benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Cultura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Mendranzes tla Italia: I Ozitans tl Piemont
Cultura

 

I Ozitans vuel jì sun l paion di Juesc Olimpics per se fé conesce

Intervista a Rosella Pellerino - L Ozitan vegn rejoné da entourn 7 milions de persones anter Spagna, Francia y Italia - Tl Piemont, tla Liguria y a Guardia Piemontese tla Calabria rejona 180.000 l ozitan

Chisc dis nes él ruvé adalerch n apel dal Piemont per sostegnì l'iniziativa "Ozitan lingaz ofizial ai Juesc Olimpics da d'invern 2006" che vegnirà tegnus a Turin y te truepes localités ozitanes dles Alpes piemonteises. I on tout chesta ocajion per ti fé valgunes domandes a Rosella Pellerino (foto), responsabla linguistich-culturala dl Espaci Occitan y redadoura dl sfuei mensil "Ousitanio vivo". I Ozitans é na mendranza o miec na comunité linguistich-culturala scialdi grana y arcumpeida 7 milions de ozitanofons anter la Spagna, Francia y Italia. I on lascé l'intervista tla varianta ozitana rejoneda tl Piemont che nes pèr scialdi saurida da entene. Pro les paroles plu ries onse metù permez la coresponenza ladina anter cramples y judapé a la intervista giateise ence valgunes splianzes a revert la dreta pronunzia.

I on liet che ai Juesc Olimpics a Turin dl 2006 se damànen che l ozitan vegne reconesciù desche lingaz ofizial dlongia l talian .... co se stala pa?
Las associacions que representon lhi Occitans en Italia an demandat que la lenga e la cultura occitana sien presentas a la manifestacion olimpica, e sien part integranta decò (ence) de la ceremònia d'inauguracion: pròaquò (perchel) lo 5 e lo 6 de març 2004 a Turin se passarèn dui jorns de debats e espectacles dediats a aqueste argument, que volem pas reste pasque (demé) un sumi (some).
L'exemple que nos ven dai Catalans es important e cercharèm de far sentir decò la vòtz de lhi occitans dins aqueli (chi) juecs que devarion rapresentar lo monde entier, embe (con) totas las sias pluralitats de lengas e culturas.


metù ite da noeles ai 25 February 2004 da les 19:05:13 (2055 liet)
(liej inant... | 15050 letres | comentars? | ponc: )


Paroles de Carlo Willeit
Cultura

 

"Tres l'unité di Ladins tl uedl"

"Dì che la Union di Scritours Ladins Agacins ne à nia na funzion culturala é na basseza y ingiustizia politica ..."

de Carlo Willeit

25 agn de na union pòn confronté con 50 agn de na persona; tl caje de na union nasciuda y che laora tal forest vel l temp ciamò deplù. La idea de sostegnì l renasciment ladin dai agn 80 con la stampa da vigni dì danter na popolazion plu lergia y ence soura i confins dal raion ladin tradizional fora taca ben adum con la creazion dla Comunanza ladina a Bulsan, ma l'organisazion concreta de chest servisc nuef é opera dla union dai scritours y ciamò denant de sie president Siour Berto Videsott. Ei á ciafé die alalongia l aiut dla Comunanza y ence de d'autres istituzions y persones responsables dla politica y dla sozieté. Ma truep deplù che n pue de aiut logistich ne á degugn ciafié da dé y chel vuel dì che i Agacins á messù se sourantó enstesc n gran laour y trueps costimenc. Chi che miena che i foliec Alto Adige y Dolomiten ae paié dagnora dut cant, se fala dassen. Les Dolomiten á tout su tlaruveda n redadour, ma la plata ladina dal Alto Adige é organiseda dai Agacins che mess corí enstesc nia pueces speises. Chesta forma á ence sia bona pert; entratant che l puere á mantegní sie ideal dal meteman encà scrivan, prejentan i ladins , sie lingaz, sies minonghes y si debujegns, á l plu rich arbandoné en gran pert l lingaz ladin. Foto: Carlo Willeit.


metù ite da noeles ai 23 February 2004 da les 12:27:00 (1529 liet)
(liej inant... | 4231 letres | 2 comentars | ponc: )


Alto Adige - Trentino - Corriere delle Alpi: 25 agn Plata Ladina
Cultura

 

25 agn tres dutes les revendicazions, polemiches y bataies

Na chestion romagn dutaorela daverta, chela dl "Ladin Standard"

de Bepe Detomas

Al ne suzed nia gonot che an pò festejé n chert de secul per na plata. Dl auter vers ne é la Plata Ladina  nia demé  na rubrica, nience na urteda edemanala per en valgugn letours che à interesc particolars o che vuel lieje valch curiosité rera. La Plata Ladina à raprejenté y raprejenteia dutaorela n strument d'utl y emportant de informazion, de alfabetisazion y de identificazion dla jent ladina che viv obietivamenter te na situazion particolara: ala é scarzeda endalauter da trei confins politics y aministratifs y encertleda da does de gran comunités nazionales che la manacia demeztroi te sia integrité culturala y linguistica.
Foto: Bepe Detomas.

metù ite da noeles ai 23 February 2004 da les 11:25:28 (1701 liet)
(liej inant... | 6459 letres | comentars? | ponc: )


Istitut Ladin Ciasa de Jan
Cultura

 

En sabeda él vegnù tegnù a batum l Istitut Ladin "Ciasa de Jan"

Al é bele da n struf pié via con i laours: cultura, toponomastica, scola - Entratant 142.000 euros tles casses

de Lorenzo Soratroi

En sabeda passeda él nasciù en forma ofiziala tal salf dl Consei de Comun de Col l nuef Istitut Cultural Ladin "Ciasa de Jan". I raprejentanc di comuns de Col, Fodom y Ampez y dles trei unions ladines, sozes fondadours dl Istitut, à firmé dant dal notar l statut enjigné te chisc meisc da na comiscion de esperc. Con l’ocajion él ence vegnù nominé l consei diretif de chel che al fajarà pert Paolo Frena, Capocomun de Col, Sandra Agostini, assesoura a la cultura dl comun de Col, Renato Dall'Acqua raprejentant dl’Union di Ladins de Col, Bruno Dimai vizecapocomun de Ampez, Siro Bigontina, president dl’Union di Ladins de Ampez, Paolo Delmonego, vizecapocomun de Fodom y Nani Pellegrini raprejentant dl’Union di Ladins de Fodom. "N gran event per i trei comuns" à dit Paolo Frena "segn de na gran vueia de jì inant con la valorisazion dla cultura y dl’identité ladina. Foto: i sozes fondadours dl Istitut Ladin "Ciasa de Jan".


metù ite da noeles ai 22 February 2004 da les 21:38:11 (1223 liet)
(liej inant... | 3748 letres | comentars? | ponc: )


Consulta Ladina a Bulsan: programazion 2004
Cultura

 

L ann 2004 endò plen de ativités

L'esposizion "Vejin" dutaorela da vedei te internet - Defata n convegn

Tl meis de jené à la Jonta comunala de Bulsan aprovè l program deliberé dal Consei dla Consulta Ladina y á endò metù a desposizion 24.100 €uro per sies ativités. Y cheles ne mancia nia. Al vegnirà metù a jì: n convegn, conzerc de musiga, n teater, na seira con ciantautours y leteratura y an pensa ence de mete jì la mostra soura i ladins "Vejin".


metù ite da noeles ai 22 February 2004 da les 19:04:08 (1185 liet)
(liej inant... | 1635 letres | 1 comentars | ponc: )


25 agn Plata Ladina
Cultura

 

"... y che ala vive inant per d'autri 25 agn"

La plata é dagnora steda daverta a vignun, a vigni idea y proposta, a vigni critica giustificheda o nia y ne à mai tajenté nia ...

de Lois Trebo

Nia da creie che al sie bele passé 25 agn da canche la direzion dal Alto Adige ti à metù dant ai Ladins na plata aposta per ei, olà che ai podova scrive articui per ladin, talian o todesch sun si problems. La finamira per arjonje na tel plata fova una, giaté la poscibelté da ti rejoné ados ai talians y ai todesc de nosc problems y chest zenza polams sun la lenga. L foliet AA à sostegnì chest projet per trueps agn y trueps ladins à podù dì la sia sun les chestions ladines. Al desplej che la redazion dal AA ne conzed nia plu che i Ladins posse scrive sun sia plata articui per talian y per todesch desche naouta.


metù ite da noeles ai 20 February 2004 da les 12:20:37 (913 liet)
(liej inant... | 3147 letres | comentars? | ponc: )


Consulta Ladina a Bulsan: 25 agn
Cultura

 

25 agn y dagnora na posizion clera per i ladins

N encorajament da jì inant con la informazion per ladin

 

Da 25 agn encà informeia la Plata Ladina tl Alto Adige soura i avenimenc che interesseia dantaldut i ladins con noeles fora dla politica, dl sport, dla religion y trueps d’autri argomenc. Tla Plata Ladina giata lerch nia demé i ladins dles Dolomites, ma ence chi dl Friul y di Grijons à la poscibelté da lascé audì sia ousc. La Plata Ladina à dagnora abù na posizion clera per i ladins y de critica costrutiva per i avenimenc che nes reverda.


metù ite da noeles ai 19 February 2004 da les 22:35:38 (1133 liet)
(liej inant... | 3616 letres | 1 comentars | ponc: )


Union di Ladins de Fascia: aodanzes
Cultura

 

Al é vegnù arjont n bel travert

N bel dilan a siour Berto Videsott per 25 agn de entusiasm y de fadies

de Antone Pollam

N chert de secul tla vita de na persona, enscì sciche tla vita de n foliet é n bon toch de streda, n cedeann cis emportant. Al é na rejon de sodesfazion per l travert arjont y la ocajion de n bilanz: co éla pa vegnuda spenuda chesta lerch che la zaita “ALTO ADIGE / IL TRENTINO” nes à sport te duc chisc agn? Do mia minonga él sté, al é y i spere che al sie ence tl davegnì, na plata di ladins, na picera ousc che se enjonta a la USC che vegn fora edema do edema y che deida – adum con i autri mass-media Radio y Televijion – tegnì adum i ladins che viv entournvia i creps dl Sela, tl ream de Re Laurin. Anter i monc sclauris endorés dadoman y da seira dal encianteisem dla enrosadura. Foto: Antone Pollam (mandreta) adum a Hilda Pizzinini, presidenta onorara dla Union Generala di Ladins dles Dolomites, en gaujion de na manifestazion.


metù ite da noeles ai 19 February 2004 da les 22:29:48 (1150 liet)
(liej inant... | 8377 letres | comentars? | ponc: )


Union Scritours Agacins: envit a mané ite comentars
Cultura

 

"25 agn dla Plata Ladina" sun l Alto Adige

Does plates de edizion straordinara - Na raia de aodanzes, ma al vuel ester ence critiches - La ativité jornalistica é fondamentala per tegní vif l lingaz ladin 

La “Plata di Ladins” sun l sfuei Alto Adige é tl complì i 25 agn, ai 21 de fauré él tant inant. Entratant l’edema gniràl enjigné ca na edizion straordinara, fata de does plates che rejonarà demé dla Plata lascian da na pert i avenimenc dl di. Al gnirà lascé lerch a les minonghes di letours, de valgunes autorités. Bonamenter na raia (schira) de aodanzes, ma dessegur ence valch critica, che daidarà mioré forma y contegnù. La Plata jirà dessegur inant, sceben che ala ae debujegn de colaboradours joegn. Enfin a sen àla podù conté sun la colaborazion de idealisć , de volontars, feter al cent per cent agacins, ma chest deventa tres y plu rie, ajache la cualité y l’atualité di articui se damana temp y informazion: doi fatours che costa y che mess vegnì paiés altamo per na pert.


metù ite da noeles ai 19 February 2004 da les 11:36:04 (1237 liet)
(liej inant... | 1743 letres | comentars? | ponc: )


Ladinia: la revista dl Istitut Ladin MdR
Cultura

 

La "Ladinia", viere devers foradecà

11 esperc valutarà tl davegní l contegnù dla "Ladinia"  - Do les demiscions de Lois Craffonara fòvel demé plu meso de jì inant con n comité 

de Umbert Cians

L sfuei cultural anual “Ladinia”, dé fora dal Istitut ladin “Micurà de Ru” de San Martin de Tor (BZ), muda viesta, y da “single” devéntel sen coletif. Endut pò mostré su la revista 27 numers. I prums 25 é gnus a la lum sot a la direzion y l cruze dl dot. Lois Craffonara. I ultims doi, metus adum te n unich volum, reproduj i referac tegnus en gaujion dl Colloquium Retoromanistich 2002 a San Martin.


metù ite da noeles ai 17 February 2004 da les 08:55:55 (1470 liet)
(liej inant... | 5492 letres | 1 comentars | ponc: )


Nominazion dla Consulta Culturala Ladina
Cultura

 

La Consulta Ladina: "Al é gnù fat la lita"

Ala ejaminarà les domandes do contribuc culturai enfin al 2008 

La Jonta provinziala de Bulsan à nominé encuei (16.02.2004) i membri dla Consulta Culturala Ladina per la legislatura nueva. L organism à anter l auter la enciaria de dé ju n arat per cie che reverda la assegnazion de contribuc y de sostegns  tl setour cultural. La Consulta culturala ladina resta en ciaria enfin  al ann 2008 y vegnirà presidenzieda dal assessour provinzial a la Cultura ladina, Florian Mussner. Sun l retrat: Hubert Irsara, un di componenc dla Consulta.


metù ite da noeles ai 16 February 2004 da les 19:33:28 (1301 liet)
(liej inant... | 1372 letres | comentars? | ponc: )


25 agn Union Scritours Ladins Agacins: l prum articul
Cultura

 

"Na politica culturala che ciala plu al enier che al doman ruva al folclor"

Per recordé i 25 agn dla Union Scritours Ladins Agacins vegniràl publiché danuef te internet valgugn articui da enlaouta - Chest fova l prum articul sun l foliet Alto Adige publiché ai 21 de fauré dl 1979 enlaouta con l titul "Ester ladin encuei" de Erwin Valentini

Nos on n grum de unions y istituzions che laora per la cultura ladina, ma i fruc ne corespon nia a les fadies. La gauja é, do mie vedei, che al mancia na veduda clera dl problem y souradut n program, n projet per l davegnì. Con d'autres paroles, cie che al nes fala encuei, é idees sun la Ladinia dl 2000, co che ala dess cialé fora y co che an podessa la realisé. Al é dret dessegur rie, tl contest giuridich y sozial de aldidancuei, laoré fora n tel program davia che an mess tegnì cont de n grum de forzes che ne depen nia, o nia demé, dai Ladins. Te n temp olà che la sozieté se muda gonot plu snel che les mentalités, risia vigni programazion dl futur de deventé na utopia; ma miec él coltivé na bela utopia che jì encontra al doman con i uedli scluc. Foto: la RAI ladina a Bulsan.


metù ite da noeles ai 16 February 2004 da les 18:57:31 (1897 liet)
(liej inant... | 14565 letres | comentars? | ponc: )


Comunanza Ladina: program 2004
Cultura

 

Les manifestazions tl certl dl ann

Comunanza Ladina y Consulta Ladina colaboreia pro le program de ativités - De mei: mostra de chedri con la union "Rezia"

L Consei dla Comunanza Ladina se à enduné dant da puech per mete ju l program de ativités culturales, de formazion y de aorela curta che an veid dantfora de dejouje via per l ann 2004. L Consei ciala de porté inant emprumadedut les ativités tradizionales, con laprò ence valch manifestazion per ti dé na sburla a la cultura ladina.


metù ite da noeles ai 14 February 2004 da les 09:12:25 (1011 liet)
(liej inant... | 2153 letres | 1 comentars | ponc: )


Comprensore Ladin de Fascia: Servisc Linguistics
Cultura

 

Scrive y adoré l lingaz ladin te contesc' aministratifs

"Projet Bilinguism" - Al rejonarà Consantin Pitsch sun "La pusiziun dal Rumantsch pro Confederaziun e Chantun Grischun" - An vuel fé n laour linguistich endertura - Fascia ti sciampa dant a Gherdeina y Badia

Les encontedes tl cheder "Projet bilinguism" enviedes via dal Comprensore Ladin de Fascia, Servisc Linguistics, va inant ai 25 e 26 de fauré che vegn, tres da les 14,30 tla sala grana dl Comprensore. An vuel con chestes scomenciadives crié sensibelté per l lingaz y la standardisazion linguistica te contesc' aministratifs. L Comprensore Ladin de Fascia despon enscí de n ofize per servisc linguistics che enstradeia la ofizialisazion dl lingaz ladin. Endò n iade veiden che Fascia é la valeda ladina plu daverta y con plu spirit inovatif tles Dolomites che sà ence da cialé soura sie vilin fora.


metù ite da noeles ai 12 February 2004 da les 18:48:05 (980 liet)
(liej inant... | 2158 letres | 1 comentars | ponc: )


Comunaza Ladina a Bulsan: mostra de chedri
Cultura

 

Al vegn chirí 20 artisc´ ladins

Al sará lerch per apresciapuech 60 chedri, 3 per artist - Artisc' de dutes les valedes y furlans pò tó pert

La Comunanza Ladina a Bulsan met a jì dai 14 ai 3 de mei 2004 tl Ciastel Maretsch (foto) a Bulsan na mostra de chedri. L fin é chel de deladé i confins dl’ert ladina y de sostegnì artisc’ joegn. L consei dla Comunanza à dezidù de chirì fora i artisc' enstes o con l aiut y les indicazions dles assoziazions che se dà ju con l’ert.


metù ite da noeles ai 11 February 2004 da les 20:04:55 (990 liet)
(liej inant... | 2090 letres | comentars? | ponc: )


346 articui (24 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.423 seconc