, religion y ambient. Dlongia n'ora a l'edema de ginastica vegniràl ence pastelné. N valgunes conferenzes se darà ju con erbes da medejina, con l'Europa, la vera tl Irak y testimonianzies de viadesc.
|
Union di Ladins de Fascia
|
|
N liber nuef de orazions per fascian
Prejentazion en ocajion dla festa da d'auton ai 12 de otober.
(cg) En domenia ai 12 de otober met a jì l’Union di Ladins de Fascia desche duc i agn la festa da d’auton. Na ocajion per auzé fora a la jent situazion y programs dl’Union y per sporje ai sozes na "scincunda", testemone de sia produzion editoriala. Chest ann vegniràl prejenté, do n laour pazient y lonch de enrescida, trascrizion y coordinament , l liber de orazions fascianes da ciasa metù adum con la colaborazion di prevesc dl decanat, n grup de laics y con la supervision de na comiscion liturgica metuda su aposta. "Segnoredio Te preon" é l titul dla publicazion che é vegnuda abelida da les paroles de introduzion da pert dl vescul de Trent Mons. Luigi Bressan che te na enduneda abuda con Antone Pollam, president de l’Union di Ladins , se à complimenté per la scomenciadiva. L codejel é partì su te de deplù capitui: orazions tradizionales, orazions a la Madona, per la familia, per i fis, i mutons y i joegn. Te na sezion aposta giàten na recoiuda de salms y l ultim capitul é dediché a les devozions de nosc vedli.
|
|  |
|