|  |
50 agn Cesa di Ladins: restruturazion
|
|
Lum verda per l derturament, la provinzia empermet 1 n milion de euro
Pensiers dl President dla Union Generela, Nani Pellegrini: "La Cesa á daidé superé la despartizion ladina" y dl President dla Comunanza Ladina Ivan Lezuo: "Les paroles de Florian Mussner se ghira n aprofondiment"
En prejenza de truepes autorités él vegnú daurí enseira les festivités a recordanza di "50 agn Cesa di Ladins". Te chesta ocajion á l assessour Florian Mussner lascé alsavei che anter region Trentino-Südtirol y provinzia de Bulsan déssel vegní metú a desposizion 1 n milion de euro per la derturazion y chel zenza che la Union di Ladins de Gherdeina (UGL), patrona dl fabricat, messe zede derc de proprieté. "Na bela scinconda che nes dará ciamò plu ardiment de laoré per la gauja ladina" á dit l president dla ULG, Egon Vinatzer. L preventif per la derturazion dla Cesa se la roda entourn a 3 milions de euro. L rest dess vegní trat su anter comuns, fondazions y eventualmenter n contribut dal Govern de Roma y da l'Union Europeica. Te chest contest él ence da recordé che Carlo Willeit ova dl 2003 tegní su l bilanz provinzial per che al vegnissa metú ite n capitul de finanziament dl derturament dla Cesa di Ladins.
|
50 agn Cesa di Ladins a Urtijei
|
|
Durnwalder: la Cesa à na emportanza fondamentala per la mendranza ladina
Demé Luis Durnwalder dij valch de concret per cie che reverda l derturament - assessour y ombolc scouta
(u.c.)Nia demé Gherdeina, ma dutes les valedes ladines se enconforta n pue a la festa di 50 agn dla Cesa di Ladins da Urtijei. La storia dla cultura interladina peia via da chest fabricat. Al basta pensé che chilò él la senta dl sfuei dla Usc di Ladins, da chilò enfora é vegnudes enjignedes y manedes inant les prumes trasmiscions de radio ladin de Bulsan. La Cesa fej fora zenzauter l majer zenter cultural de Gherdeina, ma gran é ence l contribut che ala à dé al svilup dla coscienza interladina.
Les paroles plu cleres vegn da Durnwalder.
|
Promozion ti mass-media: l ejempl dl basch
|
|
L davegnì de n lingaz depen dal gré de adoranza ti mass-media
Chisc dis él ju en ona la pruma stazion radio-tv te internet tl lingaz basch - Ence i rumanc tla Svizra sun l medem troi - Les trasmiscions tres internet á l gran vantaje che i spetadours y i ascutadours ne é nia plu liés a n orar, ma ei pò les ascuté canche ei á plu dlaorela - Net nia pro la RAI ciamò - L assessour Mussner y la Consulta Ladina taia depierpul contribuc a sostegn di mass-media a dann di Ladins
 Sun scomenciadiva dl "Grupo Proyeccion" de Bilbao él ju on-line chisc dis la pruma stazion radio-tv basca sun internet. Duc i programs vegn trasmetus tl lingaz basch, clamé euskara, con l fin de l promueve amplamenter te internet. N sit scempl, saurì da navighé y informatif. Al é cler che l davegnì de n lingaz depen - dlongia n bon ensegnament te scola - dal gré de adoranza ti mass-media, enscí i promotours. La televijion y l radio rumanc tla Svizra fej da n pez l medem, feter dutes les trasmiscions radiofoniches pò vegnì ascutedes su ence tres internet da vigni ora, zenza ester liés a n orar. Da vedei él tamben l teletext. Plu che al n'é da garat, plu d'utl él. En gran contrast sta la politica dla SVP te Südtirol devers i Ladins dles Dolomites. L assessour provinzial a la cultura ladina y a les mendranzes Florian Mussner adum a la Consulta à chest ann enfinamai taié de cotant i contribuc a chestes iniziatives desche an pò lieje tla ultima USC di Ladins te na intervista al president dla Jonta, Luis Durnwalder, che dij depierpul sun na domanda: i ne sé net nia. Cie strategia stal pa viadedò? se damana la redazion. L melcontent cresc do l mote. A mandreta: l emblem dl radio y dla televijion rumancia.
|
50 agn Cesa di Ladins a Urtijei - valch fora dla storia
|
|
La Cesa di Ladins dal 1954 al 2004
Dl 1978 y dl 1983 él bele vegnú fat ampliamenc, sen fóssel endò debujegn - Dutaorela nia sclarida la chestion dl finanziament
Pernanche la seconda Vera Mondiala fova fineda y les does ditatures, che ova per agn alalongia comané te nosc luesc, fova desmetudes, podova la liberté y la democrazia endò pié pé. Les raijes dl ladin ne fova ciamò nia secedes, ma ales podova endò revive y se lascé vedei. N valgugn ladins se à abiné y à defata metù su la Union di Ladins de Gherdeina. L Consei messova tl prum se abiné privatamenter o te valch ostaria. Al fova scialdi debujegn de avei na senta per podei laoré inant. Enscì àn scomencé a se cruzié, ma co fé zenza mesi finanziars? N valgunes persones de gran ardiment y de gran scomenciadiva con a cef l president da enlaouta bera Franz Prugger con l aiut finanziar de bera Giuvani Stuflesser de Petlin y dla Union Generela di Ladins, á brancé ite la chestion.
|
Raprejentant ladin tla Jonta dla Université de Bulsan
Carlo Willeit: I Ladins á bele dl 2002 mené do la chestion y al ne é nia dret che chest ne vegne nia dit
Al ne é nia n caje soul: nia die ca él che an á copié ju l statut de autonomia per ladin y metù fora "l statut de autonomia finalmenter ence per ladin gherdeina y badiot", desche al fossa sté na "arjonta". Da agn fòvel bele dantman does de bones traduzions te n ladin standardisé y fates en colaborazion con giurisc', nia demé enscí do ceina, ma do n grum de encontedes oláche vigni parola é vegnuda peseda. Chisc dis él gnú dé tres la notizia che i ladins á finalmenter na raprejentanza tla jonta dla Université de Bulsan (biblioteca) tla persona de Theodor Riffeser, diretour dl IPL, ma inió ne végnel dit che la scomenciadiva y la ghiranza é pieda via dl 2002 dai LADINS. An ne vuel nia dé pro chi che á metú a jí chestes cosses, dij Carlo Willeit.
|
La Cesa á debujegn de vegní restrutureda
|
|
Festa per i 50 agn dla Cesa di Ladins
Senta dla Union di Ladins de Gherdeina, dla Union Generela, dl Museum de Gherdeina, dla Usc di Ladins - na ciasa plena de ativités a ben de cultura y lingaz
Al é saurì da se imaginé la truepa storia, les truepes recordanzes con de vigni sort de emozions positives, ma ence les truepes persones che à laoré de volontariat o che é ence demé passedes tres un o l auter salament dla Cesa. Da auzé fora él ence la gran cumpeida de ativités culturales de vigni vers y les manifestazions popolares desferentes che é vegnudes metudes a jì sot a chest tet.
|
Union Generala di Ladins dles Dolomites
|
|
Nani Pellegrini si dice seriamente preoccupato
Seduta del direttivo della "Union Generela" - prove durissime, anche se non le manca il pieno appoggio dei delegati di tutte le valli e quello della maggioranza dei 18 sindaci - L'assessore alle minoranze Florian Mussner (Svp) taglia intanto i contributi e boicotta - Articul sourantout dal Alto Adige
de Berto Videsott
L’Unione generale dei Ladini che abbraccia tutte e cinque le valli ladine delle Dolomiti: Val Badia, Gardena, Fassa, Livinallongo con Colle Santa Lucia ed Ampezzo, compie il prossimo anno i cento anni, ma è costretta a subire prove durissime, anche se non le manca il pieno appoggio dei delegati di tutte le valli e quello della maggioranza dei 18 sindaci. Cento anni di lavoro, d'intrecci al fine di mantenere i legami culturali tra tutte codeste valli sembrano destinati ad essere misconosciuti dal partito della SVP. Non solo non si accetta di parlare di riconoscimento ufficiale della Union Generela di Ladins dla Dolomites da parte della provincia di Bolzano, ma le si dichiara apertamente guerra. Da sinistra: il presidente della Generela Nani Pellegrini, Fabio Chiocchetti e il vice-presidente Egon Vinatzer.
|
ValBadia Jazz 2004: encuei peia via la roda de conzerc
|
|
Sons de jazz y blues da encuei inant
Informazions sun i singui grups che tol pert al Valbadiajazz 2004 pò gní cherdedes su sun l sit internet dl Jazzfestival
Encuei peia via tl'Alta Badia l prum conzert dl ValBadiajazz Festival con trueps inoms conescius tl ciamp dla mujiga blues y jazz taliana y internazionala. I organisadours, Christian Pescosta (a mandreta) da Corvara y Alessandro Trebo (a manciancia) da San Martin de Tor, unis tl duo ChrisAlide, tegnirá enstesc n conzert tl cheder dl festival. I on tout la ocajion de ti fé en valgunes domandes ai doi joegn che sona bele da plu agn deberieda desche ChrisAlide, ma ence te d'autres combinazions y da soui te trueps conzerc tla provinzia y te duta l'Italia encerch. La gran pascion per la mujiga é steda la sburla per mete a jí chestes seires. Con l mp3-player sun la manciancia podeise ence audí n valgugn toc dl duo ChrisAlide.
|
La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004
|
|
Duc chi che azeteia la despartizion ladina, aproveia la politica fascista de Mussolini
Paroles de Lois Trebo en gaujion dla recordanza di 150 agn da la mort de "Catarina Lanz, la joena da Spinges" ai 31 de messel 2004 a La Plie de Fodom en prejenza de compagnies de scizeri da dutes les valedes ladines y dles autorités
de Lois Trebo
I recordon encuei Catarina Lanz, conesciuda con l inom de Joena da Spinges, nasciuda a Al Plan de Mareo l ann 1771. Catarina Lanz ova defenù enlaouta con la fourcia la gliejia da Spinges. La gliejia, la religion, la familia fova per nosc antenac valch tant de gran che al paiova la mueia da jì contra l nemich risian la vita. De tel festes desche chela da encuei dess nes dé la ocajion da pensé do, sce chi valours che fova al temp de Catarina Lanz ciamò sacrosanc, vel ence aldidancuei o nia. Foto: scizeri da Urtijei. Zacan defenova i scizeri i confins. Encuei puecia y net deguna vijion interladina dla chestion.
|
N classich de Shakespeare per ladin y talian
|
|
Enseira premiera de n "some de na nuet d'isté
Les raprejentazions va inant enfin ai 17 de aost tles valedes ladines, a Bornech y a Bulsan
Enseira él pié via la roda de "Some de na nuet d'isté" con la pruma raprejentazion a Al Plan de Mareo. Al se trata de n classich de William Shakespeare, enscené lediamenter te na maniera frescia y moderna con mujighes aldò (funk, rock, blues, chilao), componudes da Alessandro Trebo sot la regia de Benedetta Frigerio e Valentina Kastlugner. I joblers ladins a la pert pro chesta coproduzion ladina-taliana: Christian Pescosta, Erika Castlunger y Bernardetta Nagler.
|
Valbadiajazz 2004: ritms de mujiga dai 3 de aost ai 21 de aost
|
|
Seires y nuetes de jazz, blues y boogie
Les seires vegnirà tegnudes te locai te duta l'Alta Badia - N sit web de prejentazion fat a regola d'ert con trueps flashs y efec sonours
Les generazions joenes tl'Alta Badia ne se cruzia nia demé plu de laoré con i sciors, ma ciala da cotant de agn de porté ite cultura nueva y entrategniment tla Val Badia, encadran chestes iniziatives tl ambient turistich desche al vegn fat con l ValbadiaJazz da n valgugn agn sun scomenciadiva dla Union Musicala y Culturala Ladina (UMCL). Dai 3 ai 21 de aost végnel sport te n grum de locai, sun plazes y te salfs dl'Alta Val Badia conzerc jazz da pert de na bela cumpeida de musizisc'. Laprò él ence n duo musical dl post, i ChrisAlide, componú da Christian Pescosta (foto) y da Alessandro Trebo. La plata internet é vegnuda componuda graficamenter da Gustav Willeit, designer da Corvara.
|
Tant bel che al fova zacan
|
|
Da chesta sajon jìven zacan sun mont
Setours y tiradums se sfadiova via per l dí, da seira se confortòven de jí te tablé tl fen a paussé
Da vedlamenter encà é la fin de messel y de aost dagnora stés i meisc che duc i paurs jiva sun mont y enscí éla steda enfin entourn i agn '60. Spo án metù man de lascé de sié tres deplù pres, samben empruma chi plu da nia, chi sfadiousc y desman, chi dalonc da streda y rie da i jí permez d'invern a se tò l fen. Ciamò dant l'ultima vera, canche al ne fova nia mascins y demé puec ciavai fova l jì a mont n gran laour y joegn y joenes podova se davagné valch spenora (bonaman) da jí setour y tiradum su per chi prés alaut dlongia i biei creps su per cheles pales ertes, sfadiouses y sovenz ju per chi lastons pericolousc y da temei oláche al fova bon adoré i grifs per sté su.
I tablés da mont, n iade plens de vita, aldidancuei arbandonés. Enfin ai agn '60 busiova la vita da zacan ciamò. Desche l florí de soredl, al resta na bela recordanza.
|
Istitut Ladin Ciasa de Jan a Col de Santa Lizia
|
|
Vito Pallabazzer é l prum president
Diretoura dl nuef Istitut Ladin é Paola Agostini - De setember jiràn tla Ciasa de Jan dertureda, senta dl Istitut a Col de Santa Lizia
L professour Vito Pallabazzer é l prum president dl Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" a Col de Santa Lizia. Chesta é la dezijion dla endoneda di sozes fondadours, vuel dí les trei aministrazions comunales y les respetives Unions di Ladins de Fodom, d'Ampez y de Col, á tout en venders seira. Sie vize é Sandra Agostini, joena assessoura comunala de Col. Al consei nuef Istitut Ladin ti staràl permez n consei scientifich de sies componenc lités, doi per comun: Luciana Palla, Teresa Pezzei, Maria Sief, Dino Dibona, Stefano Lorenzi y Sergio Masarei. Col de Santa Lizia, l plajoul comun ladin plu a sud, con viadedò l Pelf.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: L artist Richard Agreiter
|
|
N tesour da tegní cont
La Ministra per Afars Foradecá dl'Austria Benita Ferrero Waldner se á tout la bria de vegní enstessa a daurí l'esposizion de Richard Agreiter: n ladin ruvé forapert con les opzions de Hitler-Mussolini dl 1939 vegn endò a ciasa - Per el él sté l'esposizion plu scomoventa
La Ministra per i Afars Foradecá dl'Austria en persona, dot. Benita Ferrero-Waldner, á enaudé enseira (16.07.04) l'esposizion de scultures de bron dl artist tiroleis-ladin Richard Agreiter dal titul "Mister dla forma" tl Ciastel de Tor, senta dl Museum Ladin. Truepa prominenza politica dla provinzia s'á fat permez. Benita Ferrero-Waldner conesc l artist dret ben personalmenter bele da trueps agn y con sia partezipazion a la enaudazion ála volú sotrissé l gran apriejament che ela sent per l artist. Richard Agreiter ti souralascia duta sia opera al Museum Ciastel de Tor.
Durnwalder, la Ministra per Afars Foradecá dl'Austria, Benita Ferrero-Waldner y l artist, Richard Agreiter.
|
Doi vins ladins ruva sun l marcé
|
|
I vins nuefs da la saour "ladina"
"Dantfora" y "Enrosadira", Carlo Filiberto Bleggi, diretour dla Cianeva Toblino, vuel valorisé empera les carateristiches di vins y dla Ladinia - Les does mesceides speziales vegnirá prejentedes chest fin dl'edema a Moena da l'assoziazion di sommeliers fascians con a cef Giuliano Cadrobbi - Etichetes te Ladin standard
La Cianeva de Toblino tla Valle dei Laghi, na valeda plajoula y soredleda che se destira anter Trent y l Lech de Garda, conesciuda per si vineis particolars y les bones ues da vin, metará da sen inant te boza bendebot de cuantités de vin "ladin" y chel con etichetes scrites a grassin dantfora te Ladin Standard. Al se trata de does sortes de vin enjignedes ca aposta. Do meisc de cerces y de conseis de enologs conescius, dantaldut de Lorenzo Tomazzoli, án giaté la dreta mesceida, la saour "ladina" che caraterisará chisc doi vins che dess vegní comerzialisés demé tl raion ladin dolomitan.
|
|  |
|