|  |
Badia: zelebrazions a onour dl Sant Ojöp Freinademetz
|
|
Festa diozejana a onour dl Sant Ojöp Freinademetz
Badia dut en lumes - Na gran fola de passa 7000 pelegrins á tout pert a les festivités a onour dl Sant - N cor de 300 ciantadours y ciantarines á porté dant la messa ladina nueva
Encuei (23.05.2004) él sté festa grana a Badia a onour dl Sant Ojöp Freinademetz da Oies (declaré sant en l ann passé ai 5 d'otober a Roma, prum sant ladin tla storia), con messa alalergia conzelebreda dal vescul Wilhelm Egger y 60 prevesc dant a na fola che ne essa nia abú lerch, nience tla gran gliejia de Badia. L temp da soredl y l scenar aisciudil con pres verdienc y i creps ciamò coris de neif fajova da cornisc.
|
Noeles.net se profileia desche majera fontana de informazion sun i Ladins te Internet
I motors archiridours cribla vigni dí l sit y ajorneia nosta prejenza te internet - vijites n puech da dut l mond - la teila de liams se deslergia ence devers i Grijons y l Friul
L sit Noeles.net se svilupeia bel state desche majer fistidrel de informazions soura i ladins te Internet con milesc de liams d'azes encantourn . Chest nes confermeia l mairent motor archiridour "Google".
|
Prem: per n'aisciuda ladina
|
|
Al plovan mons. Cristl Moroder l'onoranza "per n'aisciuda ladina"
Anter auter ál metú ju per ladin gherdeina la Bibla di Sandis - Tost vegnirál publiché sia traduzion dla Bibla: l Testament Nuef é enjigné y al é bele tl laour de fé la traduzion dl Testament Vedl
de Ulrike Frenademez
 L' Istitut Ladin “Micurà de Rü” envieia a la festa de sourandeda dla onoranza “Per n'aisciuda ladina” a mons. Cristl Moroder en vender, ai 28 de mei da les 18.00 tla Ciasa dla Cultura a La Ila. Mons. Cristl Moroder à laoré trueps agn alalongia y laora dutaorela con gran lezitenza per l lingaz y la cultura ladina. Te sie temp lede s'àl dé ju con pascion con l lingaz ladin dan sie contribut a projec sun l lingaz ladin de emportanza. Tost gniràl publiché l Nuef Testament y al é tl laour de fé la traduzion dl Vedl Testament tl ladin gherdeina.
|
Museum Ladin: Di internazional di museums
|
|
"Les tradizions desche arpejon culturala viva"
Dí dla Porta Daverta te duc i museums dl Adesc Aut - Entreda debant ence tl Museum Ladin tl Ciastel de Tor en domenia, ai 16 de mei
"Les tradizions desche arpejon culturala viva" ("intangible cultural heritage"). Chesta é la devisa proclameda dal Consei Internazional di Museums en gaujion dla giorneda internazionala di museums ai 16 de mei 2004. Tla maioura pert di museums roda dut entourn a reperts archeologics, patuc o colezions che vegn studiés, enrescis, emprestés, esponus, fotografés, dessegnés y cataloghisés. L museum vegn enscí gonot vedú desche sinonim de valch che se conzentreia sun l esponat: na bela statua, n cheder, n repert archeologich o n coret, ma nia dlonch n'éla enscì y chest vuel l Dí Internazional fé conesce. Di dla Porta Daverta, en domenia ai 16 de mei ence tl Museum Ladin a San Martin de Tor, na bona ocajion per ti fé na vijita.
|
Barcelona: Dialogh dles cultures
|
|
L forum mondial dla cultura 2004 a Barcelona
L re Juan Carlos à daurì la mega-manifestazion tla capitala dla Catalugna

Envian a la giustizia y a la solidarité à l re de Spagna Juan Carlos declaré enier daurì l forum mondial dla cultura a Barcelona tla Spagna. Dant da 3500 enviés, anter chisc l premier spagnol José Luis Rodríguez Zapatero, se àl aodé n "mond solidar". I organisadours dl forum arata che al ruve adalerch entourn 5 milions de vijitadours.
|
Na strutura de referiment nueva per i neo-ladins tl Beluneis
|
|
I neo-Ladins tl Beluneis á sen n sie Istitut
Ti ultims meisc él nasciú doi Istituc Ladins nuefs tla provinzia de Belun: chel di "neo-Ladins" y chel di "Ladins storics" - Dantenier enaudazion a Borcia de Ciadoura
de Ernesto Majoni/diretour
A la fin fova dut enjigné y i on propi abù gran plajei de vedei la jent che é ruveda a Borcia de Ciadoura ai 8 de mei domesdí per batié l Istitut Cultural dles Comunités di Ladins storics dles Dolomites de Belun. Con nos fòvel i Capicomuns d’Ampez, San Vido, Borcia, Vodo, l Vize Capocomun d’Ampez, truepa jent de Auronzo, dl Comelich, da Oltreclusa, Selva y dai paisc entourn Egort, da Zoldo y da Zopè. Trueps fova vistis da festa, al fova standardes, la Musiga de Borcia y truepa vueia de sté adum te chesta ocajion emportanta: l batum dla Ciasa dla cultura ladina de duta nosta Provinzia.
|
Lege 482/99 - La Generala se muev
|
|
Enconteda con les autorités dla provinzia de Trent
L Consei dla Generela se muev per arjonje l reconesciment desche organism de coordinament y de proposta desche vedù dantfora da la lege nazionala 482/99
de Lorenzo Soratroi
La Generala se muev per giaté l reconesciment da les Provinzies. L prum vare é sté chel de se enconté con les majeres autorités de Trent, en vender ai 7 de mei. Dut l Ofize de Presidenza dla Generala, con l president Nani Pellegrini, l Vize president Egon Vinatzer y la aconsiadour Fabio Chiocchetti, à abù n’enconteda con l president dla Provinzia Lorenzo Dellai, l president dl Consei Provinzial, Mario Magnani y con l Vizepresident dl Consei Regional dla Region Trentin-Südtirol, Luigi Chiocchetti. Desche dit, argoment prinzipal dla discuscion é sté l reconesciment dla Generala desche “organism de coordinament y de proposta souraprovinzial”. N vare prevedù da la lege 482/99 che al art.3, coma 3 dij: ”can che les mendranzes é despartides su sun deplù Provinzies o Regions, pò chestes mete en pé organisms de coordinament y de proposta che i enc locai à facolté de reconesce." La Generala à bele per sia conzezion dutes chestes carateristiches. L president dla Generela Nani Pellegrini y l president dla jonta trentina Lorenzo Dellai con tles mans la gramatica y l dizionar dl ladin standard che ti é vegnus sourandés te chesta gaujion.
|
Esposizion de artisc' ladins tl Ciastel Marec/Bulsan
|
|
Ert ladina a Bulsan prejenteda da 20 pitours
Enaudazion en vender, ai 14 de mei da les 18.00 tl Ciastel Marec a Bulsan
La Comunanza Ladina a Bulsan y la Consulta per i problems ladins envieia a la daurida dl'esposizion de chedri de pitours da la Ladinia che vegnirà tegnuda en vender ai 14 de mei da les 18.00 te ciastel Maretsch a Bulsan. Al vegnirà prejenté te chesta ocajion 20 artisc' da les valedes entourn Sela, da la Val de Non y de Sol y dal Friul, artisc' joegn y manco joegn che deida a promueve l'ert ence soura i confins dla Ladinia. "Contourns", cheder de Albert Mellauner, un di esponidours.
|
Consulta Ladina a Bulsan: Belsy & die Ladiner
|
|
"Belsy & Die Ladiner" deberieda a conzert
Ai 22 de mei tl Salf dl Auditorium J. Haydn a Bulsan - Prevenuda dles chertes
La Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan endrezeia n conzert con "Belsy & Die Ladiner", conescius musicanc de Gherdeina, y orela curta con Rudy y Felix per en sabeda ai 22 de mei 2004 da les 20.30 tl Auditorium J. Haydn, Streda Dante 1 a Bulsan.
Prevenuda dles chertes pro les casses dl Nuef Teater Comunal de plaza Verdi 40, Bulsan dal lunesc al vender da les 16.00 a les 19.00 al priesc de €uro 7,00. L’entreda é debant per mutons y mutans enchina ai 12 agn. Dessoura: die Ladiner, dessot Belsy, muta indiana adoteda da genitours ladins.
|
Scì dla provinzia al fabricat nuef per l Istitut Cultural Ladin
|
|
Senta nueva per l Istitut Ladin Micurà de Rü
La Ciasa nueva dess vegnì costruida te Pré de Nicl - La chestion dl terac nia daldut sclarida
Con la dezijion dla Jonta Provinziala da en lunesc ésen ruvés n vare plu damprò a la realisazion de n fabricat nuef per l Istitut cultural ladin "Micurà de Rü" a San Martin de Tor. La ciasa y i salfs olache l'Istitut cultural é atualmenter albergé é de proprieté dl Comun da San Martin che essa debujegn de chesta lerch per ofizes comunai y scolastics. Endut él vegnù conzedù na souraspersa de 4.940 metri cubics (m3) per la senta nueva, sclut ite l archif y i salfs per l servisc de formazion. Do l'aprovazion dl plan volumetrich pòl sen vegnì sourandé l'enciaria de projetazion. L costiment preventivé ruva a 2.353.000 €, zenza araté ite les speises dl terac. La Ciasa vegnirà costruida te Pre de Nicl demé valgugn cenc metri dancialà da la senta vedla. L terac é de proprieté de Paula Bioc-Gasser, raprejentanta dla SVP tla Val Badia. La Ciasa dess vegnì trata su tl pre lede a mandreta dla gliejia.
|
Marketing linguistich: relazion de Chasper Pult
|
|
Pult: "Cie che é pice mess ester plu bel!"
N marketing finalisé al lingaz dess ester per les assoziazions dl turism n dovei primar
Dla relazion tegnida da Chasper Pult pro l Convegn da Bulsan fòssel cotant de cosses da auzé fora, ma i provon de dé l'idea, de vedei ite l pensier che deida Pult a ester tres tant interessant y entusiasmé dl mond rumanc. Pult à reconesciù publicamenter a Bulsan che el é n europeist, un de chi che volessa la Svizra tla UE. Chest deida capì sie gran engajament per fé utilisé l rumanc tl marketing. La comunité rumancia é picera ti confronc dles autres trei comunités svizres. Cie che é pice mess ester bel per ester bon de se fé cialé: sce i autri mostra sun n pom, mess l pice altamo mostré n bel per fé gola.
|
Na letra dl President dla Comunanza Ladina a Bulsan
|
|
"A chestes istituzions messonse ti dí n dret bel dilan"
Ivan Lezuo fej en valgunes constatazions entourn l Convegn "Poscibeltés dl ladin", dantaldut a revert i Ladins da Souramont
Al convegn soura les poscibeltés dl svilup dl lingaz ladin tegnù ai 26 de merz à l intendent a la scola ladina Roland Verra dit valch de dret emportant: i ladins dles Dolomites, i grijons y i furlans à da chirì na colaborazion sterscia per podei endrezé fora siei fins te vigni livel dla vita soziala y culturala. La Union Generela di ladins dles Dolomites desmostra da plu de cincanta agn encà che chesta colaborazion anter i ladins dles cinch valedes é steda na condizion fondamentala per l davegnì dla mendranza. La Generela à dagnora cialé de tegnì adum les cinch unions ladines.
|
N resson dal Friul: 25 agn Union Scritours Ladins Agacins
|
|
La pagjine e conte i fats plui significants dal Grison a la Furlanie
Articul sourantout da http://www.ladinsdalfriul.org/ - edizion de auril dl mensil Ladins dal Friul
Tal mês di fevrâr di zà fa vincjecinc agns, sore il dut par mert di Berto Videsott, e nasseve e si meteve adun l'Union Scritours Ladins "Agacins", ative in principalitât tal cjamp des colaborazions zornalistichis cun articui publicâts, in lenghe ladine sui zonâi dal Sud Tirôl "L'Alto Adige" (di lenghe italiane) e "Dolomiten" (di lenghe todescje). Cheste colaborazion e cuistarà continuitât e concretece sore il dut su "L'Alto Adige" cu la publicazion setemanâl di une "Plata Ladina" (Pagjine Ladine).
|
Les ghiranzes dles Unions Culturales dla Val Badia
|
|
Les priorités: facolté de ladinistica, plu ores tl radio y tla tv, foliet ladin da vigni di ......
Colocues con l assessour Mussner - Union di Ladins Val Badia y Union Maestri Ladins prejenteia sie catalogh de priorités - Mussner vuel na discuscion de basa sun la scola ladina
I raprejentanc dles unions culturales souracomunales de maioura emportanza dla Val Badia se à enconté en l’edema passeda con l assessour Florian Mussner. Les priorités culturales dess vegní conzentredes tl proscim temp sun na senta nueva per les unions souracomunales, deplù temp de trasmiscion tl radio y tla televijon ladina, la comiscion per la formazion di ensegnanc ladins, la senta destacheda dl Istitut Pedagogich Ladin tla Val Badia y la discuscion de basa sun la scola ladina. Foto: la Université de Bulsan, dutes les unions culturales se damana na catedra de ladin a l'université, la provinzia arfera.
|
Intervista: Barbla Etter respon
|
|
"Ins pudess profitar dapli dals vischins"
Intervista a Barbla Etter da Madulain/Engiadina Auta, studenta de romanistica a l'université de Fribourg y atualmenter per n semester a l'université de Bulsan
Barbla Etter, 26 agn, vegn da l'Engiadina Auta, plu avisa dal paisc de Madulain. Ala studieia a l'université de Fribourg romanistica y storia. Dal prum de merz éla per un n semester a Bulsan, olà che ala tol pert ai cursc de storia, de ladin y de talian. Ala é colaboradoura ocajionala dla "Quotidiana" y fej traduzions tl Rumanc Grijun per cont dla Confederazion Helvetica, p.ej. la plata ofiziala dla Confederazion enstessa http://www.ch.ch/urn:ch:rm:ch:ch:01 (n bel ejempl de aplicazion ofiziala) olàche vigni zitadin po se informé sun chestions aministratives. Sie obietif profescional é atualmenter chel de jornalista. I la on enconteda al Convegn "Poscibeltés dl ladin: idees per na promozion linguistica", de chel che ala à ence scrit n articul per la Plata Ladina y per nost sit.
|
|  |
|