benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Cultura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

18 de messel 2004: Di dla Unité Ladina ta Andrac/Fodom
Cultura

 

Dí tl segn dl folclor y dla mujiga

Tendon metú en pé ti prés davejin a la frazion de Ciastel - Eserzitazion dl Aiut Alpin da Fodom

L program dl dí veid dantfora che dutes les raprejentanzes dles cinch vals ladines dl Sela, deberieda ai grups che animará la festa, se abine sun mont de Ciastel, olache da les 10,00 piaràl demez la desfileda folcloristica che ruvarà enfin a damprò al ciastel d'Andrac. Da les 10,30 vegniràl dit la Messa ladina, cianteda dal Cor Fodom. A la fin saludará les autorités duc chi che à tout pert. La festa la jirà inant con l conzert di corgn da mont y dla mujiga da Rina. Da les 12,30 podaràn vedei n’eserzitazion dl Aiut Alpin da Fodom.

L Di dl'Unité recorda l'enconteda de revendicazion sun l jouf dl Sela dl 1946, oláche al s'ova abiné 3000 ladins do la vera per damané de vegní endò unis. Dal 1996, 50 agn dedò, vegn l Dí recordé vigni ann sun iniziativa dla Union Generela.


metù ite da noeles ai 13 July 2004 da les 07:12:26 (1414 liet)
(liej inant... | 1859 letres | 1 comentars | ponc: )


Les raijes dl ladin
Cultura

 

Orbilat.com, la storia dl latin y de si jerfs

N sit con n grumon de informazions soura l mond latin, i lingac neolatins: origines, strutura, fonetica y svilups storics

L latin é n lingaz indo-europeich che ruva con na ona de imigrés da l'Asia sun la penijola italica entourn l 1.500-1000 dant Crist. Aldidancuei rejona passa 800 milions de persones lingac derivés dal latin vulgar, anter chisc ence l ladin. Nia daldut per la strutura, ma dessegur per l vocabolar pòn araté l ingleis laprò: l 75% de sies paroles é de derivazion latina y é ruvedes sun la ijola te de plu ones, la plu emportanta chela di Normans. Ma cie lingaz é pa l latin? Cie é pa l ladin classich y cie fova pa l latin vulgar? Co se ál pa mudé ti centenés y co é pa nascius i lingac neo-latins. L sit Orbis Latinus respon a truepes de chestes domandes. Al conta dla storia dles faeles neo-latines, de sie svilup, dles interferenzes tl raion europeich, dla fonetica, dl gre de parentela y d'auter plu. (jerf=fió)

 


metù ite da noeles ai 08 July 2004 da les 22:41:03 (1524 liet)
(liej inant... | 6495 letres | comentars? | ponc: )


Museum Ladin Ciastel de Tor: esposizion de R. Agreiter con vips politics
Cultura

 

Richard Agreiter y l “Mister dla forma”

La Ministra dl'Austria Benita Ferrero Waldner enaudará l'esposizion, ai 16 de messel da les 18.00 tl  Museum Ladin Ciastel de Tor - Prejent ence Durnwalder y Hosp y en valgugn vips politics

“Anter i artisć d’aldidancuei tol ite Richard Agreiter n post particolar. Sies scultures de bron gareta deplen te sie ambient creatif y chest tl dret sens dla parola.” (Dot.a Sylvia Mader, storica dl’ert, Dispruch) Con chest pensier sotrisseia la studiousa l fat che l’artist ne fej nia demé l dessegn, la proa de ghips o l model 1:1, sciche al vegn scialdi dagnora fat da laoré tl bron. Richard Agreiter cola ence enstes sies scultures a Steinberg am Rofan (Tirol). Ales nasc da el enstes per entier. Richard Agreiter, nasciù dl 1941, vegn da na vedla familia ladina dla Val Badia, plu avisa de Fornela a Antermeia (sen luech dl Cheder), che à lascé sie paisc entratant la opzion dl 1939 y é ruveda a Steinberg am Rofan tl’Austria. Entrami i genitours fova Ladins, el enstes é nasciù dlafora, conzepì él gnù tla Ladinia y sun chest tégnel dret dassen.

Richard Agreiter entratant che al cola bron.


metù ite da noeles ai 07 July 2004 da les 09:34:14 (1533 liet)
(liej inant... | 3757 letres | 1 comentars | ponc: )


Di dla Unité Ladina: ai 18 de messel a Andrac ta Fodom
Cultura

 

Di dla Unité Ladina entourn l Ciastel d'Andrac

En domenia, ai 18 de messel: program folcloristich con desfileda te n cheder storich - Poscibelté de ti dé na ciutieda al Ciastel

En domenia, ai 18 de messel (lui) 2004, recordarà i ladins dla Generela endò la gran enconteda sun Sela dl 1946 y dl 1996. Ai l fajarà entourn l Ciastel de Andrac, n luech simbolich y storich per la populazion ladina. An ne pò che recordé l liam anter chest ciastel carateristich, che se erj soulent sun n peron, con Ciastelbadia (Suneburg), l prinzipat dl Tirol y l prinz-vescul de Persenon, n liam che rondenesc tla liejenda dl Gran Bracun y tles veres per l control dles vals ladines.


metù ite da noeles ai 05 July 2004 da les 07:44:57 (1343 liet)
(liej inant... | 2672 letres | comentars? | ponc: )


Rezenjion dal Friul sun l liber de Lois Trebo: usanzes, cherdenzes y tradizions
Cultura

 

Usancis e tradizions ladinis contadis di Lois Trebo 

Articul sourantout da "Ladins dal Friul", ciala ence cheder sun la mandreta che reporta duc i titui

"Val Badia. Usanzes, cherdënzes y tradiziuns" al è il titul di un saç su lis tradizions popolârs ladinis de Val Badie metût adun di Lois Trebo e editât zà fa cualchi mês par cure dal Istitut Ladin "Micurà de Rü", di San Martin de Tor.  Al sclarìs justeapont te jentrade l'autôr che i ladins (des Dolomitis) a son un popul ric di tradizions, di liendis, di usancis e storiis cetant vieris. Patrimoni chest che si è tramandât di gjenerazion in gjenerazion, di von a nevôt. La plui part di chestis usancis a son stadis vivis e presints fintremai ai agns Sesante dal secul passât, po i mudaments soci-economics rivâts ancje tes vals dolomitanis a àn lassât il segn, a àn puartât a mudaments, in cierts câs fintremai a la disparizion di un pôcjis di chestis usancis. Dutcâs ur va ricognossût ai ladins des Dolomitis une condurance tal tignî cont il lôr patrimoni des tradizions e des liendis.


metù ite da noeles ai 04 July 2004 da les 08:30:35 (1647 liet)
(liej inant... | 6249 letres | 1 comentars | ponc: )


Museum Ladin Ciastel de Tor: Catarina Lanz y i temps dles veres
Cultura

 

Catarina Lanz, la muta da Spinges 

Dr. Lois Craffonara á abú soura la  pert storich-scientifica dla mostra

A la "combatenta per la liberté" Catarina Lanz  ti végnel dediché chesta outa na esposizion tl Museum Ladin a San Martin de Tor che á volú enscí recordé i 150 agn da sia mort.  La esposizion romagnará spo desche sezion durenta dl museum. Catarina Lanz fova nasciuda ai 22 de setember dl 1771 a Al Plan de Mareo y é morta a Andrac ta Fodom  ai  08 de messel dl 1854 a l'eté de 83 agn. Laoré ála desche fancela da paur y ciasarina dl plovan. L salf dediché a Catarina Lanz tl Museum Ladin vegn daurí ofizialmenter en domenia, ai 11 de messel, da les 15.00. L inom de Catarina Lanz é conesciú enfin a nosc dis davia che ala á combatù da joena, zenza tema  y con ortú, deberieda ai oms y saudés dl Tirol contra i franzeisc dantcá con na fourcia dal fen tles mans, n fat entourn a chel che al s'á formé truepes conties. Foto: l mit dla sauderina Catarina Lanz, conesciuda ence con l inom la muta da Spinges, con la fourcia sun mur de cortina dl paisc da Spinges soura Persenon te n depent.


metù ite da noeles ai 02 July 2004 da les 13:54:55 (1846 liet)
(liej inant... | 3055 letres | comentars? | ponc: )


Modul nuef: mp3-player
Cultura

 

Noeles.net amplieia sie rai medial 

Modul nuef: mini-mp3-player - defata ence la poscibelté de vedei valch filmat - empiede i amplificadours!

Sun la manciancia sot l cheder di "ultims messajes" podeise sen vedei n cheder nuef, n mini mp3-player che uega per dé tres files sonours desche cianties o ence intervistes o poesies. L proscim vare sará chel de integré tamben n video-player per podei dé tres valch pice filmat. Entratant n iade vegnirál fat en valgunes proes per testé la funzionalité: 2 mp3 rock-pop de test y en valgunes cianties dl ciantautour furlan/ciargnel Lino Straulino.


metù ite da noeles ai 30 June 2004 da les 08:20:28 (1395 liet)
(liej inant... | 2167 letres | comentars? | ponc: )


Seminar a La Ila: l lingaz ladin y sia proiezion devers foradecá
Cultura

 

An mess fé l prum vare y avei l coraje

I operadours turistics ladins fossa desponus a ti dé plu lerch al ladin pro manifestazions desche la Copa dl Mond y la Maratona dles Dolomites

(g.m.) Sun scomenciadiva dla UGLD végnel tegnì chisc dis (dai 16 ai 18 de jugn) tla Ladinia n convegn internazional per les mendranzes zenza „Kin-State“ (stat-pertegnuda). Sot al moto „Proiezion dl lingaz minoritar fora tl mond“ él prevedú de plu relazions y meises torones con l fin de ejaminé chestions y aspec relatifs a l'adoranza dl lingaz de mendranza. L seminar à metù man enier da doman tla Ciasa dla Cultura a La Ila, olache de plu personalités dl mond politich y aministratif à portè ai ghesc' l salut de benodù.

Foto: Michil Costa, president dla Maratona dles Dolomites y ostier dl Hotel La Perla a Corvara desmostra sensibelté y vuel mudé colour. Ladins dagnora dut embacolés via ti colours blanch y cuecen de "Südtirol", zenza n minim de sia sia identité nience pro manifestazions de livel? I colours ladins vert-blanch-blé veiden tres plu d'inrer.


metù ite da noeles ai 18 June 2004 da les 12:39:49 (1621 liet)
(liej inant... | 4010 letres | 1 comentars | ponc: )


Curs de Ladin Standard
Cultura

 

L curs de Ladin Standard on-line va inant

Al vegn ence tout su iscrizions nueves - Saurí dal computer de ciasa enfora

Al curs de Ladin Standard on-line metú a jí en l ann passé á tout pert cheles 20 persones. Chesta aisciuda á la Comunanza a Ladina a Bulsan organisé n curs con entourn 10 partezipanc. L interes pér de ester bendebot gran. Al vegn lascé alsavei che te n valgugn dis peia via la seconda pert dl curs de Ladin Standard metú a jí da noeles.net y che al vegn ence tout su iscrizions nueves.


metù ite da noeles ai 17 June 2004 da les 16:13:09 (1249 liet)
(liej inant... | 2348 letres | comentars? | ponc: )


Lungiarü: esposizion d'ert a Seres y Miscí
Cultura

 

"Chirian l'armonia perduda"

Viles de Seres y Miscí desche cheder -  l'esposizion d'ert alalergia romagnará daverta enchin a la fin de aost

Les viles de Seres y de Miscí ta Lungiarü fajará da cheder a na esposizion alalergia n pue particolara. En sabeda, ai 17 de messel, da les 16.00 vegnirál daurí ofizialmenter tla picera plaza amesa la vila de Seres na mostra de composizions dl artist Friedrich Sebastian Bacher da Luttach a chela che an ti á dé l inom "Chirian l'armonia perduda". Les composizions dl artist puster ne gnirá nia arconcedes sun parei, ma metudes su alalergia anter les ciases y les majons, dlongia i fourns da pan y ti trevesc anter y encer les does viles. La flour de na viola.


metù ite da noeles ai 11 June 2004 da les 07:19:33 (1236 liet)
(liej inant... | 3424 letres | comentars? | ponc: )


I Ladins tl spiedl dla stampa
Cultura

 

25 agn "I Ladins tla stampa"

Vigni ann na mapa: I articui clupés adum da truepes publicazions da Lois Trebo cuer sen passa 25 agn - i prums va inaò ai agn '60 - Les mapes penjes de informazion deventará na fontana enredoula per scrive la storia

Una dles publicazions anuales dret apriejedes tla Ladinia, dandaldut da jent che laora tl ciamp dla publizistica, é la mapa "I Ladins tla stampa" metuda adum con truepes bries dal dr. Lois Trebo y deda fora da l'Union Maestri Ladins. La edizion 2003 contegn endò n sclafon de articui, bonamenter damprò da 10.000, partis ite cronologicamenter do meis y sourantouc da desvalives publicazions ladines, talianes y todesces dl raion, sclut ite i Grijons y l Friul. Ence n centené de articui de noeles.net á giaté lerch laite. La cerna di articui é gnuda fata da Lois Trebo y reverda dantaldut i svilups politics y les tematiches cultura, lingaz y storia, dantfora ladin-dolomitans, ma tamben con odleda devers i Grijons y l Friul. L cuertl dla mapa 2003. 

metù ite da noeles ai 10 June 2004 da les 21:47:48 (1292 liet)
(liej inant... | 1976 letres | comentars? | ponc: )


Mendranzes: I Cornvalisians, na mendranza che nasc danuef
Cultura

 

L bel ejempl di Cornvalisians

L lingaz celt cornvalisian fova mort fora entourn l 1700, encuei cióscel a vita nueva - L Govern dl Cornwall meina do y n grum de organisazions privates sostegn chest "revival"

En gaujion dla "Enconteda dles nazions europeiches zenza stat", ai 17 y 18 de jugn 2004 a La Ila, sarál ence a la pert na delegazion di Celtesc dla Cornovalia/Cornwall. L caje di Cornvalisians é dret particolar, davia che al se trata de na mendranza nasciuda "da nuef" tl secul passé.  Ai temps dla "Rebelion contra l liber da messa" dl 1549 rejonova y entenova ciamò la maioranza dla jent tla Cornovalia, la peninsula sudozidentala tla Inghiltera, cornvalisian, n lingaz celtich. La rebelion populara fova na reazion contra le Act of Uniformity (legia de uniformazion). L govern britan volova impone a ries l lingaz engleis ence te gliejia y entratant la rebelion fòvel na gauja de vita o de mort. Trueps cornvalisians s'á paré contra la introduzion de n liber de orazions demé engleis tres l'armeda reala. I caps é vegnus sarés via y esecutés y la jent á messú patí truepes represalies. Encer le 1600 fova l lingaz celt cornvalisian bele dassen metú a cianton y la situazion s'á pioré ti centenés do. La liejenda conta che l'ultima persona che á rejoné celt dla Cornovalia fova na certa Dolly Pentreath che fova morta dl 1777, ma zacai arata che l lingaz se ae bele destudé via dl 1676 tl paisc de Gwithian. Al lim dl 1800 ne rejonova plu degugn chest lingaz.  "Learn Cornish", l lingaz celt cornvalisian vegn descurí y al se remet ti ultims agn.


metù ite da noeles ai 10 June 2004 da les 17:10:46 (1590 liet)
(liej inant... | 5603 letres | comentars? | ponc: )


La Ila: Seminar dla Fuen - les nazions zenza stat
Cultura

 

Enconteda dles nazions zenza stat

La Ila albergeia dai 17 ai 18 de jugn 2004 la 3. Enconteda Internazionala dles nazions zenza stat y zenza hinterland cultural y linguistich - Tema: proiezion devers foradecá -  Meisa torona: l reclam turistich vegn vegn fat a livel provinzial con "Südtirol" - ne ti végnel pa nia fat n tort ai ladins y ai talians empera?

de Iaco Rigo

N marketing per l ladinI Ladins dolomitans ti dá chesta outa l benodú a la "3. Enconteda dles Nazions zenza stat". Les conferenzes y les discuscions tla Ciasa de Cultura a La Ila en juebia, ai 17 y en venders ai 18 de jugn, rodarà encer l tema “La proiezion de n lingaz minoritar fora tl mond”. Al se trata dla terza enconteda dles nazions culturales y linguistiches che n’à viadò sies sciables degun stat de portegnuda linguistica desche somponta y che pò demé se tralascé sun sies forzes. L prum congres fova gnú tegnú dl 2002 tl Schleswig-Holstein pro i frisons y l secont en l ann passé a Starbienino pro la comunité casciuba tla Polonia. Les delegazions gnirà ence chesta outa da duta l’Europa adalerch: Ladins-dolomitans, Frisons dl nord (Germania), Frisons di Paisc Basc, Cornvalisians (Gran Bretagna), Galizians (Spagna), Sorbs (Paisc Todesc), Ladins-grijons (Svizera), Ladins-furlans (Italia), Aromuns (Bulgaria), Aromuns (Mazedonia), Ozitans (Italia) y e.i.. Grup ospitant é chesta outa i Ladins dles Dolomites.


metù ite da noeles ai 09 June 2004 da les 20:35:24 (1947 liet)
(liej inant... | 11893 letres | 4 comentars | ponc: )


Esposizions d'ert
Cultura

 

L'artista da Urtijei, Thea Blaas, tla Slovenia

Esposizion "Artisc' zenza confins"  per enaudé l'entreda dla Slovenia tla Union Europea tl Ciastel de Grad Gornja Radgona

En venders, ai 28 de mei, da les 19.00 gnirál daurí a Grad Gornja Radgona tl Ciastel de Oberadkersburg tla Slovenia na mostra particolara endrezeda via per festivé l'entreda dla Slovenia tla Union Europea con 3 artisc'  en raprejentanza di 3 statesc, anter chisc Thea Blaas da Urtijei che raprejenteia l'Italia y chel con instalazions video,  Adolf Pen dla Slovenia con pitures y Thomas Rauch dl'Austria con scultures. Chisc dis fova laours de Thea Blaas da vedei tl Ciastel Marec a Bulsan y ala é una di 6 artisc' cernus da la juria per la Trienala Ladina, mostra d'ert dl Museum Ladin Ciastel de Tor. L'esposizion tl Ciastel de Oberadkersburg  romagn daverta enfin ai 30 de mei.


metù ite da noeles ai 26 May 2004 da les 20:23:52 (1482 liet)
(liej inant... | 2782 letres | comentars? | ponc: )


La Generela: i neo-ladins ne plej nia cis
Cultura

 

L certl ne se à nia sclut

Enconteda a n'Ampez: La Generela va inant con i colocues con raprejentanc dles istituzions de Trent y Belun per arjonje n reconesciment desche organism souraprovinzial

 
de Lorenzo Soratroi
 
Senteda ampezana per l’Union Generela di Ladins dles Dolomites. Enstadì defat, vender 21 de mei, à l president Nani Pellegrini cherdé adum l ofize de presidenza a Cortina per descore, anter les autres robes, ence dla situazion politica desvaliva che i Ladins sot a Belun, Trent y Bulsan viv.
Sun l retrat da manciancia: l president, dr. Nani Pellegrini, dr. Fabio Chiocchetti y Egon Vinatzer, vizepresident.

metù ite da noeles ai 24 May 2004 da les 09:30:02 (1321 liet)
(liej inant... | 3171 letres | comentars? | ponc: )


346 articui (24 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.402 seconc