|  |
Convegn a Bulsan: Les poscibeltés dl ladin - 26 de merz 2004
|
|
I erôrs di no fâ inte promozion de lenghe, mai jessi un alibi!
Articul sourantout da www.lenghe.net - Bepe Detomas: lis discriminazions a son cetantis - Bisugne svualâ adalt, fintremai a Bruxelles
I erôrs di no fâ inte promozion de lenghe minoritarie? "Mai dâ la idee di un alibi!", al à visât Chasper Pult, "par esempli no meti un titul par romanç a di un test dut par todesc: si cree la sensazion di debolece". Altre propueste: "No meti traduzions perfetis plurilengâls tes didascaliis di museus, une lenghe no à di tradusi chê altre, miôr dî la stesse robe in maniere dal dut divierse". E sui cartei stradâi no si scjampe: i caratars a àn di vê la stesse grandece par dutis lis lenghis dopradis.

"Tgi che sa Rumantsch sa dapli" (Chi che sa rumanc sa deplù), enscí fej la televijion Rumancia reclam. Per promueve n lingaz vuelel ence ester na strategia de marketing da pert dles istituzions de dovei, enscí Chasper Pult.
|
Convegn: Poscibeltés dl ladin - Meisa arduonda davomezdí
|
|
Il Ladin Standard scu schanza per s'unir
Fabio Chiocchetti: apel ad unir las forzas - Leander Moroder: il num Ladin Standard n'é betg ideal, ma la discussiun davart il diever dal LS é scu la discussiun davart la schlatta dals anghels
da Barbla Etter
Durant la segunda part dal congress han differents exponents ladins explitgà lur vistas davart la situaziun e las perspectivas da la lingua ladina. Il tenor general è che ils ladins sa ston unir pli fitg en il futur. Il ladin standard fiss ina bun’entschatta sch’el vegniss applitgà consequentamain.
Chasper Pult, in dals relaturs che ha discurrì sin il "marketing linguistic".
|
Convegn a Bulsan: Les poscibeltés dl ladin - 26 de merz 2004
|
|
Con l lingaz dla oma ne empàren nia demé a rejoné, ma a sentì y a conesce l mond
Les archirides dla linguistica sun les relazions anter lingaz, sentiment y vijion dl mond - Reladessa la dr. Elisabeth Jankowski dla université de Verona
Na relazion dassen interessanta chela dla prof.ra Dr.a Elisabeth Jankowski dla Université da Verona dal titul: "Valours y simbui dla rejoneda dla oma". En curt podéssen poester dì miec: "La mistica dla oma". L lingaz dla oma ne ensegna nia demé a rejoné, ma a sentì, a reconesce les vibrazions dla oma. L lingaz dla oma ne pòn nia emparé desche i autri lingac, al comporta ence na vita emozionala. An ne pò nia l clamé l prum lingaz, y spo végnel l secont, l terz y e.i. I autri lingac é dut valch de auter.
|
Program 2004 Museum Ladin Ciastel de Tor
|
|
"Trienala Ladina", ert ladina
Entratant resserveda a Badia y Gherdeina - Adenjonta gniràl fat esposizions sun la "Scola de ert de Selva", sun "La sauderina Catarina Lanz" y "Guanc da zacan"
L diretour dl museum Stefan Planker y l president Heinrich Huber à prejenté enier (24.03) les majeres novités a Bulsan. Una dles atrazions dess ester la pruma edizion dla mostra culturala "Trienala Ladina". Dlongia na raia de esposizions y de conferenzes vuel l Museum Ladin a San Martin de Tor enscí envié via na scomenciadiva nueva clameda "Trienala Ladina", na selezion de operes de cinch artisc´ ladins. Chisc cinch inoms gnirà cernus da na juria metuda adum da personalités dl ciamp dla ert. Ametus a la cerna é entratant n iade demé laours de artisc' de Gherdeina y de Badia y de dut l Adesc Aut che se sent ladins. L termen per mané ite na descrizion di laours y dles ativités artistiches con curiculum é le 15 de mei 2004. Pro la proscima edizion dla "Trienala Ladina", te trei agn, vuelen spo deslargé la partezipazion a dutes les valedes ladines dles Dolomites, i Grijons y l Friul.
|
En venders, ai 26 de merz, Convegn a Bulsan
|
|
"Les poscibeltés dl ladin, idees per na promozion linguistica"
I ultims Convegns tegnus a Bulsan desmostra che al ne sauta fora nia - Paroles al vent?
L dr. Franz Pahl, canche al fova president dl Consei regional òvel envié via cotant de scomenciadives a vantaje di Ladins. Recordon l Convegn persoura i ladins ai 22.11.2002, deberieda con la Svp ladina, tl Salf dl Consei Provinzial dal titul "Mendranza tla mendranza" con la finamira de rejoné dl lingaz y dla situazion politica dla mendranza dal cianton scientifich. Trueps i esperc da l'Europa. Tl medem ann, tres sun scomenciadiva dl President dla Region, la enconteda con i raprejentanc politics y culturai di Grijons souradut per analisé i liams poscibli con i Grijons y traté l problem de na poscibla "agentura d'informazion" anter i ladins dles Dolomites y chi di Grijons. L'enconteda gniva tegnuda de messel tl salf dl zenter pastoral a Bulsan olàche al é ence vegnù conscidré la proposta de dé fora la Usc di Ladins trei iadesc a l'edema per podei tò pert a la rei d'informazion di foliec da vigni dì. Na proposta al moment imposcibla sie per mangora de finanziamenc che ence per mancianza de na équipe de jornalisc' aladò. Ma ence d'autres propostes a livel plu bas é tomedes tl vuet. Dr. Paul Videosott: un di reladours.
|
Union Teater La Val: satirica de Ephraim Kishon
|
|
"L atestat de matrimone"
Premiera en sabeda, ai 27 de merz tl salf "Domene Moling" a La Val, da les 20.30 - La rejia é tles mans de Bernardetta Nagler con assistenza de Matteo Rubatscher, la traduzion é gnuda fata da Lydia Zingerle
En curt la tramadura: Ella (Virginia Vallazza) y Daniel Brozowsky (Helmut Deiaco) é maridés da 25 agn. Sia muta Vicky (Esther Moling) vuel maridé Robert (Hansi Rubatscher), l chef calcoladour dl ofize de statistica, ma la oma de Robert vuel empruma avei l atestat de matrimone di genitours de Vicky. Chest document pèrel che ne sie nia plu da giaté y Ella y Daniel n’é nia plu tant segurs de ester ben jus te comun a lascé zertifiché sia union. Enscì ròmpel fora n conflit, an pensa a la separazion. Ma spo él ciamò Tomy (Raimund Frenner), l laorant de comun ...
|
Istitut Ladin: Curs de Ladin
|
|
Ladin de Gherdeina, gramatica y ortografia
Ultims dis de iscrizion per cursc de ladin
L curs dl Ladin de Gherdeina per prinzipianc é de dodesc lezions y jirà inant dal 13 de auril enchin ai 21 de mei 2004 tla Scola d’Ert a Urtijei. Les encontedes vegn tegnides de mertesc y de vender da les ot a mesa les diesc da seira, dantaldut tl idiom de gherdeina. I argomenc dl curs é chi da vigni di, portés dant a na maniera da emparé les conescenzes fondamentales y la dreta pronunzia dla rejoneda a na moda che i partezipanc pò rejoné anter ei. Emplù vuelen arjonje che i partezipanc pò ence entene i media ladins, sciche l radio, la televijion y les zaites. L curs vegn tegnì da Erica Senoner. Interessés pò se lascé anoté su enchin ai 8 de auril 2004. Dal 24 de merz enchin l 26 de mei 2004 vegniràl tla biblioteca ”Oswald von Wolkenstein” de Selva tegnì n curs per chi che sà bele n puech da rejoné.
|
Istitut Ladin Majon di Fascegn: Danilo Dezulian president
|
|
Con Danilo Dezulian rùvel adalerch n sofl de spirit idealistich
Al ti à bele ortié n envit a duc 3 i assessours a la cultura dles provinzies per arjonje na lignora de normes valives
N om busient, souradut a livel cultural y politich, vegn endò cherdé a dé na man y bonamenter ence na sburla al Istitut cultural "La Majon di Fascegn". Ala se trata de Danilo Dezulian che è gnù metù da la Jonta provinziala de Trent president dl Consei de Istitut. Bele da les prumes intervistes che ti fova vegnudes fates do la nominazion àn podù audì sie spirit combatif, n puech plu prudent. Danilo à endò trat ca la vedla idea dla "Provinzia ladina", ma al ti à metù entournvia na cornisc culturala. A chesta moda ne rejònel nia plu de provinzia politica-ammistrativa, ma de chela culturala. Al conesc i juesc politics, i interesc economics dles provinzies, les minonghes di gherdeines y di badioc che ne fossa mai a una y perchel ne adòrel nia plu la parola "politica' y al se acontenteia de chela "culturala".
|
Mete en sest n lingaz per i temps de aldidancuei
Ejempl Galizia: co che an ti va permez te d'autres pertes dl mond a la normalisazion linguistica
Dal 1997 opereiel tla Galizia - na provinzia spagnola al nord-ovest, olàche an rejona "gallego" - l “Termigal”, «servicio de terminoloxía galega», ponù ite tai programs de «injenieria linguistica» enviés via da la Jonta regionala galiziana, vuel dì l Govern dla region. L “Termigal” cureia ence cursc de formazion y n servisc de normalisazion terminologica y sia popolarisazion con l travert de porté ite l lingaz "gallego" dlonch.
|
Union Ladins Val Badia: enier y encuei
|
|
N sit nuef conta la storia dla Union Ladins Val Badia
Sies personalités y sies ativités te prest mez secul de storia - N grum de publicazions y de iniziatives
(is) Te chisc ultims meisc é juda on-line con n sie sit la "Union Ladins Val Badia", presidenzieda encuei da Werner Pescosta de Badia. Al é na union che á abú y che á dutaorela na gran emportanza tl cheder dles ativités de promozion de lingaz y cultura ladina. Ala á scomencé sies ativités ti agn dl 1950 y á sapú da se renové damprovia. L sit fej na cronistoria scialdi rica y reporta n grum de detais dla vita dla Union y dantaldut dles persones atives laite che merita de vegní recordedes. N grum de personalités ladines dla Val Badia é stedes atives tl Consei dla Union, enscí i pioniers che an veid sun chesta foto: Silvester Erlacher (editour de "Nos Ladins", l prum foliet interladin), Ujöp Pizzinini, Franzl Pizzinini y Stachio Costa.
|
Marco Forni rejona ai sozes dl'Accademia dei Lincei
|
|
L vocabular de Gherdeina ruva a Roma
Chest venders prejentazion dant a la "Accademia Nazionale dei Lincei" sun interessament dl prof. univ. Walter Belardi
Chest venders, ai 12 de merz '04, vegnirál prejenté tla "Accademia Nazionale dei Lincei" a Roma l vocabular Todesch-Ladin de Gherdeina de Marco Forni, dé fora dal Istitut Ladin Micurá de Rü. Chesta prejentazion é vegnuda a se l dé per interessament dl prof. univ. Dr. Walter Belardi, bele conesciú tla Ladinia per desvalifs laours linguistics y storics, anter l auter la antologia dla lirica ladina. El dará ence dantfora na curta spliazion dla opera nueva de Marco Forni che prejentará spo enstes ai studenc y ai professours la strutura dl vocabular sie tla verscion de liber che tla verscion informatiseda.
|
"Modui, leges y scritures per ladin"
Ai 18 y 19 de merz: tl salf dl Comprensore Ladin de Fascia a Poza
Ai 18 merz che vegn, da les 14,30 se abinarà tla sala grana dl Comprensore Ladin de Fascia l grup de laour "workshop" con argoment "Modui di comuns, leges y scritures". L dì do, ai 19 de merz, rejonarà, tres tl cheder dl "Projet Bilinguism" , on. Giuseppe Detomas (parlamentar ladin a Roma) entournvia la tematica "Prinzips constituzionai y statutars per la defenura dla mendranza ladina."
|
Curs de Ladin Standard peia via a Bulsan
Al vegn tout su les iscrizions: 0471 952197 pro Ivan Lezuo
La Comunanza ladina met a jì adum con SPELL per l prum iade a Bulsan n curs de ladin standard per ladins. Con chest vuel la Comunanza daidé pro a la difujion dl lingaz unifiché che à na dopla emportanza: al pò vegnì vedù desche n simbul dla unité ladina y al favoresc la valorisazion dl ladin en general. Foto: Nadia Chiocchetti, esperta de romanistica, tegnirà l curs.
|
Consulta Ladina a Bulsan y Comunanza Ladina
|
|
"Les poscibeltés dl ladin"
Idees per na promozion linguistica - Ai 26 de merz tl Salf dla Université A518, entreda prinzipala a Bulsan
La Consulta Ladina met a jí adum a la Comunanza Ladina a Bulsan ai 26 de merz n convegn dal titul "Les poscibeltés dl Ladin - idees per na promozion linguistica". L program veid dantfora intervenc de Dr. Paul Videsott, Dr.a Elisabeth Jankowski, Dr. Markus Warasin, on. Bepe Detomas, Dr. Wiliam Cisilino y Chasper Pult. Travert dl convegn é la reflescion sun la situazion atuala y i trois sun chi che l Ladin dess jì per garantì sie davegnì. L program tl detai podeise lieje al intern. Foto: cuertl dl envit.
|
La Plata Ladina y i liams interladins
|
|
La Plata Ladina y i Ladins tla provinzia de Belun
La Plata Ladina vegn fora sun trei edizions "Corriere delle Alpi - Trentino - Alto Adige" y á perchel daidé da sourvenje de chest vers i confins - Les aodanzes dla Comunanza Ladina a Bulsan
Canche na istituzion coche la Plata ladina complesc 25 agn de vita él dagnora valch da se giaude. Emprumadedut à la Union Scritours Ladins Agacins y sie president siour Berto Videsott abù l merit de ti dé na sburla a la valorisazion dl lingaz ladin, per secont àl tres traté argomenc y problems desvalifs che deida pro a la dialetica y al confront de deplù minonghes. Al à sapù te duc chisc agn da tegnì na linia clera, datrai ence con valch dificolté, auzan l valour dl ladin sie coche lingaz sie coche realté soziala y politica soura i confins fora. La vila de Davedin ta Fodom: ladins gonot aratés perdus.
|
|  |
|