|  |
L «Fi» bluder anter i bludri
Deguna revanche, ma n puech de respet
de Berto Videsott
La statua dl “Fi perdù” dl artist Lois Anvidalfarei é ruveda a Bologna, n bon iade te sie dret post. Ajache te de plu foliec él gnù rejoné de “revanche”, volessa la redazion mete laprò sie pensier, do che ala s’à batù per chel che la statua vegnissa touta demez dal ourt publich, olà che ala fova vegnuda metuda sun consei de Karl Spitaler.
|
Filmfestival Alta Badia 2004: dut l program
|
|
40 films d'autour te n'edema
La scomenciadiva é pieda via da n clap de joegn badioc amatours dl film y mira de deventé na urteda anuala - Dai 26 de fauré ai 3 de merz 2004 tl salf dla Ciasa polifunzionala a La Ila - Na bona ocajion per se giaude na seira autramenter
de Elmar Burchia/La ILa
La industria de films fajarà defata ence "n'edema blancia" tl'Alta Badia y plu avisa tla nueva Ciasa polifunzionala a La Ila con la pruma edizion dl "FrameFilmFest Alta Badia 04". Entratant l'edema dai 26 de fauré ai 3 de merz 2004 él vedù dantfora na panoramica de passa 40 films che é gnus prejentés en l ann passé en gaujion dla 60eisema Mostra dl Lido tla sezion ofiziala, te chela "Controcorrente" y "Corti" y na deseina de films curc dl renomé MilanoFilm Festival. Per promueve l film d'autour gniràl ence prejenté vigni dì zacotant de films de rejissours de renom desche Stanley Kubrick, Lars von Trier, Shynia Tsukamoto.
|
Comprensore Ladin de Fascia: projet bilinguism
|
|
Prinzips costituzionai y statutars a sostegn dla mendranza ladina
Tl cheder dl "Projet bilinguism" vegniràl ence metù en pé n grup de laour "workshop" - Prums varesc con l ladin standard tla aministrazion te Fascia
Ai 9 de fauré che vegn, da les 14,30, te sala grana dl Comprensore Ladin de Fascia tl paisc de Poza, vegniràl tegnù n referat tl cheder dl "Projet Bilinguism" dal on. Giuseppe Detomas (parlamentar ladin a Roma) che rejonarà entournvia l argoment "Prinzips contituzionai y statutars per la defenura dla mendranza ladina." Atira do vegniràl tegnù la pruma enconteda dl grup de laour "workshop". La senta dl Comprensore Ladin de Fascia a Poza.
|
Union Scritours Ladins Agacins
|
|
Eniann "25 agn Union Scritours Ladins Agacins"
Dl 1979 é pieda via l'ativité dla Union con les prumes publicazions jornalistiches - Ala à tres laoré te na vijion interladina
La Union Scritours Ladins Agacins complesc chesta outa, plu avisa tl meis de fauré, i 25 agn de ativité jornalistica. Enlaouta òven metù man con prums articui tl foliet Alto Adige y sun l Dolomiten, n pice cianton empruma, che é vegnù amplié enfin a ruvé a does plates a l'edema per valgugn agn sun l sfuei Alto Adige. Na ativité dedicheda deplen a tematiches ladines: politica, lingaz, cultura y opinion. Duc chi che à scrit per sfueis sà che l laour de jornalism y dl scrive laours leterars é dut auter che saurì, sfadious, ghirent, pernanche al souravarieia la scempla cronica y l articul de ocajion. Jornalism y scrive ne é nia demé descrizion, ma ence ti cialé a les cosses dovia, fé critiches, mete a confront y dè stimui. Chest à la Union, dantfora sie president, siour Berto Videsott, dagnora cialé de fé. Ence, sce chesta outa - per l prum iade - ne ti él nia gnù paié fora (sceben conzedù) l contribut de 5000 € dal assessorat a la cultura ladina, à la Union empò endò mané ite la domanda per ti la sotmete a la Consulta. I reporton al intern l program de ativité per l ann 2004.
|
Union di Ladins da La Rocia
|
|
La Rocia se ouj devers l Sela
La Union di Ladins do la Marmoleda vuel se lié ite con i ladins fodoms y ampezans y sostegn l Istitut Ladin nuef a Col Santa Lizia
da La Union Ladins da La Rocia

Al someia che plan plan devéntel realté cie che nosta Union de La Rocia perdicova da plu de 20 agn, denant con l grup de jent avisé da la maestra Irma y dedò dal diretif nuef dl’assoziazion. I recordon che i Ladins é reconescius a Roma al pèr de dutes les autres realtés linguistiches nia talianes y sceben che i ne son zenz’auter nia a livel de reconesciment de nosc jormans te Südtirol o tl Trentin, él vegnù fat de gran varesc inant y d'autri nen podaràn dessegur fé. I pareis dla Marmoleda da sud. La Rocia anter i neo-Ladins de Belun y i Ladins dl Sela.
|
Yahoo! per catalan complesc 2 agn
|
|
Ester o nia ester: "La prejenza di lingac de mendranza te internet tres plu importanta"
Catalans y galegs tla Spagna fej varesc da gigant tl internet, depierpul che i Ladins resta endò - Ai arà demé na poscibelté se metan adum con furlans y grijons de arjonje deplù lerch - L spidiciament te idioms y sotidioms de paisc ne à assolutamenter degun davegnì - Na tel politica vuel desdruje i ladins
Yahoo! per catalan (http://www.ct.yahoo.com), la verscion tl lingaz catalan de Yahoo!, à complì doi agn. Defat, anter la fin dl 2001 y l scomenciament dl 2002, ova i governs dla Catalogna , dles Ijoles Baleares y de Andorra sotescrit n acord con la Yahoo! Iberia per enjigné ite l’edizion per catalan dl motor de archirida californian. L catalan é enscì deventé l 15eisem lingaz de chest portal che preveid perauter ence n servisc de noeles ajornedes vigni ora.
|
Pruma senteda dl Consei diretif nuef dla Union Generala di Ladins
|
|
Union Generala di Ladins: "Conesce y se fé conesce!"
11 aconsiadours - L Consei dla Union Generala di Ladins arà a cef n “Ofize de Presidenza” - Projec prinzipai: Spell y La Usc di Ladins.
de Lorenzo Soratroi
Do n meis da la lita a president nuef dla Generela à Nani Pellegrini clamé ite la pruma senteda dl consei diretif. I undesc componenc dles cinch valedes (al falova demé la presidenta onorara Hilda Pizzinini ) s’à abiné ta Fodom, olà che ei à abù l’ocajion de vijité ence l Zenter Levines de Reba. Dilan a la desponibelté dl dot. Sommavilla, che é da Col , à abù i aconsiadours dutes les spligazions sun l funzionament dl Zenter da pert dl dot. Gnech y per chel che à da nen fé con la meteorologia da pert dl dot. Andrea Crepaz “Mariuc”. Ence sce al fova la pruma senteda, à l president nuef tost metù sun meisa argomenc concrec de laour. La pruma novité é chela dl’istituzion al intern dl consei de n “Ofize de Presidenza”. De chest comité de laour fajaràl pert, dlongia al president, l aconsiadour Egon Vinatzer, che é ence vegnù nominé vizepresident, y Fabio Chiocchetti. “Inoms cernus fora nia a caje”, dij Nani, “ma che reprejenteia les trei provinzies. Chest per respeté l prinzip che à condut al renovament dla Generela y che mira a na reprejentativité plu valiva dles unions al intern dl diretif". Sun l retrat da manciancia: l president, dr. Nani Pellegrini, dr. Fabio Chiocchetti y Egon Vinatzer, vizepresident.
|
L Mond Ozitan anter Italia y Spagna
|
|
La Via Occitana-Catalana, n sit da vedei
Una dles mendranzes plutost puech conesciudes tla Italia é i Ozitans tl Piemont - Ai damana con n apel che l ozitan vegne reconesciù desche lingaz ofizial di Juesc Olimpics a Turin dl 2006 dlongia l talian
Una dles mendranzes reconesciudes tla Talia é i Ozitans che viv te valgunes valedes dl Piemont al confin con la Francia tles provinzies de Cuneo y Turin, luesc olà che al vegnirà enviè via competizions en gaujion di Juesc Olimpics 2006, p.ej. a Sestrière. Laprò aud ence i "Valdeisc" de Torre Pellice, un di prums grups "eretics" y protestanc tla Italia. Tl raion ozitan dl sud dla Francia se òvel formé tla eté medievala i Catars (da ailò la parola todescia "Ketzer"), n auter moviment "eretich" de gran porteda. Sun internet onse giaté l sit La Via Occitana Catalana che prejenteia dlongia informazions generales, dantaldut l ert de costruzion dles gliejies romaniches anter les Valados Ousitanos tla Talia enfin tla Catalunya, n bon ejempl de n bel sit internet informatif y desch'al auda.
|
La Generela te n moment storich
|
|
Na claupa erta y sfadiousa ti toca sen a la Generela
Na organisazion con raijes autentiches, depierpul che la politica dla Svp tla provinzia da Bulsan les chier pro i todesc
de Umbert Cians
Bonamenter tira sen la Svp ladina plu saurì l fle, ajache la direzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites é ruveda soura mont via. Sce an ti ciala n puech plu avisa a la composizion dl consei nuef dla Generela, spo veiden che l majer peis vegn tout ite dai aconsiadours da Souramont y de Fascia. An é zenzauter dant n fenomen nuef che daidarà souradut i ladins fora dla provinzia de Bulsan a tò coscienza de sia identité. Oramai ne n'ései nia plu demé sburlés sun na pert y conscidrés ladins de seconda categoria, ma ei à la direzion tles mans. Anter chisc aconsiadours en él de chi che à dessegur coraje con valch bona idea laprò. I temps s'à mudé, ence la legislazion é ruveda plu damprò, souradut tres la lege 482/99.
Sun la foto: La Ciuita .... "Olá che la Marmoleda col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom, Gran Sas dla Crousc y Putia, dalonc vignun conesc; sun piz de Col dla Vedla i creps da ciauc finesc, ailò él nostes ciases, chel post olá che i ston ... dij "La Ciantia di Ladins" *claupa=troi ert.
|
Union Scritours Ladins Agacins: Stritaries canche ala jiva di Agacins
|
|
Propi, la dreta cultura sperd, l folclor plej y deida pro
Clarificazion sun l “njet” da pert assessour Florian Mussner - i Agacins s'à merité la creta, l laut y ai resta - Truepes unions ne vuel medret nia tofé da "oposizion", deventan oportunistes
(uc) Sen conescionse la dreta motivazion, l dret ciuldì che al ne ti vegn nia dé i contribuc finanziars a la Union Scritours Ladins "Agacins" (USLA), € 5.000. Tla pruma letra reverdenta la lege 45/76 vegnìvel demé rejoné de "Finanzmittelknappheit", pecugna de scioldi, ma tla seconda letra é la motivazion cotant plu longia. An vegn al savei che tla Consulta per i contribuc él tres sté vera canche ala jiva di Agacins. Dantfora lascionse audì l test sotescrit dal assessour Florian Mussner. I fajon la traduzion dl test todesch che é plu senzier: "I fajon referiment a Vosta domanda per la conzescion de n contribut per la realisazion dl program de ativité culturala ordinara tl ann 2003, i Ves feje al savei che l Govern provinzial ne n'é nia a una de conzede l contribut. Chest pervia che aldò dla lege provinziala dl 29 de otober 1978, n.7, mess l'ativité dles Unions ester per l plu culturala. La caricatura fej alujion a la enciaria dl assessour desche vize-president provinzial di studafuesc che sprinza ai "agacins".
|
Publicazions nueves: Cesa Bernard Haus
|
|
Fascia fata conesce tres dessegns sun la Cesa Bernard
Les pitures de Virgilio Soraperra che conta la storia de Fascia da zacan sen ence te n liber
de Marta Chiocchetti
"…fosc aràn n dì plajei de recordé chestes cosses". Enscì se fenesc l liber prejenté en domenia, ai 30 de november da les 16.00 domesdì tl salf ploanal de Ciampedel. "Cesa Bernard Haus" é l titul dl laour porté inant da Mario Bernard Tabac, gustoul impresar, nasciù a Ciampedel y enciasé oramai da agn a Cianacei. L domesdì se à daurì con l salut dles autorités per jì inant con na ‘performance’, tegnuda da Annelise Vian che, con n pue de batecuer desche ela à dit dantfora, à sapù dè n corp y na anima a n grum de plates.
|
Alta Badia: Edema blancia di films
|
|
Edema de films de autour a La Ila
Al vegnirà prejenté entourn 40 films d'autour per promueve chest jender de films
La industria da films fajarà en autra outa n'edema "blancia" tl'Alta Badia y plu avisa tla nueva Ciasa polifunzionala de La Ila. Entratant l'edema dai 26 de fauré ai 2 de merz él vedù dantfora la proiezion de entourn 40 films che é vegnus prejentés en l ann passé en gaujion dla 60eisema Mostra dl Lido tla sezion Contracorent, Teritors Nuefs, Films Curc y dl Milano Film Festival. Per promueve l film d'autour vegniràl ence prejenté zacotanc de films conescius de rejissours de renom desche Stanley Kubrick, Jean-Luc Godard, Federico Fellini, David Lynch, Lars von Trier, Akido Kurosawa.
|
En lunesc prejentazion de LETRES TE N FOL
|
|
Prejentazion de "Letres te n fol" de Rut Bernardi
En gaujion dla prejentazion di laours dl SPELL, ai 1 de dezember 2003, da les 20.00 tl Josefsaal dla Ciasa Kolpin a Bulsan - Na cercia da lieje dantfora, capitul 7: Canche ruva San Miculau
"Co podessi pa ves fé sentì almanco n fruz dla tema che sentive entant chela seira? Chela mia tema fova na tema che ne se lascia nia splighé con paroles. Al fova desche fermé l fle o destudé na lum. Tres dut l corp foròvela desche odles y n ciaut ovi ados, desche fuech ..." da lieje inant al intern.
Chisc dis jirà na autra publicazion a d'arichì la biblioteca ladina. Al é vegnù fora l liber en prosa per ladin dolomitan "Letres te n fol" de Rut Bernardi, perauter da giaté bele tla verscion gherdeina. Al vegnirà prejenté en lunesc a Bulsan, da les 8 da seira, tl Kolpinghaus tl cheder dla prejentazion di laours linguistics dl Spell te chisc ultims 10 agn. La seira vegn metuda a jì da la Comunanza Ladina a Bulsan.
|
Conties da les largures dla stepa mongola
|
|
Galsan Tshinag .... "da la tera dal vent cruede"
Premié con l pest leterar todesch "Adalbert von Chamisso" - Na iniziativa metuda a jì da la Eurac
Al é vegnù descrit desche l sciaman dla leteratura todescia d'aldidancuei: Galsan Tshinag, autour de libri desche "L ciel brum", "La carovana", "Vintun dis", te chi che al fej revive a si letours la vita da nomadesc, da fameis tuvins tles largures dles stepes dla Mongolia. Con n stil da conté scempl y dret intensif fej Tshinag sovegnì i luesc dalonc de sia fantuleza, olà che la vita é vigni dì n combat, te na natura y te na sozieté romagnuda unfat per centenés. En l'edema che vegn liejel dant ence te Südtirol.
|
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!
|
|
Les undesc teses per na politica linguistica interladina
Sce Vos seis a una podeise sotescrive on-line l MANIFEST LADINIA 2005 - 100 agn Union Ladina dl 2005
Sciche an sà él ciamò bendebot de dificoltés per jì inant con projec a sostegn dl lingaz ladin tla realté ladina tles Dolomites, dantaldut per gauja dla situazion politica (ladina) te Südtirol. N valgugn inteletuai y militanc ladins à endrezé na azion de sburla, che peie via dantdaldut da la sozieté zivila y che deide a sclarì anter la jent i termins reai dla chestion dla "politica linguistica", che ne reverda nia demé l Ladin Standard, ma ence i idioms locai. Al é vegnù laoré fora n document-manifest de 11 ponc, sotescrit da persones de aut profil tla cultura y tla sozieté ladina desche prums firmatars, y sen é chest document tl vegnì deslarié y fat conesce anter la jent de vigni valeda y sourafora. Dl 2005 saràl 100 agn da la fondazion dl'Union Ladina a Dispruch, la pruma che abinova adum ladins de dutes les valedes entourn l Sela. Aldidancuei vàl ciamò tres dret debujegn de sburlé inant l'azion dl'Union Generela y de dutes les ativités interladines. I podeis firmé on-line sun chest sit! I vegnireis tegnis informés sun i svilups dla chestion.
|
|  |
|